Gènere cinematogràfic
Un g�nere cinematogr�fic �s una categoria estil�stica o tem�tica de pel�l�cules basades en similituds ja sigui en els elements narratius, l'enfocament est�tic o la resposta emocional a la pel�l�cula.[1] En cinema �s habitual classificar les obres segons aquest tipus de tem�tiques o ambients dins dels quals discorre l'acci�.[2][3]
Suposen un pacte impl�cit entre el p�blic i l'exhibidor, que garanteix l'acomodament entre les expectatives psicol�giques de l'espectador i l'obra que visionar�. Segons afirma el cr�tic cinematogr�fic Jos� Luis S�nchez Noriega, "El g�nere �s una guia per al comportament del p�blic -riure (com�dia), emocionar-se o plorar (drama), espantar-se (terror), sorprendre's (fant�stic), entretenir-se (aventures), etc�tera- o per al reconeixement de temes, espais, icones, situacions, objectes, accions... que espera trobar a les pel�l�cules."[4]
El g�nere d'una pel�l�cula influir� en l'�s d'estils i t�cniques de realitzaci� cinematogr�fica, com ara l'�s de flashbacks i il�luminaci� en clau baixa[a] al cinema negre; enquadraments ajustats en pel�l�cules de terror; o fonts tipogr�fiques que semblen troncs tallats en brut per als t�tols de westerns.[5]:11 A m�s, els g�neres tenen associades convencions musicals, com ara exuberants orquestres de corda per a melodrames rom�ntics o m�sica electr�nica per a pel�l�cules de ci�ncia-ficci�.[5]:11 El g�nere tamb� afecta la manera com les pel�l�cules s'emeten a la televisi�, s'anuncien i s'organitzen a les botigues de lloguer de v�deos.[5]:1
Els g�neres cinematogr�fics no s�n fixos, sin� que canvien i evolucionen amb el temps; alguns, com el melodrama, fins i tot poden desapar�ixer en gran manera.[6] El g�nere no nom�s fa refer�ncia a un tipus de pel�l�cula o a la seva categoria, sin� que tamb� tenen un paper clau les expectatives d'un p�blic sobre una pel�l�cula, aix� com els discursos institucionals que creen estructures gen�riques.[6] Amb la proliferaci� de g�neres concrets, tamb� poden sorgir subg�neres cinematogr�fics, que solen ser una barreja de dos g�neres separats; el drama legal, per exemple, �s un subg�nere de drama que inclou pel�l�cules centrades en la sala de judicis i els judicis.[7]
Classificaci�
[modifica]L'actor i dramaturg Alan Williams distingeix tres categories principals de g�neres cinematogr�fics: narratiu, d'avantguarda i documental.[8] Tot i aix�, amb la proliferaci� de g�neres concrets, tamb� sorgeixen subg�neres cinematogr�fics; tamb� es poden fusionar amb altres aparentment no relacionats per formar g�neres h�brids, on les combinacions populars inclouen la com�dia rom�ntica i la com�dia d'acci�. Exemples m�s amplis inclouen la docuficci� i el docudrama, que fusionen les categories b�siques de ficci� i no ficci� (documental).[7]
Els g�neres tamb� es poden classificar per caracter�stiques m�s inherents (generalment implicades en els seus noms), com ara l'escenari, el tema, l'atmosfera, el p�blic objectiu o el pressupost/tipus de producci�.[5]:2
- L'escenari és l'entorn —incloent-hi tant el temps com la ubicació geogràfica— en què transcorre la història i l'acció (p. ex., l'actualitat o període històric; la Terra o l'espai exterior; urbà o rural, etc.) Els gèneres que estan especialment preocupats per aquest element inclouen el drama històric, la pel·lícula de guerra, el western i l'òpera espacial, els noms dels quals denoten escenaris particulars.[5]:2
- El tema fa referència a les qüestions o conceptes al voltant dels quals gira la pel·lícula; per exemple, la pel·lícula de ciència-ficció, la pel·lícula d'esports i la pel·lícula de crim.
- L'atmosfera és el to emocional de la pel·lícula, tal com s'implica en els noms de la pel·lícula de comèdia, la pel·lícula de terror o el melodrama.
- Els gèneres dirigits a un públic objectiu concret inclouen les pel·lícules per a nens, les pel·lícules per a adolescents, les pel·lícules de dones i les chick flicks.
- Els gèneres caracteritzats pel tipus de producció inclouen la superproducció, la pel·lícula independent i la pel·lícula de baix pressupost, com ara la pel·lícula de sèrie B (totes elles comercials) o la pel·lícula amateur (no comercial).
Els guionistes, en particular, sovint organitzen les seves històries per gèneres, centrant la seva atenció en tres aspectes específics: l'atmosfera, el personatge i la història.[9] L'atmosfera d'una pel·lícula inclou vestuari, attrezzo, ubicacions i les experiències viscerals creades per al públic.[10] Els aspectes del personatge inclouen arquetips, personatges tipus i els objectius i motivacions dels protagonistes.[11] Algunes consideracions de la història per als guionistes, ja que es relacionen amb el gènere, inclouen el tema, les escenes més importants i com el ritme de la perspectiva dels personatges canvia d'una escena a una altra.[12]
Evolució
[modifica]Des dels primers temps del cinema al segle XIX el terme "gènere" va ser utilitzat per a organitzar les pel·lícules per tipus.[6] A la dècada del 1950 André Bazin parlava del concepte de "gènere" utilitzant com a exemple els westerns; durant aquesta època, hi va haver un debat sobre la teoria d'autor versus el gènere.[5]:1 A finals de la dècada del 1960 el concepte de gènere es va convertir en una part important de la teoria del cinema.[5]:1
Evolucionats a partir de les teories de la cr�tica dels g�neres literaris, els g�neres cinematogr�fics solen ser delimitats per "convencions, iconografia, escenaris, narracions, personatges i actors".[5]:2 Tamb� es poden classificar les pel�l�cules pel to, tema, atmosfera, format, p�blic objectiu o pressupost.[6] Aquestes caracter�stiques s�n m�s evidents en les pel�l�cules de g�nere, que s�n "pel�l�cules comercials [que], mitjan�ant la repetici� i la variaci�, expliquen hist�ries familiars amb personatges i situacions familiars" en un g�nere determinat.[5]:1
En les primeres produccions el g�nere de les pel�l�cules era encotillat, amb caracter�stiques molt delimitades que ajudaven l'espectador a comprendre r�pidament la pel�l�cula i al fet que l'autor cre�s el que volgu�s i l'espectador ho esper�s. A Hollywood, entre les d�cades del 1920 i del 1950, el sistema industrial estatunidenc va afavorir les pel�l�cules de g�nere; una ra� clau �s que en "la manera industrial de producci� de Hollywood, les pel�l�cules de g�nere s�n productes fiables" per comercialitzar al p�blic: eren f�cils de produir i era f�cil que el p�blic entengu�s una pel�l�cula de g�nere.[5]:7-8 A partir d'aquell moment, les pel�l�cules de g�nere van tenir convencions i iconografia clares, com els abrics pesats que portaven els g�ngsters a pel�l�cules com Little Caesar (1931).[5]:8 Les convencions de les pel�l�cules de g�nere permeten als cineastes generar-les d'una manera industrial i a l'estil d'una cadena de muntatge, un enfocament que es pot veure a les pel�l�cules d'espionatge de James Bond, que utilitzen totes una f�rmula de "molta acci�, gadgets de luxe, dona bella i solents pintorescs", tot i que els actors, directors i guionistes canvien.[5]:8
Aproximadament despr�s de la Segona Guerra Mundial els g�neres van comen�ar a barrejar-se o a adulterar-ne la seva ess�ncia i a crear diverses produccions de g�neres h�brids i subg�neres. Tot i aix�, alguns han anat evolucionant des dels inicis del cinema, com ara les com�dies slapstick i de persecucions del per�ode mut, que s�n l'origen de les com�dies contempor�nies, o b� el g�nere g�ngster, amb exemples tan diferents en estil i contingut com les pel�l�cules Brighton Rock (1948) i Lock, Stock and Two Smoking Barrels (1998). En el cas del cinema brit�nic, el realisme social (tot i no ser exactament un g�nere) continua la tradici� iniciada en les obres escrites per autors com Charles Dickens i Thomas Hardy.[3]
Principals g�neres i subg�neres
[modifica]| G�nere | Descripci� | Subg�neres |
|---|---|---|
| Acci� | Associat a tipus particulars d'espectacle (per exemple, explosions, persecucions, combats).[13] Implica una lluita moral entre el b� (encarnat per l'heroi) i el mal.[2] | |
| Animaci� | Un mitj� cinematogr�fic en qu� les imatges de la pel�l�cula es creen principalment per ordinador o a m� i els personatges s�n interpretats per actors.[14] L'animaci� pot incorporar qualsevol g�nere i subg�nere. La il�usi� de moviment s'aconsegueix amb efectes �ptics.[2] | |
| Aventures | Implica una narraci� que es defineix per un viatge (sovint inclou alguna forma de recerca) i normalment es troba dins d'un entorn fant�stic o exotitzat. Normalment, encara que no sempre, aquestes hist�ries inclouen la narrativa de la recerca. L'�mfasi predominant en la viol�ncia i la lluita a les pel�l�cules d'acci� �s la difer�ncia t�pica entre els dos g�neres.[13][15] | |
| Ci�ncia-ficci� | Les pel�l�cules es defineixen per una combinaci� d'especulaci� imaginativa i una premissa cient�fica o tecnol�gica, fent �s dels canvis i la traject�ria de la tecnologia i la ci�ncia.[14] Utilitzen �mpliament tecnologia per als elements futuristes que les ambienten i assolir, aix�, un alt nivell de versemblan�a.[2] | |
| Com�dia | Definit per esdeveniments que pretenen principalment fer riure el p�blic. El gui� requereix molt d'enginy i originalitat per tal de manetenir el nivell d'entreteniment i diversi� al llarg de la pel�l�cula.[2] | |
| Drama | Centrat en les emocions i definit pel conflicte, sovint mirant a la realitat m�s que al sensacionalisme. El seu objectiu �s connectar amb la sensibilitat del p�blic i generar-li un sentiment determinat. Amb aquesta finalitat, utilitza elements de la trag�dia cl�ssica, com la mentida, la tra�ci� i l'amor/odi.[2] | |
| Fantasia | Pel�l�cules definides per situacions que transcendeixen les lleis naturals i/o per escenaris dins d'un univers de ficci�, amb narracions que sovint s'inspiren o impliquen mites humans.[14] �s l'ant�tesi de la ci�ncia-ficci� i el reialme de la fantasia, la m�gia i les criatures irreals, que desplacen la tecnologia i la ci�ncia.[2] | |
| Hist�ric | Pel�l�cules que proporcionen representacions m�s o menys precises de relats hist�rics o que representen narracions de ficci� col�locades dins d'una representaci� acurada d'un entorn hist�ric.[2] | |
| Musical | G�nere en qu� les can�ons interpretades pels personatges s'entrellacen a la narraci�, de vegades acompanyades de ball. Les can�ons solen avan�ar en la trama o desenvolupen els personatges de la pel�l�cula o b� poden servir nom�s com a pauses en la hist�ria, sovint com a elaborats "n�meros de producci�".[2] | |
| Negre | Un g�nere de drames criminals amb estil especialment popular durant les d�cades del 1940 i del 1950. Sovint eren reflex de la societat i la cultura de l'�poca. | |
| Rom�ntic | Es caracteritza per l'�mfasi en la passi�, l'emoci� i la implicaci� afectuosa rom�ntica dels personatges principals, amb l'amor rom�ntic o la recerca d'aquest en general com a focus principal.[16] �s l'adaptaci� audiovisual de la novel�la sentimental.[2] | |
| Terror | Pel�l�cules que pretenen provocar por o f�stic en el p�blic amb finalitats d'entreteniment.[17] Utilitzen est�muls terror�fics per impactar el p�blic amb emocions fortes i generar-li un estat immediat d'alerta, tret que el diferencia del suspens.[2] |
|
| Thriller | Pel�l�cules que evoquen agitaci� i suspens entre el p�blic. L'element de suspens que es troba a les trames de la majoria de les pel�l�cules �s especialment explotat pel cineasta en aquest g�nere. La tensi� es crea retardant all� que l'audi�ncia veu com a inevitable, i es construeix a trav�s de situacions que s�n amena�adores o on la fugida sembla impossible.[18] La hist�ria gira entorn a la intriga, que s'aconsegueix fent que l'acci� es desenvolupi en secret i amb ast�cia.[2] | |
| Western | G�nere en qu� les pel�l�cules es desenvolupen a l'oest nord-americ� durant el segle xix.[14] El concepte ha evolucionat amb el temps i s'ha est�s als protagonistes d'aquestes hist�ries, de manera que el context d'aquestes pel�l�cules no �s imprescindible que sigui el far west.[2] |
Els g�neres s�n sovint concretats per a formar subg�neres, i tamb� poden ser combinats per a formar g�neres h�brids, com ara:
Notes
[modifica]- ↑ Terme en català per a la il·luminació low-key segons el Termcat
Referències
[modifica]- ↑ «America's 10 Greatest Films in 10 Classic Genres» (en anglès). American Film Institute. [Consulta: 6 juny 2010].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 «¿Qué son los géneros cinematográficos?» (en castellà). Treintaycinco mm, 19-04-2021. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Genres and Themes». BFI Screenonline. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis. «6.2 Los géneros cinematográficos». A: Historia del Cine. Teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2002, p. 98. ISBN 84-206-5792-1.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Grant, Barry Keith. Film Genre: From Iconography to Ideology (en anglès). 33. reprint. Londres: Wallflower Press, 2007. ISBN 9781904764793 [Consulta: 13 octubre 2018].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Hayward, Susan. «Genre/Sub-genre». A: Cinema Studies: The Key Concepts (en anglès). 3. Londres: Routledge, 1996, p. 185-192. ISBN 9781134208920 [Consulta: 29 maig 2020]. «As a term genre goes back to earliest cinema and was seen as a way of organizing films according to type. But it was not until the late 1960s that genre was introduced as a key concept into Anglo-Saxon film theory [...].»
- ↑ 7,0 7,1 Judith Butler i la teoria del gènere.
- ↑ Alan Williams, "Is a Radical Genre Criticism Possible?" Quarterly Review of Film Studies 9, no. 2 (Primavera 1984): 121-2 (anglès)
- ↑ Williams, Eric R. «Episode 3: Movie Genre: It's Not What You Think» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Williams, Eric R. «Episode 4: Genre Layers and Audience Expectations» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Williams, Eric R. «How to View and Appreciate Great Movies (episode 18: Knowing Characters from the Outside In)» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Williams, Eric R. «Episode 5: Story Shape and Tension» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ 13,0 13,1 «Action and Adventure Films | Encyclopedia.com» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «AFI's 10 TOP 10» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Adventure Films» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Romance films» (en anglès). [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ «What is a horror film? | Screenwriter» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-08-17. [Consulta: 6 novembre 2021].
- ↑ Konigsberg, Ira. The complete film dictionary (en anglès). 2a edició. Nova York: Penguin Books, 1997. ISBN 0-670-10009-9. OCLC 36112196.
Vegeu també
[modifica]
