Conclave de 1294
  | ||||
| ||||
| ||||
| Tipus | conclave | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 23 - 24 desembre 1294 | |||
|
1303 → | ||||
| Localització | Castell Nou de Nàpols (Itàlia) , Nàpols (Itàlia) | |||
| Estat | Itàlia | |||
| Jurisdicció | Ciutat del Vaticà | |||
| Participant | ||||
| Religió | Església Catòlica | |||
| Càrrec a elegir | papa | |||
| Elegit | Bonifaci VIII | |||
El conclave de 1294 es va celebrar a Nàpols el 23 i 24 de desembre de 1294. Fou convocat després de la renúncia papal del Papa Celestí V el 13 de desembre de 1294. Feia pocs mesos que Celestí V havia restaurat la Constitució Ubi periculum del Papa Gregori X, que havia estat suspesa pel Papa Adrià V el juliol de 1276. A partir d'aquest moment totes les eleccions papals han estat conclaves. Va ser el primer conclave celebrat amb el papa precedent en vida, el segon va ser el conclave de 2013 després de la renúncia del Papa Benet XVI.
Abdicació de Celestí V
[modifica]
Celest� V, fundador dels Celestins, �mpliament estimat i venerat per la seva bondat, va ser elegit el 7 de juliol de 1294, com una soluci� de comprom�s despr�s de dos llargs anys de seu vacant. Aviat es va evidenciar que aquest sant eremita era totalment incompetent i inadequat per dur a terme l'activitat que s'espera d'un papa. Admetent la seva pr�pia incompet�ncia poc temps despr�s de l'elecci�, Celest� va expressar la seva voluntat d'abdicar i tornar a la seva cova solit�ria a les muntanyes Abruzzi. No obstnat, abans de fer-ho va publicar dues butlles. La primera butlla estableix les normes relatives a l'abdicaci� papal. La segona butlla (Quia in futurum, del 28 de setembre de 1294) va restaurar la constituci� Ubi periculum, que establia el conclave papal; una constituci� que havia estat suspesa pel Papa Adri� V el juliol de 1276. Durant el seu curt papat, tamb� va crear 13 nous cardenals.[1] Finalment, el 13 de desembre de 1294, Celest� V va abdicar des de N�pols,[2] tres dies despr�s de confirmar la restauraci� de la instituci� del conclave papal.[3]
S'ha dit sovint que la suposada gran influ�ncia de l'ambici�s cardenal Benedetto Caetani i les seves pressions a Celest� V van tenir un pes important en la decisi� de Celest� d'abdicar, per� tamb� �s segur que va ser una decisi� totalment volunt�ria del papa, i que el rol de Caetani estava limitat a la participaci� en la soluci� dels problemes legals relacionats amb la resignaci� papal. En particular, hi havia dubtes sobre si un papa podia renunciar totalment, i qui havia de ser la persona que accept�s la resignaci�.[4]
El Conclave
[modifica]Segons les normes establertes per Gregori X a la constituci� apost�lica Ubi Periculum, ratificada pel mateix Celest� V, deu dies despr�s la ren�ncia el Col�legi Cardenalici es reun� en conclave: el 23 de desembre s'inici� amb la Missa solemne de l'Esperit Sant. Segons Tolomeo da Lucca, el rei de N�pols Carles tamb� va estar present a les votacions[5] A la primera votaci�, segons informes no confirmats, el cardenal Matteo Orsini hauria obtingut la majoria de vots, per� hauria rebutjat la nominaci�.[6] Aix� haur�em arribat a la tercera votaci�, el 24 de desembre, quan el cardenal Benedetto Caetani va ser elegit papa, pel procediment d'accessio, com ens diu Jacopo Stefaneschi, subdiaca apost�lic i nebot de Nicolau III: "Post hujusmodi Caelestini cessionem die undecima, vigilia scilicet natalis Domini, quae labentis tunc millesimi ducentesimi nonagesimi quarti anni ultimo decurrebat die, Bonifacius VIII, tunc Benedictus Gajetanus nomine, Anagnia ortus, profunde juris utriusque scientiae, longique in illis exercitii, docteque experientiae, in Romana ecclesia moribus veteranus, cardine etiam insignis, in summum Pontificem scrutinio accessioneque eligitur".[7]
Va prendre el nom papal de Bonifaci VIII i va ser coronat solemnement al Later� pel cardenal protodiaca Matteo Rubeo Orsini, que tamb� li va imposar el pal�li.
Participants
[modifica]Al conclave del 23-24 de desembre de 1294 segurament van participar 22 cardenals. Un 23�, Francesco Ronci, citat per Salvador Miranda a la seva llista, no particip� en tant que probablement ja era mort (va morir en una data incerta despr�s del 13 d'octubre).
D'aquests, 11 havien estat creats per Celest� V en el seu �nic consistori, i en el qual la majoria dels nomenats eren d'origen franc�s, per l'evident influ�ncia del sobir� anjov� o provenien d'ordes religiosos i mendicants; 5 havien estat creats per Nicolau IV, un per Honori IV, un per Mart� IV, dos per Nicolau III i un per Urb� IV
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Absents al conclave
[modifica]| Nom | País | Títol | Càrrec |
|---|---|---|---|
| Raoul de Grosparmy |  Regne de França
|
Cardenal bisbe d'Albano | Legat pontifici al Regne de Sicília i a França |
Referències
[modifica]- ↑ «Salvador Miranda: Cardenals creats per Celestí V». Arxivat de l'original el 2018-02-13. [Consulta: 9 maig 2017].
- ↑ Celestine V
- ↑ Salvador Miranda: Els Cardenals de l'Església Catòlica Romana. Guia dels esdeveniments i documents, segle XIII
- ↑ (The Catholic Encyclopedia: Pope Boniface VIII)
- ↑ "ad electionem alterius procedunt, praesente Rege Carolo Neapoli".
- ↑ La notícia es troba a l'article de ORSINI, Matteo de Salvador Miranda- No obstant això, no s'indiquen les fonts i, sobretot, cal examinar les posicions dels més grans historiadors italians que es van ocupar d'aquell període: mentre que Falco i Duprè Thesèider no informen absolutament d'aquesta notícia, mentre que la informació proporcionada per Agostino Paravicini Bagliani, Boniface VIII, op. cit.; l'historiador llombard diu inicialment (capítol V, pàgina 69) que Matteo Rubeo Orsini «no podia esperar ser elegit» ja que no disposava dels vots necessaris; dues pàgines més tard (pàgina 71, nota 13) s'informa de la notícia dels tres escrutinis, en el primer dels quals Orsini n'hauria aconseguit la majoria: Paravicini Bagliani també assenyala que l'únic que dona aquesta notícia és un cronista alemany de l'època, Sigfried de Ballhausen, que va redactar el seu escrit en el moment de l'enfrontament entre Bonifaci i els Colonna, probablement informat pels mateixos Colonna, la qual cosa fa que aquest testimoni sigui almenys sospitós, com també diu Peter Herde, Die Wahl Bonifaz' VIII. ., Roma, 1994. Per tant, sembla adequat utilitzar el condicional en aquesta informació.
- ↑ Muratori, RIS III p. 616-617
- ↑ Tosti, 75, 77; J. P. Adams, Sede Vacante 1294
Enllaços externs
[modifica]- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, volumen I, 1913
- F. Burkle-Young: notes to the papal election of 1294 (The Cardinals of the Holy Roman Church by S. Miranda)
- The Catholic Encyclopedia: Celestine V
- The Catholic Encyclopedia:Boniface VIII
| Pre-1059 | | |
|---|---|---|
| segle XI | ||
| segle XII | ||
| segle XIII | ||
| segle XIV | ||
| segle XV | ||
| segle XVI |
setembre de 1503 • octubre de 1503 • 1513 • 1521–22 • 1523 • 1534 • 1549–50 • abril de 1555 • maig de 1555 • 1559 • 1565–66 • 1572 • 1585 • setembre de 1590 • octubre–desembre de 1590 • 1591 • 1592 | |
| segle XVII | ||
| segle XVIII | ||
| segle XIX | ||
| segle XX | ||
| segle XXI | ||
