Armari
Armari, del llatí armarium, és un moble alt d'un o diversos cossos tancats per portes i normalment fet de fusta, a l'interior pot contenir prestatges, penjadors, calaixons, etc.; pot estar destinat a guardar llibres, roba (dit aleshores guarda-roba), estris de cuina o de taula, etc.[1][2]
L'armari és propi de qualsevol estança de la casa, adequant-ne la forma i les dimensions a l'ús al qual va destinat:
- A la cuina, els armaris són petits i es col·loquen sota el taulell o suspesos de la paret, i s'utilitzen per guardar aliments o estris de cuina.
- Als quarts de bany són petits i serveixen per guardar productes cosmètics o d'higiene personal.
- A empresas, talleres i laboratoris s'utilitza un armari ignífug per protegir objectes i productes davant d'un possible incendi.
- El armari metàl·lic s'empra generalment a la indústria.
Un armari encastat o armari de paret és el que té visible únicament la part frontal, i la resta està unida per obra a les parets o envans de l'estada en què s'ubica.[3]
Etimologia
[modifica]La paraula prové del llatí armarĭum, lloc on es guarden artefactes o armas. Alhora, arma (en plural) prové de ars, art o ofici, i denomina qualsevol conjunt d'objectes resultat d'un art o ofici. L'evolució posterior de la paraula arma pot portar confusió.
Tipologies
[modifica]
Existeix diferents tipologies d'armaris segons el seu ús d'emmagatzematge, col·locació i dimensions:[2]
- Armari de rebost: armari per guardar menjar. Els armaris pel menjar són comuns en les grans residències d'Europa occidental des de l'edat mitjana. A Anglaterra estan ben documentats.
- Armari aparador: aparador baix o alt, d'un o més cossos (en general dos), tancats per portes i de vegades amb calaixos situats en general a la zona baixa del tauler del cos inferior. A la segona meitat del segle xix es desenvolupa el gran mida compost per múltiples cossos de compartiment variable. Combina calaixos, portes de vidres, prestatges i miralls, per a menjadors i sales.
- Armari arxiu: armari de qualsevol mida i composició amb compartiments o calaixos corrents. Darrere de les portes poden estar adaptats per la guarda de documents.
- Armari farmaciola: armari per guardar les medicines, en general amb classificadors convenientment identificats.
- Armari de cuina: armari alt o baix que en general forma un tot modular i a joc destinat a la cuina. Estan compartimentats per albergar diversos accessoris i estris de cuina.
- Armari de Girona: es denominen així els armaris decoratius construïts en el Baix Empordà (Girona), documentats d'ençà de mitjan segle xvii amb un gran desenvolupament a la segona meitat del segle xviii i al principi del XIX. Tenen doble porta batent i calaix inferior. Es decoren amb la tècnica de la talla i la marqueteria.
- Armari de lluna: armari que disposa un mirall de cos sencer. Neix a França durant el període de Felip, resultant de la fusió de dos grans armaris de roba.
- Armari de sala: armari decoratiu que es col·loca a la sala comuna. Regal de noces, al seu interior es col·locava l'aixovar.
,_tome_1-27.png)
Història
[modifica]Els més antics, d'origen medieval, solen tancar-se amb sis o quatre portes parellades, la qual característica es va consolidar durant el Renaixement i el Barroc; els de dues portes batents verticals apareixen en algunes regions a la sala comuna com a moble d'ostentaci� durant el Renaixement i el Barroc. - Segons explica el Diccionari de mobiliari de Sofia Rodr�guez Bernis -.
Des de l'antiguitat serveix per guardar llibres; en l'edat mitjana es construeixen primer per a institucions religioses (biblioteques, sales capitulessis i claustres) i m�s tard, per a universitats i particulars.
En la Pen�nsula es van fabricar a Catalunya, pintats i marquetejats, des del G�tic fins al segle xviii.[2]
Roma
[modifica]L'armari �s un dels mobles que s'han conservat per haver quedat sepultats a Pompeia i Hercul� despr�s de l'erupci� de l'any 79. Ens han arribat mobles de fusta carbonitzada tot i que conservant la forma.
Els lararia s�n uns petits armaris que ocupaven lloc a l'atri de la casa romana, encara alguns d'ells ocupen avui el mateix lloc a les cases d'Hercul� i altres, restaurats i reconstru�ts es conserven en el museu de N�pols.
Paleocristi� i rom� d'Orient
[modifica]Els mobles tancats (armaris, arques, i escriptoris) es mostren amb freq��ncia a les pintures i mosaics. Es poden estudiar armaris i mobles entre els quals destaca una taula tancada en forma d'arca del mateix estil que s'emprava a Roma, i que, utilitzats per un escriptor, permet classificar-los com a primitiva taula de despatx. Aquests scriptoria eren mobles molt utilitzats pels monjos als monestirs. Una forma d'armari de silueta arquitect�nica amb un caracter�stic front� de coronaci�, �s el del mosaic del mausoleu de Gala Plac�dia.[4]
Els cofres havien de ser semblants a les arquetes, de les quals es conserven exemplars d'ivori.
Rom�nic
[modifica]El moble rom�nic m�s important �s l'arca o caixa, que es troba en les cases riques com en les m�s modestes, en palaus o en les sagristies. L'arca serveix tamb� de banc, taula o armari, i el seu n�mero excedeix de trenta en moltes cases d'una sola fam�lia. Es fabrica pel simple buidat d'un tronc d'arbre, evoluciona molt r�pid, s'inspiren en formes antigues de sarc�fags grecs i romans. Molt tosques al principi, es van perfeccionant gradualment.
Comen�a ja a fer-se algun armari amb caracter�stiques constructives molt semblants a les arques, alts i estrets i amb una sola porta. En ells no falten els refor�os de ferro i la coberta sol ser plana o en forma de teulada a dues aig�es amb un front� molt inclinat. Les portes s�n de taules assemblades o encadellats, sempre refor�ades amb peces de ferro.
Tot i aix�, les arques (sobretot les caixes de n�via) se segueixen fent servir m�s enll� d'aquesta �poca i arriben fins al segle xviii.
G�tic
[modifica]Fran�a
[modifica]L'arca segueix essent el moble principal, amb molts models i variants, per exemple els dressoirs mobles ja coneguts a l'antiga Roma.
L'arca o cofre huche es presenta en m�ltiples formes, amb grans peces o taulers engalzats i refor�ats amb ferro forjat, o b�, cap al final de l'estil, amb armadures i panells tallats. En els primers, la decoraci� s'est�n per tot el front en un sol conjunt; en els �ltims, l'ornamentaci� s'agrupa de manera diversa.
Les arques porten en el seu front tota una traceria g�tica, cobreixen els fons amb ornamentaci� floral i animal o b� es cobreixen de cuir.
Pot dir-se que l'armari encara no competeix amb l'arca; en els manuscrits que es conserven veiem, constantment, gran profusi� d'arques per guardar robes i efectes, sense que aparegui cap armari; els principals exemples francesos s�n, generalment, de tipus religi�s i de sagristia.[4]
Espanya
[modifica]Existeixen a m�s arquetes amb traceries i talles en els fronts; altres amb ferros forjats i calats per al seu refor�. La decoraci� es caracteritza per la influ�ncia mud�jar, �s a dir, �rab; estructures simples i c�biques, decorades per l'ornamentaci� estrellada poligonal de tipus morisc.
Europa central
[modifica]En Europa central els armaris tenen gran import�ncia, i responen, com a derivats de les arques, a dos tipus generals: els que neixen en superposar una arca de dues portes sobre una altra formant aix� armaris de quatre portes, dos superiors i dos inferiors; aquests procedeixen m�s aviat d'Alemanya del sud; i els formats amb dues portes de dalt a baix que s�n, en general, d'Alemanya del nord, Flandes i Borgonya.[5]
Renaixement
[modifica],_tome_1-17.png)
It�lia
[modifica]L'�s de nous mobles com l'escriptori o l'armari es va generalitzant. Es desconeix l'�poca en la qual s'introdueix el gust pels armaris anomenats cabinets. Aquestes peces exuberants de decoraci� s'anomenen stipi. Flor�ncia �s un dels principals centres de producci�, es decoren amb pedres dures, mentre que a Mil� empren ivori tallat i gravat. A Ven�cia s'utilitza el nacre i vidre tintat.
Els armaris i cabinets s�n de l�nia arquitect�nica, reprodueixen fa�anes monumentals amb c�pules, portes, columnes, etc. M�s tard es donar� per la resta del continent europeu.
Espanya
[modifica]De l'arqueta deriva l'armari. Per� a Espanya existeixen molts models d'armari que podrien derivar del bargue�o (arquimesa. Al tipus denominat frailer s'hi sol superposar un tercer cos, generalment amb dues portes de gelosia o amb balustres -l'origen dels quals �s morisc-, sent aquest cos coronat de vegades amb un front�. La composici� �s interessant com a exemplar de transici�, en tant que prepara l'armari pr�piament dit.
Els armaris de caracter�stiques semblants a l'anterior, �s a dir, amb gelosia en el cos superior, usats generalment com a armari de rebost, s�n de tipus popular, amb talles amb g�bia, de quatre portes i, de vegades amb calaixos a la zona central.
Fran�a
[modifica]
Continuen, entant, com a t�pics mobles de transici�, les arques, els armaris, els buffets i els dessoirs o aparadors del g�tic tard�, barrejant-se en tots aquests ambdues ornamentacions i t�cniques g�tica i renaixentista.
El moble m�s representatiu de l'�poca �s l'armari de dos cossos i quatre potes, subdividits amb pilastres o cari�tides i rematats per un front� que de vegades va partit en dos, amb una pe�a central. �s de grand�ria monumental; en l'�poca d'Enric IV es divideixen els panells amb les motllures formant cassetons de combinacions geom�triques. Solen anar tallats amb gran riquesa.[4]
Anglaterra
[modifica]A principis del Renaixement a Anglaterra encara s'usen les arques de traceria g�tica calada, amb marqueteria molt tosca, despr�s inclo�en fronts arquitect�nics. Fins m�s tard no va entrar la cl�ssica decoraci� jacobina.
Cap al final de l'estil, els armaris es construeixen com dues arques, una sobre l'altre, amb quatre portes o calaixos; aquests mobles s�n anomenats tallboy.
A l'�poca de Carles I van comen�ar a utilitzar els armaris amb incrustacions i marqueteria d'origen itali�, amb la constant influ�ncia holandesa van comen�ar a crear molts nous models amb marqueteria de flors cobrint els frontons.
Alemanya
[modifica]Per Alemanya l'armari �s el moble nacional: Hamburg, Augsburg i Nuremberg s�n els centres principals de fabricaci�. Exporten en gran quantitat.
Existeixen diferents models: l'armari de quatre portes t� l'estructura de dos arques superposades, separades de vegades per calaixos. Comencen a fabricar els armaris o cabinets, d'origen itali�, prossegueixen els mateixos models quant a composici� (petits edificis ornamentats).
Existeix tamb� un tipus d'armari raconer, de dos o tres cossos.
Pa�sos Baixos
[modifica]
Els aparadors i cabinets, amb les mateixes caracter�stiques de motllures o aplicacions de pintures sobre les portes i calaixos, exerceixen gran influ�ncia sobre Anglaterra, Fran�a, It�lia i Alemanya.
El moble nacional m�s important �s l'armari, l'anomenat cabinet o armari de dos portes.
En trobem de diversos tipus, n'hi han guarnits amb motllures compostes a la italiana, amb vidres pintats, xapats de ban�s. Tenen dues i quatre portes amb columnes laterals que suporten la cornisa i l'entaulament, es troben separats del terra per enormes peces tornejades en forma esf�rica.
Barroc
[modifica]Fran�a
[modifica]Els armaris alts per a guarda-roba es construeixen en diverses regions amb un cert car�cter provinci�. Les portes tenen els angles arrodonits, fraccions o subdividits en panells. Aquests armaris regionals generalment s�n de roure o noguera a difer�ncia dels cortesans que s�n obres simples de fusters. Els de tipus regional van ser encarregats per la rica burgesia francesa.
Amb Llu�s XV els armaris provincials segueixen tenint els angles arrodonits, nom�s es distingeixen de Llu�s XIV en l'ornamentaci� asim�trica.
A l'�poca de Llu�s XIV, l'armari de tall pr�piament dit �s la vitrina o biblioteca, extraordin�riament luxosos, amb aplicacions de bronze i marqueteria.
Espanya i Portugal
[modifica]Continua el barguenyo amb multitud de variacions en relació al període anterior. El barguenyo en si prossegueix amb la composició arquitectònica de les noves tendències barroques, amb frontons corbats i partits, columnes salomòniques, figures de bronze molt dinàmiques i altres modulacions.
Es comencen a trobar grans armaris alts i altres mobles de tradició estrangera.
Alemanya
[modifica]L'armari segueix essent el moble nacional, amb lleugeres variants segons la seva procedència artística. Els de Nuremberg són de línies clàssiques, enriquides amb garlandes i motius barrocs. Els armaris d'Hamburg tenen influència holandesa en les talles.
Com en el Renaixement tots els armaris són de dues portes o quatre, de proporcions i dimensions grans i pesants.
Neoclassicisme
[modifica]Anglaterra
[modifica]Els armaris generalment són de dos cossos: el superior amb cristalls creuats per lleugeres gelosies i l'inferior amb portes o calaixos decorats amb marqueteries o llisos; van gairebé sempre coronats per frontons partits, amb motllures i cornises molt fines. Tenen una decoració molt simple, tenen la línia de doble curvatura dels frontons i les seves rematades en volutes; les aplicacions en bronze només es fan en ases de senzilles formes geomètriques.[4]
Armaris notables
[modifica]- Armari de les Set Claus (fins al 1978 de les Sis Claus), que guarda el fons documental d'Andorra i s'obre amb set claus que tenen els set cònsols de les set parròquies.
- Armari dels Privilegis, del segle xviii a la parròquia de Sant Miquel de Viella i actualment al Museu de la Vall d'Aran, que guardava el privilegi de la Querimònia i altres documents del Consell General.
- Armari de les cinc claus, del 1686, que havia servit d'arxiu de la Paeria de Lleida.
Referències
[modifica]- ↑ «armari». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rodríguez Bernis, 2005.
- ↑ «armari de paret». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Feduchi, 1994.
- ↑ Lucie Smith, 1998.
Bibliografia
[modifica]- Rodríguez Bernis, Sofía. Diccionario de mobiliario (en espanyol). Madrid: Ministerio de Cultura. Subdirección General de Museos Estatales, 20 desembre 2005. ISBN 978-84-8181-268-8.
- Feduchi, Luis M. Historia del mueble (en espanyol). 3. rev. y ampl. Barcelona: Editorial Blume, 1994. ISBN 97-8848-0760-76-8.
- Lucie Smith, Edward. Breve historia del mueble (en espanyol). Barcelona: Serbal, 1998. ISBN 97-8848-580-00-25.
Vegeu també
[modifica]