Blancafort
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
Comarca | Conca de Barberà | ||||
Capital | Blancafort | ||||
Població humana | |||||
Població | 393 (2023) (27,1 hab./km²) | ||||
Llars | 50 (1553) | ||||
Gentilici | Blancafortí, blancafortina | ||||
Idioma oficial | català castellà | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 14,5 km² | ||||
Altitud | 428 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Magí Baltà Ventura (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43411 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43029 | ||||
Codi IDESCAT | 430290 | ||||
Lloc web | blancafort.altanet.org |
Blancafort és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El poble es troba a la part central de la Conca de Barberà, a 428 metres d'altitud, al vessant meridional de la serra del Tallat. El seu terme és força accidentat, i està drenat per nombrosos torrents que discorren en direcció nord-sud. Pertany al que es denomina la Conca estricta, i el principal conreu n'és la vinya.
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Blancafort (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història
[modifica]Documentat des del 1207, va ser format a la segona meitat del segle xii a redós del seu castell, que va formar part del Ducat de Montblanc (ss. XIV-XVIII), i del qual tan sols en resta el topònim del tossalet on estava situat.
Al segle xviii pagaven delmes a la mitra, a la vila de Montblanc, al seu castlà i al monestir de Vallbona de les Monges. La major part de les seves cases foren bastides a la fi del segle xviii i al principi del XIX; es destaca per la seva magnificència i construcció la Casa Minguella, coneguda popularment per Cal Cavaller (segle xvii), on apareix, a la seva façana, l'escut nobiliari de la família.
Demografia
[modifica]El seu procés demogràfic denota que fou un poble important durant l'edat mitjana, amb uns 400 habitants; després de les epidèmies que assolaren Europa al segle xv, la població es va reduir a la meitat. Seguint la incidència econòmica de la vinya, durant el segle xviii tingué un important creixement que culminà l'any 1860 amb 1.291 habitants, el seu m�xim hist�ric.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci� de fet; 1990- : poblaci� de dret (m�s info.) |
Pol�tica
[modifica]Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012
[modifica]Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
ERC | Oriol Junqueras | 102 | 40,96 | ||
CiU | Artur Mas | 83 | 33,33 | ||
CUP | David Fern�ndez | 17 | 6,82 | ||
ICV-EUiA | Joan Herrera | 13 | 5,22 | ||
PPC | Alicia S�nchez-Camacho | 13 | 5,22 | ||
PSC | Pere Navarro | 6 | 2,4 | ||
C's | Albert Rivera | 5 | 2 | ||
Vots en blanc | 2 | 0,8 | |||
Altres | 8 | 5,22 | |||
Total | 251 | 76,52 |
Economia
[modifica]Avui dia, l'economia pr�pia �s b�sicament agr�cola i ramadera. Tanmateix, el jovent va, majorit�riament, a treballar a la ind�stria de Montblanc.
Cultura i festes
[modifica]La festa major s'escau el darrer diumenge d'agost. Una setmana abans d'aquesta festa se celebra la Setmana de la Joventut, i el 22 de juliol es fa la festa major petita de Santa Magdalena.
Ha estat molt tradicional la devoci� dels seus habitants al santuari de la Mare de D�u del Tallat (Vallbona de les Monges). Celebrava romiatge al santuari per Pasqua Florida, juntament amb For�s i Solivella.