Conclave de 1830–1831
El conclave de 1830-1831 va ser convocat despr�s de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830. Es va celebrar al palau del Quirinal entre el 14 de desembre de 1830 i el 2 de febrer de 1831, i despr�s de vuitanta-tres votacions, va ser elegit Papa, el cardenal Mauro Alberto Cappellari, prefecte de la Congregaci� de Propaganda Fide, que va prendre el nom de Gregori XVI. L'elecci� va ser anunciada pel cardenal protodiaca Giuseppe Albani.
Seu vacant
[modifica]A principis de novembre de 1830, Pius VIII, que no gaudia de bona salut, va caure greument malalt. El 18 no va ser capa� d'assistir a la cerim�nia per l'aniversari de la dedicaci� de la Bas�lica vaticana. Li van apar�ixer f�stules al coll i els genolls, mentre que tot el seu cos estava cobert de nafres, i van comen�ar a manifestar-se a l'interior del pit amena�ant amb ofegar-lo. Els metges van ser capa�os de controlar les secrecions de les p�stules, per� el 23 de novembre el Papa es van deteriorar tant que el cardenal Zurla va ordenar que es recitessin les oracions pro summo pontifice infirmo a totes les esgl�sies. El 28 de novembre, a les dues de la tarda, Pius VIII va rebre el Vi�tic, mentre que a la tarda monsenyor Augustoni, el sagrist� papal, li va donar l'extremunci�, en pres�ncia del cardenal penitenciari major, Emmanuele de Gregorio i dels pares generals dels ordes mendicants. Despr�s d'una breu agonia del pont�fex va morir el mat� del 30 de novembre, a l'edat de 68 anys i 10 dies, despr�s d'un regnat d'un any i vuit mesos.[1]
L'endem� al mat�, 1 de desembre de 1830, el cardenal camarlenc Pietro Francesco Galleffi va ser informat oficialment de la mort del Papa i va anar al Quirinal. Despr�s de les oracions i els procediments rituals, el camarlenc comprov� oficialment el dec�s. Recitat el De Profundis, el secretari de la Cambra Apost�lica lleg� l'escriptura i va donar l'anell del pescador al Camarlenc que va procedir a ordenar el plany de la gran campana del Capitoli de manera que el poble rom� s'assabent�s de la mort del Papa.
A la tarda el cardenal Pacca, deg� del Sacre Col�legi, va celebrar una reuni� amb els cardenals Dandini (per l'ordre de preveres), Albani (per l'ordre dels diaques), Galleffi i monsenyor Polidori, Secretari del Sacre Col�legi, en la qual es van elaborar els procediments per a l'organitzaci� del funeral de Pius VIII. Alhora, el cos del pont�fex finat va ser embalsamat mentre la praecordia era enterrada, com de costum, a l'esgl�sia dels Sants Vicent i Anastasi al capvespre del 3 de desembre.
El conclave de 1830 a 1831 es va situa en el context de les revolucions que en 1830 havia commocionat Fran�a, B�lgica, Pol�nia, M�dena, Parma i els Estats Pontificis. A la congregaci� general de 5 de desembre, el cardenal Pacca present� una carta escrita pel pont�fex difunt, on cridava a les tropes austr�aques a la frontera amb les legacions per evitar possibles aldarulls durant la seu vacant. El mateix canceller von Metternich va expressar la seva profunda preocupaci� per la situaci� italiana, considerant la pen�nsula el focus m�s gran de l'esclat de la revoluci� i una major consci�ncia dels italians sobre la lluita per la independ�ncia.
El 10 de desembre van produir-se disturbis a Roma: un grup al voltant de 400 persones va entrar a l'arsenal llevant fusells i municions amb les que va alliberar als presos pol�tics empresonats pel govern papal i tot el poble va caure en la revolta. Per� la tra�ci� d'un dels rebels va permetre a la policia per detenir els conspiradors: el conclave va comen�ar en una atmosfera de tensi� palpable i alta sospita.[2]
Amb la mort del papa Pius VIII van decaure autom�ticament nou cardenals nomenats in pectore el 15 de mar� de 1830, per� que mai no van ser revelats. A m�s, entre la mort de Pius VIII (1 de desembre de 1830) i el comen�ament del conclave va morir un dels cardenals, Pietro Gravina. Eren, per tant, 54 els cardenals que tenien el dret d'acc�s a la votaci�. Entre ells, nou no van participar o per raons de salut o per motius de dist�ncia.
Inicialment els candidats m�s forts van ser els cardenals Emmanuele De Gregorio i Bartolomeo Pacca, papabiles ambd�s ja al conclave de 1829, i Giacomo Giustiniani, contra el qual, per�, va caure el veto del rei Ferran VII d'Espanya.
La votaci�
[modifica]Aviat es va fer evident que cap candidat guanyaria el suport de dos ter�os dels cardenals. El pr�ncep Klemens von Metternich volia un papa reaccionari per frenar l'onada de jacobinisme que de nou sacsejava Europa. Per aix�, propos� el cardenal Vincenzo Macchi com el seu candidat, per� els purpurats no el veieren convenient per al papat.
A la tarda del 14 de desembre, els 35 cardenals presents a Roma en aquell moment es van dirigir al palau del Quirinal per al conclave. L'endem�, despr�s de la missa de l'Esperit Sant, hi va haver la primera votaci�: Pacca va rebre vuit vots, a m�s de 5 accessus, De Gregorio 12 m�s 3 accessus. El 16 de desembre arrib� el cardenal Ruffo de N�pols, mentre que altres cardenals van arribar entre el 17 i el 22 de desembre, inclos Gaysruck, arquebisbe de Mil�. Fins i tot els cardenals Pedicini i Oppizoni resultat entre els m�s valorats en els primers dies, per� no eren capa�os d'obtenir m�s de 18 vots. El 20 de desembre, l'ambaixador d'�ustria, Graf Von L�tzowsauna, va ser rebut pels cardenals. El 28 de desembre, Giustiniani va rebre set vots i nou a accessus. L'1 de gener de 1831, el cardenals van rebre l'ambaixador extraordinari de Portugal, mentre que van arribar els cardenals francesos Fesch i d'Isoard immediatament admesos en el conclave.[3]
Giustiniani i Pacca van apar�ixer fins i tot entre els m�s valorats en els primers dies de 1831 i en l'escrutini del 3 de gener van obtenir, respectivament, 13 i 14 vots. Per� es va fer evident que les possibilitats de Pacca per ascendir al tron papal havien mort quan la seva facci� havia arribat al m�xim dels vots i no en podia aconseguir. Macchi semblava oferir una alternativa, per� s'enfrontava a la vehement oposici� dels francesos. El 6 de gener Giustiniani va obtenir 18 vots que van arribar a 24 gr�cies als accessus. El 7 de gener Giustiniani va arribar als 21 vots emesos, per� en la tarda del dia 8, abans de la segona volta, el cardenal de la corona Juan Francisco Marco y Catal�n es va posar en peu i lleg� la carta, rebuda per l'ambaixador Labrador, per la qual el rei d'Espanya Ferran VII posava el veto contra el cardenal Giustiniani. Aquest havia estat nunci a Espanya, per� va ser expulsat despr�s de la revoluci� liberal de 1827. Va tornar sota Ferran VII, es va oposar a la successi� al tron de la seva filla Isabel i per aquest motiu la Reina Maria Cristina es ressentia i va ser defensar el veto. A la tarda del 9 de gener l'arquebisbe de Rouen de Cro� s'un� al conclave, que d'aquesta manera arrib� al nombre de 45 participants.
L'11 de gener, per resoldre el punt mort, es va proposar el nom del cardenal Cappellari, es va trobar amb el favor de la cort austr�aca, i aviat els seus vots van pujar: el 15 de gener reb� 23 vots, seguit per Macchi amb 12. El 21 de gener de cardinal d'Isoard, parlant en nom de la cort francesa, va donar a con�ixer que el seu govern no podia acceptar el cardenal Macchi com a pont�fex rom�, per� sense posar un veto formal. No obstant aix�, la intenci� i l'efecte van fer que el cardenal perd�s tota les seves possibilitats restants per ascendir al papat. Les raons donades van ser la massa proximitat al comprom�s entre Luis XVIII i �ustria. El 22 de gener va arribar al conclave el cardenal Ribero, arquebisbe de Toledo.
El 29 de gener, va resultar que la facci� de De Gregorio, que recolzava el cardenal Benvenuti, controlava 18 vots, mentre que la del cardenal Pacca en comprolava 22. No obstant aix�, es va fer evident que no seria capa� de remoure m�s vots i, certament, no centrar-se en els seus candidats, cremats en els intents anteriors. �ustria per la seva banda, a trav�s del seu ambaixador, exerc� pressi� perqu� es tri�s a un candidat que es demostr�s condescendent donada la delicada situaci� italiana. Deixada a un costat la hip�tesi del cardenal Albani, la forta oposici� de la facci� de De Gregori, es va arribar a un comprom�s sobre Cappellari, ja ben indicat pels austr�acs a condici� que es nomen�s per la Secretaria d'Estat un conservador i favorable a �ustria.[2] En la tarda del 2 de febrer, en el 83� escrutini, Cappellari finalment va ser elegit amb 32 vots i va assumir el nom de Gregori XVI. Despr�s de 62 dies, la seu vacant va ser finalment ocupada.
Va ser l'�ltim conclave que va triar un Papa que no era bisbe (Cappellari havia fet ser consagrat bisbe immediatament despr�s de l'elecci�).
Llista de participants
[modifica]Presents al conclave
[modifica]Nom | Pa�s | T�tol | C�rrec | Naixement | Consistori |
---|---|---|---|---|---|
Benedetto Colonna Barberini de Sciarra | Estats Pontificis | Cardenal prevere de Santa Maria sopra Minerva | Mestre de Cambra em�rit de la Cort Pontif�cia | 22/10/1788 | 02/10/1826 |
Louis-Fran�ois-Auguste de Rohan-Chabot | Regne de Fran�a | Cardenal prevere de la Santissima Trinit� al Monte Pincio | Arquebisbe metropolit� de Besan�on | 29/02/1788 | 05/07/1930 |
Tommaso Bernetti | Estats Pontificis | Cardenal diaca de San Cesareo in Palatio | Pro-Secretari d'Estat em�rit de Sa Santedat | 20/12/1779 | 02/10/1826 |
Carlo Odescalchi | Estats Pontificis | Cardenal prevere dels Santi XII Apostoli | Prefecte de la Congregaci� pels bisbes i regulars | 05/03/1775 | 10/03/1823 |
Tommaso Riario Sforza | Regne de les Dues Sic�lies | Cardenal diaca de Santa Maria in Domnica | Llegat apost�lic de Forl� | 08/01/1772 | 10/03/1823 |
Giacomo Filippo Fransoni | Regne de Sardenya | Cardenal prevere de Santa Maria in Ara Coeli | Prefecte de la Congregaci� de la immunitat eclesi�stica | 10/12/1775 | 02/10/1826 |
Ludovico Micara | Estats Pontificis | Cardenal prevere dels Santi Quattro Coronati | Ministre general em�rit de l'Orde de Frares Menors Caputxins | 12/10/1775 | 20/12/1824 |
Gustave-Maximilien-Juste de Cro�-Solre | Regne de Fran�a | Cardenal prevere de Santa Sabina | Gran Almoiner de Fran�a; Arquebisbe metropolit� de Rouen | 12/09/1773 | 21/03/1825 |
Thomas Weld | Regne Unit | Cardenal prevere de San Marcello | Bisbe coadjutor em�rit de Kingston | 22/01/1773 | 15/03/1830 |
Giorgio Doria Pamphilj Landi | Estats Pontificis | Cardenal prevere de Santa Cecilia | Prefecte de la Congregaci� per a les indulg�ncies i les rel�quies sacres; Gran Prior de Roma del Sobir� Orde Militar de Malta | 17/11/1772 | 08/03/1816 |
Juan Francisco Marco y Catal�n | Regne d'Espanya | Cardenal diaca de Sant'Agata alla Suburra | Governador em�rit de Roma; Vice-Camarleng em�rit de la Cambra Apost�lica | 24/10/1771 | 15/12/1828 |
Pietro Francesco Galleffi | Estats Pontificis | Cardenal bisbe de Porto, Santa Rufina e Civitavecchia | Arxipreste de la Bas�lica de Sant Pere del Vatic�; President de la F�brica de Sant Pere; Camarlenc de la Santa Esgl�sia Romana; Sots-deg� del Col�legi Cardenalici | 27/10/1770 | 11/07/1803 |
Vincenzo Macchi | Estats Pontificis | Cardenal prevere dels Santi Giovanni e Paolo | Nunci apost�lic em�rit a Fran�a | 30/08/1770 | 02/10/1826 |
Antonio Pallotta | Estats Pontificis | Cardenal prevere de San Silvestro in Capite | Llegat a latere de Campagna e Marittima | 23/02/1770 | 10/03/1823 |
Giacomo Giustiniani | Estats Pontificis | Cardenal prevere dels Santi Marcellino e Pietro | Arquebisbe-bisbe de Imola | 20/12/1769 | 02/10/1826 |
Carlo Maria Pedicini | Regne de les Dues Sic�lies | Cardenal bisbe de Palestrina | Prefecte de la Congregaci� dels ritus | 02/11/1769 | 10/03/1823 |
Karl Kajetan von Gaisruck | Imperi austr�ac | Cardenal prevere de San Marco | Arquebisbe metropolit� de Mil� | 07/08/1769 | 27/09/1824 |
Carlo Oppizzoni | Regne Llombardov�net | Cardenal prevere de San Bernardo alle Terme Diocleziane | Arquebisbe metropolit� de Bolonya | 15/04/1769 | 26/03/1804 |
Giacinto Placido Zurla | Regne Llombardov�net | Cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme | Vicari general de Sa Santedat per la bisbat de Roma; Prefecte de la Congregaci� per la resid�ncia dels bisbes; Prefecte de la Congregaci� dels estudis | 02/04/1769 | 10/03/1823 |
Domenico De Simone | Regne de les Dues Sic�lies | Cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria | Mestro de Cambra em�rit de la Cort Pontif�cia | 29/11/1768 | 15/03/1830 |
Cesare Nembrini Pironi Gonzaga | Estats Pontificis | Cardenal prevere de Sant'Anastasia | Bisbe de Ancona e Numana | 27/11/1768 | 27/07/1829 |
Giovanni Francesco Falzacappa | Estats Pontificis | Cardenal bisbe d'Albano | Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apost�lica | 07/04/1767 | 10/03/1823 |
Joachim-Jean-Xavier d'Isoard | Regne de Fran�a | Cardenal prevere de San Pietro in Vincoli | Arquebisbe metropolit� d'Aush | 23/10/1766 | 25/06/1827 |
Raffaele Mazzio | Estats Pontificis | Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere | Canonista em�rit de la Penitencieria Apost�lica; Assessor em�rit de la Congregaci� de la Romana i Universale Inquisici� | 24/10/1765 | 15/03/1830 |
Bartolomeo Alberto Mauro Cappellari | Regne Llombardov�net | Cardenal prevere de San Callisto | Prefecte de la Congregaci� de Propaganda Fide Escollit papa amb el nom de Gregori XVI |
18/09/1765 | 21/03/1825 |
Giovanni Antonio Benvenuti | Estats Pontificis | Cardenal prevere dels Santi Quirico e Giulitta | Bisbe d'Osimo; Bisbe de Cingoli | 16/05/1765 | 02/10/1826 |
Pedro Inguanzo Rivero | Regne d'Espanya | Cardenal prevere de San Tommaso in Parione | Arquebisbe metropolit� de Toledo | 22/12/1764 | 20/12/1824 |
Belisario Cristaldi | Estats Pontificis | Cardenal diaca de Santa Maria in Portico Campitelli | Rector em�rit de la Universitat "La Sapienza"; Tresorer general em�rit de la Cambra Apost�lica; Camarlenc del Col�legi Cardenalici | 11/07/1764 | 02/10/1826 |
Joseph Fesch | Regne de Fran�a | Cardenal prevere de San Lorenzo in Lucina; Cardenal prevere in commendam de Santa Maria della Vittoria | Arquebisbe metropolit� de Li� | 03/01/1763 | 17/01/1803 |
Antonio Domenico Gamberini | Estats Pontificis | Cardenal prevere de Santa Prassede | Bisbe d'Orvieto | 31/10/1760 | 15/12/1828 |
Ercole Dandini | Estats Pontificis | Cardenal prevere de Santa Balbina | Prefecte de la Congregaci� del bon govern | 25/07/1759 | 10/03/1823 |
Pietro Caprano | Estats Pontificis | Cardenal prevere dels Santi Nereo e Achilleo | Prefecte de la Congregaci� de l'�ndex dels llibres prohibits | 28/02/1759 | 02/10/1826 |
Emmanuele De Gregorio | Regne de les Dues Sic�lies | Cardenal bisbe de Frascati; Cardenal prevere in commendam dei Santi Bonifacio e Alessio | Arximandrita del Sant�ssim Salvador; Prefecte de la Congregaci� del Concili; Penitencier Major | 18/12/1758 | 08/03/1816 |
Agostino Rivarola | Regne de Sardenya | Cardenal diaca de Santa Maria ad Martyres | Prefecte de la Congregaci� de les aig�es | 14/03/1758 | 01/10/1817 |
Giuseppe Morozzo Della Rocca | Regne de Sardenya | Cardenal prevere de Santa Maria degli Angeli | Arquebisbe-bisbe de Novara | 12/03/1758 | 08/03/1816 |
Fabrizio Sceberras Testaferrata | Imperi Brit�nic | Cardenal prevere de Santa Pudenziana | Arquebisbe-bisbe d'Imola | 01/04/1757 | 08/03/1816 |
Bartolomeo Pacca | Regne de les Dues Sic�lies | Cardenal bisbe d'�stia | Prefecte de la Congregaci� sobre la correcci� dels llibres de l'Esgl�sia oriental; Pro-Datari de Sa Santedat; Secretari de la Congregaci� de la Romana i Universal Inquisici�; Prefecte de la Congregaci� del Cerimonial; Arxipreste de la Bas�lica de Sant Joan del Later� | 23/12/1756 | 23/02/1801 |
Tommaso Arezzo | Gran Ducat de Toscana | Cardenal bisbe de Sabina; Cardenal prevere in commendam de San Lorenzo in Damaso | Vice-canceller de la Santa Esgl�sia Romana | 16/12/1756 | 08/03/1816 |
Giovanni Battista Bussi | Estats Pontificis | Cardenal prevere de San Pancrazio fuori le mura | Arquebisbe metropolit� de Benevent | 23/01/1755 | 03/05/1824 |
Antonio Maria Frosini | Ducat de M�dena | Cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin | Prefecte de la Congregaci� per a les indulg�ncies i les sacres rel�quies | 08/09/1751 | 10/03/1823 |
Ignazio Nasalli-Ratti | Ducat de Parma i Piacenza | Cardenal prevere de Sant'Agnese fuori le mura | Nunci apost�lic em�rit a Su�ssa | 07/10/1750 | 25/06/1827 |
Giuseppe Albani | Estats Pontificis | Cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata | Cardenal protodiaca; Cardenal Secretari d'Estat de Sa Santedat; Secretari dels Breus Apost�lics; Arxiver i Bibliotecari de la Santa Esgl�sia Romana | 13/09/1750 | 23/02/1801 |
Luigi Ruffo Scilla | Regne de les Dues Sic�lies | Cardenal prevere de San Martino ai Monti | Arquebisbe metropolit� de N�pols; Cardenal protoprevere | 25/08/1750 | 23/02/1801 |
Cesare Guerrieri Gonzaga | Regne Llombardov�net | Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro | Prefecte de la Congregaci� del cens | 02/03/1749 | 27/09/1819 |
Benedetto Naro | Estats Pontificis | Cardenal prevere de San Clemente | Prefecte de la Congregaci� de la disciplina dels regulars; Arxipreste de la Bas�lica Liberiana de Santa Maria la Major | 26/07/1744 | 08/03/1816 |
Absents al conclave
[modifica]Nom | Pa�s | T�tol | Ruolo | Naixement | Consistori |
---|---|---|---|---|---|
Rodolfo Giovanni d'Asburgo-Lorena | Imperi austr�ac | Cardenal prevere de San Pietro in Montorio | Arquebisbe metropolit� d'Olomouc | 08/01/1788 | 04/06/1819 |
Francisco Javier de Cienfuegos y Jovellanos | Regne d'Espanya | Cardenal prevere[4] | Arquebisbe metropolità de Sevilla | 12/03/1766 | 13/03/1826 |
Jean-Baptist-Marie-Anne-Antoine de Latil | Regne de França | Cardenal prevere de San Sisto | Arquebisbe metropolità de Reims | 06/03/1761 | 13/03/1826 |
Alexander Rudnay Divékújfalusi | Regne d'Hongria | Cardenal prevere[5] | Arquebisbe metropolità d'Esztergom | 04/10/1760 | 02/10/1826 |
Teresio Ferrero della Marmora | Ducat de Savoia | Cardenal prevere[5] | Bisbe emèrit de Saluzzo | 15/10/1757 | 27/09/1824 |
Patrício da Silva | Regne de Portugal | Cardenal prevere[5] | Patriarca de Lisboa | 15/10/1756 | 27/09/1824 |
Cesare Brancadoro | Estats Pontificis | Cardenal prevere de Sant'Agostino | Arquebisbe metropolità de Fermo | 28/08/1755 | 23/02/1801 |
Giovanni Caccia Piatti | Regne de Sardenya | Cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano | Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica | 08/03/1751 | 08/03/1816 |
Bonaventura Gazola | Ducat de Parma i Piacenza | Cardenal prevere de San Bartolomeo all'Isola | Bisbe de Montefiascone; Bisbe de Corneto | 21/04/1744 | 03/05/1824 |
Referències
[modifica]- ↑ Eugenio Cipolletta Memorie politiche sui conclavi da Pio VII a Pio IX (Milano 1863), pp. 177-178
- ↑ 2,0 2,1 J.P. Adams The conclaves (sede vacante 1830-31)
- ↑ Eugenio CipollettaMemorie politiche sui conclavi da Pio VII a Pio IX (Milano 1863)
- ↑ Arribà a Roma per rebre el títol cardenalici de Santa Maria del Popolo el 28 de febrer de 1831.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 No anà mai a Roma per rebre el títol cardenalici.