Vés al contingut

Ansel Adams

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnsel Adams

(1950) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Ansel Easton Adams Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata
San Francisco (Calif�rnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Carmel-by-the-Sea (Calif�rnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortrare circulatory system disease (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Ocupaci�fot�graf, professor d'universitat, ambientalista, alpinista, pianista, escriptor, documentary photographer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata - 1984 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDepartament d'Interior dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
G�nerePaisatge Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAdams, Ansel Easton Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localitzaci� dels arxius
Fam�lia
PareCharles Hitchcock Adams Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webanseladams.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1168720 Musicbrainz: 50afde10-90f6-4534-b2e2-8e2e375daa10 Discogs: 2267649 Allmusic: mn0001855524 Find a Grave: 2967 Modifica els identificadors a Wikidata

Ansel Adams (angl�s: Ansel Easton Adams) (San Francisco, 20 de febrer de 1902 - Carmel-by-the-Sea, 22 d'abril de 1984) fou un fot�graf i ecologista estatunidenc, que va destacar per les seves creacions en fotografia de paisatge en blanc i negre dels paisatges del Far West, especialment del Yosemite National Park.

En col�laboraci� amb Fred R. Archer, Adams desenvolup� el sistema de zones com una manera de determinar l'exposici� correcta i ajustar el contrast de les fotografies. La claredat i la profunditat resultants caracteritzen les seves obres i les dels altres fot�grafs als quals va ensenyar el nou sistema. �s autor de nombrosos llibres de text sobre la teoria i pr�ctica de la tecnologia fotogr�fica. Adams al principi utilitzava c�meres de gran format, tot i la seua mida, pes, lentitud i l'alt cost de la pel�l�cula, pel fet que la seva resoluci� molt m�s gran li assegurava la nitidesa de les seves imatges.

Adams va fundar el Grup f/64 amb els seus col�legues Willard Van Dyke i Edward Weston i Imogen Cunningham entre d'altres. Les seves fotos es reprodu�en en calendaris, p�sters i llibres, de manera que es van fer molt conegudes.

Espero ansi�s nous processos i nous desenvolupaments. Crec que la imatge electr�nica ser� el pr�xim gran aven�. Aquests sistemes tindran caracter�stiques estructurals ineludibles, i tant els artistes com els t�cnics hauran de fer un renovellat esfor� per comprendre'ls i controlar-los.Ansel Adams.[1]

Biografia

[modifica]
Yosemite National Park, (1933)

Ansel Easton Adams va n�ixer el 20 de febrer de 1902 a San Francisco, Calif�rnia. Va ser considerat fot�graf i ecologista. Quan Adams tan sols tenia 4 anys, va estar present en el terratr�mol de San Francisco de 1906, on va sofrir una fractura de septe nasal. Com a resultat d'aix� va tenir el nas tort tota la seva vida, malgrat que un metge els havia comunicat que el nas es restabliria.[2]

Fill �nic de Charles Hitchcock Adams i Olive Bray, va cr�ixer en un ambient victori�, social i conservador. La fam�lia Adams va venir de Nova Anglaterra, despr�s d'haver emigrat des del nord d'Irlanda a comen�aments del segle xviii. El seu avi va fundar i va construir un negoci fuster pr�sper, del qual el seu pare se'n va fer c�rrec, encara que el talent natural del seu pare s'inclinava m�s per les ci�ncies que pels negocis. M�s tard, Ansel Adams condemnaria a aquest mateix sector per la tala massiva efectuada als grans boscos de sequoies. Ansel va lluitar durant tota la seva vida per defensar i protegir la natura.[3]

Malgrat �sser intel�ligent, era molt t�mid, el que, unit a la disl�xia que patia, li va causar uns certs problemes en intentar integrar-se a l'escola. Va estudiar piano durant alguns anys, el que li va donar disciplina i estructura, despr�s dels primers quatre anys amb la seva primera professora, va passar per d'altres entre els quals es trobava el compositor Henry Cowell.[4] Es va iniciar en la fotografia als 14 anys, utilitzant una c�mera Kodak Box Brownie que li van donar els seus pares.[5] Els estius Adams, gaudia amb sortides al camp i la fotografia, mentre la resta de l'any ampliava la seva t�cnica pian�stica i musical. Tamb� va fer classes de piano per aconseguir ingressos extra, amb el que va aconseguir un piano de cua, una de les seves ambicions musicals.[6]

Les seves primeres fotografies van ser publicades el 1921 i al Best's Studio va comen�ar a vendre les seves imatges de Yosemite. Les seves fotografies ja mostraven una acurada composici� i sensibilitat en l'equilibri tonal. En cartes i targetes familiars, va expressar els perills d'ascensi� en qu� es ficava per aconseguir els millors punts de vista i d'enfrontar-se als pitjors elements.[7] Al Best's Studi va con�ixer la seva esposa, Virginia Best, i es van casar el 1928, tingueren dos fills. Virginia va heretar l'estudi del seu pare (pintor de paisatges) el 1935 i Adams va continuar treballant en ell fins al 1971, amb el nom d'�Ansel Adams Gallery�.[8]

Treball fotogr�fic

[modifica]

A mitjans de la d�cada de 1920, Adams va experimentar amb enfocament suau, el proc�s bromoli i d'altres t�cniques de pict�riques fotogr�ficas, com Photo-Secession liderat per Alfred Stieglitz, que s'esfor�aven per posar la fotografia en un pla d'igualtat amb la pintura art�stica, tractant d'imitar-la. Tanmateix, Adams es va mantenir allunyat de la coloraci� que tamb� era popular en aquest moment. Va utilitzar una varietat de lents per aconseguir diferents efectes, per� finalment va rebutjar el pictorialisme i a encaminar-se cap a l'estil de �straight photography� (fotografia directa, o pura), on la claror de la lent �s el m�s important, i on la fotografia ha de patir el m�s petit nombre d'ajusts i retocs possible.[9] Amb el patrocini i la promoci� d'Albert Bender, un empresari d'arts, que el va ajudar a la publicaci� de la seva primera cartera, Parmelian Prints of the High Sierras, la qual va ser un �xit (amb la que guanyen quasi 3900 $) i aviat va rebre enc�rrecs comercials per fotografiar els clients rics que van comprar la seva cartera.[10]

Entre 1929 i 1942, el treball d'Adams va madurar i es va tornar m�s estable. En el curs de la seva carrera de 60 anys, la d�cada de 1930 va ser una �poca particularment productiva i experimental.[11] Adams es va centrar en els primers plans detallats. El 1930 el Pueblo de Taos, el primer llibre d'Adams, va ser publicat amb el text de l'escriptora Mary Hunter Austin. A Nou M�xic, va ser presentat als components del cercle de Stieglitz, la pintora Georgia O'Keeffe, l'artista John Marin, i el fot�graf Paul Strand, amb els quals va crear obres famoses durant les seves estades al sud-oest.[12] Strand va �sser molt influent i va compartir secrets de la seva t�cnica amb Adams, a qui va conv�ncer per dedicar-se a la fotografia amb tot el seu talent i energia. Un dels suggeriments que tot seguit va adoptar Adams va ser la d'utilitzar paper brillant en lloc de mat per intensificar els valors tonals.[13]

Adams va construir el 1930 una casa am estudi al costat de la casa dels seus pares i va comen�ar a treballar com a fot�graf comercial. Sota la creixent pressi� de la crisi econ�mica, al comen�ament va fotografiar, com ell deia, �tot: des de cat�legs per a la ind�stria, a imatges d'arquitectura�.[14] A pesar que sempre va donar prefer�ncia a la fotografia art�stica, fins i tot a la seva vellesa va realitzar fotografia comercial, molts d'aquests enc�rrecs posteriors van ser efectuats en color.

El 1936 va col�laborar organitzant la primera secci� de fotografia al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA). Aqu� va con�ixer a Beaumont Newhall (historiador de la fotografia) i Nancy Newhall (escriptora - dissenyadora). M�s tard col�laboraria amb Dorothea Lange per a un treball de la revista Life. Adams tamb� va comen�ar a publicar assaigs en revistes de fotografia i va escriure el seu primer llibre did�ctic Making a Photograph el 1935.[15]

Grup f/64

[modifica]

Una nit de 1932, Ansel Adams i els fot�grafs Imogen Cunningham, John Paul Edwards, es van reunir amb Sonya Noskowiak, Henry Swift, Edward Weston i Willard Van Dyke per discutir i compartir sobre la idea de �fotografia directa�, �fotografia pura�. Encara que el treball dels participants eren diferents, van acordar perseguir un objectiu com� i definir una nova forma de fotografia creativa que havia de destacar-se clarament del tradicional pictorialisme. A una nova reuni� en la qual es va discutir un nom per al grup. El jove fot�graf Preston Holder, un company d'estudis de Willard Van Dyke, va proposar "Els EUA 256", en relaci� amb el terme d'obertura 64, del diafragma m�s tancat de l'objectiu fotogr�fic, que dona com a resultat una imatge de m�xima nitidesa. Tanmateix, a causa de l'evident confusi� que podia tenir amb una carretera dels Estats Units, van acordar Grup f/64.[16][17]

Projecte mural

[modifica]
The Tetons and the Snake River (1941)

El 1941, Adams va ser contractat pel Departament de l'Interior del Govern dels Estats Units,[18] per fer fotografies de parcs nacionals, reserves aborígens i d'altres llocs, per ser usades com a fotografies murals al nou edifici del Departament a Washington DC.

Part del seu acord amb el Departament va ser que podria també fer fotografies per al seu propi ús, ocupant la seva pròpia pel·lícula i revelatge. Encara que Adams va desar registres meticulosos del seu viatge i les seves despeses,[18] va ser menys disciplinat amb el registre de les dates de les seves imatges i es va negar a registrar la data de "Moonrise", per la qual cosa no va quedar clar si pertanyia a Adams o al Govern dels Estats Units. La posició de la lluna va permetre que la imatge fo] datada mitjançant càlculs astronòmics i es va determinar que va ser presa l'1 de novembre de 1941,[19] una jornada que Adams no havia treballat per al Departament, per la qual cosa la imatge pertanyia a Adams. La mateixa disputa va resultar no ésser veritable en molts altres negatius, incloent The Tetons and the Snake River que, havent estat realitzats per al projecte Mural, són propietat del govern dels Estats Units.[20] El projecte Mural es va aturar per l'entrada a la Segona Guerra Mundial dels Estats Units el 1942, i mai no va ser acabat.[21]

La fotografia d'Adams The Tetons and the Snake River té la distinció de ser una de les 115 imatges gravades al Disc d'or de les Voyager a bord de la nau espacial Voyager. Aquestes imatges van ser seleccionades per transmetre informació sobre els éssers humans, plantes i animals, i les característiques geològiques de la Terra en una possible civilització extraterrestre. Aquestes fotografies reflecteixen eloqüentment la seva frase favorita, un mantra gaèlic, que diu:

« Que les nostres ànimes siguin muntanyes, Que els nostres esperits siguin estels, Que els nostres cors siguin mons.[22] »

Després de la guerra, Adams va presentar una sol·licitud a la Fundació John Simon Guggenheim per a una beca, amb què poder continuar el seu treball als Parcs Nacionals i el projecte de la realització d'un llibre.[23] Adams va ser guardonat amb la Beca Guggenheim en dues ocasions: 1946 i 1947.[24] La beca li va permetre, entre altres coses, el transport aeri al sud d'Alaska, on, juntament amb un grup de geòlegs va aconseguir fotografies dels camps de gel prop de la badia del Parc Nacional de les Glaceres. Amb tot aquest material del Parc Nacional va extreure la documentació per a l'àlbum The National Parks and Monuments i el llibre de fotografies My Camera in the National Parks, que es van publicar el 1950.[25]

Treball amb color

[modifica]

Adams no va treballar exclusivament en blanc i negre, també va experimentar amb el color. Alguns exemples del seu treball de color estan disponibles a l'arxiu en línia del Centre de Fotografia Creativa de la Universitat d'Arizona. Els seus temes van des de retrats fins paisatges d'arquitectura,[26] un abast similar a la de la seva obra en blanc i negre. Hi ha dues raons principals, segons una font experta, de per què Adams preferia blanc i negre.

La primera era que creia que el color podria ser una distracció, i per tant podria desviar l'atenció de l'artista lluny d'assolir el seu potencial quan es pren una fotografia. Adams de fet va dir que podia aconseguir «un major sentit de "color" mitjançant una imatge en negre i blanc ben planificat i executat que mai s'aconseguiria amb la fotografia en color».[27]

La segona raó va ser que Adams era un «mestre de control». Va escriure llibres sobre la tècnica, va desenvolupar el sistema de zones cosa que va ajudar a determinar l'exposició òptima i el temps de desenvolupament per a una determinada fotografia, i va introduir la idea de la «visualització prèvia», que va involucrar el fotògraf imaginant el que ell volia veure a la seva impressió final, fins i tot abans de disparar la càmera. A causa del seu amor pel control, no li agradava el color, ja que mancava d'aquest element que havia dominat amb el blanc i negre.

Premis

[modifica]

Adams va rebre una sèrie de premis i honors durant la seva vida i després de la seva mort, àdhuc hi ha premis que porten el seu nom.[28]

  • Doctorat en Arts per la Universitat Harvard i la Universitat Yale.
  • Premi Sierra Club John Muir Award - 1963.[29]
  • Va ser escollit membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències - 1966.[30]
  • Premi al Servei de Conservació del Departament d'Interior - 1968.
  • Medalla Presidencial de la Llibertat - 1980
  • Premi Hasselblad - 1981.[31]
    • Premi establert el 1971 «Ansel Adams Award for Conservation Photography»,[29]
    • Premi establert el 1980 «Ansel Adams Award for Conservation» per «The Wilderness Society».[32], amb una exposició permanent de la seva obra a la seu de Washington DC.

Llibres de fotografies

[modifica]

Llibres tècnics

[modifica]

Galeris d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bueno Marote, 2008, p. 72.
  2. Alinder, 1996, p. 2.
  3. Alinder, 1996, p. 4.
  4. Hammond, 2002, p. 15.
  5. Adams, 1985, p. 53.
  6. Adams, 1985, p. 27.
  7. Alinder i Stillman, 1988, p. 3.
  8. Adams, 1985, p. 95.
  9. Alinder, 1996, p. 38-42.
  10. Alinder, 1996, p. 62.
  11. ArtInfo, 2006.
  12. Alinder, 1996, p. 73-74.
  13. Adams, 1985, p. 102-103.
  14. Adams, 1985, p. 144.
  15. Alinder, 1996, p. 114.
  16. Adams, 1985, p. 104.
  17. Hirsch, 2000, p. 245-246.
  18. 18,0 18,1 Wright i Armor, 1988, p. vi.
  19. Callahan, 1981, p. 30–31.
  20. Alinder, 1996, p. 201.
  21. Adams, 1985, p. 253.
  22. Adams, 1985, p. 385.
  23. Alinder, 1996, p. 217.
  24. «Ansel Adams 1946 - US & Canada Competition Creative Arts - Photography» (en anglès). John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 8 juliol 2013].
  25. Adams, 1985, p. 257.
  26. Center for Creative Photography at University of Arizona Libraries. Ansel Adams Photographs (en anglès). 
  27. Woodward, Richard «Ansel Adams in Color» (en anglès). Smithsonian Magazine.
  28. 29,0 29,1 Sierra Club, 2008b.
  29. «Book of Members, 1780–2010: Chapter A» (en anglès). American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 7 juliol 2013].
  30. Hasselblad Foundation, 1981.
  31. Wilderness Society.

Bibliografia

[modifica]
  • Adams, Ansel. Ansel Adams, an Autobiography, 1985. ISBN 0-8212-1596-5. 
  • Alinder, Mary. Ansel Adams: A Biography (en anglès). Nova York: Henry Holt and Company, 1996. ISBN 0-8050-4116-8. 
  • Alinder, Mary; Stillman, Andrea; Adams, Ansel; Stegner, Wallace. Ansel Adams: Letters and Images 1916–1984 (en anglès). Boston: Little, Brown, 1988. ISBN 0-8212-1691-0. 
  • Ansel Adams Gallery. «Biography». Ansel Adams Gallery. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 7 juliol 2013].
  • Callahan, Sean «Short Takes: Countdown to Moonrise» (en anglès). American Photographer, 1981.
  • Hammond, Anne. Ansel Adams: divine performance (en anglès). Yale University Press, 2002. ISBN 978-0-300-09241-7. 
  • Hasselblad Foundation. «Ansel Adams» (en anglès). Hasselblad Foundation, 1981.
  • Hirsch, Robert. Seizing the Light: A History of Photography. McGraw-Hill, 2000. ISBN 0-697-14361-9. 
  • Bueno Marote, José. Grafiti y Retfrato (en castellà). Madrid: Visión Libros, 2008. ISBN 978-84-9886-180-8. 
  • Sierra Club. «Award Winners» (en anglès). Sierra Club, 2008b.
  • Wilderness Society. «The Wilderness Society» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2013].
  • Wright, Peter; Armor, John. El Proyecto Mural. Santa Bárbara: Reverie Press, 1988. ISBN 1-55824-162-0. 

Enllaços externs

[modifica]