Vés al contingut

Conclave de 1294

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1294
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 40° 50′ N, 14° 15′ E / 40.84°N,14.25°E / 40.84; 14.25
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps23 - 24 desembre 1294 Modifica el valor a Wikidata
1303 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCastell Nou de Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata, Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitBonifaci VIII Modifica el valor a Wikidata

El conclave de 1294 es va celebrar a Nàpols el 23 i 24 de desembre de 1294. Fou convocat després de la renúncia papal del Papa Celestí V el 13 de desembre de 1294. Feia pocs mesos que Celestí V havia restaurat la Constitució Ubi periculum del Papa Gregori X, que havia estat suspesa pel Papa Adrià V el juliol de 1276. A partir d'aquest moment totes les eleccions papals han estat conclaves. Va ser el primer conclave celebrat amb el papa precedent en vida, el segon va ser el conclave de 2013 després de la renúncia del Papa Benet XVI.

Abdicació de Celestí V

[modifica]
El Castell Nou de N�pols, on se celebr� el conclave

Celest� V, fundador dels Celestins, �mpliament estimat i venerat per la seva bondat, va ser elegit el 7 de juliol de 1294, com una soluci� de comprom�s despr�s de dos llargs anys de seu vacant. Aviat es va evidenciar que aquest sant eremita era totalment incompetent i inadequat per dur a terme l'activitat que s'espera d'un papa. Admetent la seva pr�pia incompet�ncia poc temps despr�s de l'elecci�, Celest� va expressar la seva voluntat d'abdicar i tornar a la seva cova solit�ria a les muntanyes Abruzzi. No obstnat, abans de fer-ho va publicar dues butlles. La primera butlla estableix les normes relatives a l'abdicaci� papal. La segona butlla (Quia in futurum, del 28 de setembre de 1294) va restaurar la constituci� Ubi periculum, que establia el conclave papal; una constituci� que havia estat suspesa pel Papa Adri� V el juliol de 1276. Durant el seu curt papat, tamb� va crear 13 nous cardenals.[1] Finalment, el 13 de desembre de 1294, Celest� V va abdicar des de N�pols,[2] tres dies despr�s de confirmar la restauraci� de la instituci� del conclave papal.[3]

S'ha dit sovint que la suposada gran influ�ncia de l'ambici�s cardenal Benedetto Caetani i les seves pressions a Celest� V van tenir un pes important en la decisi� de Celest� d'abdicar, per� tamb� �s segur que va ser una decisi� totalment volunt�ria del papa, i que el rol de Caetani estava limitat a la participaci� en la soluci� dels problemes legals relacionats amb la resignaci� papal. En particular, hi havia dubtes sobre si un papa podia renunciar totalment, i qui havia de ser la persona que accept�s la resignaci�.[4]

El Conclave

[modifica]

Segons les normes establertes per Gregori X a la constituci� apost�lica Ubi Periculum, ratificada pel mateix Celest� V, deu dies despr�s la ren�ncia el Col�legi Cardenalici es reun� en conclave: el 23 de desembre s'inici� amb la Missa solemne de l'Esperit Sant. Segons Tolomeo da Lucca, el rei de N�pols Carles tamb� va estar present a les votacions[5] A la primera votaci�, segons informes no confirmats, el cardenal Matteo Orsini hauria obtingut la majoria de vots, per� hauria rebutjat la nominaci�.[6] Aix� haur�em arribat a la tercera votaci�, el 24 de desembre, quan el cardenal Benedetto Caetani va ser elegit papa, pel procediment d'accessio, com ens diu Jacopo Stefaneschi, subdiaca apost�lic i nebot de Nicolau III: "Post hujusmodi Caelestini cessionem die undecima, vigilia scilicet natalis Domini, quae labentis tunc millesimi ducentesimi nonagesimi quarti anni ultimo decurrebat die, Bonifacius VIII, tunc Benedictus Gajetanus nomine, Anagnia ortus, profunde juris utriusque scientiae, longique in illis exercitii, docteque experientiae, in Romana ecclesia moribus veteranus, cardine etiam insignis, in summum Pontificem scrutinio accessioneque eligitur".[7]

Va prendre el nom papal de Bonifaci VIII i va ser coronat solemnement al Later� pel cardenal protodiaca Matteo Rubeo Orsini, que tamb� li va imposar el pal�li.

Participants

[modifica]

Al conclave del 23-24 de desembre de 1294 segurament van participar 22 cardenals. Un 23�, Francesco Ronci, citat per Salvador Miranda a la seva llista, no particip� en tant que probablement ja era mort (va morir en una data incerta despr�s del 13 d'octubre).

D'aquests, 11 havien estat creats per Celest� V en el seu �nic consistori, i en el qual la majoria dels nomenats eren d'origen franc�s, per l'evident influ�ncia del sobir� anjov� o provenien d'ordes religiosos i mendicants; 5 havien estat creats per Nicolau IV, un per Honori IV, un per Mart� IV, dos per Nicolau III i un per Urb� IV

Cardenals presents al conclave[8]

[modifica]
Nom Pa�s T�tol C�rrec
Hugues Aycelin de Billom, O.P. Regne de Fran�a Cardenal bisbe de Velletri i �stia; Cardenal prevere in commendam del t�tol de Santa Sabina Deg� del Sacre Col�legi
Matteo d'Acquasparta, O.F.M. Estats Pontificis Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina Gran Penitencier
Gerardo Bianchi Parma Cardenal bisbe de Sabina Legat pontifici a Sic�lia; Auditor de les cartes apost�liques
Nicolas de Nonancour Regne de Fran�a Cardenal prevere de San Lorenzo in Damaso Deg� del cap�tol catedralici de Notre Dame de Paris
Giovanni Boccamazza Estats Pontificis Cardenal bisbe de Frascati Legat pontifici em�rit a Alemanya, Escandin�via, Boh�mia i Pol�nia
Benedetto Caetani Estats Pontificis Cardenal prevere del t�tol de Ss. Silvestro e Martino i diaca in commendam de San Nicola a Carcere; elegit papa Cardenal protoprevere; Legat pontifici em�rit a Fran�a i Anglaterra
Simon de Beaulieu Regne de Fran�a Cardenal bisbe de Palestrina Administrador de l'abadia de Notre-Dame de la Charit� a Besan�on; Arquebisbe em�rit de Bourges
Pietro Peregrossi, O.F.M. Senyoriu de Mil� Cardenal prevere del t�tol de S. Marco Camarlenc del Sacre Col�legi cardenalici
Robert de Pontigny, O. Cist. Regne de Fran�a Cardenal prevere de Santa Pudenziana Abat general de l'Orde del C�ster
Tommaso di Ocre, O. Cel. Regne de N�pols Cardenal prevere de Santa Cecilia Camarlenc de la Santa Esgl�sia Romana
Pietro dell'Aquila, O.S.B. Regne de N�pols Cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme Bisbe em�rit de Sulmona i Valva
Simon d'Armenti�res, O.S.B. Clun. Regne de Fran�a Cardenal prevere de Santa Balbina Prior del Monestir de La Charit�-sur-Loire
Giovanni di Castrocoeli, O.S.B. Cas. Regne de N�pols Cardenal prevere de santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio Vice-Cancellere de Santa Esgl�sia Romana, Administrador apost�lic de Benevento
Matteo Rubeo Orsini Estats Pontificis Cardenal diaca de Santa Maria a Portico Octaviae i prevere in commendam de Santa Maria in Trastevere Cardenal protodiaca; arxiprest de la Bas�lica Vaticana
B�rard di Got Regne de Fran�a Cardenal bisbe d'Albano Arquebisbe em�rit de Li�
Guglielmo Longhi B�rgam Cardenal diaca de San Nicola in Carcere Confessor de Sa Santedat; Canceller de Carles II de Sic�lia
Giacomo Colonna Estats Pontificis Cardenal diaca de Santa Maria a Via Lata Arxiprest de la Bas�lica Liberiana
Jean Le Moine Regne de França Cardenal prevere de Santi Marcellino e Pietro Bibse emèrit d'Arras
Napoleone Orsini Estats Pontificis Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro Capellà papal; Auditor de la Sacra Rota Romana
Landolfo Brancaccio Regne de Nàpols Cardenal diaca de Sant'Angelo a Pescheria Vice-Canceller de la Santa Església Romana, Administrador apostòlic de Benevento
Guillaume de Ferrières Regne de França Cardenal prevere del títol de S. Clemente Canceller de Carles II d'Anjou
Pietro Colonna Estats Pontificis Cardenal diaca de Sant'Eustachio Protector de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí

Absents al conclave

[modifica]
Nom País Títol Càrrec
Raoul de Grosparmy Regne de França Cardenal bisbe d'Albano Legat pontifici al Regne de Sicília i a França

Referències

[modifica]
  1. «Salvador Miranda: Cardenals creats per Celestí V». Arxivat de l'original el 2018-02-13. [Consulta: 9 maig 2017].
  2. Celestine V
  3. Salvador Miranda: Els Cardenals de l'Església Catòlica Romana. Guia dels esdeveniments i documents, segle XIII
  4. (The Catholic Encyclopedia: Pope Boniface VIII)
  5. "ad electionem alterius procedunt, praesente Rege Carolo Neapoli".
  6. La notícia es troba a l'article de ORSINI, Matteo de Salvador Miranda- No obstant això, no s'indiquen les fonts i, sobretot, cal examinar les posicions dels més grans historiadors italians que es van ocupar d'aquell període: mentre que Falco i Duprè Thesèider no informen absolutament d'aquesta notícia, mentre que la informació proporcionada per Agostino Paravicini Bagliani, Boniface VIII, op. cit.; l'historiador llombard diu inicialment (capítol V, pàgina 69) que Matteo Rubeo Orsini «no podia esperar ser elegit» ja que no disposava dels vots necessaris; dues pàgines més tard (pàgina 71, nota 13) s'informa de la notícia dels tres escrutinis, en el primer dels quals Orsini n'hauria aconseguit la majoria: Paravicini Bagliani també assenyala que l'únic que dona aquesta notícia és un cronista alemany de l'època, Sigfried de Ballhausen, que va redactar el seu escrit en el moment de l'enfrontament entre Bonifaci i els Colonna, probablement informat pels mateixos Colonna, la qual cosa fa que aquest testimoni sigui almenys sospitós, com també diu Peter Herde, Die Wahl Bonifaz' VIII. ., Roma, 1994. Per tant, sembla adequat utilitzar el condicional en aquesta informació.
  7. Muratori, RIS III p. 616-617
  8. Tosti, 75, 77; J. P. Adams, Sede Vacante 1294

Enllaços externs

[modifica]