Utvandrarna
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jan Troell  |
| Protagonistes | |
| Producci� | Bengt Forslund |
| Gui� | Jan Troell i Bengt Forslund |
| M�sica | Erik Nordgren |
| Fotografia | Jan Troell |
| Muntatge | Jan Troell |
| Productora | Svensk Filmindustri |
| Distribu�dor | Warner Bros. |
| Dades i xifres | |
| Pa�s d'origen | Su�cia |
| Estrena | 8 mar� 1971 |
| Durada | 151 min i 153 min |
| Idioma original | suec |
| Color | en color |
| Descripci� | |
| Basat en | Utvandrarna i Invandrarna |
| G�nere | drama |
| Lloc de la narraci� | Estats Units d'Am�rica |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
        | |
Utvandrarna �s una pel�l�cula sueca de Jan Troell, estrenada el 1971. El nou m�n, estrenada el 1972, conclou la saga.
Argument
[modifica]El pag�s Karl Oskar es casa amb Kristina i la parella t� fills. La vida �s molt dura per a la jove fam�lia amena�ada per la fam per les males collites i els incendis. Quan la seva filla Anna mor, Kristina accepta la idea de Karl Oskar d'emigrar a Am�rica del Nord per tal de construir una vida millor per a la seva fam�lia.
El germ� de Karl Oskar, Robert, que treballa com a criat en una granja amb un pag�s avar i violent, projecta igualment d'emigrar i el seu amic Arvid vol acompanyar-lo.
Danjel, que viu a la granja K�rrag�rde, s'oposa a la doctrina de l'Esgl�sia sueca i organitza reunions religioses il�legals al seu domicili abans que l'empresonin. Ulrika, una prostituta rebutjada pels ve�ns, i la seva filla Elin troben refugi a casa de Danjel i comparteixen les seves creences.
16 persones en total marxen del seu poble natal.
La travessia de l'Atl�ntic �s llarga i molt dura. La dona de Danjel i el seu fill petit moren. Nombroses persones, entre les quals Kristina, es posen greument malaltes.
Repartiment
[modifica]- Max von Sydow: Karl Oskar Nilsson
- Liv Ullmann: Kristina Nilsson, dona de Karl Oskar
- Eddie Axberg: Robert Nilsson, germ� de Karl Oskar
- Pierre Lindstedt: Arvid, company de Robert
- Allan Edwall: Danjel, oncle de Kristina, pastor
- Monica Zetterlund: Ulrika, prostituta
Al voltant de la pel�l�cula
[modifica]Nascut el 1898 a la prov�ncia de Sm�land, Vilhelm Moberg, escriptor considerat com un dels principals novel�listes de la literatura sueca del Segle XX va escriure �Els Emigrants� entre 1949 i 1959. Aquesta cr�nica en quatre volums va tenir un �xit considerable al seu pa�s. Despr�s d'haver vist el primer llargmetratge de Jan Troell �Els focs de la vida� (H�r har del ditt liv) (1966), Moberg va declarar: �Si alg� ha de rodar Els emigrants, ser� Jan Troell�. �s el que va fer (el 1971) despr�s d'haver vacil�lat molt de temps. � El nou m�n � del mateix realitzador, el 1972, constitueix, de fet, la segona part de la pel�l�cula.
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1973. Globus d'Or a la millor pel�l�cula estrangera
- 1973. Globus d'Or a la millor actriu dram�tica per Liv Ullmann
Nominacions
[modifica]- 1972. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- 1973. Oscar a la millor pel·lícula
- 1973. Oscar al millor director per Jan Troell
- 1973. Oscar a la millor actriu per Liv Ullmann
- 1973. Oscar al millor guió adaptat per Jan Troell i Bengt Forslund
