Cadaqués

Cadaqués

Escut d'armes
Localització
42° 17′ 19″ N, 3° 16′ 40″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Cadaqués
Població humana
Població	2.912 (2023) (110,3 hab./km²)
Llars	87 (1553)
Gentilici	Cadaquesenc, cadaquesenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava
Superfície	26,4 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	24 m
Limita amb	el Port de la Selva Roses
Dades històriques
Esdeveniment clau 1655 Setge de Cadaqués (1655)
Organització política
• Alcaldessa	Pia Serinyana Torrents (2019, 2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17488
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	972
Codi INE	17032
Codi IDESCAT	170329
Altres
Agermanament amb	Torri del Benaco
Lloc web	cadaques.cat

Cadaqu�s �s un municipi de l'Alt Empord�, a la costa del cap de Creus. El nucli antic forma un conjunt hist�ric protegit com a b� cultural d'inter�s nacional.

Geografia

• Llista de top�nims de Cadaqu�s (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esgl�sies, etc).

�s el poble m�s oriental de Catalunya (aix� mateix de la peninsula Ib�rica) i de l'Alt Empord�. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la pen�nsula del cap de Creus. A�llat per les muntanyes del Pen� de la resta de l'Alt Empord�, Cadaqu�s va viure de cara al mar i pr�cticament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle xix. �s un poble en el qual podem trobar mica lepidolita.

El poble de Cadaqu�s, en una imatge dels voltants de 1890.

El poble de Cadaqu�s vist des del Colom

Vista molt original de l'Esgl�sia

El terme municipal de Cadaqu�s s'est�n a l'extrem de llevant de la pen�nsula del cap de Creus, el punt m�s oriental de la pen�nsula Ib�rica, en terrenys tallats irregularment pels vessants finals de la serra de Prades, que en arribar al mar, formen una costa molt accidentada, amb petites platges rocoses.

Una s�rie d'elements geol�gics, arquitect�nics i ambientals configuren la imatge caracter�stica de Cadaqu�s: la llicorella grisa, les oliveres i les garrigues verdes, les terrasses fetes amb parets seques de gran perfecci� que s'enfilen fins a les carenes i, sobretot, les cases blanques. La vila de Cadaqu�s, ubicada al fons de la badia del mateix nom, est� abocada al mar i a�llada de l'interior per la muntanya del Pen� i el puig dels Bufadors, que encerclen el territori. Des d'es Baluard, la vila s'obre a banda i banda, formant dues grans corbes sobre la badia, resseguida per la riba. Aquests sectors, a ponent (des de la meitat del Llan� Gran) i a llevant (fins a la part posterior de les cases del carrer de Colom) de l'antiga vila, queden, juntament amb aquesta, tamb� compresos dins l'�mbit del conjunt hist�ric.

El nucli antic, que estigu� emmurallat (encara se'n conserva el portal, emblanquinat), ocupa un tur� roc�s al cim del qual s'al�a la caracter�stica i blanca esgl�sia de Santa Maria, i s'est�n fins arran de mar, fins a la cala del Llan� Gran. Un seguit de carrers i carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i c�dols de pissarra, i placetes recollides formen el conjunt arquitectònic del nucli antic de Cadaqués.

Economia

Les activitats de subsistència van ser principalment la pesca i la vinya. Aquesta última va enriquir la comarca al segle xviii, però també la va arruïnar quan va arribar la plaga de la fil·loxera a finals del segle xix. Aquest fet va impulsar de manera notòria la migració cap a Amèrica.

Això no obstant, l'aïllament del poble es va convertir també en un factor de prosperitat: a l'inici del segle xx van començar a arribar-hi turistes que es van anar disseminant entre les diferents zones de més fàcil accés. Mentrestant, n'ignoraven els paratges més recòndits i, com a conseqüència, en conservaven la virginitat urbanística.

Història

Vegeu també: Conjunt històric de Cadaqués

El 1030 es documenta, entre altres, el port de Cadaqués. Més endavant, apareix documentat sovint el castell i la vila de Cadaqués i, el 1279, l'església. Inicialment fou un condomini del monestir de Sant Pere de Rodes i del comtat d'Empúries. Els seus habitants, pescadors, gaudien del privilegi dels comtes d'Empúries de formar host o cavalcada només per accions originades al mar o des del mar.

Segons el que va escriure Ramon Muntaner a la seva crónica, la vila tingué un paper decisiu en la derrota de l’esquadra francesa de Guillem de Lodeva, que fondejava al golf de Roses durant la Croada contra la Catalunya, va ser destacat el paper d'un prohom major o cònsol provenent de Cadaqués conegut com "en Gras" i dos nebots seus; en Gras organitzà una discreta xarxa espionatge que va permetre avisar l'exèrcit català d'una concentració de forces franceses a la badia de Roses. Segons el cronista Bernat Desclot, fou a la badia de Cadaqués on, en el curs de les converses entre Roger de Llúria i el comte de Foix, Roger Bernat III, delegat del rei de França per a establir la pau, el l'almirall Roger, digué les conegudes paraules: “Mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d’Aragó en la coa…” (en català actual: "No cregueu que cap paix gosi alçar-se sobre la mar si no porta un escut o senyal del rei d'Aragó a la cua..."

L'òrgan de govern de Cadaqués era un consell veïnal, o universitat com se'l coneixia aleshores, que consistia en un aplec de tots els veïns de la vila a la plaça o a l'església per discutir les qüestions i necessitats de la vila. Aquesta universitat tenia el dret de "fer vuitens i trentens dels fruits de la terra i del peix que es pescava a la mar", és a dir, tenia el dret d'imposar contribucions als singulars. Aquest tipus de govern es va donar segurament per l'aïllament geogràfic característic del poble, cosa que feia que l'autoritat dels comtes d'Empúries fos difícil d'aplicar-se. Després que el rei Martí l'Humà s'annexionés el comtat d'Empúries, i per tant passés Cadaqués a estar sota el domini reial, el rei va haver d'enfrontar-se amb la singular administració de la vila. Segons Josep Pella i Forgas, el rei en descobrir aquest cas de democràcia directa "va quedar sorprès que un poble subsistís d'aquella manera en el seu temps corromput". Finalment, l'any 1403, el rei ordenà que la vila es regís per dotze prohoms elegits lliurement i que s'ocupessin amb exclusivitat dels seus interessos.

Al segle xv, durant els �ltims anys de la guerra civil catalana la vila fou lliurada al b�ndol de les tropes reials de Joan II. Segons el dietari de la diputaci� del dia 19 de setemebre de 1470 "Aquest dia, el tra�dor Joan Sequeres, de Cadaqu�s, en la nit hora captada, obr� lo portal de la dita vila i lliur� aquella als enemics del Principat de Catalunya (referint-se al partit reialista), poc tement D�u i la vergonya del m�n". Pocs mesos m�s tard, el 29 de desembre del mateix any, la vila seria recuperada per l'ex�rcit de la Generalitat.

Durant els segles xiv i xv, i especialment durant el segle xvi, Cadaqu�s sofr� repetides vegades atacs de corsaris i pirates. L'any 1444, l'arxiu de la vila fou cremat durant un atac i l'any 1543, el fam�s corsari otom� Khair ed-Din Barba-rossa va saquejar la vila i cremar l'esgl�sia. Recordant aquest �ltim atac, darrera de l'altar del Sant Crist de l'esgl�sia de Cadaqu�s, s'hi va col�locar una pedra amb una inscripci� que diu: "Octubre de 1543. Fou cremada l'esgl�sia vella per los moros". Per protegir-se de futurs atacs pirates, es constru�ren torres de defensives. El 1655, al final de la Guerra dels Segadors, Cadaqu�s es rend� als francesos.

Entre els segles xiii al XVI el nucli de Cadaqu�s es form� dins el recinte de l'antic castell. D'aquest recinte primitiu es conserva un dels portals d'entrada, conegut com es Portal que condueix a trav�s del carrer del Call a dalt tur�, on es troba l'esgl�sia de Santa Maria. Tamb� queda en peu la Torre de sa fusta d'es Baluard, on es troba l'actual casa de la Vila. De la mateixa manera, molts dels murs actuals de les cases de la Punta d'es Baluard estan formats per les restes d'aquesta antiga muralla.

A partir del segle xvii, es produeix un altre per�ode marcat pels primers assentaments fora muralles, resseguint les l�nies de la costa. El 1683 es basteix la riba de Port Alguer i els porxos sortints de les dues primeres cases constru�des damunt d'ella, per aix� donar servei al port. D'aquest manera Port-Doguer es va convertir en el primer raval format a l'exterior de la muralla del Castell. Despr�s de 1714, juntament amb la fi de les guerres, i passat el perill constant dels corsaris i pirates, les cases fora muralles es comencen a reproduir m�s r�pidament. Despr�s de la liberalitzaci� del comer� amb Am�rica, gr�cies al tractat del 1778, es produeix un cert renaixement de Cadaqu�s. En aquest moment, el tipus constructiu tradicional �s marcat per la puresa i simplicitat dels porxos amb voltes i dels massissos murs emblanquinats.

L'�ltim moment destacat de l'evoluci� urban�stica de Cadaqu�s es desenvolupa a les darreries del mil�lenni, durant els segles XIX i XX. �s en aquest moment quan es comen�a a bastir sobre les ribes tot tipus d'edificacions, no solament les relacionades amb els serveis del port. Aquest auge ve donat pel creixement demogr�fic que patia la zona, arribant al seu m�xim exponent en el decenni del 1860, gr�cies a l'explotaci� del conreu de la vinya i l'exportaci� de la garnatxa, la qual es suma a l'activitat pesquera. Posteriorment, l'any 1880 ve marcat per la fil�loxera i la davallada demogr�fica que indirectament provoc�. Aquesta tend�ncia no es va canviar fins a l'arribada del turisme als anys seixanta.

Gr�cies a l'obertura de la carretera a comen�aments de segle, es trenc� l'a�llament del poble i provoc� transformacions, tant a l'interior de la vila com a les ribes, on es continu� construint. Finalment a la d�cada dels seixanta, coincidint amb el boom del turisme, comport� que molts integrants de la burgesia catalana, aix� com estrangers atrets per l'encant d'un pa�s en vies de desenvolupament, hi assentessin les seves segones resid�ncies. Dintre d'aquest grup tamb� es congreg� un grup d'intel�lectuals que volien conservar trets del folklore i l'arquitectura tradicional, sense renunciar a la modernitat arquitect�nica, fent-ho totalment compatible.

Cultura

Placa informativa que t� el text de la part inferior escrit en catal� salat, t�pic de Cadaqu�s

L'origen del top�nim �s "Cap de Quers", que s'ent�n com a "Cap de roques". El terme quers prov� d'una arrel molt antiga que es pot trobar en diversos top�nims de Catalunya (com Queralbs, Queralt), per� tamb� en zones ve�nes o m�s llunyanes, com en els Alps (per exemple, la vall del Queir�s). �s un top�nim que es troba sovint en regions de muntanyes.

Un aspecte cultural important del poble �s el seu caracter�stic catal� salat, sent Cadaqu�s un dels �ltims indrets de Catalunya on es fa servir aquesta parla. Mentre que a altres indrets de l'Empord�, on enguany es feia servir, en les �ltimes generacions han anat perdent el parlar salat, a Cadaqu�s encara persisteix i s'ha convertit en un senyal d'identitat del poble i de la seva gent. Aix� es pot haver donat pel caracter�stic a�llament geogr�fic de la vila, que ha fet que els factors que van fer que es perd�s el parlar salat a altres parts, no afectessin tant el poble.

El poble, situat a la badia del mateix nom, �s presidit per l'esgl�sia de Santa Maria, que cont� un notable retaule barroc.

Cadaqu�s a la nit

Quan va tornar de Nova York, Salvador Dal� es va instal�lar a Portlligat, un port natural del municipi. La seva pres�ncia va fer que hi arribessin personatges tan destacats com Garc�a Lorca, Picasso o Walt Disney. L'artista franc�s Marcel Duchamp s'hi va instal�lar els estius des de 1958 i �s ben coneguda la seva pres�ncia jugant a escacs al bar Melit�n. Richard Hamilton, impulsor del Pop Art, angl�s i seguidor de Duchamp, tamb� freq�ent� Cadaqu�s i expos� diverses vegades a la Galeria Cadaqu�s creada per l'arquitecte i galerista Lanfranco Bombelli. Molts altres artistes s'han vist sedu�ts per Cadaqu�s: Eliseu Meifr�n, Albert R�fols-Casamada, Roca-Sastre, �ngel Planells (fill de Cadaqu�s), Tharrats, Eduard Arranz Bravo, Norman Foster, Ramon Aguilar Mor�, Marc Aleu, Jordi Cur�s, Benguel, Rafael Bartolozzi, Shigeyoshi Koyama, Ramon Moscard�, Josep Moscard�, Francesc Tod�, Josep Crua�as, Maria Girona, Isabel Garriga, Josep Rovira, Antoni Pitxot, Maurice Boitel, escriptors com Andr� Breton, Lu�s Romero, Josep Elias i molts altres, aix� com nombroses persones vinculades al m�n de les arts.

Des de l'any 1970 s'hi celebra el Festival Internacional de M�sica de Cadaqu�s, i des del 1986, el Premi Rosa Leveroni de poesia.

La riba, amb es Poal al centre.

La platja des Pianc

An�cdotes

El 23 d'abril de 1623, la galera Sant Maurici, patrona de les naus de la Generalitat de Catalunya, va fer escala al port de Cadaqués. Sembla que, desembarcada, la marineria feu xivarri per la vila fins que el poble, ofès, se'ls oposà fent fora a cops de pedra fins i tot el comandant de la nau, Francesc Sabater. Jeroni Pujades descriu els vilatans en el seu Dietari: «són la més vellaca y inurbana gent de tota la costa, gent bàrbara y feta per si sens rahó més de "nós ho volem e nós no ho volem"». Aviat, la Generalitat hi envià la Sant Maurici (anomenada també Maurícia) i la capitana, Sant Jordi, per posar ordre en nom del Rei; a això els cadaquesencs els contestaren que no reconeixien «ni rey ni roch, sinó al comte d'Empúries» i a continuació amenaçaren amb artilleria les naus, que s'hagueren de protegir a Port Lligat.

Demografia

Evolució demogràfica

1497	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
110	87	1.598	1.543	1.557	1.469	989	1.272	2.892	2.912

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Política

Resultats electorals - Cadaqués, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU - Convergència i Unió	Joan Figueras i Pomés	450	5	42,29%
	ERC-AM - Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Josep Lloret i Parellada	550	6	51,69%
	En blanc		64		6,02%
Total		1.064		11

Llocs d'interès

• Castell de Cadaqués o Torre de sa Fusta des Baluard, antic baluard, actualment Casa de la Vila, declarat Bé cultural d'interès nacional (BCIN).
• Ruïnes del Castell de Sant Jaume o de les Creus, declarat BCIN.
• Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, declarat BCIN.
• Museu de Cadaqués
• Galeria Cadaqués
• Al cementiri hi ha tombes d'algunes personalitats, com:
  • Peter Harnden (Londres, 1913 – Cadaqués, 1971), arquitecte i dissenyador
  • Mary Callery (Nova York, 1903 – París, 1977), escultora i col·leccionista
  • Quima Jaume (Cadaqués, 1934 - 1993), poeta
  • Lanfranco Bombelli Tiravanti, més conegut com a Franco Bombelli (Milà, 1921 - Cadaqués, 2008) pintor, arquitecte i galerista
• Caserna del cap de Creus.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Guia de Cadaques
• Pobles de Catalunya: Cadaqués