Cinema de fantasia
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Cinema fantàstic». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021 Motiu: duplicat |
El cinema de fantasia és un gènere cinematogràfic basat en l'imaginari i del meravellós de la cultura anglosaxona, està relacionat amb el cinema oníric europeu del qual comparteix alguns punts en comú. Les pel·lícules d'aquest gènere que pertanyen també al gènere de la fantasia amb temes fantàstics de manera adjunta, normalment màgia, esdeveniments sobrenaturals, mitologia, folklore, o mons de fantasia exòtics. El gènere es considera una forma de ficció especulativa juntament amb les pel·lícules de ciència-ficció i terror, tot i que els gèneres se superposen. Les pel·lícules de fantasia sovint tenen un element de màgia, mites, meravella, escapisme i extraordinari.[1]
Definició
[modifica]Significat
[modifica]Actualment hom tendeix a classificar la fantasia com un gran gènere del qual derivarien dos subgèneres, el terror i la ciència-ficció. Això, de fet, és realment així. Passa que amb el temps el cinema de terror s'ha allunyat de la meravella mentre que el cinema de ciència-ficció s'ha acostat o allunyat, segons com n'era la societat, del meravellament.
Per aquest motiu es pot dir que la fantasia ja és un gènere a banda, així com ho són la ciència-ficció i el terror, per bé que entre tots tres hi subjau encara una línia divisòria de cops confusa.
Per a extreure'n el significat paguen immensament més les troballes si comparam la ciència-ficció i la fantasia, que si provam de mirar d'esbrinar-ne el significat mitjançant l'etimologia. En efecte, ciència-ficció i fantasia són un oposat. La primera és racional, la segona és irracional. La primera és científica, la segona és màgica i supersticiosa.[2][3] El primer �s un m�n real, tot i hipot�tic, el segon �s una realitat paral�lela amb les seves pr�pies lleis, que la nostra ment imagina.[4][3]
Aix� s�, tots dos s'uneixen per la seva capacitat de crear meravellament. Per� el principi d'ambdues no �s el mateix. La fantasia s�n contes de fades i follets, la ci�ncia-ficci� �s una evoluci� hipot�tica del nostre m�n present mitjan�ant el producte del desenvolupament tecnocient�fic.[2][3] La fantasia no contempla en gens la ci�ncia, la ci�ncia-ficc� no contempla en gens la m�gica. La ci�ncia no hi existeix perqu� a la fantasia el m�n s'hi regeix per un b� i un mal invisibles. Tots dos lluiten a en una esfera gaireb� religiosa que imagina un infram�n, una vida terrenal i un infern.[2][3]
Els subg�neres
[modifica]Com a la ci�ncia-ficci�, els subg�neres s�n el fru�t de l'evoluci� mateixa del cinema de fantasia.
Llenguatge cinematogr�fic
[modifica]Llenguatge escrit
[modifica]El lloc de la narraci�
[modifica]El lloc de la narraci� varia segon el g�nere. L'alta fantasia situa la narraci� en un m�n alternatiu que nom�s existeix a la ficci�. �s imaginat. La baixa fantasia, per contra, s'ambienta en el m�n real, tot i que fen�mens m�gics que no haurien de tenir-hi lloc el tornen un m�n gaireb� imaginat.
Real o fictici, el lloc de la narraci� mai no s'inventa del no-res. Aix� �s especialment ver�dic per a la fantasia que porta for�a sovint a mons que s'han inventat a partir de la vegetaci� i la naturalesa en general. Sara Mira i Ignacio Moreno, a Colonitzaci� vegetal (El m�tode, n�m. 48, 2014), han comprovat que la fascinaci� que exerceixen les plantes en la imaginaci� de l'�sser hum� prov� d'una llarga tradici� liter�ria, i aquesta ha estat represa al cinema. Per tant, la creaci� de mons imaginaris a la fantasia es fa a partir de la vegetaci�. Tot se situa normalment en una esp�cie d'Edat mitjana amb un ambient altament vegetatiu, tot i que a l'alta fantasia aquesta vegetaci� �s nova, ins�lita i inexistent. Les plantes hi exerceixen un paper m�gic: podem curar, per� tamb� maten[5]
Els personatges de la narraci�
[modifica]
Els personatges del cinema de fantasia s�n essencialment de dos tipus: el bo i el dolent. Encarnen dos valors: la bondat i la maldat. Per tant, hi ha dos protagonistes, el bo i el dolent. L'aparen�a i la personalitat d'aquests dos protagonistes segueix el principi del doble. �s a dir, si el bo �s un home jove i de gran vitalitat, el dolent ha de ser la imatge del primer tot i que degradada. El segon seria el semblant del primer en menys b�.[4]
Sota els dos protagonistes hi trobarem una gran varietat de bons i dolents aliats cadascun en la defensa de la casua de l'un o de l'altre. Malgrat ser personatges secundaris, els dos protagonistes, bo o dolent, no podrien fer res d'all� que es proposen sense ells.
Els personatges secundaris tenen les formes m�s variades possibles, molt aparentades a l'Edat mitjana i al m�n de la vegetaci�. Per exemple, els bons s�n sovint elfs, h�bbits, nans, bruixots o follets m�gics. El protagonista, en canvi, sol ser un pr�ncep, acompanyat d'alguna princesa, si �s que aquesta no est� retinguda pel dolent. Els secundaris de la banda dolenta s�n normalment r�ptis o animals carn�vors, per� tamb� bruixes, fantasmes o dracs.[6]
El protagonista bo, d'altra banda, ha de disfressar-se d'heroi i embarcar-se en una aventura contra el mal per compte nostre. �s un personatge a qui ens hi hem de sentir identificats i per aix� la fantasia ens proposa alg� que sap riure, plorar, estimar, etc. L'arquetip heroic del protagonista bo del cinema de fantasia �s alg� que es presenta com un model que puguem imitar a les nostres vides. La vulnerabilitat del personatge el torna hum� i aix� ens hi acosta.[6]
A tot plegat cal afegir-hi el component acolorit. En efecte, els dolents es tenyeixen generalment de blanc, amb cavalls alats blancs, s�mbols de la pau. Els dolent, en canvi, es tenyeixen de negre, amb gossos gegantescos negres com a transport. Volen ser el sin�nim de la mort, la guerra o l'obscurantisme.[6]
La trama de la narraci�
[modifica]La trama de les pel�l�cules de fantasia s�n un calc de l'aventura. Un home qualsevol es troba de cop i volta davant l'oportunitat d'encap�alar una aventura contra el mal que no podria pas perdre. Pitjor, n'�s l'elegit, aix� mateix li ho fa saber el mentor que se'ns apareix com a bruixot. Durant tota la perip�cia el mentor hi ser� com a protector. �s un m�n d'obstacles que cal superar. El fons de la missi�? Batre el mal. La recompensa? La princesa, el calze o la materialitzaci� de la desfeta del mal.[6]
El final �s sempre bo. El mal acaba derrotat. L'heroi principal �s victori�s. Premissa: el b� sempre guanya, encara que ens faci pensar que no �s aix�. Durant tota la trama dos protagonistes s'encerclen de personatges estereotipats i antit�tics. �s un m�n on tot �s blanc, tot negre.[6] En tot aix�, l'heroi, el bo, ha patit tota una transformaci� al llarg de l'aventura m�gica perqu� al final, quan torna a v�ncer la bondat, �s una persona diferent. Ha superat les seves pors. No �s dir poca cosa. Durant les perip�cies, el component inconscient l'ha enva�t i no el deixa avan�ar. S'atura, dubta i torna a aturar-se per dubtar. No pot, creu, per� s� que �s pot, romia. �s un conflicte intern contra seu i que alhora s'esdev� a la trama mateixa: el b� contra el mal.[6]
El temps de la narraci�
[modifica]Temps era temps... �s la t�pica cantarella que el pare o la mare repeteixen ancestralment als petits abans d'anar-se'n a dormir. Quan �s el cas, �s perqu� es predisposen a llegir un conte de fantasia.
La fantasia �s temps d'era temps, mai m�s ben dit. El temps de les pel�l�cules de fantasia �s sempre el passat, lluny�, ni tan solament ens en recordem. Fou un temps m�gic, que avui ja no existeix perqu� �s molt lluny�. D'aqu� que normalment s'ambienti la fantasia a l'Edat mitjana.
Hist�ria del cinema de fantasia
[modifica]Un g�nere que fa tard
[modifica]Dels trucatges al color
[modifica]
La fantasia �s un g�nere que no va despertar entusiasme a nivell cinematogr�fic inicialment. Ans al contrari, les pel�l�cules de fantasia comencen a produir-se a partir de la d�cada dels vuitanta del segle xx. Per�, aix� no obstant, hi ha hagut abans d'aquesta data alguns intents, experiments o pel�l�cules de fantasia. �s el cas, per exemple, d'Al�cia al Pa�s de les Meravelles durant la d�cada dels 1940.
Per anar als inicis, cal parlar del franc�s Georges M�li�s i els seus films de trucatges. El m�gic �s responsable de produccions fantasioses com ara El regne de les fades. Despr�s d'aix�, la ind�stria del cinema es despreocupa de la fantasia. Torna a resorgir t�midament a la d�cada dels anys trenta degut a la introducci� del color a la gran pantalla. La Metro Golden Mayer vol atreure p�blic amb el color i proposa l'adaptaci� d'El m�gic d'Oz al cinema.
Fins els vuitanta totes les pel�l�cules de fantasia s�n adaptacions de la literatura. No hi ha producci� pr�pia. Aquest buit l'omple Walt Disney Studios, per� les seves s�n pel�l�cules d'animaci�. Aix� i tot, cal destacar films de l'entreguerres com ara La m�mia, Topper, El lladre de Bagdad, Die Nibelungen, A Midsummer night's dream, The man who could work miracles, Wish upen a Pike, Destiny o Lilion.
Films de la Segona Guerra Mundial
[modifica]Durant la Segona Guerra Mundial el cinema de color �s l'escull predilecte per a les pel�l�cules de fantasia. Aqu� hi destaca la Bella i la b�stia de Jean Cocteau, Sinbad el mariner de Richard Wallace, etc. Moltes produccions s'associen al cinema de terror o a la novel�la rom�ntica. Per�, tot i aix�, sempre hi ha espai per a donar algun nom com ara Cabin in the sky, One touch of venus, La corona di ferro o Heaven can wait. La veritable pel�l�cula de fantasia �s La corona di ferro de l'itali� Alessandro Blaseti qui s'anticipa amb una pel�l�cula que sembla ambientar-se en all� que esdevindr� El senyor dels anells anys m�s tard.
Despr�s de la guerra es continua associant romanticisme amb fantasia tot i que s'hi afegeix el musical. Disney estrena les seves primeres pel�l�cules de no animaci� com ara Darby O'Gill and the little People. En paral�lel a Disney, que lidera el mercat de l'animaci�, hi ha pel�l�cules per a adults com ara Orpheus, The 5000 Fingers of Dr. T, Harvey, Scrooge o The 7th Voyage of Sinbad. A R�ssia Aleksandr Ptushko estrena tota una s�rie de pel�l�cules de fantasia com ara Sadko o El gegant de les estepes. Al Jap� Kenji Mizoguchi hi estrena Ugetsu.
Literatura, musicals i terror
[modifica]�poca de Guerra Freda, durant els anys 1960 i 1970 la fantasia s'associa a dinosaures, bestiotes enormes que han vingut a atemorir el planeta terra. No �s veritablement fantasia. Si la fantasia no surt de la literatura, com ara J�son i els argonautes, surt del terror, com ara La vall de Gwangi, Fa un mili� d'anys o Ayesha.
Entre estatunidencs i italians, el gros vindr� de la literatura: Chitty Chitty Bang Bang, The vengance of She, Camel�lot, 7 faces of Dr. Lao, Maciste, etc.
Cap als setanta hi ha sobretot represes amb algunes novetats com ara The Noath, Monty Python and The Holy Grail, Willy Wonka, L'aprenenta de buixa, La terra oblidada pel temps, etc.
Mai no �s massa tard
[modifica]Els anys 1980
[modifica]�s finalment als anys 1980 que la fantasia surt de la literatura per a fer-se lloc al cinema. La Guerra Freda encara �s d'actualitat. La vict�ria de Margaret Thatcher i de Ronald Reagan als EUA i el Regne Unit inicia el per�ode de neoliberalisme. Els Estats Units necessiten consum, m�s i m�s consum, sobretot consum. Les pel�l�cules de fantasia s�n ideals per a aquest prop�sit.
Sociologia del cinema de fantasia
[modifica]Producte del cristianisme
[modifica]Un altre aspecte de la fantasia, la seva trama, ens envia cap a valors judeocristians, que tot i aix� podr�em trobar igualment a qualsevol altra religi�. Per exemple, el mentor com a personatge de la ficci� hi exerceix el rol de protector, aix� com si l'heroi de la trama tingu�s un D�u o amulet que el protegiria del mal. Hi sembla un mois�s que guia el seu poble cap al correcte cam�.[6] L'h�bit �s que el mentor contacti amb l'heroi per informar-lo de ser el protagonista d'una missi� exclusiva de qu� n'ha estat l'escollit. Aix� mateix ens envia cap a la noci� de messianisme.[6]
Psicol�gicament parlant, aquest messianisme es propi de la psicopatia, d'inf�ncies truncades i desitjos de grandesa en vida adulta. �s al capdavall un reflex tamb� del sistema pol�tic contemporani en qu� grans imperis, generalment els estats colonials europeus, semblen voler jugar el rol d'un messi�nic que hauria vingut expressament a la terra per repartir pau. Quelcom que retrobem a la pol�tica exterior d'estats com ara els EUA, el Regne Unit, Fran�a o R�ssia.
No debades, el lloc de la narraci� �s normalment l'Edat mitjana, amb castells, espases i cavalls. La mateixa fantasia com a g�nere �s pr�pia de l'Antic R�gim, per� aquest messianisme vist per una societat contempor�nia, fa recordar com el m�n posterior a l'Antic R�gim prov� d'unes arrels de supersticci� i medievalitzants. Traslladades al l�mit, ens porten de pet a governs i societats megal�manes.[6]
Reflex de la societat i l'�sser hum�
[modifica]Els obstacles s�n una por. �s interior i per aix� costa, primerment d'assumir-la, tot seguit, de fer-hi front. El cinema de fantasia ens parla de les nostres pors quotidianes. Antropol�gicament s�n un confort.[6] Ens conforten davant els obstacles que presenta el nostre tarann�. Ens donen forces i �nims per tal d'avan�ar.[6]
Alhora en diuen bastant sobre la incomprensi� que fem del m�n, car sociol�gicament aquests obstacles s�n els mateixos que els del nostre ve�. La societat fa front als seus obstacles a les pel�l�cules de fantasia, als reptes del tarann�, a les seves pors. Reconforen la societat, tot i que al mateix temps ens parlen d'un m�n molt conservador.[6] En efecte, els obstacles que troba l'heroi durant tota la trama s�n el reflex d'una societat, i un �sser hum� vist a escala m�s petita, que es pregunta sobre el seu m�n. No l'ent�n i irracionalment cerca les explicacions en coses m�giques i irreals. Per�, tanmateix, el missatge que porta impl�tica la fantasia, per b� que l'omple de for�a per a continuar, no deixa de ser un reconfort sobre unes conviccions tot sovint err�nies.[6]
Aquesta �s precisament l'arquetip del pensador conservador. La por cap a all� desconegut, cap a un m�n canviant i que no ent�n, l'empeny a trobar explicacions err�nies, per� reconfortants.[6] Amb tot, no deixa de ser cert que aquest q�estionament �s al cap i a la fi racionalitzant, del pensament racional i cartesi�. L'�sser hum� fa preguntes perqu� l'�sser hum� �s racional. I, contradict�riament, les respostes s�n irracionals. La societat mateix, reflex de l'�sser hum�, �s contradict�riament irracional, encara que aparenti ser racional.[6]
Paguen les troballes si ens fixem com l'heroi �s normalment un home, valor de guerra i viol�ncia a la societat, tot i que la fantasia ens el presenta com a garantia de pau i pacifisme. Som contradictoris, racionals i irracionals, conservadors i porucs.[6]
Producte de la masculinitat
[modifica]La fantasia tamb� �s el producte de la construcci� del concepte de masculinitat que la societat contempor�nia ha volgut crear-se. No seria gens estrany engegar una roda d'entrevistes a peu de carrer i rebre com a resposta majorit�ria que la fantasia �s per al p�blic mascul�.[6]
�s aix� perqu� dins la construcci� dels rols de g�nere hi �s masclista, reflex de la mateixa societat. En efecte, l'heroi, sempre de sexe mascul�, hi projecta les pors internes de tota parella hetero-normativa. D'aquesta manera la trama ens presenta un rapte de la princesa, l'hero�citat del protagonista i el talent del mateix per a salvar el m�n, la princesa i, de fet, per a protegir-la dels mals petits i grans de qu� pugui ser objecte.[6]
Amb el temps aquesta imatge ha anat variant i actualment les pel�l�cules de fantasia tendeixen a mostrar dones hero�nes, per� el treball hi �s encara feixuc. No hi trobarem pas un home, homosexual, vestit d'heroi i en mig de l'Edat mitjana. La fantasia seria doncs efectivament el producte de la societat hetero-normativa actual.[6]
Impacte de la fantasia a la societat
[modifica]Pol�tica i cinema de fantasia
[modifica]La fantasia �s un g�nere que permet la distracci� i aix� mateix �s un avantatge en l'�mbit pol�tic. En efecte, tenir la poblaci� entretinguda permet fer sense que ning� altre demani explicacions. �s una m�xima que s'hereda de l'Imperi rom�, el c�lebre aforisme de donar pa i circ al poble.
Per� la fantasia tamb� t� altres virtuts en l'�mbit pol�tic perqu� permet apaivagar l'empipada generalitzada en una societat. La frustraci� de trobar-se davant unes institucions corruptes, d'una manca de m�rit generalitzada i d'una pobresa en creixement, pot conduir a la revolta. Aqu� la fantasia apaivaga aquestes ganes. La trama refor�a el missatge que el b� sempre guanya i, per tant, mentre la poblaci� hi cregui, el poder pol�tic pot continuar disbauxant el m�n, �s a dir, la gent apaivaga la seva frustraci� i, per tant, ja no ha de reclamar res m�s al poder, el qual continua en la mateixa l�nia.
Finalment, la fantasia �s un bon m�tode per tal de mantenir uns valors al si de la societat i aix� en clau de propaganda revela cert avantatge. El refor� d'uns valors donats pot permetre a la pol�tica de mantenir un r�gim pol�tic donat. Disney �s una gran font de cinema de fantasia i durant tot el segle XX ha vehiculat valors sexistes, racistes, classistes i d'exaltaci� a tota monarquia, cosa que n'ha tornat les produccions una mena d'adoctrinament infantil.
Marxandatge
[modifica]La por, la ci�ncia-ficci� i la fantasia no nom�s comparteixen el vincle del meravellament, sin� que tamb� s�n una font interminable d'imagineria, per tant, de comer� i marxandatge.
�s important destacar aqu� que el marxandatge de la fantasia, contr�riament a la ci�ncia-ficci� i la por, no dona peu a ser repr�s per part del p�blic adult. �s dif�cil trobar un fetitxisme al voltant de la fantasia. �s un g�nere molt associat a la infantessa, encara que existeix fetitxisme i molts fans en l'�mbit, sobretot degut a sagues d'alta ficci� com ara El senyor dels anells o Joc de Trons.
Tamb�, com als altres g�neres, la fantasia crea els seus parcs tem�tics.
Vegeu tamb�
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Fantasy Films
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Jean-Luc Steinmetz. La littérature fantastique. París: PUFF, 1990
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Miquel Barceló Garcia. La ciència-ficció. Barcelona: Editorial UOC, 2015
- ↑ 4,0 4,1 Jean-Luc Steinmetz. La littérature fantastique. París: PUFF, 1990
- ↑ Colonització vegetal. El mètode, 30/10/2014. Sara Mira, Ignacio Moreno.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 Fantasy : toute une hitoire. París: ARTE, 2010
