Operació Torxa

Operació Torxa

Campanya del nord d'Àfrica de la Segona Guerra Mundial
Tipus	conflicte i desembarcament militar
Data	8 a 10 de novembre de 1942
Coordenades	35° 05′ 06″ N, 2° 01′ 44″ O
Lloc	Marroc i Algèria
Resultat	Victòria aliada
Bàndols
Regne Unit Estats Units Fran�a Lliure Fran�a de Vichy
Comandants
Dwight Eisenhower Andrew Cunningham Fran�ois Darlan
Forces
107.000 homes (33.000 al Marroc, 39.000 a l'Alger i 35.000 a Or�) 60.000 homes
Baixes
479 morts 720 ferits 1.346 morts 1.997 ferits

L'Operaci� Torxa (inicialment anomenada Operaci� Gimnasta) va ser la invasi� anglo-americana del nord d'�frica franc�s durant la Campanya del nord d'�frica de la Segona Guerra Mundial, iniciant-se el 8 de novembre de 1942.

La Uni� Sovi�tica, que llavors suportava gaireb� la totalitat dels combats, havia pressionat als Estats Units i al Regne Unit perqu� inici�s les operacions a Europa i s'obr�s un segon front per reduir la pressi� de les forces alemanyes sobre l'Ex�rcit Roig. Mentre que els comandants americans preferien l'Operaci� Sledgehammer, desembarcant a l'Europa ocupada tan aviat com fos possible, els brit�nics consideraven que aix� acabaria en un desastre; i proposaren una estrat�gia perif�rica, que s'iniciaria amb un desembarcament al Marroc franc�s, que expuls�s l'Eix del nord d'�frica, millor�s el control naval de la Mediterr�nia prepar�s la invasi� del sud d'Europa el 1943.

Rerefons

Els Aliats van planejar una invasi� angloamericana de l'�frica nord-occidental (Marroc, Alg�ria i Tun�sia, que nominalment estaven en mans del govern de Vichy. Els francesos tenien uns 125.000 soldats a la zona, aix� com artilleria costanera, uns 210 tancs desfasats i uns 500 avions, dels quals la meitat eren caces Dewoitine D.520. A m�s, hi havia uns 10 vaixells de guerra i 11 submarins a Casablanca. Els aliats creien que les forces de la Fran�a Lliure no lluitarien, en part per la informaci� subministrada pel c�nsol americ� a Alger, Robert Daniel Murphy, per� per un altre costat se sospitava que la Marina Francesa podria ser un escull a causa de l'atac brit�nic al port de Mers-el-Kebir el 1940. Assegurar les simpaties dels militars francesos al nord d'�frica era un aspecte essencial, i es van elaborar plans per assegurar-se la seva cooperaci�, m�s que no pas la seva resist�ncia. Els Aliats intentarien avan�ar velo�ment cap a l'est de Tun�sia, per aix� poder atacar les tropes alemanyes per la rereguarda. El General Dwight Eisenhower va ser fet responsable de l'operaci�, i situ� el seu quarter general a Gibraltar. El comandant naval seria l'Almirall Sir Andrew Cunningham, amb el vicealmirall Sir Bertram Ramsay com a segon.

Contactes preliminars

Per tal de con�ixer els sentiments de les forces de la Fran�a de Vichy, Murphy va ser nomenat c�nsol americ� a Alg�ria. La seva missi� real era determinar l'estat de les forces franceses i establir contacte amb aquells que potencialment recolzarien una invasi� aliada. Va tenir �xit establint contacte amb diversos oficials francesos, incloent al General Charles Emmanuel Mast, el comandant en cap franc�s a Alger. Aquests oficials esperaven el suport dels aliats, per� demanaren tenir una reuni� secreta amb un alt oficial aliat a Alg�ria. El Major General Mark Clark, un dels oficials superiors d'Eisenhower, va ser enviat a Cherchell, Alg�ria, a bord del submar� HMS Seraph, per tal de trobar-se el 21 d'octubre de 1942 amb els oficials francesos.

Els Aliats tamb� van tenir �xit, amb l'ajut de la Resist�ncia, en treure al general franc�s Henri Giraud fora de la Fran�a de Vichy, en el Seraph, per tal d'oferir-li el c�rrec de comandant en cap de les forces franceses al nord d'�frica despr�s de la invasi�. Per� Giraud no volia cap altre c�rrec que no fos el de comandant en cap de totes les forces d'invasi�, c�rrec que ja s'havia ofert a Eisenhower. Quan ho rebutj�, decid� romandre com un espectador en tot aquest afer.

La Batalla

Els Aliats van planejar 3 assalts amfibis per capturar els ports i aeroports claus del Marroc i d'Alg�ria de manera simult�nia, desembarcant a Casablanca, Or� i Alger. A l'�xit d'aquestes operacions seguiria un avan� cap a l'est, cap a Tun�sia.

La For�a d'Assalt Occidental (Casablanca) estava formada per unitats americanes, amb el Major General George Patton al capdavant i el Contraalmirall Henry K. Hewitt comandant les operacions navals. Estava formada per la 2a Divisi� Blindada, la 3a i la 9a divisions d'Infanteria (35.000 homes en total). Van ser transportats directament des dels Estats Units.

La For�a d'Assalt Central (Or�), estava formada pel 509� Batall� d'Infanteria Paracaigudista, la 1a divisi� d'Infanteria i la 1a Divisi� Blindada (18.500 homes). Van embarcar al Regne Unit, i eren comandats pel Major General Lloyd Fredendall i les forces navals, pel Comodor Thomas Troubridge.

La For�a d'Assalt Oriental (Alger) estava comandada pel Tinent General Kenneth Anderson, i consistia en dues brigades de la 78a Divisi� d'Infanteria i la 34a divisi� d'Infanteria estatunidenca, aix� com dues unitats de Comando (20.000 homes). Durant el per�ode del desembarcament, la for�a amf�bia va ser comandada pel Major General americ� Charles W. Ryder, comandant de la 34a divisi�, doncs es cregu� que pels defensors francesos la invasi� seria m�s acceptable si era comandada per un oficial americ� en lloc d'un brit�nic. Les forces navals eren comandades pel vicealmirall Sir Harold Burrough.

Les operacions a�ries van ser dividides en dos, a l'est de Cap Tenez, amb avions brit�nics a les ordres del Mariscal de l'Aire sir William Welsh i a l'oest del cap, amb avions americans a les ordres del major general Jimmy Doolittle, a les ordres directes del General Patton.

Casablanca

La For�a d'Assalt Occidental desembarc� abans de l'albada del 8 de novembre de 1942 en 3 punts: Safi (Operaci� Pedra Negra), Fedala (Operaci� Bruswood) i Mehdiya (Operaci� Goalpost). Com que s'esperava que els francesos no oferirien resist�ncia, no hi va haver un bombardeig inicial. Aix� demostr� ser un error quan l'artilleria francesa i les instal�lacions dels ports van comen�ar a disparar.

Durant la nit pr�via, el General franc�s Bethouard va provar de donar un cop d'estat, les forces del qual van envoltar la resid�ncia del general Auguste Paul Nogues. Per� Nogu�s aconsegu� trucar a les forces franceses properes, evitant aix� ser la seva captura. A m�s, el cop el va fer alertar a les defenses costaneres perqu� es preparessin per avortar una invasi� amf�bia aliada.

A Safi (Marroc) els desembarcaments van tenir m�s �xit. Inicialment havien de ser sense foc de cobertura, amb l'esperan�a que els francesos no oferirien resist�ncia. Per� un cop els transports aliats van ser atacats per les bateries costaneres franceses, la flota aliada va respondre el foc. Quan arrib� el comandant aliat, General Harmon, els tiradors francesos havien causat diverses baixes entre les tropes assaltants (la majoria de les quals era la primera vegada que entraven en combat). La major part dels desembarcaments es realitzaren d'acord el programa; i el suport aeri destru� un comboi franc�s que provava de refor�ar les defenses. Safi es rend� el 8 de novembre al vespre. El 10 de novembre, els darrers defensors van ser expulsats, i el gruix de les forces de Harmon van c�rrer per unir-se al setge de Casablanca.

Als voltants de Port-Lyautey, les tropes de desembarcament no estaven segurs de la seva posici�, i la segona onada es retard�. Aix� ofer� temps als defensors francesos per organitzar la resist�ncia, i la resta de desembarcaments van ser sota foc artiller. Amb l'assist�ncia de suport aeri provinent dels portaavions, les tropes van poder avan�ar, i tots els objectius van poder ser capturats.

Als voltants de Fedala (el major desembarcament, amb uns 19.000 homes), el temps destorb�. Les platges estaven sota foc franc�s despr�s de l'albada. El general Patton desembarc� a les 08:00, i la platja va ser assegurada aquell mateix dia. Els americans van envoltar el port de Casablanca el 10 de novembre, i la ciutat es rend� una hora abans que l'assalt final es port�s a terme.

Un esquadr� de la marina francesa de Casablanca, incl�s el cuirassat inacabat Jean Bart, juntament amb nombrosos creuers i destructors, van sortir per oposar-se als desembarcaments, sent derrotats per una pot�ncia de foc superior. Dos destructors americans van resultar danyats.

Or�

La For�a Central estava desplegada en 3 platges, dos a l'oest d'Oran i una a l'est. El desembarcament a la platja m�s occidental va retardar-se a causa d'un comboi franc�s aparegu� mentre que encara treballaven els netejamines. A m�s, van haver diversos retards i confusions, aix� com diverses llanxes danyades a causa d'un onatge inesperat i a murs de sorra (tot i que s'havien fet exploracions per periscopi, no es va enviar cap escamot de reconeixement a les platges per determinar realment quines eren les condicions locals).

El 1r Batall� de Rangers dels Estats Units va desembarcar a l'est d'Oran, i captur� r�pidament la bateria costanera d'Arzew. S'intent� desembarcar infanteria directament al port, per tal d'evitar la destrucci� de les instal�lacions portu�ries (Operaci� Reservista), per� result� un frac�s quan els dos destructors assignats per fer-ho van resultar danyats pel foc creuat dels vaixells francesos al port. La marina francesa sort� del port i atac� la flota d'invasi� aliada, per� va ser enfonsada o repel�lida.

Les bateries franceses i la flota d'invasi� van intercanviar foc entre el 8 i el 9 de novembre, mentre que les tropes franceses defensaven Or� i la zona circumdant. El foc pesat provinent dels cuirassats brit�nics va fer que els defensors es rendissin el 9 de novembre.

Desembarcament paracaigudista

Torxa port� tamb� el primer gran assalt paracaigudista dels Estats Units. El 509� Regiment d'Infanteria Paracaigudista vol� des del Regne Unit, sobrevolant Espanya, intentant saltar prop d'Oran i capturar els aeroports de Tafarquay i de Youk-Les-Bains. El salt va estar marcat pels problemes de navegaci� i comunicaci� amb les forces franceses a terra, aix� com que diversos avions van veure's obligats a aterrar al desert. No obstant tots els problemes, ambd�s aeroports van ser finalment capturats.

Alger

Resist�ncia i cop

Tai i com s'havia acordat amb Cherchell, des de la mitjanit del 8 de novembre, mentre que les tropes d'invasi� s'apropaven a la costa, un grup de 400 membres de la Resist�ncia francesa, sota el comandament de Henri d'Astier de la Vigerie i de Jos� Aboulker, iniciaren un cop a Alger, assetjant punts claus de la ciutat com la centraleta telef�nica, l'estaci� de r�dio, la resid�ncia del governador i el quarter general del 19� Cos.

Llavors, Robert Murphy es dirig� cap a la resid�ncia del General Alphonse Juin, el m�xim oficial de l'ex�rcit franc�s al nord d'�frica, amb diversos resistents. Mentre que la Resist�ncia envoltava la casa, fent presoner a Juin, Murphy intent� que s'un�s als Aliats. Per� va ser amena�at per una sorpresa: l'almirall Fran�ois Darlan, comandant de totes les forces franceses, estava a Alger en una visita privada. Juin insist� a contactar amb Darlan, i Murphy va ser incapa� de persuadir-lo. A primera hora del mat�, la Gendarmerie arrib� i alliber� a Juin i a Darlan.

La Invasi�

La invasi� va ser portada a terme per la 34 Divisi� dels Estats Units, recolzada per una brigada de la 48a brit�nica, amb la resta actuant com a reserva. El Major-General Charles W. Ryder, comandant de la 34a, tenia el comandament expl�cit de la primera onada, doncs es creia que els francesos serien m�s favorables a un comandant americ� que no pas a un de brit�nic. Els desembarcaments van dividir-se en 3 platges, dos a l'oest d'Alger i l'altre a l'est. Alguns van anar a parar a les platges equivocades, per� no tingu� conseq��ncies, perqu� pr�cticament enlloc hi hagu� oposici� francesa (les bateries costaneres havien estat neutralitzades per la Resist�ncia). Un comandant franc�s va arribar al punt de donar la benvinguda sense miraments als Aliats.

L'�nic punt de combat va ser al mateix port d'Alger (Operaci� Terminal), on dos destructors brit�nics van intentar desembarcar un grup de Rangers directament al port, per tal d'evitar que els francesos destru�ssin el port. El foc de l'artilleria pesant evit� el desembarcament d'un d'ells, i va fer que l'altre es retir�s del port durant unes hores.

El desembarcament s'endins� r�pidament, i el General Juin rend� la ciutat als Aliats a les 18:00.

Despr�s de la batalla

Resultats pol�tics

R�pidament esdevingu� clar que Henri Giraud no tenia pas l'autoritat per prendre el comandament de les forces franceses. M�s encara, prefer� esperar a Gibraltar el resultat dels desembarcaments. Eisenhower, amb el suport de Churchill i de Roosevelt, va acordar amb l'almirall Darlan que rebria el comandament si s'unia als Aliats. Aix� volia dir que el r�gim de Vichy seria mantingut al nord d'�frica, amb les seves lleis hitlerianes. Davant d'aix�, el General Charles de Gaulle de la Fran�a Lliure, la Resist�ncia Francesa, juntament amb els corresponsals de guerra, van respondre furiosament. El problema no es resolgu� quan un franc�s antinazi, Ferdinand Bonnier de la Chapelle, assassin� a Darlan el 24 de desembre de 1942: Giraud va ser posat al seu lloc, mantenint el r�gim de Vichy i arrestant el 8 de novembre als l�ders de la Resist�ncia a Alger, sense cap mena d'oposici� per part de Murphy.

Quan Hitler i Mussolini s'adonaren del que intentava fer l'almirall Darlan, ordenaren immediatament l'ocupaci� de la Fran�a de Vichy i refor�aren les forces de l'Eix a l'�frica.

L'autoritat de Darlan i Giraud, inicialment seguidora fervent de Vichy, va ser for�ada a prendre part gradualment en l'esfor� de guerra contra l'Eix, a democratitzar-se, a eliminar els seus principals dirigents pro-Vichy, i finalment a fusionar-se amb el Comit� Nacional Franc�s d'Alliberament a Londres, d'on mesos despr�s sorgiria el "Comit� Fran�ais de la Lib�ration Nationale" (CFLN), sota l'autoritat del General de Gaulle (tot i l'oposici� del President Roosevelt), esdevenint el govern de Fran�a, reconegut tant pels brit�nics com pels americans.

Conseq��ncies militars

Article principal: Campanya de Tun�sia

Com a resultat de l'ocupaci� germano-italana de la Fran�a de Vichy i dels seu intent fracassat de capturar la flota francesa de Toulon, l'Arm�e d'Afrique francesa es pos� de costat amb els aliats, proveint-los d'un tercer cos (el XIX Cos) per a Anderson. A m�s, la flota de guerra francesa torn� amb els aliats.

El 9 de novembre, les forces de l'Eix iniciaren a avan�ar per Tun�sia sense oposici� de les forces franceses del General Barr�. Indec�s, Barr� mogu� les seves tropes cap als turons, formant una l�nia defensiva entre Teboursouk i Medjez el Bab, i ordenant que s'obr�s foc sobre qualsevol que intent�s superar-la. El 19 de novembre el comandant alemany Walter Nehring deman� perm�s perqu� les seves tropes poguessin traspassar el pont de Nedjez. Al ser-li rebutjada la petici�, inici� l'atac, fent que els francesos s'haguessin de retirar.

Despr�s de consolidar la seva posici� a Alg�ria, els aliats penetraren a Tun�sia. Forces del Primer Ex�rcit brit�nic, a les ordres del Tinent General Kenneth Anderson gaireb� van arribar fins a Tunis abans que un contraatac a Djedeida els fes retrocedir. El gener de 1943, les tropes germano-italianes del Mariscal Rommel, que es retiraven de L�bia, arribaren a Tun�sia.

El Vuit� Ex�rcit brit�nic del General Montgomery s'atur� a Tr�poli per permetre arribar els refor�os. A l'oest, les forces del General Anderson van ser atacades al gener al Pas de Fa�d el 14 de gener i al pas de Kasserine el 19. Les forces aliades es retiraren en un total desordre, mentre que els refor�os aliats aturaven l'avan� de l'Eix el 22 de gener.

El General Harold Alexander arrib� a Tun�sia a finals de febrer per fer-se c�rrec del nou 15� Grup d'Ex�rcits, creat per controlar el 8� Ex�rcit i les tropes aliades que estaven lluitant a Tun�sia. Les forces de l'Eix tornaren a atacar al mar�, a l'est de Medenine, per� van ser f�cilment rebutjades pel 8� Ex�rcit. Rommel aconsell� a Hitler que li permet�s retirar-se fins a una l�nia defensable, per� li va ser denegat i, el 9 de mar� de 1943, Rommel abandonava definitivament �frica, sent substitu�t pel General J�rgen von Arnim, qui va haver de desplegar les seves forces per uns 160 km al nord de Tun�sia.

L'ensopegada de Kasserine for�� als Aliats a consolidar les seves forces i desenvolupar les seves l�nies de comunicaci� i d'administraci� per poder portar a terme un gran atac. Els ex�rcits Primer i Vuit� van atacar les tropes de l'Eix a l'abril. Despr�s de durs combats, finalment aconseguiren negar-los el suport naval i aeri entre Tun�sia i Sic�lia i, finalment com a culminaci� de l'Operaci� Vulc�, el 6 de maig els brit�nics van capturar Tun�sia i els americans van arribar a Bizerte; i el 13 de maig les forces de l'Eix a Tun�sia es rendien.