Vés al contingut

Conclave de 1830–1831

Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1830–1831
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 54′ 21″ N, 12° 27′ 21″ E / 41.9058°N,12.4558°E / 41.9058; 12.4558
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Data2 febrer 1831
14 desembre 1830 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRoma Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Religi�Esgl�sia Cat�lica Modifica el valor a Wikidata
C�rrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitGregori XVI Modifica el valor a Wikidata

El conclave de 1830-1831 va ser convocat despr�s de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830. Es va celebrar al palau del Quirinal entre el 14 de desembre de 1830 i el 2 de febrer de 1831, i despr�s de vuitanta-tres votacions, va ser elegit Papa, el cardenal Mauro Alberto Cappellari, prefecte de la Congregaci� de Propaganda Fide, que va prendre el nom de Gregori XVI. L'elecci� va ser anunciada pel cardenal protodiaca Giuseppe Albani.

Seu vacant

[modifica]

A principis de novembre de 1830, Pius VIII, que no gaudia de bona salut, va caure greument malalt. El 18 no va ser capa� d'assistir a la cerim�nia per l'aniversari de la dedicaci� de la Bas�lica vaticana. Li van apar�ixer f�stules al coll i els genolls, mentre que tot el seu cos estava cobert de nafres, i van comen�ar a manifestar-se a l'interior del pit amena�ant amb ofegar-lo. Els metges van ser capa�os de controlar les secrecions de les p�stules, per� el 23 de novembre el Papa es van deteriorar tant que el cardenal Zurla va ordenar que es recitessin les oracions pro summo pontifice infirmo a totes les esgl�sies. El 28 de novembre, a les dues de la tarda, Pius VIII va rebre el Vi�tic, mentre que a la tarda monsenyor Augustoni, el sagrist� papal, li va donar l'extremunci�, en pres�ncia del cardenal penitenciari major, Emmanuele de Gregorio i dels pares generals dels ordes mendicants. Despr�s d'una breu agonia del pont�fex va morir el mat� del 30 de novembre, a l'edat de 68 anys i 10 dies, despr�s d'un regnat d'un any i vuit mesos.[1]

L'endem� al mat�, 1 de desembre de 1830, el cardenal camarlenc Pietro Francesco Galleffi va ser informat oficialment de la mort del Papa i va anar al Quirinal. Despr�s de les oracions i els procediments rituals, el camarlenc comprov� oficialment el dec�s. Recitat el De Profundis, el secretari de la Cambra Apost�lica lleg� l'escriptura i va donar l'anell del pescador al Camarlenc que va procedir a ordenar el plany de la gran campana del Capitoli de manera que el poble rom� s'assabent�s de la mort del Papa.

A la tarda el cardenal Pacca, deg� del Sacre Col�legi, va celebrar una reuni� amb els cardenals Dandini (per l'ordre de preveres), Albani (per l'ordre dels diaques), Galleffi i monsenyor Polidori, Secretari del Sacre Col�legi, en la qual es van elaborar els procediments per a l'organitzaci� del funeral de Pius VIII. Alhora, el cos del pont�fex finat va ser embalsamat mentre la praecordia era enterrada, com de costum, a l'esgl�sia dels Sants Vicent i Anastasi al capvespre del 3 de desembre.

El conclave de 1830 a 1831 es va situa en el context de les revolucions que en 1830 havia commocionat Fran�a, B�lgica, Pol�nia, M�dena, Parma i els Estats Pontificis. A la congregaci� general de 5 de desembre, el cardenal Pacca present� una carta escrita pel pont�fex difunt, on cridava a les tropes austr�aques a la frontera amb les legacions per evitar possibles aldarulls durant la seu vacant. El mateix canceller von Metternich va expressar la seva profunda preocupaci� per la situaci� italiana, considerant la pen�nsula el focus m�s gran de l'esclat de la revoluci� i una major consci�ncia dels italians sobre la lluita per la independ�ncia.

El 10 de desembre van produir-se disturbis a Roma: un grup al voltant de 400 persones va entrar a l'arsenal llevant fusells i municions amb les que va alliberar als presos pol�tics empresonats pel govern papal i tot el poble va caure en la revolta. Per� la tra�ci� d'un dels rebels va permetre a la policia per detenir els conspiradors: el conclave va comen�ar en una atmosfera de tensi� palpable i alta sospita.[2]

Amb la mort del papa Pius VIII van decaure autom�ticament nou cardenals nomenats in pectore el 15 de mar� de 1830, per� que mai no van ser revelats. A m�s, entre la mort de Pius VIII (1 de desembre de 1830) i el comen�ament del conclave va morir un dels cardenals, Pietro Gravina. Eren, per tant, 54 els cardenals que tenien el dret d'acc�s a la votaci�. Entre ells, nou no van participar o per raons de salut o per motius de dist�ncia.

Inicialment els candidats m�s forts van ser els cardenals Emmanuele De Gregorio i Bartolomeo Pacca, papabiles ambd�s ja al conclave de 1829, i Giacomo Giustiniani, contra el qual, per�, va caure el veto del rei Ferran VII d'Espanya.

La votaci�

[modifica]

Aviat es va fer evident que cap candidat guanyaria el suport de dos ter�os dels cardenals. El pr�ncep Klemens von Metternich volia un papa reaccionari per frenar l'onada de jacobinisme que de nou sacsejava Europa. Per aix�, propos� el cardenal Vincenzo Macchi com el seu candidat, per� els purpurats no el veieren convenient per al papat.

A la tarda del 14 de desembre, els 35 cardenals presents a Roma en aquell moment es van dirigir al palau del Quirinal per al conclave. L'endem�, despr�s de la missa de l'Esperit Sant, hi va haver la primera votaci�: Pacca va rebre vuit vots, a m�s de 5 accessus, De Gregorio 12 m�s 3 accessus. El 16 de desembre arrib� el cardenal Ruffo de N�pols, mentre que altres cardenals van arribar entre el 17 i el 22 de desembre, inclos Gaysruck, arquebisbe de Mil�. Fins i tot els cardenals Pedicini i Oppizoni resultat entre els m�s valorats en els primers dies, per� no eren capa�os d'obtenir m�s de 18 vots. El 20 de desembre, l'ambaixador d'�ustria, Graf Von L�tzowsauna, va ser rebut pels cardenals. El 28 de desembre, Giustiniani va rebre set vots i nou a accessus. L'1 de gener de 1831, el cardenals van rebre l'ambaixador extraordinari de Portugal, mentre que van arribar els cardenals francesos Fesch i d'Isoard immediatament admesos en el conclave.[3]

Giustiniani i Pacca van apar�ixer fins i tot entre els m�s valorats en els primers dies de 1831 i en l'escrutini del 3 de gener van obtenir, respectivament, 13 i 14 vots. Per� es va fer evident que les possibilitats de Pacca per ascendir al tron papal havien mort quan la seva facci� havia arribat al m�xim dels vots i no en podia aconseguir. Macchi semblava oferir una alternativa, per� s'enfrontava a la vehement oposici� dels francesos. El 6 de gener Giustiniani va obtenir 18 vots que van arribar a 24 gr�cies als accessus. El 7 de gener Giustiniani va arribar als 21 vots emesos, per� en la tarda del dia 8, abans de la segona volta, el cardenal de la corona Juan Francisco Marco y Catal�n es va posar en peu i lleg� la carta, rebuda per l'ambaixador Labrador, per la qual el rei d'Espanya Ferran VII posava el veto contra el cardenal Giustiniani. Aquest havia estat nunci a Espanya, per� va ser expulsat despr�s de la revoluci� liberal de 1827. Va tornar sota Ferran VII, es va oposar a la successi� al tron de la seva filla Isabel i per aquest motiu la Reina Maria Cristina es ressentia i va ser defensar el veto. A la tarda del 9 de gener l'arquebisbe de Rouen de Cro� s'un� al conclave, que d'aquesta manera arrib� al nombre de 45 participants.

L'11 de gener, per resoldre el punt mort, es va proposar el nom del cardenal Cappellari, es va trobar amb el favor de la cort austr�aca, i aviat els seus vots van pujar: el 15 de gener reb� 23 vots, seguit per Macchi amb 12. El 21 de gener de cardinal d'Isoard, parlant en nom de la cort francesa, va donar a con�ixer que el seu govern no podia acceptar el cardenal Macchi com a pont�fex rom�, per� sense posar un veto formal. No obstant aix�, la intenci� i l'efecte van fer que el cardenal perd�s tota les seves possibilitats restants per ascendir al papat. Les raons donades van ser la massa proximitat al comprom�s entre Luis XVIII i �ustria. El 22 de gener va arribar al conclave el cardenal Ribero, arquebisbe de Toledo.

El 29 de gener, va resultar que la facci� de De Gregorio, que recolzava el cardenal Benvenuti, controlava 18 vots, mentre que la del cardenal Pacca en comprolava 22. No obstant aix�, es va fer evident que no seria capa� de remoure m�s vots i, certament, no centrar-se en els seus candidats, cremats en els intents anteriors. �ustria per la seva banda, a trav�s del seu ambaixador, exerc� pressi� perqu� es tri�s a un candidat que es demostr�s condescendent donada la delicada situaci� italiana. Deixada a un costat la hip�tesi del cardenal Albani, la forta oposici� de la facci� de De Gregori, es va arribar a un comprom�s sobre Cappellari, ja ben indicat pels austr�acs a condici� que es nomen�s per la Secretaria d'Estat un conservador i favorable a �ustria.[2] En la tarda del 2 de febrer, en el 83� escrutini, Cappellari finalment va ser elegit amb 32 vots i va assumir el nom de Gregori XVI. Despr�s de 62 dies, la seu vacant va ser finalment ocupada.

Va ser l'�ltim conclave que va triar un Papa que no era bisbe (Cappellari havia fet ser consagrat bisbe immediatament despr�s de l'elecci�).

Llista de participants

[modifica]

Presents al conclave

[modifica]
Nom Pa�s T�tol C�rrec Naixement Consistori
Colonna Barberini de Sciarra, BenedettoBenedetto Colonna Barberini de Sciarra Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Maria sopra Minerva Mestre de Cambra em�rit de la Cort Pontif�cia 22/10/1788 02/10/1826
Rohan-Chabot, Louis-Fran�ois-Auguste deLouis-Fran�ois-Auguste de Rohan-Chabot Regne de Fran�a Cardenal prevere de la Santissima Trinit� al Monte Pincio Arquebisbe metropolit� de Besan�on 29/02/1788 05/07/1930
Bernetti, TommasoTommaso Bernetti Estats Pontificis Cardenal diaca de San Cesareo in Palatio Pro-Secretari d'Estat em�rit de Sa Santedat 20/12/1779 02/10/1826
Odescalchi, CarloCarlo Odescalchi Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi XII Apostoli Prefecte de la Congregaci� pels bisbes i regulars 05/03/1775 10/03/1823
Riario Sforza, TommasoTommaso Riario Sforza Regne de les Dues Sic�lies Cardenal diaca de Santa Maria in Domnica Llegat apost�lic de Forl� 08/01/1772 10/03/1823
Fransoni, Giacomo FilippoGiacomo Filippo Fransoni Regne de Sardenya Cardenal prevere de Santa Maria in Ara Coeli Prefecte de la Congregaci� de la immunitat eclesi�stica 10/12/1775 02/10/1826
Micara, LudovicoLudovico Micara Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Quattro Coronati Ministre general em�rit de l'Orde de Frares Menors Caputxins 12/10/1775 20/12/1824
de Cro�-Solre, Gustave-Maximilien-JusteGustave-Maximilien-Juste de Cro�-Solre Regne de Fran�a Cardenal prevere de Santa Sabina Gran Almoiner de Fran�a; Arquebisbe metropolit� de Rouen 12/09/1773 21/03/1825
Weld, ThomasThomas Weld Regne Unit Cardenal prevere de San Marcello Bisbe coadjutor em�rit de Kingston 22/01/1773 15/03/1830
Doria Pamphilj Landi, GiorgioGiorgio Doria Pamphilj Landi Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Cecilia Prefecte de la Congregaci� per a les indulg�ncies i les rel�quies sacres; Gran Prior de Roma del Sobir� Orde Militar de Malta 17/11/1772 08/03/1816
Catal�n, Juan Francisco Marco yJuan Francisco Marco y Catal�n Regne d'Espanya Cardenal diaca de Sant'Agata alla Suburra Governador em�rit de Roma; Vice-Camarleng em�rit de la Cambra Apost�lica 24/10/1771 15/12/1828
Galleffi, Pietro FrancescoPietro Francesco Galleffi Estats Pontificis Cardenal bisbe de Porto, Santa Rufina e Civitavecchia Arxipreste de la Bas�lica de Sant Pere del Vatic�; President de la F�brica de Sant Pere; Camarlenc de la Santa Esgl�sia Romana; Sots-deg� del Col�legi Cardenalici 27/10/1770 11/07/1803
Macchi, VincenzoVincenzo Macchi Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Giovanni e Paolo Nunci apost�lic em�rit a Fran�a 30/08/1770 02/10/1826
Pallotta, AntonioAntonio Pallotta Estats Pontificis Cardenal prevere de San Silvestro in Capite Llegat a latere de Campagna e Marittima 23/02/1770 10/03/1823
Giustiniani, GiacomoGiacomo Giustiniani Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Marcellino e Pietro Arquebisbe-bisbe de Imola 20/12/1769 02/10/1826
Pedicini, Carlo MariaCarlo Maria Pedicini Regne de les Dues Sic�lies Cardenal bisbe de Palestrina Prefecte de la Congregaci� dels ritus 02/11/1769 10/03/1823
Gaisruck, Karl Kajetan vonKarl Kajetan von Gaisruck Imperi austr�ac Cardenal prevere de San Marco Arquebisbe metropolit� de Mil� 07/08/1769 27/09/1824
Oppizzoni, CarloCarlo Oppizzoni Regne Llombardov�net Cardenal prevere de San Bernardo alle Terme Diocleziane Arquebisbe metropolit� de Bolonya 15/04/1769 26/03/1804
Zurla, Giacinto PlacidoGiacinto Placido Zurla Regne Llombardov�net Cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme Vicari general de Sa Santedat per la bisbat de Roma; Prefecte de la Congregaci� per la resid�ncia dels bisbes; Prefecte de la Congregaci� dels estudis 02/04/1769 10/03/1823
Domenico De Simone Regne de les Dues Sic�lies Cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria Mestro de Cambra em�rit de la Cort Pontif�cia 29/11/1768 15/03/1830
Nembrini Pironi Gonzaga, CesareCesare Nembrini Pironi Gonzaga Estats Pontificis Cardenal prevere de Sant'Anastasia Bisbe de Ancona e Numana 27/11/1768 27/07/1829
Falzacappa, Giovanni FrancescoGiovanni Francesco Falzacappa Estats Pontificis Cardenal bisbe d'Albano Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apost�lica 07/04/1767 10/03/1823
d'Isoard, Joachim-Jean-XavierJoachim-Jean-Xavier d'Isoard Regne de Fran�a Cardenal prevere de San Pietro in Vincoli Arquebisbe metropolit� d'Aush 23/10/1766 25/06/1827
Mazzio, RaffaeleRaffaele Mazzio Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere Canonista em�rit de la Penitencieria Apost�lica; Assessor em�rit de la Congregaci� de la Romana i Universale Inquisici� 24/10/1765 15/03/1830
Bartolomeo Alberto Mauro Cappellari Regne Llombardov�net Cardenal prevere de San Callisto Prefecte de la Congregaci� de Propaganda Fide
Escollit papa amb el nom de Gregori XVI
18/09/1765 21/03/1825
Benvenuti, Giovanni AntonioGiovanni Antonio Benvenuti Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Quirico e Giulitta Bisbe d'Osimo; Bisbe de Cingoli 16/05/1765 02/10/1826
Rivero, Pedro InguanzoPedro Inguanzo Rivero Regne d'Espanya Cardenal prevere de San Tommaso in Parione Arquebisbe metropolit� de Toledo 22/12/1764 20/12/1824
Cristaldi, BelisarioBelisario Cristaldi Estats Pontificis Cardenal diaca de Santa Maria in Portico Campitelli Rector em�rit de la Universitat "La Sapienza"; Tresorer general em�rit de la Cambra Apost�lica; Camarlenc del Col�legi Cardenalici 11/07/1764 02/10/1826
Fesch, JosephJoseph Fesch Regne de Fran�a Cardenal prevere de San Lorenzo in Lucina; Cardenal prevere in commendam de Santa Maria della Vittoria Arquebisbe metropolit� de Li� 03/01/1763 17/01/1803
Gamberini, Antonio DomenicoAntonio Domenico Gamberini Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Prassede Bisbe d'Orvieto 31/10/1760 15/12/1828
Dandini, ErcoleErcole Dandini Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Balbina Prefecte de la Congregaci� del bon govern 25/07/1759 10/03/1823
Caprano, PietroPietro Caprano Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Nereo e Achilleo Prefecte de la Congregaci� de l'�ndex dels llibres prohibits 28/02/1759 02/10/1826
De Gregorio, EmmanueleEmmanuele De Gregorio Regne de les Dues Sic�lies Cardenal bisbe de Frascati; Cardenal prevere in commendam dei Santi Bonifacio e Alessio Arximandrita del Sant�ssim Salvador; Prefecte de la Congregaci� del Concili; Penitencier Major 18/12/1758 08/03/1816
Rivarola, AgostinoAgostino Rivarola Regne de Sardenya Cardenal diaca de Santa Maria ad Martyres Prefecte de la Congregaci� de les aig�es 14/03/1758 01/10/1817
Morozzo Della Rocca, GiuseppeGiuseppe Morozzo Della Rocca Regne de Sardenya Cardenal prevere de Santa Maria degli Angeli Arquebisbe-bisbe de Novara 12/03/1758 08/03/1816
Sceberras Testaferrata, FabrizioFabrizio Sceberras Testaferrata Imperi Brit�nic Cardenal prevere de Santa Pudenziana Arquebisbe-bisbe d'Imola 01/04/1757 08/03/1816
Pacca, BartolomeoBartolomeo Pacca Regne de les Dues Sic�lies Cardenal bisbe d'�stia Prefecte de la Congregaci� sobre la correcci� dels llibres de l'Esgl�sia oriental; Pro-Datari de Sa Santedat; Secretari de la Congregaci� de la Romana i Universal Inquisici�; Prefecte de la Congregaci� del Cerimonial; Arxipreste de la Bas�lica de Sant Joan del Later� 23/12/1756 23/02/1801
Arezzo, TommasoTommaso Arezzo Gran Ducat de Toscana Cardenal bisbe de Sabina; Cardenal prevere in commendam de San Lorenzo in Damaso Vice-canceller de la Santa Esgl�sia Romana 16/12/1756 08/03/1816
Giovanni Battista Bussi Estats Pontificis Cardenal prevere de San Pancrazio fuori le mura Arquebisbe metropolit� de Benevent 23/01/1755 03/05/1824
Frosini, Antonio MariaAntonio Maria Frosini Ducat de M�dena Cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin Prefecte de la Congregaci� per a les indulg�ncies i les sacres rel�quies 08/09/1751 10/03/1823
Nasalli-Ratti, IgnazioIgnazio Nasalli-Ratti Ducat de Parma i Piacenza Cardenal prevere de Sant'Agnese fuori le mura Nunci apost�lic em�rit a Su�ssa 07/10/1750 25/06/1827
Albani, GiuseppeGiuseppe Albani Estats Pontificis Cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata Cardenal protodiaca; Cardenal Secretari d'Estat de Sa Santedat; Secretari dels Breus Apost�lics; Arxiver i Bibliotecari de la Santa Esgl�sia Romana 13/09/1750 23/02/1801
Ruffo Scilla, LuigiLuigi Ruffo Scilla Regne de les Dues Sic�lies Cardenal prevere de San Martino ai Monti Arquebisbe metropolit� de N�pols; Cardenal protoprevere 25/08/1750 23/02/1801
Guerrieri Gonzaga, CesareCesare Guerrieri Gonzaga Regne Llombardov�net Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro Prefecte de la Congregaci� del cens 02/03/1749 27/09/1819
Naro, BenedettoBenedetto Naro Estats Pontificis Cardenal prevere de San Clemente Prefecte de la Congregaci� de la disciplina dels regulars; Arxipreste de la Bas�lica Liberiana de Santa Maria la Major 26/07/1744 08/03/1816

Absents al conclave

[modifica]
Nom Pa�s T�tol Ruolo Naixement Consistori
d'Asburgo-Lorena, Rodolfo GiovanniRodolfo Giovanni d'Asburgo-Lorena Imperi austr�ac Cardenal prevere de San Pietro in Montorio Arquebisbe metropolit� d'Olomouc 08/01/1788 04/06/1819
Cienfuegos y Jovellanos, Francisco Javier deFrancisco Javier de Cienfuegos y Jovellanos Regne d'Espanya Cardenal prevere[4] Arquebisbe metropolità de Sevilla 12/03/1766 13/03/1826
Latil, Jean-Baptist-Marie-Anne-Antoine deJean-Baptist-Marie-Anne-Antoine de Latil Regne de França Cardenal prevere de San Sisto Arquebisbe metropolità de Reims 06/03/1761 13/03/1826
Rudnay Divékújfalusi, AlexanderAlexander Rudnay Divékújfalusi Regne d'Hongria Cardenal prevere[5] Arquebisbe metropolità d'Esztergom 04/10/1760 02/10/1826
Ferrero della Marmora, TeresioTeresio Ferrero della Marmora Ducat de Savoia Cardenal prevere[5] Bisbe emèrit de Saluzzo 15/10/1757 27/09/1824
da Silva, PatrícioPatrício da Silva Regne de Portugal Cardenal prevere[5] Patriarca de Lisboa 15/10/1756 27/09/1824
Brancadoro, CesareCesare Brancadoro Estats Pontificis Cardenal prevere de Sant'Agostino Arquebisbe metropolità de Fermo 28/08/1755 23/02/1801
Caccia Piatti, GiovanniGiovanni Caccia Piatti Regne de Sardenya Cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica 08/03/1751 08/03/1816
Gazola, BonaventuraBonaventura Gazola Ducat de Parma i Piacenza Cardenal prevere de San Bartolomeo all'Isola Bisbe de Montefiascone; Bisbe de Corneto 21/04/1744 03/05/1824

Referències

[modifica]
  1. Eugenio Cipolletta Memorie politiche sui conclavi da Pio VII a Pio IX (Milano 1863), pp. 177-178
  2. 2,0 2,1 J.P. Adams The conclaves (sede vacante 1830-31)
  3. Eugenio CipollettaMemorie politiche sui conclavi da Pio VII a Pio IX (Milano 1863)
  4. Arribà a Roma per rebre el títol cardenalici de Santa Maria del Popolo el 28 de febrer de 1831.
  5. 5,0 5,1 5,2 No anà mai a Roma per rebre el títol cardenalici.

Enllaços externs

[modifica]
  • Els Cardenals de la Santa Església Romana (anglès)