Campanya de Tunísia

Campanya de Tunísia

Segona Guerra Mundial
Presoners de guerra italians i alemanys, després de la caiguda de Tunísia, 12 de maig del 1943
Tipus	campanya militar
Data	17 de novembre del 1942 – 13 de maig del 1943
Coordenades	34° N, 9° E
Lloc	Tunísia francesa
Estat	Tunísia
Resultat	Victòria aliada decisiva
Campanya	Campanya del Nord d'Àfrica
Bàndols
Regne Unit Imperi Indi Grècia França Lliure Nova Zelanda Estats Units Polònia Alemanya Nazi Itàlia
Comandants
Dwight D. Eisenhower Harold Alexander Kenneth Anderson Bernard Montgomery Albert Kesselring Erwin Rommel Hans-Jürgen von Arnim Giovanni Messe
Baixes
76.020 baixes 849 aeronaus destru�des Unes 300,000 baixes Almenys 1.045 aeronaus destru�des 600+ avions capturats
Cronologia
← Operaci� Torxa Campanya d'It�lia →

La campanya de Tun�sia, tamb� coneguda com a batalla de Tun�sia, van ser una s�rie de batalles que van tenir lloc a Tun�sia durant la campanya del Nord d'�frica durant la Segona Guerra Mundial, entre les forces de l'Eix i les tropes aliades. Les tropes aliades consistien en les tropes imperials brit�niques, incloent-hi contingents polonesos i grecs, amb cossos estatunidencs i francesos. La batalla s'inici� amb �xits inicials de l'Eix, per� els subministraments massius i la superioritat num�rica dels Aliats comportaren la desfeta total de l'Eix. Uns 230.000 alemanys i italians van ser fets presoners, incloent-hi la major part de l'Afrika Korps.

Rerefons

Desert Occidental

Article principal: Campanya del Desert Occidental

Els dos primers anys de la guerra al nord d'�frica es caracteritzaren per una manca de subministraments i per la incapacitat d'oferir qualsevol mena de suport log�stic concentrat. La costa nord-africana t� molt pocs ports naturals, i la major part dels subministraments brit�nics dirigits a Alexandria, al delta del Nil, havien de cobrir uns 2.500 km des del port itali� a Tr�poli (L�bia). Els ports menors a Bengasi i a Tobruk, estaven a 1.600 i 1.000 km a l'oest d'Alexandria. Estaven comunicades per una �nica carretera que anava per un estret corredor per la costa. En el moment en qu� la Mediterr�nia central era disputada, i com que els vaixells brit�nics i italians estaven igualment malmesos, les seves capacitats per portar subministraments estava limitat a la pres�ncia enemiga, encara que els brit�nics podien rebre subministrament circunvalant el continent afric� passant pel Cap de Bona Esperan�a i endinsant-se al mar Roig.

Els subministraments limitats van portar a una lluita "endavant i enrere" per la costa. L'ofensiva inicial italiana del 1940 van aconseguir penetrar 95 km a territori egipci, amb unes tropes que havien avan�at 1.000 km des de Tr�poli, 600 km des de Bengasi i 20 des de Tobruk. Els brit�nics, encara a prop de les seves bases de subministraments, van preparar un r�pid contraatac penetrant a L�bia. L'avan� va acabar a El Agheila, a uns 1.000 km d'Alexandria. Amb l'arribada de l'Afrika Korps alemany, l'Eix va traslladar la l�nia del front m�s a l'est, per� el seu avan� s'atur� a l'abril del 1941 a la frontera eg�pcia quan van quedar-se lluny de les seves l�nies de subministrament. Al novembre, els aliats s'havien refor�at de nou, ajudats per la curta dist�ncia que hi havia fins als seus subministraments, i llan�aren l'operaci� Crusader, rellevant el setge de Tobruk i un cop m�s van portar la l�nia del front fins a El Aghelia. Per� les seves tropes exhaustes van haver de retrocedir immediatament fins a Tobruk, i l'atac de Rommel al maig del 1942 els van fer recular fins a El Alamein, a nom�s 160 km d'Alexandria.

Les coses van canviar dram�ticament el 1942. En aquells moments la Royal Navy i la Regia Marina encara combatien pel control de la Mediterr�nia, per� que els brit�nics mantinguessin Malta va permetre a la Royal Air Force interferir els subministraments italians al mar. A mesura que grans quantitats de subministraments provinents dels Estats Units feien que la situaci� de la log�stica s'inclin�s cap al 8� Ex�rcit brit�nic del general Bernard Montgomery'.

Amb el Vuit� Ex�rcit sense haver d'amo�nar-se m�s pels subministraments, com havia passat en les batalles anteriors, les tropes de l'Eix van ser llan�ades cap a l'oest a partir de la Segona Batalla d'El Alamein al novembre del 1942.

L'Operaci� Torxa

Article principal: Operaci� Torxa

Al juliol del 1942 els aliats acordaren que portar a terme operacions de desembarcament a baixa escala al nord de Fran�a durant el 1942 (l'operaci� Sledgehammer que va ser precursor de l'operaci� Round-up, els assalts principals portats a terme el 1943) no es podien portar a terme i havien de ser abandonades. En canvi, s'acord� que s'havia de portar a terme desembarcaments per assegurar els territoris de Vichy al nord d'�frica: el Marroc, Alg�ria i Tun�sia, i des d'all� va avan�ar cap a l'est per agafar per la rereguarda les tropes de l'Eix al desert occidental. Una ocupaci� Aliada de tota la costa nord-africana obriria tota la Mediterr�nia a la navegaci� aliada, alliberant moltes naus que estaven sent obligades a portar els subministraments via el Cap de Bona Esperan�a.

A causa de la proximitat de Sic�lia amb Tun�sia, els aliats esperaven que l'Eix es mouria per ocupar el pa�s tan aviat s'assabentessin dels desembarcaments de Torxa. Per tal de desballestar aquesta possibilitat, calia ocupar Tun�sia tan r�pidament com fos possible un cop s'haguessin fet els desembarcaments. Per�, en canvi, hi havia un l�mit en fins a on podien fer-se els desembarcaments a l'est, a causa de la major proximitat dels aer�droms de l'Eix a Sic�lia i Sardenya, que a finals d'octubre contenien 298 avions alemanys i 574 italians. Els plans eren necess�riament un comprom�s, i Alger va ser triada com el punt m�s oriental on podien desembarcar. Aix� asseguraria l'�xit dels desembarcaments inicials, malgrat la incertesa a com reaccionarien les forces franceses all� destinades. Un cop s'hagu�s assegurat Alger, la Task Force Oriental hauria de llan�ar-se tan velo�ment com fos possible cap a Tun�sia en una cursa per ocupar Tunis, a uns 1.000 km de dist�ncia, a trav�s de males carreteres i d'un terreny dif�cil durant la temporada de pluges de l'hivern abans que l'Eix no pogu�s organitzar-se. Els aliats s'adonaren que intentar arribar a Bizerta i Tunis abans que l'Eix pogu�s establir-se representava una juguesca que depenia de l'habilitat de la marina i la for�a a�ria per retardar l'Eix. L'Operaci� de Tun�sia estaria sota la direcci� general del quarter general del Primer Ex�rcit Brit�nic, comandat pel tinent general Kenneth Anderson.

El 8 de novembre, els aliats desembarcarien a l'oest de Tun�sia a Alg�ria (a Oran i a Alger) i al Marroc (a Casablanca) durant l'operaci� Torxa.

Defenses naturals de Tun�sia

Tun�sia durant la campanya del 1942-43

Existien posicions defensives molt millor a l'oest de L�bia, a Tun�sia. Tun�sia t� una forma rectangular, i la major part de la seva frontera nord i est estan definides per la Mediterr�nia. La major part de la frontera occidental amb Alg�ria seguia la l�nia occidental del triangle de la serralada de l'Atles. Aquesta part de la frontera era f�cilment defensable pels petits passos muntanyencs existents entre el nord-sud de les muntanyes. Al sud, una segona l�nia de muntanyes baixes limitava les aproximacions cap a un estret pas, encarat a L�bia a l'est, entre els turons Matmata i la costa. Els francesos havien constru�t una s�lida l�nia defensiva de 20 km d'ample i 30 de fons, coneguda com a L�nia Mareth en aquesta plana, per tal de defensar-se d'un atac itali� des de L�bia. Nom�s al nord hi havia terreny favorable per a un atac; all� les muntanyes de l'Atles s'aturaven prop de la costa oriental, deixant una gran franja a la costa nord-occidental sense protecci�.

Generalment, Tun�sia oferia una excel�lent base d'operacions defensives. Les l�nies defensives al nord podien fer front a l'aproximaci� de les forces aliades de l'operaci� Torxa, mentre que la L�nia Mareth va convertir-se en m�s extraordin�ria. Entre ambd�s, nom�s hi havia alguns passos f�cilment defensables a les muntanyes de l'Atles. Millor encara, Tun�sia oferia dos majors ports d'aig�es fondes a Tunis i a Bizerta, a nom�s pocs centenars de milles de les bases de subministraments italianes a Sic�lia. Els subministraments podien transportar-se de nit, protegits de les patrulles de la Royal Air Force, quedar-se a port durant el dia i tornar la nit seg�ent. En contrast, L�bia estava a un dia de viatge, fent que les operacions de subministrament fossin vulnerables als atacs durant les hores de llum.

D'acord amb el punt de vista de Hitler, Tun�sia podia resistir durant mesos, si no anys, retardant els plans aliats a Europa.

Cursa per Tun�sia

Tun�sia entre el 25 de novembre i el 10 de desembre

El 10 de novembre, l'oposici� francesa a l'operaci� Torxa havia finalitzat, creant un buit militar a Tun�sia i el tinent general Anderson orden� a la 36a Brigada d'Infanteria, que havia estat la reserva flotant del desembarcament a Alger, destinada a l'est per ocupar els ports de Bougie, Philippeville i B�ne, aix� com l'aer�drom de Djedjelli, abans de penetrar a Tun�sia. Els planificadors aliats havien previst un assalt terrestre sobre Tun�sia a causa de la mancan�a de tropes i l'amena�a a�ria. Com a resultat, Anderson necessit� moure el m�s de pressa possible la seva for�a cap a l'est, abans que l'Eix pogu�s bastir una massa cr�tica defensiva a Tun�sia. Els aliats nom�s disposaven de dues brigades i d'algunes unitats m�s d'artilleria i cuirassats per llan�ar un atac a Tun�sia. Malgrat aix�, creien que si es movien prou r�pid, abans que les tropes de l'Eix acabades d'arribar s'organitzessin completament, podrien conquerir Tun�sia a un relativament cost baix.

Els oficials tunisians no estaven decidits sobre a qui havien de donar suport, i no van tancar l'acc�s als seus aer�droms. El 9 de novembre hi va haver informes de 40 avions alemanys arribant a Tun�sia i, l'endem�, el reconeixement aeri inform� de 100 avions. Dos dies despr�s, comen�� un pont aeri que portaria 15.000 homes i 581 tones de subministraments, amb el suport de vaixells de transport que van portar 176 tancs, 131 peces d'artilleria, 1.152 vehicles i 13.000 tones de subministraments. A finals de mes havien embarcat 3 divisions alemanyes, incloent-hi la 10a Divisi� Panzer, i dues divisions d'infanteria alemanyes. El 12 de novembre Walther Nehring va ser nomenat comandat del nou XC Korps, volant el 17 de novembre.

Malgrat aix�, el comandant franc�s a Tun�sia, general Barr�, no confiava en els italians i despla�� les seves tropes a les muntanyes, formant una l�nia defensiva des de Tebersouk a trav�s de Majaz al Bab (tamb� referida com Medjez el Bab), ordenant disparar contra tot aquell que intent�s travessar la l�nia.

L'avan� aliat

Hi havia dues carreteres que penetraven a Tun�sia des d'Alg�ria. El pla aliat era avan�ar per les carreteres i capturar Bizerta i Tunis.

L'11 de novembre, la 36a Brigada d'Infanteria brit�nica havia desembarcat sense oposici� a Bougie, per� les dificultats log�stiques comportaren que Djedjelli nom�s va poder ser assaltada per carretera el 13 de novembre. L'aer�drom de Bone va ser ocupat despr�s d'un assalt paracaigudista portat a terme pel 3r Batall� Paracaigudista i va ser seguit el 12 de novembre pel Comandament 6 assetjant el port. Gu�rdies avan�ats de la 36a Brigada van arribar a Tebarka el 15 de novembre, i Djebel Adiod el 18, on es va contactar per primera vegada amb les forces d'oposici�.

M�s al sud, el 15 de novembre va tenir lloc un salt d'un batall� paracaigudista americ� sense oposici� a Youks-les-Bains, capturant l'aer�drom i avan�ant per capturar l'aer�drom de Gafsa el 17 de novembre.

Resposta de l'Eix

El 19 de novembre, el comandant alemany, Walther Nehring, deman� autoritzaci� a Barr� perqu� les seves forces travessessin el pont de Medjez, per� aquest es neg�. Els alemanys atacaren en dues ocasions, sent rebutjats en totes dues. Per� els francesos van patir un alt nombre de baixes, i sense blindats ni artilleria, van veure's obligats a retirar-se.

Els francesos s'alineen formalment amb els aliats

Malgrat que algunes tropes de Vichy, com les unitats de Barr�, s'havien situat clarament al costat dels Aliats, la posici� de les forces franceses va ser incerta. El 22 de novembre, l'Acord del Nord d'�frica situ� finalment el nord �frica de la Fran�a de Vichy al b�ndol Aliat, permetent que les tropes de guarnici� aliades poguessin ser enviades al front. En aquells moments l'Eix havia pogut construir un Cos sencer, i num�ricament superaven als Aliats en pr�cticament tots els �mbits.

Batalla

Dues brigades aliades avan�aren cap a Djebel Abiod i Bej�, respectivament. La Luftwaffe, feli� en tenir la superioritat a�ria local mentre que els avions aliats havien de volar des de bases relativament distants a Alg�ria, fustigava cont�nuament les forces terrestres.

El mateix 17 de novembre, el mateix dia que Nehring arrib�, els elements d'avan�ada de la 36a Brigada a la carretera nord es trobaren un grup de 17 tancs i 400 paracaigudistes amb canons autopropulsats a Djebel Abiod. Van destruir 11 tancs, per� el seu atac va ser aturat mentre que els combats a Djebel Abiod s'estenien durant 9 dies.

Les dues columnes aliades es concentraren a Djebel Abiod i a Beja, preparant-se per a un assalt programat pel 24 de novembre. La 36a Brigada havia d'avan�ar des de Djebel Abiod cap a Mateur, i l'11a Brigada havia de baixar la vall del riu Merjerda per capturar Majaz al Bab (que als mapes aliats apareixia com Medjez el Bab o nom�s Medjez) i, llavors, cap a Tebourba, Djedeida i Tunis. La Blade Force, un grup cuirassat de la mida d'un regiment, havia de travessar el pa�s per carreteres menors entre dues brigades d'infanteria cap a Sidi Nsir i atacar des del flanc a Terbourba i Djedeida.

L'atac nord no va tenir lloc perqu� pluges torrencials havien alentit la reuni�. Al sud, l'11a brigada va ser aturada per una forta resist�ncia a Medjez. Malgrat aix�, la Blade Force pass� per Sidi Nsir per arribar fins al Pass Chouigui, al nord de Terbourba. Llavors, part de la Blade Force s'infiltr� rere les l�nies de l'Eix cap a la nova base a�ria de Djedeida al vespre i destru� m�s de 20 avions. Per�, com que no disposaven de suport d'infanteria no estaven en posici� de consolidar els seus guanys i van haver de retirar-se cap a Chouigui. L'atac de la Blade Force va prendre per sorpresa a Nehring i el va decidir a retirar-se de Medjez i refor�ar Djedeida, a nom�s 30 km de Tunis.

La 36a Brigada retard� l'atac fins al 26 de novembre, per� van ser emboscats pel batall� d'avan�ada, patint 149 baixes. Li seguiren m�s atacs des de posicions ben establertes. Un atac que compt� amb el suport de l'1 Comando a 20 km de Bizerta, llan�at el 30 de novembre en una temptativa de superar pel flanc la posici� de Jefna fracass� en els seus objectius i la unitat torn� a unir-se a la 36a Brigada el 3 de desembre. La posici� rest� en mans alemanyes fins als darrers dies de combats a Tun�sia, la primavera seg�ent.

A primera hora del 26 de novembre, mentre que els alemanys es retiraven, l'11a Brigada va poder penetrar a Medjez sense oposici� i a darrera hora del vespre havien ocupat posicions als voltants de Tebourba, que tamb� havia estat evacuada pels alemanys, en preparaci� a l'avan� sobre Djedeida. Per� els alemanys atacaren el 27 de novembre, i l'intent de l'11a brigada per tornar a tenir la iniciativa, atacant a primeres hores del 28 de novembre en direcci� l'aer�drom de Djedida, tot i comptar amb l'ajut dels blindats americans, fracass�.

El 29 de novembre, el Comandament de Combat B de la 1a divisi� cuirassada americana s'havia concentrat per atacar conjuntament amb la Blade Force el 2 de desembre. Van ser desballestats per un contraatac de l'Eix, comandat pel Major-General Wolfgang Fischer, el qual havia just arribat a Tun�sia amb la 10a Divisi� Panzer. Al vespre del 2 de desembre, la Blade Force havia estat retirada, deixant l'11a Brigada i el Comandament de Combat B sols per fer front l'atac de l'Eix. Aix� amena�ava que l'11a Brigada qued�s a�llada, obrint un forat cap a la rereguarda aliada, la qual cosa va fer que durant 4 dies es lluit�s ferotgement per tal d'evitar l'avan� de les tropes de l'Eix i permet� una retirada controlada als turons que hi havia a cada riba del riu que passava a l'oest de Ternourba.

Els Aliats van retirar-se uns 10 km cap a les posicions elevades de Longstop Hill (djebel el Ahmera) i Bou Aoukaz, a cada costat del riu, per� preocupats per la vulnerabilitat davant atacs pel flanc realitzaren una retirada cap a l'oest, de manera que el 10 de desembre les unitats aliades establiren una l�nia defensiva a l'est de Medjez el Bab. All� comen�aren a preparar-se per a un nou atac, estant preparats a finals de desembre del 1942. El creixement lent per� continuat comport� que les tropes aliades sumaven 54.000 soldats brit�nics, 73.800 americans i 7.000 francesos. Informes d'intel�lig�ncia mostraven que davant seu hi havia uns 125.000 combatents i 70.000 tropes de servei, principalment italians.

L'atac principal comen�� el vespre del 22 de desembre, malgrat la pluja i la cobertura a�ria insuficient, i el progr�s va ser a trav�s dels passos baixos del Longstop Hill que controlava el corredor del riu entre Medjez i Tebourba, i d'all� cap a Tun�sia. Despr�s de 3 dies de lluita, amb poca munici� i les forces de l'Eix sostenint posicions elevades, la posici� a Longstop esdevingu� insostenible i els aliats van veure's obligats a retirar-se fins a Medjez, i el 26 de desembre de 1942 ja s'havien retirat fins a la l�nia que havien abandonat feia dues setmanes, despr�s de patir 20.743 baixes.

La cursa vers Tunis havia estat aturada.

Canvis al comandament franc�s

A mesura que les batalles s'esmorte�en, les faccions entre els francesos tornaren a sorgir. El 24 de desembre Fran�ois Darlan va ser assassinat, sent succe�t per Henri Giraud com a Alt Comissionat. Per a frustraci� dels francesos lliures el govern americ� havia mostrat una considerable bona voluntat per arribar a un acord amb Darland i el r�gim de Vichy. Conseg�entment, la mort de Darlan semblava comportar una oportunitat per unir els francesos del nord d'�frica i la Fran�a Lliure de Charles de Gaulle. De Gaulle i Giraud es trobaren a finals de gener, per� no es van fer gaires progressos per reconciliar les difer�ncies entre els moviments que representaven. No va ser fins al juny del 1943 que es form� el Comit� Franc�s d'Alliberament Nacional, sota la presid�ncia col�legiada de Giraud i de de Gaulle, tot i que de Gaulle no triga a eclipsar a Giraud, a qui obertament li desagradava la responsabilitat pol�tica i m�s o menys volunt�riament va abandonar-la en mans del l�der de la Fran�a Lliure.

Estancament i refor�

Les coses anaven igual per a l'Eix. Nehring, considerat per la majoria com un comandant excel�lent, havia enfurismat cont�nuament els seus superiors per les seves cr�tiques. Decidiren "reempla�ar-lo" promovent-lo a comandant d'ex�rcit, i el coronel general Hans-J�rgen von Arnim arrib� a Tunis el 8 de desembre per assumir el comandament del 5� Ex�rcit Panzer. L'ex�rcit consistia en infanteria Divisi� von Broich/von Manteuffel a la zona de Bizerta, la 10a Divisi� Panzer al centre davant de Tunis, i la divisi� italiana d'infanteria Superga al flanc sud, per� Hitler, en una entrevista abans que von Arnim part�s cap a Tun�sia, li digu� que l'ex�rcit rebria 3 divisions mecanitzades i 3 motoritzades. Els Aliats van fer grans esfor�os per evitar el creixement de l'Eix, dirigint grans recursos navals i aeris a la missi�. Per� Tunis i Bizerta nom�s estaven a 190 km dels ports i dels aer�droms de la Sic�lia occidental, a 290 km de Palerm i a 480 km de N�pols, dificultant molt la intercepci� dels transports de l'Eix, que a m�s tenien el benefici de disposar de la cobertura a�ria. Des de mitjans de novembre i fins a gener arribaren a Tun�sia 243.000 homes i 856 tibes de subministraments i equipament.

Eisenhower, mentrestant, transfer� diverses unitats des de Marroc i Alg�ria cap a Tun�sia. Al nord, el Primer Ex�rcit brit�nic del tinent general Kenneth Anderson reb� m�s divisions durant els 3 mesos seg�ents, la 1a d'infanteria, la 4a i la 46a s'uniren a la 6a Cuirassada i a la 78a d'infanteria. A finals de mar�, un segon quartell general de Cos, el IX Corps a les ordres del tinent general John Crocker, arrib� per unir-se al V Corps per controlar el creixent ex�rcit. Al flanc dret s'estava formant un cos franc�s de dues divisions (el XIX Cos franc�s) a les ordres d'Alphonse Juin, i al sud hi havia el II Cos americ�, comandat per Lloyd Fredendall, i format per 6 divisions (la 1a, la 3a, la 9a i la 34a d'infanteria i la 1a i la 2a Cuirassades. En aquell escenari, Giraud havia rebutjat el pla d'Eisenhower per tenir el cos franc�s subordinat al Primer Ex�rcit, i juntament amb el II Cos romandrien sota el comandament directe de l'AFHQ. Igualment important, es realitz� un esfor� considerable per construir nous aer�droms i millorar la provisi� del suport aeri.

Els Estats Units tamb� comen�aren a construir un complex de bases log�stiques a Alg�ria i a Tun�sia, amb l'objectiu de formar una gran base d'avan�ada a Maknassy, al l�mit oriental de la serralada de l'Atles, una posici� excel�lent per tallar l'ex�rcit Panzer italo-alemany al sud de les seves l�nies de subministrament a Tunis i a�llar el 5� Ex�rcit Panzer al nord.

Kasserine

Preludi

Durant la primera meitat de gener Andersen tenia resultats diversos mantenint la pressi� constant mitjan�ant atacs limitats i reconeixement. Von Arnim va haver de fer el mateix: el 18 de gener llan�� l'operaci� Eilbote, un atac d'elements de la 10a Panzer i la 334a d'infanteria des de Pont du Fahs per crear m�s espai al capdavant de la divisi� Superga i desballestar qualsevol temptativa dels Aliats a arribar a la costa d'Enfidaville i tallar les comunicacions de Rommel. L'amena�a occidental contra l'ala dreta del V Cos brit�nic a Bou Arada va tenir poc �xit, per� l'atac llan�at m�s al sud contra unitats franceses situades entre els dorsals Est i Oest va tenir m�s �xit, avan�ant 40 km al sud i 30 al sud-oest de Robaa. Els defensors pobrament equipats van resistir b�, per� van ser superats, i l'equivalent de 7 batallons d'infanteria van irrompre a les muntanyes. Anderson envi� la 36 Brigada a Robaa i deman� a Lloyd Fredendall que envi�s el Comandament de Combat B de la 1a Divisi� Cuirassada a Ousseltia, totes dues per passar a les ordres de Juin en arribar. Fins al 23 de gener tindrien lloc combats ferotges, per� el front va quedar estabilitzat.

L'�bvia mancan�a de coordinaci� va llan�ar a Eisenhower a l'acci�. El 21 de gener, Anderson va ser nomenat responsable de la coordinaci� de tot el front i, el 24 de gener s'estengueren les seves responsabilitats per incloure "l'�s de tropes americanes". Aquella nit, Juin acord� situar el seu cos a disposici� d'Anderson, confirmat per Giraud l'endem�. Malgrat tot, el control segu� sent problem�tic amb forces dispersades en un front de 300 km i amb poc mitjans de comunicaci� (Anderson inform� que va haver de circular m�s de 1.500 km en 4 dies per tal de parlar amb els seus comandants de cos). De manera important, a m�s a m�s, Eisenhower nomen� un �nic comandant de suport aeri, el Brigadier General Laurence S. Kuter, per a tot el front el 21 de gener.

Erwin Rommel, mentrestant, va tra�ar plans perqu� les forces retirant-se per tota L�bia s'enterressin a les fortificacions franceses abandonades de la L�nia Mareth. Aix� deixaria les forces de l'Eix controlant dues entrades naturals a Tun�sia al nord i al sud, amb els passos de muntanya f�cilment defensables entre ells. Al gener Rommel reorganitz� les seves forces: les tropes italo-alemanyes destinades a la l�nia Mareth van ser redenominades Primer Ex�rcit Itali�, comandat per Giovanni Messe, separats de les unitats (incloent-hi les restes de l'Afrika Korps) estava encarant el Dorsal Oest.

El 23 de gener del 1943, el Vuit� Ex�rcit va capturar Tr�poli (L�bia), i en aquest punt l'ex�rcit que es retirava per L�bia ja es trobaven en el seu cam� cap a les posicions de la Mareth.

En aquells moments, seccions del II Cos nord-americ� havien penetrat a Tun�sia a trav�s dels passos a l'Atles des d'Alg�ria, controlant l'interior del triangle format per les muntanyes. La seva posici� augmentava la possibilitat d'un avan� cap a Sfax a l'est a la costa i a�llant el 1r Ex�rcit itali� de Mareth i de les forces de von Arnim al nord al voltant de Tunis. Rommel no ho podia permetre i form� un pla per atacar abans que aix� succeiria.

Batalla de Sidi Bou Zid

El 30 de gener del 1943, la 23a Panzer alemanya i 3 divisions italianes del V. Panzerarmee de von Arnim van trobar-se seccions de les forces franceses prop de Fa�d, el pas principal des del costat est de les muntanyes cap a les planes de la costa. Fredendall no va respondre a la petici� francesa que envi�s refor�os en forma de tancs de la 1a Divisi� Blindada i despr�s d'una resist�ncia desesperada, els defensors francesos mal equipats van ser superats. Es van llan�ar diversos contraatacs, incloent-hi un atac tard� per part del Comandament de Combat B de la 1a Divisi� Cuirassada americana, per� totes van quedar malmeses per les forces de von Arnim, que havien aconseguit crear fortes posicions defensives. Despr�s de tres dies, les forces aliades van ser obligades a retrocedir, sent expulsats cap als plans de l'interior per preparar una nova l�nia defensiva a Sbeitla.

En l'operaci� Fr�hlingswind, von Arnim orden� quatre grups de batalla cuirassats el 14 de febrer a la zona de Sidi Bou Zid, format pel 1688� Equip Regimental de Combat de la 34a Divisi� d'Infanteria i el Comandament de Combat A de la 1a Divisi� Cuirassada. Les disposicions dels defensors eren pobres, amb concentracions tan disperses que no podien ajudar-se m�tuament. El 15 de febrer, el CCA va quedar molt danyat, deixant unitats d'infanteria a�llades als turons. El Comandament de Combat C va rebre l'ordre de dirigir-se a rellevar Sidi Bou Zid, per� va ser rebutjat amb greus p�rdues. Al vespre, tres grups de batalla de l'Eix van poder dirigir-se cap a Sbeitla, a 30 km al nord-oest. Deixant de costat les restes del CCA i del CCC, els alemanys van enfrontar-se al CCB davant de Sbeitla. Amb l'ajut del suport aeri, el CCB va mantenir-se durant el dia; per� aquest no es va poder mantenir i els defensors de Sbeitla van veure's obligats a retirar-se i la ciutat va quedar buida el migdia del 17 de febrer.

Al sud, a l'operaci� Morgenluft, un grup de batalla del 1r Ex�rcit Itali� bastit a partir de les restes de l'Afrika Korps sota Karl B�lowius havia avan�at cap a Gafsa el 15 de febrer, trobant la ciutat deserta, gr�cies a la retirada portada a terme per escur�ar la l�nia del front aliada per facilitar una reorganitzaci� en qu� participava el XIX Cos franc�s per tal que es pogu�s reequipar. El II Cos americ� es retir� a la l�nia Dernaia-Kasserine-Gap-Sbiba, amb el XIX Cos al flanc esquerre buidant la punta est per ajustar-se amb ells. Al vespre del 17 de febrer les tropes de Rommel havien ocupat Feriana i Thelepte, a 20 km al sud-oest de Kasserine, for�ant al mat� del 18 de febrer l'evacuaci� de l'aer�drom de Thelepte, la principal base a�ria del Primer Ex�rcit brit�nic al sector sud.

Batalla del pas de Kasserine

Article principal: Batalla del Pas de Kasserine

Batalles del Pas de Kasserine i de Sbiba Gap; febrer de 1943

Despr�s de severes discussions, el Commando Supremo lliur� ordres a Rommel el 19 de febrer perqu� ataqu�s a trav�s dels passos de Kasserine i Sbiba en direcci� Thala i Le Kef, per amena�ar el flanc del Primer Ex�rcit. La proposta original de Rommel era per portar a terme un atac limitat per� concentrat a Kasserine per fer front al II Cos a T�bessa i aconseguir subministraments vitals dels magatzems americans all� situat. Tot i que tenia les divisions Panzer 10a i 21a, Rommel estava preocupat que el nou pla diluiria la concentraci� de la seva for�a i exposant els seus flancs.

El 19 de febrer de 1943, Rommel, disposant de les divisions Panzer 10a i 21a, el grup de batalla de l'Afrika Korps aix� com les forces del General Messe a les defenses de Mareth (ara denominat Primer Ex�rcit Itali�), llan�� el que esdevindria la batalla del Pas de Kasserine. Esperant sorprendre els novells defensors envi� els blindats lleugers del 3r Batall� de Reconeixement. La "Stark Force del coronel Alexander Stark, una brigada formada per unitats americanes i franceses, era responsable de la defensa del pas. No hi va haver temps perqu� s'organitz�s adequadament, per� s� que va poder dirigir el foc de l'artilleria pesant des dels turons que l'envoltaven, la qual cosa oblig� a les unitats mecanitzades d'avan�ada del grup de batalla del Afrika Korps a aturar-se. Abans no poguessin prosseguir, va haver d'enviar-se infanteria al capdamunt dels turons per eliminar l'amena�a de l'artilleria.

Mentrestant, un grup de batalla a les ordres de Hans-Georg Hildebrand, que inclo�a tancs de la 21a Panzer, avan�aven des del nord des de Sbeitla cap a Sbiba Gap. Al davant dels turons a l'est de Sbiba van haver d'aturar-se davant la 1a Brigada de la Gu�rdia i el 18� Equip Regimental de Combat, que tenia suport d'artilleria de camp i antitanc, i a la que se li un� dos regiments d'infanteria de la 34a divisi� d'infanteria.

Al mat� del 20 de febrer, l'amarga lluita cos a cos als turons de Kasserine continuava mentre que el grup de batalla de l'Afrika Korps, al que en aquells moments se li havia unit un batall� de la 131a divisi� cuirassada Centauro i m�s artilleria, preparat per a un nou atac a trav�s del pas un cop s'havia unit al grup de batalla de la 10a divisi� Panzer que venia des de Sbeitla. El mat� de l'atac es van fer progressos lents, per� la pressi� intensa aplicada durant l'atac renovat aquell vespre va comportar el col�lapse de les defenses aliades.

Despr�s de superar el pas de Kasserine, el vespre del 20 de febrer unitats de la divisi� Centauro es dirigiren cap a l'oest direcci� T�bessa, trobant-se poca o cap resist�ncia. Despr�s arrib� el grup de batalla de von Broich de la 10a Panzer, que es dirig� cap a la dreta cap a la carretera de Thala, on van ser alentits per un grup cuirassat regimental de la 26a Brigada Cuirassada (la Gore Force). Els seus tancs, amb canons petits, la Gore Force pat� grans p�rdues per� adquir� temps per a la Nick Force, una for�a composta per la 6a divisi� cuirassada brit�nica, amb refor�os d'infanteria i artilleriia (que Anderson havia ordenat el dia anterior que abandonessin la zona de Kesra per ocupar les defenses de Thala), per preparar les defenses a la carretera. Fredendahl havia enviat el CCB de la 1a Divisi� Cuirassada per fer front a l'amena�a a T�bessa.

A la 1 del migdia del 21 de febrer, el grup de batalla de von Broich estava en contacte amb les trinxeres del Grup Cuirassat de la 26a Brigada a la carretera de Thala, alentint el seu avan�. Rommel prengu� el control de l'atac i super� als defensors a les 4 de la tarda. Malgrat aix�, la 26a Brigada va poder retirar-se en un ordre raonable fins a la seg�ent (i darrera) l�nia defensiva al capdavant de Thala. Els combats en aquesta nova posici� s'iniciaren a les 7 de la tarda, continuant durant 3 hores prop del quarter general, per� sense cap dels b�ndols fos capa� d'adquirir un avantatge decisiu. La Nick Force havia estat durament colpejada i no s'esperava que es pogu�s mantenir l'endem�. Per�, durant la nit, arribaren 48 peces d'artilleria provinents de la 9a divisi� d'infanteria americana despr�s de cobrir un viatge de 1.000 km des de Marroc en pobres carreteres i amb mal temps. El mat� del 22 de febrer, mentre von Broich es preparava per llan�ar un nou atac, el seu front va rebre una devastadora barrera d'artilleria. Sorprenentment, Rommel digu� a von Broich que es reagrup�s i assum�s una postura defensiva, abandonant aix� la iniciativa.

Mentrestant, el grup de batalla de la 21a Panzer a Sbiba no aconseguia fer cap progr�s. Dos batallons experimentats de Bersaglieri van atacar les posicions ocupades pel 23� Regiment de Camp de l'Artilleria Reial a la plana d'Ousseltia, contraatac que va ser rebutjat.

M�s al sud, el grup de batalla del Afrika Korps va quedar aturat el 21 de febrer a la carretera de T�bessa pels blindats i l'artilleria enterrada del CCB a Djebel Hamra. Una temptativa de flanquejar-los la nit del 21 de febrer fracass� i result� en greus baixes. Un nou atac portat a terme a primera hora del 23 de febrer tamb� va ser rebutjat.

En una trobada el 22 de febrer amb Kesselring, Rommel argument� que havia d'encarar-se a defenses refor�ades i les not�cies que les avan�ades del Vuit� Ex�rcit havien arribat finalment a Medenine, a pocs kil�metres de la L�nia Mareth, el van fer suspendre l'atac i retirar-se per fortificar les defenses de Mareth, esperant que l'atac a Kasserine hagu�s causat prou danys per alentir qualsevol nova ofensiva aliada que provingu�s des de l'oest en el futur immediat. Kesselring pression� perqu� continu�s l'ofensiva, per� al vespre acordaren que no, i el Commando Supremo pos� el final a l'operaci� formalment. Les tropes de l'Eix provinents de Kasserine arribaren a la l�nia Mareth el 25 de febrer.

Despr�s de la batalla

Les accions es detingueren una temporada, i ambd�s b�ndols estudiaren els resultats de les recents batalles. Rommel segu� conven�ut que les tropes americanes constitu�en una amena�a menor, mentre que les tropes brit�niques i de la Commonwealth eren els seus iguals. Va mantenir aquesta opini� durant massa temps, i es demostr� molt costosa. Els nord-americans estudiaren la batalla, i rellevaren diversos comandants superiors mentre que publicaven diverses "lli�ons apreses" per millorar les futures actuacions. El 6 de mar� de 1943 el comandament del II Cos pass� de Fredendall a George Patton, amb Omar Bradley com a assistent del comandant del cos. Es va recordar als comandants que les grans unitats havien d'estar concentrades per assegurar la massa al camp de batalla, en lloc d'estar �mpliament disperses com les havia disposat Fredendall. Aix� tingu� l'efecte provat de millorar el control de foc de l'artilleria americana. El suport aeri tamb� va ser magre (tot i que aix� tamb� va ser degut a les males condicions atmosf�riques), i mentre que es feien les millores, no arrib� una soluci� realment satisfact�ria fins a la batalla de Normandia.

Reorganitzaci� dels comandaments Aliats i de l'Eix

A la Confer�ncia de Casablanca es decid� nomenar al General Sir Harold Alexander com a Adjunt al Comandant en Cap de les Forces Aliades al Nord d'�frica Franc�s. Aquest nomenament entr� en servei el 20 de febrer i, al mateix temps, per tal de coordinar millor les activitats dels seus dos ex�rcits a Tun�sia, Eisenhower al AFHQ situ� al Primer i al Vuit� Ex�rcits sota un nou quarter general, el 18� Grup d'Ex�rcits, que havia de ser comandat per Alexander. Poc despr�s d'assumir el comandament, Alexander inform� a Londres:

�

...Estic francament sorpr�s de tota la situaci� de com l'he trobat... El frac�s real ha estat la manca de direcci� des de dalt des de l'inici, resultant en una mancan�a de pol�tica i de pla.

�

Va ser cr�tic cap a Anderson, encara que despr�s rebaixaria les seves cr�tiques. Un cop havia rebut el control a finals de gener, l'objectiu d'Anderson havia estat reorganitzar el front en sectors nacionals consolidats i crear reserves amb les quals reobtenir la iniciativa -exactament les mateixes prioritats articulades a les ordres d'Alexander de 20 de febrer. El 21 de febrer, Alexander declar� que el seu objectiu era destruir totes les forces enemigues a Tun�sia. Assoliria aquest objectiu fent avan�ar en primer lloc al Vuit� Ex�rcit cap al nord de Gab�s, mentre que el Primer Ex�rcit portava a terme atacs per destruir les reserves que, d'altra manera, serien llan�ades contra el Vuit� Ex�rcit. A continuaci�, ambd�s ex�rcits es concentrarien a conquerir els aer�droms des dels quals es pogu�s llan�ar el creixent poder aeri aliat. Finalment, la for�a coordinada aliada en terra, aire i mar atacarien per enxarxar les tropes de l'Eix a Tun�sia. Public� aquests objectius el 30 d'abril per complir el programa de la Confer�ncia de Casablanca per permetre que la invasi� planejada de Sic�lia pogu�s llan�ar-se durant l'agost, amb unes condicions atmosf�riques favorables.

La Confer�ncia de Casablanca tamb� acord� buscar una reorganitzaci� de les forces a�ries a la Mediterr�nia per crear una major integració, implementant-se durant el mes següent. El Mariscal en Cap de l'Aire Sir Arthur Tedder va ser nomenat comandant del Comandament Aeri Mediterrani, responsable de tota l'activitat aèria aliada a la Mediterrània, i el Major General Carl Spaatz esdevingué el comandant de les Forces Aèries del Nord-oest Africà, subordinat a Tedder, i amb responsabilitat de totes les operacions aèries a Tunísia. El 23 de febrer, el Mariscal de l'Aire sir Arthur Coningham havia succeït a Kuter al Comandament de Suport Aeri Aliat, que esdevingué la Força Aèria Tàctica del Nord-oest Africà, part del comandament de Spaatz, amb la Força Aèria del Desert, que havia donat suport al Vuitè Exèrcit, sota el seu control operatiu. Coningham va quedar sorprès quan trobà que els arranjaments a Tunísia eren els mateixos que existien al Desert Occidental el 1941, quan assumí per primer cop el comandament de la Força Aèria del Desert. Estranyament, les lliçons durament apreses a la Campanya del Desert Occidental, tant operatives com administratives, no havien estat integrades a Torxa i havia tingut un impacte significatiu en la capacitat de la seva arma, que havia de fer front a la mancança de nombres i logística, per donar suport tàctic a les forces terrestres durant la Marxa cap a Tunis. Immediatament es posà a la tasca per integrar els comandaments operatius britànics i americans i entrenar-los en les noves polítiques operatives.

L'Eix també decidí crear un comandament combinat pels seus dos exèrcits. Hitler i l'Estat Major General Alemany creia que von Arnim havia d'assumir el comandament, però Kesselring argumentà per Rommel, qui va ser nomenat comandant del nou Grup d'Exèrcits 'Africa el 23 de febrer.

Front Meridional al voltant de Mareth

Operació Capri

El Vuitè Exèrcit havia estat consolidant-se davant les defenses de Mareth des del 17 de febrer i començà a avançar el 26 de febrer. El 6 de març del 1943 tres divisions cuirassades alemanyes, dues de lleugeres i nou divisions italianes llançaren l'operació Capri, un atac cap al sud en direcció de Medenine, el punt fort britànic més al nord. El foc artiller britànic va ser intens, avortant l'atac de l'Eix i destruint 55 tancs. Amb el fracàs de Capri, Rommel decidí que l'única manera de salvar els seus exèrcits seria evacuant-los. Ell mateix abandonà Tunísia el 9 de març per trobar-se amb Hitler al seu quarter general a Ucraïna, per intentar convèncer-lo per abandonar Tunísia i fer tornar les tropes de l'Eix a Europa. Hitler es negà, i Rommel va ser posat, en un secret absolut, sota baixa mèdica. Von Arnim esdevingué comandant del Grup d'Exèrcits Africa.

Operació Pugilista

Montgomery llançà el seu atac principal, l'operació Pugilista, contra la Línia Mareth la nit del 19-20 de març del 1943. Elements de la 50a divisió d'infanteria penetrà la línia i establí un cap de pont a l'oest de Zarat el 20/21 de març, però un decidit contraatac per part de la 15a Divisió Panzer destruí la bossa i establí de nou la línia el 22 de març. El 26 de març, el X Cos del General Horrocks circumval·là pels turons Matmata, capturà la collada de Tebaga i la ciutat de El Hamma a l'extrem nord de la línia (operació Supercàrrega II). Aquest moviment de flanqueig va fer que la major part de la Línia Mareth fos insostenible. L'endemà, les unitats alemanyes i italianes intentaren aturar l'avanç de Horrock mitjançant canons antitanc ben situats, intentant guanyar temps per a una retirada estratègica. En 48 hores els defensors de la Línia Mareth marxà 60 km cap al nord-oest i establí noves posicions defensives a Wadi Akarit prop de Gabès.

Gabès

En aquest punt, el recentment organitzat II Cos americà havia començat a fer dels passos de nou, trobant-se a la rereguarda de les línies de l'Eix. La 10a Panzer va haver d'encarregar-se de fer-les retrocedir cap a l'interior, i les dues forces es trobaren a El Guettar el 23 de març. A l'inici la batalla va ser com havia estat en combats anteriors, amb els tancs alemanys avançant cap a les unitats d'avançada estatunidenca i les unitats antitanc obrint foc contra ells. La 10a perdé 30 tancs en molt poca estona, retirant-se per sortir del camp de mines. A darrera hora del vespre es llançà un segon atac, aquest cop amb suport d'infanteria, però aquest atac també va ser rebutjat i la 10a tornà a Gabès.

Els Estats Units no van poder prendre avantatge del fracàs alemany, sinó que en canvi passaren diverses setmanes frustrants intentant expulsar la infanteria italiana de dos turons estratègics sobre la carretera de Gabès. Repetides temptatives aconseguirien progressos, només per ser expulsats per petites unitats de la 10a o de la 21a Panzer que venien per la carretera des de Gabès en una hora. Un millor suport aeri hauria dificultat aquesta "defensa mòbil", però la coordinació entre les forces aèries i terrestres seguí sent un seriós problema per als Aliats.

Tant el Vuitè Exèrcit com el II Cos continuaren els seus atacs durant la setmana següent, i eventualment el Vuitè Exèrcit trencà les línies i l'Eix va ser obligat a abandonar Gabès i retirar-se fins a unir-se amb el Primer Exèrcit Panzer al nord. Els Marines italians, ben atrinxerats a Wadi Akarit i disposant d'armes automàtiques i granades, lluitaren bé, però els atacants britànics van prosseguir l'avanç, tot i les baixes del 6è Green Howards havia estat molt alta, amb dos oficials superiors, sis oficials i sotsoficials superiors i 180 soldats van ser morts.

Quan estàvem a 10 iardes, havíem arribat al capdamunt de la trinxera i vam matar tots els supervivents, recordà Bill Cheall, que havia vist el seu cap de secció sent abatut per un italià. No hi va haver temps per descansar, estàvem plens d'odi i havíem de matar-los per pagar tots els nostres companys caiguts.

Els turons al davant de les forces americanes ara estaven abandonats, permetent-los unir-se a les tropes britàniques a Gabès aquell mateix dia. La 2a divisió neozelandesa i la 1a divisió cuirassada britànica perseguiren els alemanys en retirada 200 km al nord fins a posicions ben defensades als turons a l'oest d'Enfidaville. Des d'aquest moment en endavant la batalla passà a ser de desgast.

Sector Nord: febrer a abril del 1943

El 26 de febrer von Arnim, en la creença errònia que les batalles de Kasserine havien obligat als Aliats a afeblir el front del nord per reforçar el sud, llançant (amb l'aprovació de Kesselring, però sense consultar-ho amb Rommel) l'operació Ochsenkopf, un atac conta el V Cos en un ample front, comandat pel general Weber. Els atacs principals van ser portats a terme pel Weber Corps, que incloïa la 334a divisió d'infanteria, seccions acabades d'arribar de la divisió Hermann Göring i els elements de la 10a divisió Panzer que no havien participat en l'operació Frűhlingswind. El Cos de Weber va avançar en 3 grups: un movent-se cap a l'oest, direcció Medjez el Bab; un segon, al nord del primer grup, avançant cap al sud-oest en el camí de Mateur a Béja (a uns 30 km a l'oest de Medjez); i un tercer grup empenyent cap a l'oest a uns 30 km al sud de Medjez. El flanc nord del Cos Weber estava protegit per la divisió von Manteuffel, avançant a l'oest i fent que els aliats es retiressin de les seves posicions d'avançada a Green Hill i a l'estació Jefna.

En un ferotge combat a Medkez la 78a divisió va ser derrotada, però s'aconseguiren alguns guanys tàctics més al sud abans no s'aturà l'avanç. Al nord, el progrés va ser cap a Béja però, en un combat que s'estengué fins al 5 de març i enmig d'unes condicions climàtiques terribles, l'atac va quedar embussat al coll de Hunt (a uns 25 km al nord-est de Béja) per la 128a brigada d'infanteria de la 46a Divisió (North Midland) amb molta artilleria i dos esquadrons de tancs del North Irish Horse, després de diversos dies d'intens combat.

L'atac de von Arnim al nord, portat a terme per la divisió Manteuffel, va fer importants progressos pels turons lleugerament defensats pels francesos entre Cap Serrat i el punt ferroviari de Sedjenane. La 139a brigada de la 46a Divisió llançà costosos contraatacs el 27 de febrer i el 2 de març, amb l'ajut de Commando 1 i artilleria, retardant l'avanç de l'Eix. Finalment, Sedjenane va ser capturat el 4 de març i la 139a Brigada va haver de recular durant les 3 setmanes següents uns 20 km cap a Djebel Abiod. Von Arnim abandonà els seus atacs al centre i al sud del front, però les retirades dels batallons francesos a la zona de Medjez per unir-se amb el XIX Cos l'havia permès ocupar, amb poca oposició, els turons que envoltaven la ciutat, la qual va ser deixada en un sortint perillós.

El 25 de març Alexander ordenà recuperar la iniciativa al capdavant del V Cos. El 28 de març Anderson llançà la 46a divisió, formada en aquells moments per la 138 Brigada d'Infanteria, amb la 128a Brigada d'Infanteria en reserva, reforçat per l'afegit de la 36a Brigada d'Infanteria, la 1a Brigada Paracaigudista i unitats franceses incloent un tabor de Goumiers especialistes en muntanya, amb suport de l'artilleria de dues divisions més dels recursos de l'exèrcit. En només quatre dies van poder recuperar tot el territori prèviament perdut davant la divisió Manteuffel, capturant 850 presoners italians i alemanys en el procés.

El 7 d'abril Anderson ordenà la 78a divisió d'infanteria que netegés la carretera de Béja-Medjez. Amb el suport artiller i aeri van avançar metòdicament uns 20 km a través de difícil terreny muntanyós durant 10 dies, netejant un front de 20 km d'ample. La 4a divisió d'infanteria va rellevar la 78a divisió i avançà vers Sidi Nisr.

Final

El sortint a Medjez havia estat rellevat i la zona del V Cos havia estat netejat, de manera que Anderson va poder fixar la seva atenció a les ordres rebudes per Alexander el 12 d'abril, per tal de preparar l'atac a gran escala contra Tunis, programat pel 22 d'abril.

En aquell escenari, els avions aliats s'havien traslladat cap a aeròdroms a Tunísia per evitar el subministrament aeri de les tropes de l'Eix al nord d'Àfrica (operació Flax), i grans quantitats d'avions de transport alemanys van ser abatuts entre Sicília i Tunísia. Els destructors britànics que operaven des de l'illa de Malta evitaven el subministrament marítim, així com el reforç o l'evacuació de Tunísia per via marítima (operació Retribució). L'Almirall Cunningham, comandant de la força naval d'Eisenhower, lliurà ordres nelsonianes als seus vaixells: "Enfonseu, cremeu, captureu, destruïu. Que no passi res".

El 18 d'abril, després d'atacs del Vuitè Exèrcit des del sud i atacs de flanqueig portats a terme pel IX Cos i del XIX Cos francès les tropes italo-alemanyes van haver de retrocedir fins a una línia defensiva al nord-est de la costa de Tunísia, intentant protegir les seves línies de subministrament, però amb poques esperances que la lluita es prolongués gaire més temps.

Plans per a l'ofensiva final

Alexander planejà que, mentre que el II Cos americà atacava al nord cap a Bizerta, el Primer Exèrcit atacaria cap a Tunis, mentre que el Vuitè Exèrcit atacava al nord des d'Enfidaville. Anderson coordinaria les accions del Primer Exèrcit i del II Cos, donant les ordres corresponents per assolir-ho.

El pla d'Anderson per a l'atac principal era llançar el V Cos pel centre del front a Medjez, confrontant les principals defenses de l'Eix. El IX Cos a la seva dreta atacaria primer el nord-est el qual, amb moviments veloços, intentaria superar les defenses de Medjez i llençaria les seves reserves cuirassades. El II Cos constituiria una doble amenaça: una per capturar els turons sobre el flanc esquerre del V Cos i un segon cap a Bizerta. El XIX Cos francès retrocediria fins al IX Cos i el Vuitè Exèrcit, i llavors avançaria cap a Pont du Fahs.

Batalla

Les forces aliades van ser reorganitzades. L'avanç del Vuitè Exèrcit cap al nord, havia atenaçat el II Cos americà a l'est encarant la línia del front, permetent que tot el cos fos retirat i situat a la punta nord del front aliat. Von Arnim, sabent que era imminent una ofensiva alidada, llançà un atac la nit del 20-21 d'abril entre Medjez i Goubellat, així com contra el front ocupat pel IX Cos. La divisió Hermann Göring, amb el suport de tancs de la 10a Divisió Panzer penetrà 8 km en alguns punts, però no aconseguí forçar una retirada general, i eventualment tornaren a les seves línies. No es va causar cap gran destrossa als plans Aliats durant el primer atac de l'ofensiva, però el IX Cos va haver de retardar quatre hores el seu inici.

El matí del 22 d'abril, la 46a divisió atacà el front del IX Cos creant una escletxa perquè pogués passar la 6a divisió cuirassada durant la nit. Van ser seguits per la 1a divisió cuirassada, tombant cap a l'est els dos dies següents. Malgrat això, el progrés no va ser prou ràpid per desballestar la creació d'una forta pantalla antitanc que aturà el seu progrés. Això no obstant, la seva acció va fer que l'Eix mogués les seves reserves cuirassades cap al sud, lluny del front central. Veient que els progressos no eren com Anderson havia previst, aquest retirà la 6a Cuirassada i la major part de la 46a d'Infanteria a l'exèrcit de reserva.

L'atac del V Cos va iniciar-se al vespre del 22 d'abril, i el II Cos americà llançà la seva ofensiva a primeres hores del 23 d'abril. En una lluita cos a cos entre la Hermann Göring la 334a d'infanteria i la 15a Panzer, i contra les divisions 1a, 4a i 78a del V Cos, amb el suport de tancs de l'Exèrcit i de concentracions d'artilleria pesant, costà 8 dies penetrar 10 km i capturar la majoria de les posicions defensives de l'Eix. Les baixes en ambdós bàndols van ser molt altes, però Anderson sentí que el trencament era imminent.

El 30 d'abril va ser clar per a Montgomery i Alexander que l'atac del Vuitè Exèrcit cap al nord des d'Enfidaville sobre terreny difícil no prosperaria. Alexander va donar a Montgomery una tasca administrativa i transferí la 7a divisió cuirassada britànica, la 4a d'infanteria i la 201a Brigada de Guàrdies del Vuitè Exèrcit al Primer (unint-se a la 1a divisió cuirassada que ja havia estat transferida abans de l'ofensiva principal).

Els moviments necessaris es completaren la nit del 5 de maig. Anderson havia preparat una concentració de tancs de pega prop de Bou Arada al capdavant del IX Cos per distreure l'atenció de l'arribada de la 7a cuirassada al sector de Medjez. Així, aconseguí una considerable sorpresa quan la seva força cuirassada es llançà a l'atac.

L'assalt final va iniciar-se a les 03.30 del 6 de maig pel IX Cos, ara comandat pel tinent general Brian Horrocks, que substituí al ferit John Crocker. El V Cos havia portat a terme un atac preliminar el 5 de maig per capturar els terrenys elevats i assegurar el flanc esquerre del IX Cos. Les divisions d'infanteria 4a britànica i 4a índia, concentrades en un front estret i amb el suport de denses concentracions d'artilleria, obriren una escletxa a les defenses perquè penetressin les divisions cuirassades 6a i 7a. El 7 de maig els blindats britànics entraren a Tunis, mentre que infanteria americana del II Cos, la qual havia continuat el seu avanç al nord, entrava a Bizerta. Sis dies després acabà la darrera resistència de l'Eix a l'Àfrica amb la rendició de més de 230.000 personers de guerra, molts d'ells acabats d'arribar de Sicília i molt més necessaris allà.

Després de la batalla

D'acord amb l'historiador Williamson A. Murray, la decisió de reforçar el nord d'Àfrica va ser un dels pitjors errors de Hitler: admet que va mantenir la Mediterrània tancada durant sis mesos, amb un impacte negatiu sobre la navegació aliada, però situà diverses de les millors tropes alemanyes en una situació insostenible de la qual, com a Stalingrad, no podien marxar. A més, va obligar la Luftwaffe a lluitar en una guerra de desgast en posicions desfavorables, i patí pèrdues a les quals no podia fer front.

L'aposta desesperada de l'Eix només havia retardat l'inevitable, i la derrota americana a Kasserine potser, paradoxalment, va ser el millor que els podia passar. Amb el nord d'Àfrica en mans Aliades, els plans es dirigiren cap a la invasió de Sicília i d'allà, a Itàlia.

Bibliografia

• Anderson, Charles R. Tunisia 17 November 1942 to 13 May 1943. United States Army Center of Military History, 1993 (WWII Campaigns). CMH Pub 72-12. ISBN 0-16-038106-1 [Consulta: 1r juliol 2011].  Arxivat 17 de setembre 2017 a Wayback Machine.
• Anderson, Lt.-General Kenneth (1946). Official despatch by Kenneth Anderson, GOC-in-C First Army covering events in NW Africa, 8 November 1942–13 May 1943 published in The London Gazette: (suplement) no. 37779. p. 5449. 5 novembre 1946. Consulta: 2008-04-23.
• Atkinson, Rick [2002]. An Army at Dawn: The War in North Africa, 1942-1943. Abacus, 2004. ISBN 0-34911-636-9. 
• Anon. To Bizerta with the II Corps 23 April to 13 May 1943. Washington D.C.: United States Army Center of Military History, 1990 (1a edició 1943) (American Forces in Action series). CMH Pub 100-6. 
• Bauer, Eddy; Young, Peter (general editor) [1979]. The History of World War II. Revised. Londres: Orbis, 2000. ISBN 1-85605-552-3. 
• Blaxland, Gregory. The plain cook and the great showman: the First and Eighth Armies in North Africa. Londres: Kimber, 1977. ISBN 0-7183-0185-4. 
• Ford, Ken. Battleaxe Division. Stroud (RU): Sutton, 1999. ISBN 0-7509-1893-4. 
• Gooch, John (ed.); Ceva, Lucio. �The North African Campaign 1940-43: A Reconsideration�. A: Decisive Campaigns of the Second World War. Routledge, 1990. ISBN 0714633690. 
• Hooton, E.R.. Eagle in Flames: The Fall of the Luftwaffe. Londres: Arms & Armour Press, 1999. ISBN 186019995X. 
• Mead, Richard. Churchill's Lions: A biographical guide to the key British generals of World War II. Stroud (RU): Spellmount, 2007. ISBN 978-1-86227-431-0. 
• Playfair, Major-General I.S.O.; and Molony, Brigadier C.J.C.; with Flynn, Captain F.C.(R.N.) [et al.]. [1st. pub. HMSO 1966]. Butler, J.R.M. The Mediterranean and Middle East, Volume IV: The Destruction of the Axis Forces in Africa. Uckfield (RU): Naval & Military Press, 2004 (History of the Second World War United Kingdom Military Series). ISBN 1-84574-068-8. 
• Watson, Bruce Allen. Exit Rommel: The Tunisian Campaign, 1942-43. Mechanicsburg (Pennsilvània): Stackpole Books, 2007 (Stackpole Military History Series). ISBN 978-0-8117-3381-6. 

Enllaços externs

• Comunicat italià informant de la captura de 300 paracaigudistes britànics pels Bersaglieri
• Història del The Green Howards Regimental – Història de Bill Cheall Arxivat 2007-11-17 a Wayback Machine.
• Mapes de la Campanya de Tunísia Arxivat 2010-03-15 a Wayback Machine.
• La Brigada Irlandesa Conté relats de la 38a Brigada (Irlandesa) durant la batalla de Bou Arada al gener–febrer de 1943 i al nord de Medjez el-Bab a l'abril de 1943.