Casa de boges
La Cage aux folles  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | �douard Molinaro |
| Protagonistes | |
| Producci� | Marcello Danon (en)  |
| Dissenyador de producci� | Mario Garbuglia |
| Gui� | Francis Veber, �douard Molinaro i Jean Poiret |
| M�sica | Ennio Morricone |
| Fotografia | Armando Nannuzzi |
| Muntatge | Monique Isnardon i Robert Isnardon |
| Vestuari | Piero Tosi |
| Distribu�dor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| Pa�s d'origen | Fran�a i It�lia |
| Estrena | 1978 |
| Durada | 100 min i 88 min |
| Idioma original | itali� franc�s |
| Versi� en catal� |  S� |
| Rodatge | Sant Tropetz |
| Color | en color |
| Descripci� | |
| Basat en | La Cage aux folles |
| G�nere | com�dia i cinema LGBT |
| Lloc de la narraci� | Fran�a |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
          | |
Casa de boges (t�tol original en franc�s: La Cage aux folles) �s una pel�l�cula c�mica d'embolics franco-italiana estrenada el 1978 i dirigida per �douard Molinaro, adaptaci� de l'obra teatral hom�nima de Jean Poiret de 1973, que va estar en escena en el Palais Royal de Par�s durant quinze anys consecutius. La pel�l�cula va comptar amb la m�sica d'Ennio Morricone.[1] Ha estat doblada al catal�.[2]
Un dels protagonistes de l'obra en el teatre, Michel Serrault, coprotagoniza la pel�l�cula en el mateix paper al costat de Ugo Tognazzi.
El seu car�cter de cooproducci� �s la causa de la diversitat de t�tols amb la qual es coneix la pel�l�cula. A Fran�a es va estrenar amb el mateix t�tol que l'obra de teatre original La cage aux folles, mentre que a It�lia es va estrenar amb el t�tol de Il vizietto (el petit vici), al�lusiu a la relliscada heterosexual d'un dels seus protagonistes homosexuals. A Espanya es va estrenar amb una aproximaci� al t�tol itali�, Vicios peque�os, i en catal� es va triar el t�tol de Casa de boges.
Argument
[modifica]Renato Baldi i Albin Mougeotte s�n una parella d'homosexuals madurs, tots dos formen una fam�lia en la qual han criat des de nen a Laurent, el fill biol�gic de Renato amb una amiga. Porten una vida obertament homosexual, Albin treballa com a artista transformista, amb el nom de Zaz� Napoli, en el cabaret d'ambient homosexual que tots dos regenten i Renato dirigeix, La cage aux folles, al costat del seu domicili.
La trama comen�a quan Laurent comunica a Renato que es vol casar amb una noia que ha conegut a la universitat i que desitgen fer immediatament la petici� de m� perqu� es coneguin les fam�lies. El problema �s que la noia pertany a una fam�lia molt tradicional en la qual el pare �s diputat d'un partit ultraconservador i demana al seu pare que fingeixin ser una fam�lia heterosexual per evitar problemes abans de les noces. Demanen a la mare biol�gica, Simone, que vingui per simular un matrimoni tradicional i en principi intenten evitar que Albin participi en l'esdeveniment, ja que a causa del seu amanerament seria identificable f�cilment com a gai. Aix� crea un conflicte en la parella, ja que Albin, que es considera "la veritable mare", se sent apartat i creu que s'avergonyeixen d'ell. Finalment decideixen que participi en la reuni� amb el paper d'oncle.
La situaci� es complica quan Simone no pot arribar a temps i Albin es presenta vestit de t�pica mestressa de casa, dient que �s la mare davant dels futurs sogres. Tots els intents d'ocultaci� i dissimular generen multitud de situacions c�miques. I tot es porta a l'extrem quan descobert l'engany, diversos periodistes, que havien rebut una delaci� que el diputat conservador es trobava en un conegut club gai, es posen a la porta i han de transvestir-lo per sortir del local sense ser reconegut i evitar-li un esc�ndol.
Finalment es superen tots els obstacles i se celebra el casament.[3]
Repartiment
[modifica]- Ugo Tognazzi - Renato Baldi, pare de Laurent i parella de Albin
- Michel Serrault - Albin Mougeotte, parella de Renato
- Claire Maurier - Simone Deblon, la mare biol�gica de Laurent
- R�mi Laurent - Laurent Baldi, fill de Renato i Simone
- Carmen Scarpitta - Louise Charrier, mare d'Andrea
- Benny Luke - Jacob, el criat
- Michel Galabru - Simon Charrier, pare d'Andrea
- Luisa Maneri - Andrea Charrier, promesa de Laurent
Premis i repercussi�
[modifica]La pel�l�cula va guanyar diversos premis: a la millor pel�l�cula estrangera en els Globus d'Or (1980) i el National Board of Review (1979), i Michel Serrault va guanyar els premis C�sar al millor actor (1979) i el David de Donatello al millor actor estranger (1979). A més va ser nominada a tres oscars: Millor director, vestuari i guió adaptat.
La pel·lícula va tenir un gran èxit de taquilla, per exemple va ser fins a 1998 la pel·lícula en parla no anglesa amb més gran nombre d'entrades venudes als Estats Units,[4]
Es van produir dues seqüeles: La Cage aux folles 2 el 1980 (d'Édouard Molinaro) i La Cage aux folles 3, Elles se marient el 1985 (de Georges Lautner). A més, el 1996 es va fer un remake estatunidenc, The Birdcage, de Mike Nichols, protagonitzada per Robin Williams, Nathan Lane i Gene Hackman.
Referències
[modifica]- ↑ Hinckley, David (en anglès) Daily News [Nova York], 21-01-2001 [Consulta: 4 abril 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ esadir.cat. Casa de boges. esadir.cat.
- ↑ «La Cage aux Folles» (en anglès). ‘‘The New York Times'’.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 2 desembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- La Cage aux folles a Homocine.com
- La banda sonora de Morricone
Filmografia de Francis Veber | |
|---|---|
| Com a director |
|
| Com a guionista |
|
