Dámaso Alonso
Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrid, 3 d'octubre de 1898 – 25 de gener de 1990) fou un literat i filòleg espanyol, Premi Miguel de Cervantes de 1978.
Biografia
[modifica]Dámaso Alonso va néixer a Madrid i va passar la infantesa a La Felguera (Principat d'Astúries). Va estudiar a Madrid amb els jesuïtes de Chamartín. És un dels integrants de l'anomenada Generación del 27, tot i que també se'l sol enquadrar dins la primera generació de la postguerra. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va formar al Centro de Estudios Históricos dirigit per Ramón Menéndez Pidal i va prendre part activa en les activitats de la Residencia de Estudiantes dirigida pel krausista Alberto Jiménez Fraud. Allí conegué Federico García Lorca, Luis Buñuel, Pepín Bello i Salvador Dalí; també coneixerà durant les vacances de 1917 qui serà el seu gran amic, Vicente Aleixandre, amb qui conviurà a l'Espanya franquista. Va col·laborar a la Revista de Occidente i a Los Cuatro Vientos, i va reivindicar la segona etapa, la culterana, de la poesia de Luis de Góngora, elaborant, a fi d'explicar-la, una gran teoria de l'expressió poètica denominada Estilística. Va fer una edició crítica de Las Soledades (1927) de l'esmentat poeta, acompanyada d'una paràfrasi explicativa d'aquesta. Més tard, publicaria altres edicions i estudis sobre l'autor barroc. Fou professor a Oxford durant dos anys i després fou catedràtic de la Universitat de València i posteriorment de Filologia romànica a la Universitat de Madrid. Precisament, en aquesta última, va formar, entre d'altres, Fernando Lázaro Carreter. El 1959 fou elegit membre de la Real Academia de la Historia. També va rebre el Premio Cervantes l'any 1978. Va morir, víctima d'un infart, l'any 1990.
Dámaso Alonso, poeta
[modifica]Se sol classificar com a poesia pura, inspirada en el gran Juan Ramón Jiménez el seu llibre Poemas puros, poemillas de la ciudad (1924). A partir del 1939, el gran cop que va suposar la Guerra Civil i la postguerra el van commoure profundament i publica la seva obra més important, Hijos de la ira (1944; segona edició corregida i augmentada l'any 1946) en la qual, inspirant-se en el procediment estilístic del paral·lelisme progressiu present en la poesia bíblica dels salms penitencials i en la filosofia existencialista de postguerra, expressa una visió esquinçada i ombrívola de la condició humana, usant llargs versicles i un llenguatge violent que fins i tot dona cabuda a un lèxic vulgar i malsonant. Acusa, maleeix i protesta el grotesc espectacle del món, immers aleshores en una terrible guerra global.
Varen seguir aquesta obra cabdal, que inaugura i inspira l'anomenada Poesía desarraigada (juntament a Sombra del paraíso del seu amic Vicente Aleixandre), Hombre y Dios (1955) i Oscura noticia (1959), dos llibres lírics de poesia desarrelada d'una molt personal religiositat. El títol de l'últim procedeix de San Juan de la Cruz: «La notícia que te infunde Dios, es oscura». Es deixa notar una empremta existencialista i és visible la influ�ncia de James Joyce, la novel�la del qual, Retrato del artista adolescente, havia tradu�t Alonso sota l'anagram�tic pseud�nim de Alfonso Donado, l'any 1926. En la l�nia d'aquesta tem�tica religiosa, l'�ltima obra que escriu �s Duda y amor sobre el Ser Supremo (1985).
La seva tasca com a fil�leg i editor
[modifica]A aquesta etapa correspon tamb� la seva important tasca filol�gica, fonamentalment dins el camp de l'Estil�stica, representada pels seg�ents estudis: La poes�a de san Juan de la Cruz (1942), Poes�a espa�ola: Ensayo de m�todos y l�mites estil�sticos (1950) i Estudios y ensayos gongorinos (1955). Les seves obres completes han estat editades en deu volums per l'editorial Gredos.
Va fundar la col�lecci� Biblioteca Rom�nica Hisp�nica, dins tamb� de l'esmentada editorial, i fou director de la Revista de Filolog�a Espa�ola. Com a director de la Real Academia Espa�ola de la Lengua va procurar unir en una tasca com� la resta d'acad�mies americanes de la llengua, a fi d'evitar o enderrerir la temuda fragmentaci� ling��stica de l'idioma. La seva ampl�ssima biblioteca especialitzada fou donada a la Real Academia Espa�ola.
Bibliografia po�tica
[modifica]- Poemas puros. Poemillas de la ciudad, M., Galatea, 1921.
- El viento y el verso, M., S�. Bolet�n Bello Espa�ol del Andaluz Universal, 1925.
- Hijos de la ira. Diario �ntimo, M., Revista de Occidente, 1944 (2a edici� ampliada, Bs. As., Espasa-Calpe, 1946).
- Oscura noticia, M., Col. Adonais, 1944.
- Hombre y Dios, M�laga, El Arroyo de los �ngeles, 1955.
- Tres sonetos sobre la lengua castellana, M., Gredos, 1958.
- Poemas escogidos, M., Gredos, 1969 (Cont� poemes no recollits en llibre).
- Gozos de la vista. Poemas puros. Poemillas de la ciudad. Otros poemas, M., Espasa-Calpe, 1981.
- Antolog�a de nuestro monstruoso mundo. Duda y amor sobre el Ser Supremo, M., C�tedra, 1985.
- �lbum. Versos de juventud, B., Tusquets, 1993 (Edici� d'Alejandro Duque Amusco i Mar�a-Jes�s Velo. Amb Vicente Aleixandre i altres).
- Verso y prosa literaria, Madrid, Gredos, 1993 (Obras completas, volumen X).
Bibliografia filol�gica
[modifica]- Amb el pseud�nim Alfonso Donado, traducci� de James Joyce, Retrato del artista adolescente, (1926).
- Edici� cr�tica de Las Soledades de Luis de G�ngora, (1927).
- La lengua po�tica de G�ngora (1935).
- La Poes�a de San Juan de la Cruz (1942).
- Poes�a espa�ola: Ensayo de m�todos y l�mites estil�sticos (1950).
- Poetas espa�oles contempor�neos (1952).
- Estudios y ensayos gongorinos (1955).
- De los siglos oscuros al de Oro (1958).
- G�ngora y el Polifemo (1960).
- Cancionero y romancero espa�ol (1969).
- En torno a Lope (1972).
Bibliografia consultada
[modifica]- Diccionario de literatura espa�ola e hispanoamericana. Madrid: Alianza Ed., ISBN 84-206-5292-X
Enlla�os externs
[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alejo Carpentier |
 Premi Cervantes 1978 |
Succe�t per: ex aequo Jorge Luis Borges Gerardo Diego |
| Precedit per: Miguel As�n Palacios |
 Acad�mic de la Reial Acad�mia Espanyola Cadira d 1948-1990 |
Succe�t per: Francisco Rodr�guez Adrados |
| Precedit per: Ram�n Men�ndez Pidal |
President de la Reial Acad�mia Espanyola 1968-1982 |
Succe�t per: Pedro La�n Entralgo |
| Precedit per: Jacobo Fitz-James Stuart y Falc� |
 Medalla 1 1959 - 1990 |
Succe�t per: Felipe Ruiz Mart�n |
- Escriptors madrilenys en castellà
- Professors de filologia
- Professors de literatura
- Professors de la Universitat de València
- Professors de la Universitat d'Oxford
- Professors de la Universitat Complutense de Madrid
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Premis Cervantes
- Generació del 27
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola
- Hispanistes
- Acadèmics de l'Accademia della Crusca
- Acadèmics corresponents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Traductors de James Joyce
- Alumnes de la Universitat de Madrid
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Morts a Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Oxford
- Doctors honoris causa per la Universitat La Sapienza
- Premis Nacionals de poesia de les Lletres Espanyoles
- Filòlegs madrilenys
- Traductors madrilenys
- Doctors honoris causa per la Universitat Nacional Major de San Marcos
- Enterrats al Cementiri de l'Almudena
- Alumnes del Colegio Nuestra Señora del Recuerdo
- Naixements del 1898