Vés al contingut

Caixmir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secci� no cita les fonts o necessita m�s refer�ncies per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia pol�ticaCaixmir
Imatge
Localitzaci�
Modifica el valor a Wikidata Map
 35� N, 76� E / 35�N,76�E / 35; 76
Territori reivindicat per�ndia
Pakistan Modifica el valor a Wikidata
EstatRep�blica Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Poblaci� humana
Poblaci�3.945.000 (1941) Modifica el valor a Wikidata (22,41 hab./km�)
Llengua utilitzadacaixmiri
dogri
Ladakhi (en) Tradueix
Balti (en) Tradueix
Xina
Chitrali language (en) Tradueix
panjabi
Gujari (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superf�cie176.000 km� Modifica el valor a Wikidata

El Caixmir (en caixmiri Kashmir) �s un territori dividit entre l'�ndia i Pakistan, que amd�s se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina tamb� n'ocupa un tros.[1] T� una extensi� total de 242.800 km� i una poblaci� d'11.390.000 habitants.

La part �ndia t� 143.000 km� i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000 h), est� dividida per dues regions administratives, Jammu i Caixmir, que formen un estat de la Uni� �ndia. La part de Pakistan, anomenada Azad Kashmir (Caixmir lliure), t� 83.806 km� i dos milions d'habitants, amb capital a Gilgit (30.000 h). Antigament es dividia en tres ag�ncies federades (Gilgit, Baltistan i Dizmir), i en formaven part els antics districtes de Muzaffarabad, Koth i part dels de Mirpur i Punch.

Orografia

[modifica]

�s un pa�s molt muntanyenc, puix que �s ocupat totalment per la serralada de l'Him�laia i per les valls de l'Hindus i del Sindh, la qual cosa fa que l'al��ria mitjana del pa�s nom�s sigui superada pel Nepal o Tibet. Es divideix en nombroses zones orogr�fiques:

  • Les planures de Jammu i Punch, sorroses i al�luvials, del Plistoc�.
  • El piemont de l'Him�laia, que va d'Udhampur al Punch (800-2000 m), amb valls de rius o duns del Mioc�.
  • El Pir Panjal Range, de granit i del Plistoc�, associat a l'Him�laia, amb unes al��ries de 4.000 metres i amb passes entre muntanyes importants com els de Babujar (4.145 m), Khunjerab (4.700 m), Kachikani (5.700 m) i el Kharding La.
  • La vall de Caixmir, asim�trica i profunda, formada per l'antic llac Karewa i amb sediments de l'alt Jhelum, la zona m�s poblada del pa�s.
  • La zona central de l'Him�laia, alta i complexa, amb geleres plistocenes i amb influ�ncia del mons� del SO. Les principals al��ries s�n el Chogon, m�s conegut com a K2 o Godwin-Austen (8.611 m), el Nanga Parbat (8.126 m), Broad Peak (8.047 m), Gasherbrum I (8.068 m) i Gasherbrum II (8.035 m).
  • L'alta vall de l'Indus, fregant la frontera amb el Tibet i vora el Nanga Parbat.
  • Les muntanyes de Karakoram, amb 30 pics que passen els 7.000 metres, anomenada el "sostre del m�n", com els Rakaposhi (7.789 m), Mashaibruni (7.821 m), Tirich Mir (7.699 m), Shilla (7.026 m), Nunkun (7.135 m), Daspar (6.872 m) i Disteghil Sar (7.885 m)

A la regi� hi tenen els naixement els principals rius de l'�ndia, com el Sindh o Indus, i els Shyok, Gilgot, Zanskar, Shanak, Batalik i Wakhan Darja. Alguns llacs importants s�n el Paggong, el Vict�ria, Wular i Tso Morari.

En verd, la regi� de Caixmir sota control pakistan�s. La zona bruna fosca �s sota control indi Jammu i Caixmir mentre que Aksai Chin �s sota ocupaci� xinesa

Poblaci�

[modifica]

Els habitants del territori s�n culturalment semblants als del Panjab, i en general es dediquen a l'agricultura, al rabi o collita de civada i ordi a la primavera i al kharif o collida d'estiu de moresc. A les valls viuen de l'economia mixta de moresc, ramaderia i bosc. Un mili� i mig de caixmirs viuen al Pakistan, l'�ndia i Europa Occidental. El pa�s �s molt divers tant des del punt de vista religi�s com ling��stic i �tnic. Etnogr�ficament, religiosament i ling��stica, hi ha tres zones diferenciades al Caixmir:

  • Les valls de Jammu i Punch, on el 66% de la poblaci� �s hinduista. Molts d'ells parlen el dogri, dialecte de l'hindi, aix� com el pahari i khowari, del grup indoari. Tamb� hi ha alguns sikhs de parla panjabi. Els musulmans viuen al NO i s�n majoritaris al Punch Oest.
  • Vall de Kashmir, amb un 90% de poblaci� musulmana i de parla caixmiri, amb influ�ncia s�nscrita i que pertany a la branca d�rdica dels parlars indoaris, tamb� parlades per algunes tribus de Gilgit.
  • Ladakh i Baltistan (valls de Skardo, Rongdo, Shigar, Khaplo, Kharmang i Gultari), zona poc poblada i coneguda com a Petit Tibet, amb tribus com els ladakhi o balti, de parla tibetana i religi� budista, encara que la majoria dels balti s'han convertit a l'islam. Ocupa un ter� del territori, per� no arriba als 150.000 habitants. El 60% dels habitants del Baltistan s�n tibetans.

Hist�ria

[modifica]

Les primeres not�cies reals sobre el pa�s s�n del temps d'Asoka, que hi va construir monestirs i estopes i va fundar Srinagari (moderna Srinagar). Despr�s d'Asoka la hist�ria torna a ser llegend�ria i incerta. Hi hauria hagut dos reis, substitu�ts pels grecs de Bactriana, domini saka, dels surens o indoparts i els kusana o kushana. Les dates varien segons les fonts. La dinastia de Gonanda que va substituir als kushana es va establir al segle I o al segle ii. Sota la dinastia de Gonanda el budisme va entrar en decad�ncia.

Dinastia de Gonanda (segles I-IV o II-V)

[modifica]
  • Gonanda III
  • Vibhushana I
  • Indradjid
  • Ravana
  • Vibhishana II
  • Nara I
  • Siddha
  • Utpalaksha
  • Hiranyaksha
  • Hiranyakula
  • Vasukula
  • Mihirakula
  • Baka
  • Kshitinanda
  • Basunanda
  • Nara II
  • Aksha
  • Gopaditya
  • Gokarna
  • Khinkhila (Narendraditya)
  • Udhishdhira I
  • Pratapaditya I
  • Djaluka
  • Tundjina I
  • Vidjaya
  • Djaendra
  • Sandhimati (Aryaradja)
  • Meghavahana
  • Tundjina II (Shresthasena Pravarasena I) vers 500

Al segle vi va caure en mans de Mihirakula el rei dels huns heftalites que va afavorir l'hinduisme contra el budisme. A mitjan segle Matrgupta va prendre el poder a Caixmir i va recon�ixer la sobirania d'Harsha Vikramaditya d'Ujjain. La dinastia Karkota es va fundar el 627. Muktapida Lalitaditya, el sobir� m�s gran, va conquerir Kangra, Punch, Rajauri i Jammu; vers el 732 va enviar una ambaixada a l'emperador xin�s Husan-Tsuangn (713-755) per demanar ajut contra els �rabs pel sud i els tibetans i turcs pel nord. El budisme va tornar a prosperar.

Dinastia Karkota

[modifica]
  • Duplabhavardhan Prajhaditya 627-632
  • Duplabhaka Pratapaditya II 632-682
  • Chandrapida Vadjraditya 682-691
  • Tarapida Udayaditya 691-695
  • Muktapida Lalitaditya 695-732
  • Kovalayapida 732-740
  • Prithivyapida I 740-744
  • Sangramapida I 744-751
  • Jayapida 751-782
  • Jajja 782-785
  • Lalitapida 785-797
  • Sangamapida II (Prithivyapida II) 797-804
  • Chippatajayapida 804-816
  • Ajitapida 816- ?
  • Anagapida
  • Utpalapida ? -857

La dinastia fou finalment substitu�da per la d'Utpala fundada per Avantivarman, net d'Utpala, que estava emparentat als karkota per matrimoni. Va fundar Abantipur i va construir grans temples; els seus enginyers van construir canals de reg, i dics per impedir les inundacions, va guanyar noves terres de cultiu i va garantir la prosperitat. El seu fill Shamkaravarman va establir el sistema de treball for�at (b�gar) i va imposar noves taxes. Despr�s d'aquest rei, progressivament els reis van perdre el poder a mans dels caps feudals. El rei Kshemagupta (951-960) va quedar dominat per la reina Didda filla del senyor de Lohara, i a la mort del marit va pujar al tron despr�s de matar als seus fills i nets.

  1. Avantivarman 857-884
  2. Shamkaravarman 884-903
  3. Gopalavarman 903-905
  4. Samkatavarman 905
  5. Sugandha (reina) 905-907
  6. Nirjitavarman907
  7. Partha 907-923
  8. Nirjitavarman (segona vegada) 923-924
  9. Chakravarman 924-935
  10. Suravarman I 935-936
  11. Partha (segona vegada) 936
  12. Chakravarman (segona vegada) 936-938
  13. Umattavanti 938- ?
  14. Suravarman II ?-940
  15. Yadjaskara 940-948
  16. Vanata 948
  17. Samgramadeva I 948-950
  18. Parvagupta 950-951
  19. Kshemagupta 951-960
  20. Abhimanyu 960-973
  21. Nandigupta 973-975
  22. Tribhuvana 975-976
  23. Bhimagupta 976-981
  24. Didda (reina) 981-1003

Didda va obrir la dinastia de Lohara. va regnar amb encert i a la seva mort el 1003 va deixar com successor al seu nebot Sangramaraja. El 1014 Mahmud de Gazni va intentar envair el pa�s per� no va tenir �xit. La major part dels reis de la dinastia de Lohara foren incompetents i la situaci� es va deteriorar. Els damars (caps feudals) van augmentar el seu poder i amb les seves revoltes constants van portar la confusi� al pa�s. Ramadeva, el darrer rei (1252-1273) no tenia fills i va adoptar a Lakshmandeva, fill d'un braman. Sota el seu fill Suhadeva, els mongols van envair el pa�s dirigits per Zuldju, d'origen incert, vers el 1320. Suhadeva va fugir a Kishtwar i durant 8 mesos els mongols van devastar la vall per� despr�s es van retirar.

Dinastia de Lohara

[modifica]
  • Samgramaraja 1004-1029
  • Hariraja 1029
  • Ananda 1029-1064
  • Kaladja 1064-1090
  • Utkardja 1090
  • Harsha 1090-1102
  • Uchchala 1102-1113
  • Radda 1113
  • Salhana 1113
  • Sussala 1113-1120
  • Bhikshachara 1120
  • Sussala (segona vegada) 1120-1127
  • Jayasimha 1127-1154
  • Pramanuka 1154-1164
  • Varttideva 1164-1171
  • Vopyadeva 1171-1180
  • Jassaka 1180-1198
  • Jagadeva 1198-1213
  • Rajadeva 1213-1236
  • Samgramadeva II 1236-1252
  • Ramadeva 1252-1273
  • Lakhshmanadeva 1273-1286
  • Simhadeva 1286-1301
  • Suhadeva 1301-1320

Aprofitant la situaci� de caos, Rinchana, fill d'un cap de Ladakh refugiat al pa�s, va prendre el poder i es va convertir a l'islam sota influ�ncia d'un sant suhrawardi, Sayyid Sharaf al-Din conegut com a Bulbul Shah, i va agafar el nom de Sadr al-Din. A la seva mort la seva esposa Rami Kota, per consell dels nobles, es va casar amb un germ� de Suhadeva, que va pujar al tron amb el nom de Udayanadeva. Mort aquest el 1338 va agafar ella mateixa el poder que li fou disputat per un general probablement d'origen turc, Shah Mir, un dels nombrosos caps mercenaris turc que servien als reis hind�s (havia comen�at el seu servei sota Suhadeva).

Dinastia de Rinchana

[modifica]
  • Sadr ad-Din 1320-1323
  • Haidar Khan 1323
  • Udayanadeva 1323-1338
  • Kota Rani 1338-1339

Shah Mir va derrotar les forces de la rani i va assolir el poder com a sult� Shams ad-Din I Shah Mirza Swati (1339-1342) fundant una dinastia musulmana que va regnar fins al 1561.

Dinastia Swati

[modifica]
  1. Shams ad-Din I Shah Mirza Swati 1339-1342
  2. Jamshid 1342-1343
  3. Aladdin 1343-1354
  4. Shihab al-Din 1354-1373
  5. Qutb al-Din Hindal 1373-1389
  6. Sikandar l'Iconoclasta 1389-1413
  7. Ali Shah I 1413-1420
  8. Zain al-Abidin 1420-1470
  9. Haidar Shah 1470-1472
  10. Hassan Shah 1472-1484
  11. Muhammad Shah 1484
  12. Sayyid Hassan 1484-1485
  13. Fath Shah 1486-1493
  14. Muhammad Shah (segona vegada) 1493-1505
  15. Fath Shah (segona vegada) 1505-1514
  16. Mohammad Shah (tercera vegada) 1514-1515
  17. Fath Shah (tercera vegada) 1515-1516
  18. Muhammed Shah (quarta vegada) 1516-1528
  19. Ibrahim Shah I 1528-1529
  20. Nazuk Shah 1529-1530
  21. Muhammad Shah (cinquena vegada) 1530-1537
  22. Shams Al-Din II 1537-1538
  23. Ismail Shah I 1538-1539
  24. Ibrahim Shah II 1539-1540
  25. Nazuk Shah (segona vegada) 1540-1552
  26. Mirza Muhammad Haidar Dughlat 1541-1551
  27. Ibrahim Shah III 1552-1555
  28. Ismail Shah II 1555-1557
  29. Nabib Shah 1557-1561

No se sap gaire cosa d'aquestos sobirans per� Shihab ad-Din (1354-1373) va conquerir Jammu, Punch, Rajauri, Chamba, Baltistan i Ladakh. La vinguda d'un sant� de nom Sayyid Ali Hamadhani (setembre del 1372) que va restar al pa�s uns anys, va produir nombroses conversions a l'islam. Sayyid Muhammad, fill del sant� va intentar introduir la xara i crear la funci� de Shaykh al-Islam i va fer perseguir als hind�s i destruir els seus temples. Si Sikandar l'Iconoclasta (1389-1413) va donar suport a aquesta pol�tica el seu fill Zayn al-Abidin (1420-1470) conegut com a Budshah (el gran rei) la va capgirar; va donar diners per reconstruir els temples hind�s i va permetre als que havien estat convertits a la for�a de tornar a la seva religi�. Els seus successors tamb� van seguir la pol�tica de toler�ncia per� els islam va guanyar terreny. Es van produir diverses guerres civils success�ries i hi va haver intrigues dels nobles. El novembre de 1540 Haydar Mirza Dughlat, cos� de Baber, al servei d'Humayun, va envair el pa�s i ocupar el poder en part del pa�s. Les seves disposicions religioses en favor de l'hanafisme van provocar la revolta dels nobles que el van derrotar i matar l'octubre de 1551; llavors els nobles (les fam�lies Rayna, Magre i Chak) es van disputar el poder. Finalment els Chak, originaris del Dardistan i xi�tes, van emergir com a triomfadors.

Dinastia Chak

[modifica]
  1. Ghazi Shah 1561-1563
  2. Husain Shah I 1563-1570
  3. Ali Shah II 1570-1579
  4. Yusuf Shah 1579
  5. Sayyid Mubarrak Khan Baihaqi 1579
  6. Lohar Shah 1579-1580
  7. Yusuf Shah (segona vegada) 1580-1586
  8. Yaqub Shah 1586
  9. Husain Shah II 1586
  10. Yaqub Shah (segona vegada) 1586

Ghazi Shah va derrotar a un ex�rcit mogol enviat l'estiu del 1561 per Akbar. Aquest va enviar una segona expedici� el 20 de desembre de 1585 dirigida per Raja Bhagwan Das; els caixmiris van oferir forta resist�ncia al coll de Bulyasa. Yusuf Shah es va presentar al campament mogol el 14 de febrer de 1586 i va signar un tractat pel que conservava el tron per� les monedes i la khutba es ferien en nom de l'emperador. Akbar no va respectar l'acord i va fer empresonar a Yusuf; mentre els nobles havien posat al tron al seu fill Yakub Shah, que era valent i ple de recursos, per� va voler imposar el xiisme com a religi� i molts nobles sunnites es van entregar a Akbar. L'emperador va enviar un ex�rcit potent dirigit per Kasim Khan i Yusuf Khan Ridwi. Yakub va combatre amb valentia per� tra�t per un dels seus es va haver de rendir (juliol de 1586). Akbar va anar tres vegades al pa�s, la primera vers el juliol de 1588 quan va eliminar impostos i en va posar d'altres, provocant una revolta que fou sufocada. Va tornar l'octubre de 1592 i va tractar als antics rebels amb consideraci�, va reduir els impostos i es va voler guanyar al poble i al Chak (amb aliances matrimonials). la tercera vegada no est� registrada.

Jahangir hi va anar 8 vegades i durant el seu regnat els Chak es van revoltar dues vegades. En el seu govern es va conquerir Kishtwar. El 1632 Shah Jahan va nomenar governador a Zafar Khan que va fer abolir tots els impostos opressius per un farman imperial. Sota Shah Jahan es van conquerir Baltistan i Ladakh. Durant tot el per�ode mongol i va haver pau interna en general i es va desenvolupar l'agricultura, el comer� i la ind�stria. Les tres fam�lies dominants va ser substitu�des per funcionaris mogols.

Governadors mogols

[modifica]
  1. Mirza Kasim 1588-1590
  2. Mirza Yusuf Khan Rizvi 1590-1601
  3. Mirza Ali Akbar 1601-1609
  4. Hasham Khan 1609-1612
  5. Sardar Khan 1612-1615
  6. Ahmad Beg 1615-1618
  7. Dilavar Khan 1618-1620
  8. Iradat Khan 1620-1622
  9. Itkad Khan .1622-1634
  10. Zafar Khan 1634-1640
  11. Murad Mirza 1640-1641
  12. 'Ali Mardan Khan 1641-1646
  13. Tarbiat Khan 1646-1657
  14. Lashkar Khan 1657-1659
  15. Itmad Khan 1659-1662
  16. Ibrahim Khan 1662-1664
  17. Saif Khan 1664-1667
  18. ?
  19. Saif Khan (segona vegada) 1668-1671
  20. Iftikar Khan 1671-1675
  21. ?
  22. Ibrahim Khan (segona vegada) 1678-1686
  23. Hafiz Allah Khan 1686-1690
  24. Muzzaffar Khan 1690-1692
  25. Abul Nassar Khan 1692-1698
  26. Fazl Khan 1698-1701
  27. Ibrahim Khan (tercera vegada) 1701-1706
  28. Djaffar Khan 1706-1709
  29. Arif Khan 1709-1710
  30. Ibrahim Khan (quarta vegada) 1710
  31. Navazish Khan 1710-1711
  32. Inayatolla Khan 1711-1713
  33. Saadat Khan 1713-1715
  34. Inayatolla Khan (segona vegada) 1715-1722
  35. Nadjib Khan 1722-1725
  36. Agidat Khan 1725-1726
  37. Amir Khan 1726-1728
  38. Ahtram Khan 1728-1735
  39. Dil Dilir Khan 1735-1736
  40. Djalal ad-Din Khan 1736
  41. Fahr ad-Daula 1736-1738
  42. Inayatolla Khan II 1738-c. 1741
  43. Azad Yar Khan 1741-1745
  44. Abul Mansur Safdar Djang 1745-1748
  45. Afrasiab Beg 1748-1752
  46. Ahmad Ali Khan 1752

Aurangzeb va morir el 1707 i la situaci� va comen�ar a empitjorar. El 1747 els nobles caixmiris van escriure a Ahmad Shah Abdali per demanar-li annexionar el Caixmir. Ahmad Shah (ara Ahmad Shah Durrani) va enviar una for�a el 1752 que va ocupar el pa�s amb certa facilitat despr�s de derrotar a un ex�rcit mogol. Per� la dominaci� afganesa fou dura; el pa�s fou carregat d'impostos i els xi�tes foren perseguits.

Khans afganesos

[modifica]
  1. Abdalla Khan Ishk Agasi 1748-1749
  2. Radja Sukh Djivan Mal 1749-1750
  3. Abdulla Khan Kabuli 1750-vers 1762
  4. Nur ad-Din Khan Bamzai 1762-1763
  5. Buland Khan Bamzai 1763-1764
  6. Nur ad-Din Khan Bamzai(segona vegada) 1764-1765
  7. Djang Mohammed Khan 1765
  8. Lal Khan Hattak 1765-1766
  9. Hurram Khan 1766-1767
  10. Fakirkulla Kanth 1767
  11. Nur ad-Din Khan Bamzai (tercera vegada) 1767-1770
  12. Lal Khan Hattak (segona vegada) 1770-1771
  13. Hurram Khan (segona vegada) 1771
  14. Amir Khan Djavansher 1771-1778
  15. Hadji Karim Dad Khan 1778-1781
  16. Azad Khan 1781-1785
  17. Madad Khan 1785-1786
  18. Mirdad Khan 1786-1788
  19. Djuma Khan Alokzai 1788-1792
  20. Mir Hazar Khan 1792-1794
  21. Rahmaulla 1794
  22. Kifayat Khan 1794-1795
  23. Arslan Khan 1795
  24. Sher Mohammad Khan 1795 ?
  25. Abdulla Khan 1795-1796
  26. Vakil Khan 1796-1799
  27. Atta Mohammad Khan 1799-1812
  28. Azim Khan 1812-1819
  29. Djabbar Khan 1819

El 1819 Ranjit Singh del Panjab va conquerir Caixmir als afganesos. La dominaci� dels sikhs va durar fins al 1846 i durant aquesta es va prohibir la religi� musulmana i es va tancar la mesquita de Srinagar.

Governadors sikhs

[modifica]
Escut de l'estat principesc
  1. Mir Divan Chand 1819
  2. Divan Moti Ram 1819-1821
  3. Hari Singh Nalva 1821-1825
  4. Divan Moti Ram 1825-1827
  5. Divan Kripa Ram 1827-1831
  6. Bhim Singh Ardali 1831-1832
  7. Sher Singh 1832-1834
  8. Mian Singh 1834-vers 1841
  9. Vazir Zoravar Singh 1841-1842
  10. Sheyh Muhi ad-Din 1842-1845
  11. Sheyh Imad ad-Din 1845-1846

Als sikhs els fou conquerit pels brit�nics el 1846 amb ajuda de la dinastia Dogra que dominava a Jammu; a aquesta dinastia, representada per Gulab Singh, li fou cedit Caixmir per la Companyia Brit�nica de les �ndies Orientals pel Tractat d'Amritsar de 16 de mar� de 1846 per 75 lakhs de rupies. Els Dogra van governar millor que els sikhs per� la situaci� del poble no va evolucionar gaire. L'arr�s va esdevenir monopoli de l'estat i es va encarir. Els musulmans eren el 90% hi havien de pagar una taxa al sindicat religi�s hind�; les mesquites eren possessi� del govern.

Ranbir Sing va succeir al seu pare el febrer de 1856 i va intentar millorar la situaci� econ�mica per� quant a religi� no va canviar res. Va morir el 15 de setembre de 1885 i va pujar al tron el seu fill gran Pratap Singh, per� com que era de car�cter d�bil fou posat sota una reg�ncia controlada pel resident brit�nic. Finalment va recobrar els poders el mar� de 1921. Durant aquest per�ode, sota el resident, es van fer nombroses reformes i la situaci� dels musulmans va comen�ar a millorar per� no en mesura suficient. El moviment khilafat i el de la no cooperaci� va influir en els musulmans; el 1924 els musulmans van presentar algunes reivindicacions al virrei Lord Reading; el maharaja va fer exiliar als signataris del document i el va castigar amb la confiscaci� dels seus b�ns.

El 1925 Hari Singh va succeir al seu oncle Pratap Singh. Les tensions entre la dinastia hind� i la poblaci� musulmana van comen�ar a ser molt evidents el 1931 quan el 13 de juliol es va fer una gran manifestaci� contra el maharaja dirigida pel shaykh Muhammad Abdullah, i va seguir una forta repressi�. L'octubre de 1932 es va crear el Congr�s Isl�mic de Jammu i Caixmir i el mar� de 1933 es va iniciar un moviment de desobedi�ncia civil; el maharaja va haver de nomenar una comissi� per reformar la constituci�. AbduAllah va transformar el Congr�s Isl�mic en Congr�s Nacional per incloure tamb� als hind�s per� una part de l'organitzaci� va restar fidel als principis i es van acostar a la Lliga Musulmana de l'�ndia. El Shaykh Muhammad Abdullah va fer votar una moci� del Congr�s Nacional de Caixmir demanant un govern responsable, l'octubre de 1939. Despr�s de la guerra va iniciar la campanya dels musulmans "Quit Kashmir" de maig de 1946, dirigida tant contra els brit�nics com contra el maharaj� Hari Singh; aquest va fer detenir a Abdullah i als seus seguidors. Quan es va decidir la independ�ncia i partici� de l'�ndia (17 de juny de 1947) i que els estats podrien adherir a un o altra o ser independents, Hari Singh va retardar la decisi� perqu� volia ser independent (juny de 1947). L'agost els brit�nics es van retirar. Per� la revolta musulmana i la creaci� de l'Azad Kashmir Movement va provocar el p�nic al maharaja, que va alliberar a Abdullah i va cridar al govern indi en ajut; es va traslladar a Jammu i va signar el document d'accessi� el 26 d'octubre de 1947 i l'endem� forces �ndies foren enviades al pa�s (27 d'octubre). El 1948 van posar fi a la rebel�li�, gr�cies en part al suport d'Abdullah. Sheikh Abdullah va encap�alar l'administraci� d'emerg�ncia el 31 d'octubre de 1947. El 1949 l'ONU va determinar que hi havia d'haver un plebiscit a Caixmir.

Les eleccions de 1951 van confirmar a Abdullah i el 1954 es va ratificar la uni� a l'�ndia. (les eleccions posteriors van donar sempre la vict�ria a partits musulmans menys quan no hi van participar). L'alto el foc de l'1 de gener de 1949 determin� dues zones: una sota control dels rebels que quedaria sota administraci� temporal del Pakistan, i la resta sota administraci� de l'�ndia, la sobirania de la qual era impl�citament reconeguda sobre tot el territori en virtut de la cessi� del maharaj�. El Partit d'Abdullah, la Confer�ncia Nacional de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir National Conference) va dominar l'escena pol�tica fins al 1963 i despr�s el Partit del Congr�s, fins al 1975.

El 1965 forces pakistaneses intentaren ocupar la part �ndia, per� foren rebutjades i es va establir l'acord de Taixkent de delimitaci� i aturada d'hostilitats.

El 1971 hi va haver m�s enfrontaments durant la Guerra pel Pakistan Oriental, concloent amb l'acord de Simla de gener de 1972.

L'estat d'emerg�ncia fou declarat el 1975. Les manifestacions musulmanes foren creixent i a mitjans dels vuitanta hi va haver els primers atemptats.

El 1975 es va iniciar el segon per�ode de govern de la Confer�ncia Nacional, que va durar fins al 2002 i fou interromput el 1977, el 1986 i del 1990 al 1996 per per�odes de govern presidencial federal directe.

Despr�s del govern presidencial del 1986, Farooq Abdullah que havia estat ministre en cap del 1982 al 1984 va tornar al poder, per� degut a la pressi� de les guerrilles que des del 1989 actuaven amb suport del Pakistan, va haver de dimitir el 1990 i es va establir el govern directe des de Delhi. El 1990 la poblaci� hind� va comen�ar a emigrar massivament fins al punt que la poblaci� hind� �s actualment gaireb� testimonial.

En 1994 l'All-Party Hurriyat Conference (APHC), una organitzaci� que agrupava a totes les organitzacions musulmanes va cridar a la vaga general; el 21 de maig de 1994 el president del Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir Liberation Front, JKLF) va declarar una treva en les seves accions armades, el que va provocar que el grup Hizb-ul-Mujahideen, intent�s segrestar-lo sense �xit (juny). L'octubre i novembre del 1994 un grup anomenat Al-Hadid es va donar a con�ixer pel segrest d'uns turistes brit�nics.[2]

El 1995 les enquestes mostraven que el 72% de la poblaci� era partid�ria de la independ�ncia. El gener de 1996 va comen�ar a actuar el Front Isl�mic de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir Islamic Front, JKIF) i la Muslim Janbaz Force es va oposar a converses de pau (febrer de 1996). Es van produir accions a�llades de grups diversos com el Jammu and Kashmir Ikhwan i el Muslim Mujahideen. La situaci� va quedar definida amb un partit laic independentista (el JKLF) i quatre partits musulmans propakistanesos principals: Hizb-ul-Mujahideen (HUM), Hizbollah, Ikhwan-ul-Musalmeen i Harkat-ul-Ansar. El suport pakistan�s al JKLF fou gradualment retirat en favor dels partits propakistanesos. El JKLF er considerat un partit proper a la Confer�ncia Nacional (que havia governat l'estat fins a la imposici� del govern de directe de Delhi), per� amb una estrat�gia diferent.

A les eleccions generals de l'estiu de 1996 el Partit del Congr�s de l'�ndia obtingu� 4/6 dels escons de l'estat, ja que els partits musulmans van boicotejar les votacions i tamb� els partits independentistes.

En les eleccions a l'Assemblea de l'Estat la coalici� All-Party Hurriyat Conference (APHC), que englobava 30 partits, boicotej� igualment els comicis i l'organitzaci� Dukhtaran-e-Millat (Filles de la Naci�) va organitzar diverses protestes. Va obtenir la majoria la Confer�ncia Nacional de l'exministre en cap Farooq Abdullah (57 escons d'un total de 87), seguit del Bharatiya Janata Party (8 escons), el Partit del Congr�s (7 escons) i l'esquerra Coalici� del Front Unit Godwa (4 escons). Farooq Abdallah va tornar al govern. Chair Ghulam Nabi Sumji l�der de l'APHC va acusar a Abdullah d'estar al servei de Delhi.

El 1997 es va saber que �ndia havia aixecat una mil�cia musulmana lleial: Ikhwan-ul-muslimoon, que van pr�cticament ser eliminats en aquestos anys. Els indis fugits del Caixmir es van organitzar en la Panun Kashmir, per� van rebutjar el retorn per establir-se a camps protegits.

El 1997 es va crear a Azad Kashmir, �s a adir a la zona sota administraci� pakistanesa, la Jammu and Kashmir Solidarity Forum, una organitzaci� protegida pel govern d'Islamabad que tenia per objectiu l'autodeterminaci� (que en la visi� pakistanesa volia dir la uni� final al Pakistan) i l'organitzaci� del plebiscit exigit per l'ONU; aquesta nova organitzaci� estava formada per la Azad Jammu and Kashmir que era l'estructura de govern a la zona pakistanesa; l'All-Party Hurriyat Conference en representaci� dels partits musulmans; i la Muttahida Jihad Council, representant dels grups guerrillers.

Mentre �ndia i Pakistan preparaven als seus, els independentistes tamb� es van agrupar i es van distanciar del Pakistan. Quatre grups van anunciar una acci� conjunta: el Jammu and Kashmir Liberation Front, la Federaci� d'Estudiants de Jammu i Caixmir, el Jammu and Kashmir National Awami Party, i el Kashmir Freedom Movement. Per� el JKLF s'havia dividit el 1995 en dues faccions: una liderada per Amanullah Khan, basada a Azad Kashmir, i un altre basada al Jammu i Caixmir dirigida per Yasin Malik.

Una vaga general convocada per Hizb-ul-Mujahideen fou seguida massivament (1998).

El 1999 guerrillers caixmirs amb suport de militars o voluntaris pakistanesos, van envair Caixmir (26 de maig) i la lluita amb l'ex�rcit indi es va centrar a la Vall de Kargil. L'operaci� l'anunciaren com a seva quatre organitzacions guerrilleres que actuaven conjuntament: Lashkar-e-Tayyaba, Mujahideen Al-Badar, Harkat-ul-Mujahideen, i Tehrik-e-Jehad. El l�der del Consell Unit de la Guerra Santa (United Jehad Council o Muttahida Jihad Council, format per 14 grups guerrillers isl�mics) assegurava que no hi havia pakistanesos entre les forces combatents.

Quan el Jammu-Kashmir Democratic Party va convocar una marxa a Srinagar per demanar el plebiscit, el seu l�der Shabir Ahmed Shah fou detingut i les marxes foren prohibides. El 5 de juliol de 1999, amb la mediaci� americana, es va acordar restaurar la l�nia de demarcaci�, el que es va consumar poc despr�s.

L'any 2000 l'assemblea de l'estat va passar una moci� reclamant una autonomia real per Caixmir, moci� molt ben acollida a Assam, Nagaland, Mizoram i altres Estats amb les mateixes aspiracions. El 2 de novembre del 2002 el govern fou encap�alat pel People's Democratic Party amb Mufti Mohammad, que el 2 de novembre de 2005 va donar pas a Ghulam Nabi Azad (del Congress Legislature Party)

A Azad Kashmir (Pakistan) el partit Azad Kashmir va assumir la ideologia d'uni� amb el Pakistan. Cap candidat oposat a la uni� es va poder presentar a les eleccions. La constituci� de 1974 (interina) en el seu article 4 impedeix que qualsevol persona o partit proposi una via diferent de la de la uni� amb el Pakistan.

El 1996 es van presentar 36 candidats que foren rebutjats per oposar-se a la uni�. Tanmateix els partits independentistes estan permesos per� no poden participar en el poder. Els partits independentistes s'enquadren a la Kashmir National Alliance, formada pel Jammu Kashmir National Awami Party, el Kashmir National Democratic Party, el Jammu Kashmir National Liberation Front i la Jammu Kashmir National Student Federation. El 25 d'agost de 1996 Sardar Mohammad Ibrahim Khan va assolir el càrrec de president per quarta vegada; el 25 d'agost del 2001 el va substituir Sardar Mohammad Anwar Khan; i el 25 d'agost del 2006 va accedir a la presidència Raja Zulqarnain Khan, tots sempre de l'All Jammu and Kashmir Muslim Conference, coalició de govern.

Gilgit i Baltistan, part de Caixmir, van quedar sota el control del govern del Pakistan que els va considerar territoris incorporats (ja que eren estats nadius amb prínceps musulmans) i no com a part d'Azad Caixmir. Els habitants estan integrats a les àrees del nord i no gaudeixen de drets constitucionals. Els seus representants han protestat reiteradament. Vegeu Balawaristan.

Banderes

[modifica]

Cal distingir entre les banderes d'estat i les del sobirà.

La primera bandera d'estat, del 1848, fou vermella llisa forcada. El 1936 s'hi va afegir una arada blanca, model que va estar vigent fins al 1953 quan s'hi van afegir tres línies verticals blanques. Els rebels de 1947 van adoptar la bandera coneguda com a bandera del Caixmir Lliure (Azad Kashmir), en ús des de 1948 a la zona sota control del Pakistan, i oficialitzada el 1970.

  • Bandera de Caixmir del 1848 al 1936
    Bandera de Caixmir del 1848 al 1936
  • Bandera de Caixmir del 1936 al 1953
    Bandera de Caixmir del 1936 al 1953
  • Bandera de Caixmir del 1953 al 1990
    Bandera de Caixmir del 1953 al 1990
  • Bandera del governador (Índia)
    Bandera del governador (Índia)
  • Bandera d'Azad Caixmir, en ús des de 1947, oficial 1970 (zona del Pakistan)
    Bandera d'Azad Caixmir, en ús des de 1947, oficial 1970 (zona del Pakistan)
  • Partit de la Conferencia Nacional de Caixmir (zona de l'Índia)
    Partit de la Conferencia Nacional de Caixmir (zona de l'Índia)
  • All Parties Hurriyet Conference (zona de l'Índia)
    All Parties Hurriyet Conference (zona de l'Índia)
  • Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir (zones de l'Índia i del Pakistan)
    Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir (zones de l'Índia i del Pakistan)

Les banderes reials van seguir la mateixa seqüència, incloent el color groc, amb models de 1846-1936, 1936-1953 i 1953-1968, i la bandera del maharajà des de 1968.

  • Bandera del maharajà 1846-1936
    Bandera del maharajà 1846-1936
  • Bandera del maharajà 1953-1968
    Bandera del maharajà 1953-1968
  • Bandera del maharajà des de 1968
    Bandera del maharajà des de 1968

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Caixmir». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Sloan, Stephen; Anderson, Sean K. Historical Dictionary of Terrorism (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. 347. ISBN 0810863111. 

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Caixmir&oldid=33220436»