Imogen Cunningham
 (1907)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1883 Portland (Oregon) |
| Mort | 23 juny 1976 (93 anys) San Francisco (Calif�rnia) |
| Altres noms | Partridge, Mrs. Roi George |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Formaci� professional | Universitat de Washington |
| Formaci� | Universitat de Washington |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fotografia |
| Lloc de treball | Dresden Nova York San Francisco Oakland Seattle |
| Ocupaci� | fot�grafa, dissenyadora, professora d'universitat, artista |
| Membre de | |
| Art | Fotografia |
| G�nere | Natura morta, retrat i nu |
| Moviment | Fotografia directa |
| Influ�ncies | |
| Fam�lia | |
| C�njuge | Roi Partridge |
| Fills | Rondal Partridge |
| Premis | |
| Obres destacables | |
 Dream, fotografia de 1910. | |
Imogen Cunningham (Portland, Oregon, 12 d'abril de 1883 - San Francisco, Calif�rnia, 24 de juny de 1976) fou una fot�grafa estatunidenca, coneguda principalment per les seves fotografies bot�niques, nus i paisatges industrials. Juntament amb Ansel Adams, John Paul Edwards, Sonya Noskowiak, Henry Swift, Willard van Dyke i Edward Weston va fundar el Grup f/64 el 1932.
L'any 1988 la seva neta Meg Partridge va dirigir el curtmetratge documental Portrait of Imogen, on ens mostra l'artista parlant sobre la seva vida i la seva obra a trav�s de fotografies i una entrevista gravada.[1]
Biografia
[modifica]Inicis
[modifica]Imogen Cunningham era la gran de sis fills; el seu pare, Isaac, era un lliurepensador individualista i exc�ntric, i la seva mare, Susan, Imogen la descrivia com una dona dol�a, tranquil�la, "que mai no va expressar una opini� de cap tipus".[2] Al voltant del 1890 la fam�lia es va traslladar a Seattle, i va comen�ar a tenir greus dificultats econ�miques. Aix� va influir en Cunningham, i d'aquesta experi�ncia de la pobresa en va treure la seva independ�ncia i pragmatisme. El seu pare es va ocupar de la seva educaci� fins als vuit anys, moment en qu� va entrar a l'escola.
El 1901, amb divuit anys, va comprar la seva primera c�mera, un banc �ptic de 4x5 polzades, a l'American School of Art de Scranton (Pennsilv�nia), per� aviat va perdre l'inter�s i va vendre la c�mera a un amic. No va ser fins al 1906, mentre estudiava a la Universitat de Washington a Seattle, que es va sentir inspirada per tornar a la Fotografia novament en con�ixer l'obra de la fot�grafa pictorialista Gertrude K�sebier. Amb l'ajuda del seu professor de qu�mica, el Dr. Horace Byers, va comen�ar a estudiar la qu�mica que hi ha darrere de la fotografia, i va subvencionar les seves classes fotografiant plantes pel departament de bot�nica.
Despr�s de graduar-se el 1907 Cunningham va treballar per a Edward S. Curtis en el seu estudi fotogr�fic de Seattle, adquirint coneixements sobre el negoci del retrat i pr�ctica fotogr�fica, i on va aprendre l'art del retoc de negatius i a fer c�pies en paper plat�.
El 1909 rep una beca per a estudiar en l'escola superior Technische Hochschule de Dresden; all� es va concentrar en els estudis i no va fer gaires fotos, per� el maig de l'any seg�ent va acabar el seu treball "About the Direct Development of Platinum Paper for Brown Tones", descrivint el seu proc�s per a augmentar la velocitat d'impressi�, millorar la claredat dels tons destacats i produir tons s�pia. De tornada a Seattle va con�ixer Alvin Langdon Coburn i Alfred Stieglitz, i Gertrude K�sebier a Nova York.
Activitat professional
[modifica]Pictorialisme, retrat i nu
[modifica]
Ja a Seattle va obrir el seu propi estudi i r�pidament va obtenir reconeixement pels seus retrats i la seva obra pictorialista. La major part de les seves fotos de l'�poca eren mainaderes a les seves pr�pies cases, a la sala d'estar de Cunningham o als boscos del voltant de la seva casa. Es va tornar una fot�grafa molt codiciada i va exposar a l'Acad�mia de les Arts i les Ci�ncies de Brooklyn el 1913. Aquell mateix any va publicar el manifest feminista "Photography as a Profession for Women"; per a ella, la Fotografia era "una professi� on els homes i les dones tenen els mateixos drets".[3]
La influ�ncia estil�stica dels photo-secessionistes es reflecteix en les fotografies de Cunningham; les seves primeres imatges pictorialistes estan a l'altura de les publicades a la revista d'Alfred Stieglitz Camera Work, dedicada a aquest moviment.[4] Va dur a terme experiments sorprenents: va provar, entre d'altres, les possibilitats de latitud sobre un �nic negatiu, i va fer dues c�pies del mateix autoretrat: una de clara titulada Morning Mist and Sunshine, i una de m�s fosca, In Moonlight.[5] L'any 1914 els seus retrats es van mostrar a l'exposici� An International Exhibition of Pictorial Photography a Nova York, i la revista Wilson's Photographic Magazine va publicar un portfoli del seu treball.
El 1915 es va casar amb Roi Partridge, que era artista i professor, i que va posar per a una s�rie de fotografies de nus, moltes fetes a Mont Rainier, i que van ser exhibides per la Seattle Fine Arts Society. L'any seg�ent, malgrat la cr�tica les va aclamar, la publicaci� de The Bather a The Town Crier va provocar un esc�ndol tan gran a Seattle que Cunningham va retirar els seus negatius de circulaci� durant m�s de cinquanta anys. Cunningham, que integrava f�cilment el nu en la seva obra, presentava el cos de manera directa i provocadora, conscient del xoc que pot causar.
Va continuar amb la seva feina i el 1917 va n�ixer el seu fill Gryffyd; es van mudar a San Francisco, i dos anys m�s tard van tenir els bessons Rondal i Padraic. Partridge va comen�ar a donar classes al Mills College, on va con�ixer Maynard Dixon, Johan Hagemeyer, Dorothea Lange i Edward Weston, i els va presentar a la seva dona; eren artistes internacionals de ps per l'escola, per� van inspirar Cunningham i, fins i tot, alguns van posar per a ella. La revista Vanity Fair, de la qual Cunningham n'era una lectora assidua, tamb� influeix la fot�grafa, qui practica amb la il�luminaci� i amb els punts de vista que s'hi mostren.
Retrats comercials i fotografia bot�nica
[modifica]El 1921 va realitzar la seva primera s�rie de retrats comercials, per la companyia de ballet d'Adolph Bolm. Cunningham va refinar el seu estil i la seva visi� de la natura, agafant m�s inter�s en els patrons i els detalls i interessant-se cada vegada m�s en la fotografia bot�nica, especialment les flors; va apropar el punt de vista i va intentar posar en relleu les formes i els detalls.
Les imatges dobles, molt presents a l'obra de Cunningham, van esdevenir com un leitmotiv; les feia amb una doble exposici� (sense manipulaci�, sobre la mateixa pel�l�cula) o b� per superposici� de dos negatius. Aix�, s�n representades a les seves obres la imatge retornada per l'aigua o el vidre, la imatge m�ltiple per superposici� i el punt de vista directe de doble trobada a la natura.[6]
Del 1923 al 1925 va dur a terme un estudi en profunditat de la flor de la magn�lia, simplificant-lo cada cop m�s. A finals de la d�cada del 1920 va canviar la seva atenci� cap a la ind�stria, fent diverses s�ries de paisatges industrials a Los Angeles i Oakland.
El 1929 l'arquitecte Richard Neutra li va demanar a Edward Weston una selecci� d'artistes de la Costa Oest dels Estats Units per a l'exposici� "Film und Foto" de Stuttgart; Weston va nominar 10 fotografies de Cunningham (8 bot�niques, 1 industrial i 1 nu) per a incloure-les a la mostra, on va debutar la seva famosa Two Callas, ja que troba el seu treball bonic, fort i honest.[7] Dos anys m�s tard, arran d'una exposici� en una galeria de Carmel (Calif�rnia), el fot�graf va escriure en una cr�tica que Cunningham era una veritable fot�grafa, d'una rara finesa.[8]
Vanity Fair i el cos hum�
[modifica]Va tornar a canviar de direcci�, interessant-se m�s per la forma del cos hum�, especialment les mans, i estava fascinada per les d'artistes i m�sics. Aquest inter�s la va dur a treballar a la revista Vanity Fair, on feia fotos d'estrelles sense maquillar, com Cary Grant, James Cagney, Ernst Lubitsch, Joan Blondell, Spencer Tracy, Warner Oland i Frances Dee. El desembre de 1931 van apar�ixer per primer cop a la revista les fotos de la ballarina Martha Graham, fetes per Cunningham; per a la ballarina aquesta va ser el primer fot�graf amb qui podia crear amb tota confian�a. L'any 1932, amb aquest plantejament pr�ctic i directe al cap, va esdevenir un dels cofundadors del Grup f/64 (juntament amb Ansel Adams, John Paul Edwards, Sonya Noskowiak, Henry Swift, Willard van Dyke i Edward Weston), l'objectiu del qual era "definir la Fotografia com una forma d'art per la presentaci� senzilla i directa a trav�s de m�todes purament fotogr�fics". Aquell mateix any, Cunningham i Weston s�n reconeguts internacionalment com els millors professionals, per� malgrat aix� ella es va convertir de mica en mica en l'ant�tesi d'ell.
El 1934 la revista Vanity Fair li va oferir una feina a Nova York; el seu marit volia que esper�s que pogu�s viatjar amb ella, per� s'hi va negar i, poc despr�s, es van divorciar. Arran d'aquest contracte va fer multitud de fotos socials, i que van dels carrers de Chinatown al retrat de la mare de Franklin D. Roosevelt. La juxtaposici� de la riquesa i la pobresa la va dur a fer la que va considerar la seva primera "foto robada", la d'un rodam�n dormint a la vorera.[9] All� que interessa Cunningham de la Fotografia �s "la seva relaci� amb l'est�tica, i el fet que hi ha d'haver una mica de bellesa en cada cosa".[10] Va continuar amb la revista fins que aquesta va deixar de publicar-se el 1936.
Fotografia documental, de retrat i de carrer
[modifica]A Virg�nia, a casa del seu amic John Butler, va fotografiar principalment la vida quotidiana d'una dona negra bugadera i dels seus fills pobres. Aquestes van ser les seves primeres fotos documentals, i la van encaminar en una nova direcci�. Les "fotos robades" que Cunningham va fer durant tota la seva carrera s�n retrats expressius i humanistes; ella marcava la seva negativa a intervenir en la vida privada d'aquestes persones, interpretar o jutjar. Es va interessar igualment pels temes industrials i arquitect�nics, inspirada per una fotografia de Margaret Bourke-White.[11] Durant els anys de la crisi va treballar fent fotos per la revista Sunset, i durant la Segona Guerra Mundial fa fotografia comercial militar.
El 1942, va llogar la seva resid�ncia d'Oakland, que va vendre despr�s de la guerra, i es va mudar a una petita casa prop de Berkeley. El fet de treballar a la ciutat li va fer reviure la seva inspiraci� i tornar a la fotografia documental de carrer, que caracteritzaria la seva obra d'aquella d�cada i que tenia com un projecte paral�lel mentre es mantenia amb les seves fotografies comercials i d'estudi.
L'any 1945 Ansel Adams la va invitar a acceptar un lloc al Departament de fotografia art�stica de l'Escola de Belles Arts de Calif�rnia (a San Francisco) com a membre de la facultat, i tamb� s'hi van unir Dorothea Lange i Minor White.[12] Cunningham va donar-hi classes fins al 1950, i hi va coincidir amb la fot�grafa novaiorquesa Lisette Model, de qui es va fer amiga; a trav�s d'aquesta va con�ixer Helen Gee, propiet�ria d'una galeria d'art que va oferir-li, el 1956, de fer una exposici� individual. Per a Cunningham, que ja tenia setanta-tres anys, aix� va suposar un nou reconeixement.
Durant la d�cada del 1950 Cunningham va fer els seus millors retrats, tant imatges premeditades i reveladores d'artistes, escriptors i poetes, com insant�nies fetes al carrer. Les seves fotografies tracten de q�estions que han afectat la seva vida com artista, esposa, mare i dona divorciada; hi apareix l'afirmaci� d'un feminisme particular. Tot i que no li agradava el terme feminista, la seva independ�ncia natural i el seu sentit d'igualtat la classifiquen en aquesta categoria.[13]
El 29 de mar� de 1960 va embarcar cap a Europa per tal de celebrar la recent adquisici� d'una important retrospectiva de la seva obra per part de George Eastman House. Va fer fotografies de carrer en trobar particularment interessant l'entorn, i es troba amb els seus col�legues fot�grafs August Sander i Paul Strand abans de reprendre el seu viatge aquell l'octubre per visitar l'Europa de l'Est.
Final de la seva carrera
[modifica]
Cunningham exten la seva visi� m�s enll� del retrat, a llocs de refer�ncia que ella anomena "indicadors de lloc", com ara porxos pintorescos o portals amb bicicleta. La seva visita al fot�graf experimental Man Ray desperta el seu inter�s pel treball a la cambra fosca i les manipulacions, com s'aprecia a la foto A Man Ray Version of Man Ray. També va fer fotografies similars a les preses dobles a partir de negatius superposats, com a la imatge d'un nu reconstextualitzat en un paisatge forestal, i va expressar els seus sentiments de manera provocadora en una sèrie de natures mortes que evocaven els horrors de la guerra.
A principis de la dècada del 1970 va demanar una beca a la Fundació Guggenheim[14] per tal de finançar les ampliacions de vells negatius que va trobar fent un inventari de la seva obra; li van concedir la beca, se'n va fer un documental[1] i es va publicar un monogràfic, que la van convertir en una celebritat. El 14 de febrer de 1975 va crear la Fundació Imogen Cunningham, que pretén gestionar, promoure i comercialitzar la seva obra.
L'any 1973 es va exhibir la seva obra al festival Rencontres d'Arles en la mostra col·lectiva "Trois photographes américaines, Imogen Cunningham, Linda Connor, Judy Dater". En la seva darrera sèrie de fotografies, anomenades After Ninety, l'artista va intentar capturar l'afirmació del passat, el resum d'una vida en l'expressió d'un rostre transformat pels anys; per a aquest treball, que representa un himne a la llarga vida, va retratar alguns dels seus vells coneguts.
Va continuar fent fotos fins poc temps abans de la seva mort, als noranta-tres anys; el 23 de juny de 1976, una setmana després d'haver-hi ingressat, va morir en un hospital de San Francisco.
Llibres
[modifica]- Imogen Cunningham: Portraiture, 1997 ISBN 0-8212-2437-9
- Imogen Cunningham: On the Body, 1998 ISBN 0-8212-2438-7
- Imogen Cunningham 1883–1976, 2001 ISBN 3-8228-7182-6
- Imogen Cunningham: Flora, 2001 ISBN 0-8212-2731-9
- Imogen Cunningham: Platinum / Palladium, 2012[15]
- Imogen Cunningham: Symbolist, 2013[16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Portrait of Imogen, a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ MARGOLD J., Imogen Cunningham at 91: Still Developing, Ms., vol. 3, n°8, febrer de 1975, pàgs. 25-26.
- ↑ CUNNINGHAM I., Photogaphy as a Profession for Women, The Arrow, vol. XXIX, n°2, gener de 1913, pp. 203-209.
- ↑ Weston E., Lorenz R., Imogen Cunnigham: 1883-1976, Köln, Ed. Taschen, 2001, p. 171.
- ↑ Ibid.
- ↑ Weston E., Lorenz R., Imogen Cunnigham: 1883-1976, Cologne, Ed. Taschen, 2001, p. 174.
- ↑ Carta d'Edward Weston a Imogen Cunningham, sense data, cap a finals de la dècada del 1920. Imogen Cunningham Archives, The Imogen Cunningham Trust, Berkeley, CA.
- ↑ Extret d'una carta d'Edward Weston a Imogen Cunningham, 12 de gener de 1928. Imogen Cunningham Archives, The Imogen Cunningham Trust, Berkeley, CA.
- ↑ Under the Queensboro Bridge, 1934.
- ↑ Imogen Cunningham, entrevistada per Edna Tartaul Daniel, juny de 1959 [Berkeley: University of California, Regional Oral History Project, 1961], p. 194.
- ↑ Fort Peck Dam, 1936.
- ↑ Vernacular Language North. SF Bay Area Timeline. Modernism (1930–1960) (anglès)
- ↑ Weston E., Lorenz R., Imogen Cunnigham: 1883-1976, Cologne, Ed. Taschen, 2001, p. 182.
- ↑ Formulari de petició, Beca de la Fundació Guggenheim, 1970, Imogen Cunningham Papers, rotlle 1634, Archives of American Art, Smithsonian Institution.
- ↑ Platinum / Palladium, a 21st Editions Arxivat 2013-07-27 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Symbolist, a 21st Editions Arxivat 2013-07-22 a Wayback Machine. (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- Imogen Cunningham Trust (anglès)
- Obra publicada Arxivat 2010-03-16 a Wayback Machine. (anglès)
- Imogen Cunningham a Photography West Gallery (anglès)
- Imogen Cunningham Arxivat 2010-09-17 a Wayback Machine. a Photo-seminars (anglès)