Vés al contingut

Death metal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gènere musicalDeath metal
Or�gens estil�sticsThrash metal,[1] black metal primari.[2]
Instruments t�picsGuitarra el�ctrica - Baix - Bateria
Popularitat al MainstreamUnderground durant els vuitanta; moderada a Escandin�via durant els noranta, especialment des del death metal mel�dic.
OrigenEuropa, Regne Unit i Estats Units d'Am�rica Modifica el valor a Wikidata
Creaci�1985 Modifica el valor a Wikidata
Part demetal extrem Modifica el valor a Wikidata
Subg�neres
Death metal mel�dic, Brutal death metal, Death metal t�cnic
G�neres de fusi�
Deathgrind, Death metal progressiu, Blackened death metal, Deathcore, Death/doom, Death & roll.
Altres temes
Categoria:Heavy metal, Categoria:Rock

El death metal (en catal� "metall de la mort") �s un subg�nere de la m�sica metal caracteritzat per la seva agressivitat i per l'�s de veus guturals,[3] combinades amb una gran velocitat en l'execuci�[4] i freq�ents canvis de temps.[5] Una altra caracter�stica destacable �s la seva tem�tica de viol�ncia expl�cita, sovint relacionada amb t�pics com l'assassinat[6] i el gore.[7]

Hist�ria

[modifica]
En Chuck Schuldiner de Death, "llargament reconegut com el pare del death metal"[8]

El death metal va sorgir a mitjans dels anys vuitanta,[2] sota l'escena de metal underground que hi havia aleshores. El g�nere, her�ncia directa del thrash metal (tot i que amb alguna influ�ncia del black metal primari),[2] prompte va assolir una bona popularitat entre els seguidors del metal.

Sovint se sol anomenar la banda Death com la iniciadora,[9][10] i altres com Possessed,[11] Morbid Angel o Obituary com les pioneres d'aquest.[12] Des de llavors, el g�nere ha anat evolucionant i diversificant-se, dividint-se aix� en nombrosos subg�neres com el death metal mel�dic, el brutal death metal o el death metal t�cnic.[13] Tamb� han sorgit nombrosos grups que el fusionen amb altres g�neres, des d'alguns m�s extrems com el grindcore, donant lloc a l'anomenat deathgrind (bandes com Anal Cunt o Asesino); fins altres m�s mel�dics com el metal progressiu (Opeth, Scar Symmetry) o el power metal (Children of Bodom).

Pel que fa al nom del g�nere, no hi ha acord com� sobre quin pot ser l'origen: alguns afirmen que es tracta del t�tol del disc Death by metal, dels pioners Death;[14] d'altres consideren que prov� de la can�� Death Metal del disc Seven Churchs de Possessed;[15] mentre que d'altres opinen que el nom �s simplement un derivat del nom dels iniciadors (Death's metal, "el metal de Death").[16]

Caracter�stiques musicals

[modifica]

Instrumentaci�

[modifica]
Instrumentaci� t�pica del death metal.

El death metal es caracteritza principalment per l'�s freq�ent de veus guturals,[3] la gran velocitat d'execuci� heretada del thrash metal i els freq�ents canvis de temps. Sovint s'usen dos guitarristes en comptes d'un, i la bateria sol ser de dos bombos o de bombo de doble pedal.[17][18] Les guitarres tenen en moltes ocasions un so distorsionat, i el ritme de la percussi� �s quasi sempre molt r�pid.[4][5] L'estructura �s bastant complexa, incloent progressions harm�niques i parts d'una dificultat instrumental considerable.[19][15]

Lletres

[modifica]
Els temes foscos i violents s�n recurrents al death metal.

Els temes l�rics acostumen a estar relacionats amb la viol�ncia, la sang i �dhuc el satanisme;[4] per� tamb� hi tracten altres temes de car�cter social, personal, i fins i tot filos�fic.[20][21] Les veus guturals acompanyen aquests t�pics,[22] creant aix� una atmosfera d'agressivitat (tot i que no tan present com l'atmosfera sinistra del black metal). La mort �s un tema recurrent, com tamb� les mutilacions i la tortura, arribant fins i tot al punt de tractar temes com el canibalisme, la violaci� o la necrof�lia. Aquesta tem�tica provocadora �s present en especial al brutal death metal i al deathgrind, juntament amb alguns grups del death metal primari; mentre que als altres subg�neres la tem�tica no sol ser tan agressiva i se centra m�s a temes personals (moltes vegades negatius, per�) o filos�fics, aquests �ltims especialment al death metal progressiu i death metal t�cnic.

Castrator �s un grup de death metal de tem�tica feminista amb lletres violentes.[23]

Subg�neres

[modifica]

Brutal death metal

[modifica]
Article principal: Brutal death metal
En George "Corpsegrinder" Fisher, vocalista de Cannibal Corpse.

El brutal death metal, o simplement brutal death, �s un subg�nere del death metal que es caracteritza per l'extrema brutalitat i agressivitat. Sorgit a mitjans dels anys vuitanta de la m� de grups com Obituary, Cannibal Corpse o Suffocation, �s sovint considerat el subg�nere m�s extrem de la m�sica metal.

Musicalment, es caracteritza per la gran velocitat de bateria (superior a la del death metal tradicional), el desordre (a voltes ca�tic) de les composicions, la gran distorsi� de les guitarres, i el baix en concordan�a amb el bombo de la bateria. Les veus s�n sempre guturals, per� m�s profundes que al death metal i, sovint, m�s inintel�ligibles. Les lletres acostumen a tractar viol�ncia expl�cita, amb temes relacionats amb la sang, el gore i el canibalisme, entre d'altres. Les portades dels discs sovint reflecteixen aquesta tem�tica, i n'hi ha hagut algunes tan censurades com Forensick de Disgorge o Eaten Back to Life de Cannibal Corpse.

Actualment, tot i que gran part dels grups continuen amb la tem�tica agressiva, hi ha algunes bandes que tracten de donar un nou caire a aquest subg�nere, amb melodies m�s elaborades i lletres que tracten altres temes, des de la ment humana fins a la ci�ncia (astronomia, qu�mica, f�sica), com en s�n bons exemples Wormed o Devourment.

Death metal mel�dic

[modifica]
Article principal: Death metal mel�dic
In Flames, pioners del death metal mel�dic.

El death metal mel�dic, a voltes abreujat a melodeath, �s un subg�nere del death metal caracteritzat per la riquesa mel�dica de les composicions en contrast amb la resta dels subg�neres del death metal. Sorgit a principis dels anys noranta a Su�cia (concretament a la ciutat de G�teborg),[24][25] se sol considerar les bandes In Flames, At the Gates i Dark Tranquillity com les pioneres del g�nere,[24] que compta amb una gran escena local a Escandin�via.[25]

Musicalment, els riffs de guitarra s�n molt m�s mel�dics que al death metal convencional, i sovint s'hi incorporen teclats musicals[24] per amortir el dur so del death metal. A m�s, a voltes s'usen tamb� altres instruments que no s�n propis del death metal, com els sintetitzadors (Fear Factory o Soilwork, per exemple). Pel que fa a les veus, tot i que predominen les guturals, moltes vegades s�n alternades amb veus netes[24](grups com In Flames o Scar Symmetry en s�n clars exemples). El g�nere conserva la bateria de doble bombo t�pica del death metal, per� aplega del NWOBHM la velocitat i l'harmonia dels riffs de guitarra.[24]

Les lletres, tot i que no abandonen del tot la tem�tica agressiva, passen a un nivell m�s personal i �ntim, sense viol�ncia expl�cita[26] i amb un caire m�s po�tic. No obstant aix�, l'obscuritat i la negativitat continuen presents, i �s bastant com� que els grups d'aquest g�nere cantin sobre experi�ncies traum�tiques i mals records.

Death metal t�cnic

[modifica]
Cryptopsy, una banda de death metal t�cnic.

El death metal t�cnic �s un subg�nere del death metal caracteritzat per la gran complexitat dels riffs de guitarra i de les estructures musicals. Sorgit a finals dels anys anys vuitanta de la m� de bandes com Atheist, Cynic o els mateixos Death, se centra m�s en la interpretaci� de passatges de gran complexitat t�cnica que en el so agressiu del death metal primari, i sovint incorpora elements del jazz o del rock progressiu. Per aquesta ra�, moltes vegades se sol afirmar que �s el mateix que el death metal progressiu, i ambd�s g�neres es confonen m�tuament. El death metal t�cnic, per�, no sempre se centra en la melodia, sin� m�s en la dificultat, i per aix� molts grups s�n catalogats alhora dins del death metal t�cnic i altres subg�neres m�s extrems que res tenen a veure amb la m�sica progressiva, com �s el cas de Cannibal Corpse (se'l classifica dins del brutal death metal per la brutalitat de les seves composicions, per� tamb� en el death metal t�cnic per la dificultat instrumental[27][28]).

Algunes de les bandes m�s representatives s�n Aeon, Cynic o Atheist.

G�neres de fusi�

[modifica]

Death/doom

[modifica]
My Dying Bride al Metalmania 2007.

El death/doom �s la fusi� entre el doom metal i el death metal.[29] Musicalment, t� un so similar al doom metal, amb melodies tristes i pesades, tempos lents i un so greu. A tot a�� se li incorpora elements del death metal que fan que adquireixi agressivitat, com les veus guturals, un ritme m�s velo� que el doom tradicional, i una major intensitat.[29]

Va sorgir a Anglaterra a principis dels anys noranta,[29] de la m� de bandes com Cathedral o Paradise Lost. Posteriorment va ser continuat per bandes com Theatre of Tragedy, Anathema, o My Diying Bride; i eventualment se li van anar incorporant nous elements, com orquestraci�, efectes electr�nics (influ�ncia industrial de grups com Theatre of Tragedy o Samael), i fins i tot elements de la m�sica progressiva, com van fer Katatonia. A�� va fer que deriv�s en un nou subg�nere, l'anomenat "soft death/doom".

Tamb� va tindre gran influ�ncia en el sorgiment d'altres subg�neres del doom metal, com el funeral doom; i va influir �dhuc en la creaci� d'altres g�neres m�s mel�dics i rom�ntics, com el metal g�tic.

Deathgrind

[modifica]

El deathgrind �s un g�nere de fusi� que combina la brutalitat del brutal death metal amb la velocitat i brevedat del grindcore.[30][31] Sorgit cap al final dels anys vuitanta als EUA i a Anglaterra, constitueix, juntament amb el pornogrind, un subg�nere del goregrind. La principal difer�ncia amb el brutal death metal habitual �s la curta duraci� de les composicions, que no solen sobrepassar els tres minuts; mentre que la difer�ncia que el marca com a distint del grindcore �s la pres�ncia de solos i un allunyament del hardcore punk en favor de la brutalitat. Alguns dels grups m�s representatius s�n Anal Cunt,[32] Brujer�a,[33] i Terrorizer.[32]

Blackened death metal

[modifica]
Behemoth, una banda de blackened death metal.

El blackened death metal �s un g�nere que incorpora l'atmosfera i la tem�tica pr�pies del black metal al so agressiu del death metal.[34][35] Les bandes sovint tendeixen a incorporar una major repetici� dels riffs de guitarra, i la tem�tica general, aix� com la imatge, �s la relacionada amb el satanisme i l'ocultisme. L'estil va sorgir influ�t pel so de bandes com Sarc�fago, Blasphemy, Beherit i Impaled Nazarene, i ha estat desenvolupat darrerament durant la meitat dels anys noranta per bandes com Belphegor, Behemoth, Akercocke, Zyklon i Sacramentum.

Deathrash

[modifica]

El deathrash sorgeix de la combinaci� del death metal amb thrash metal. �s, essencialment, death metal amb una influ�ncia del thrash major de l'habitual. Els riffs de guitarra acostumen a ser molt semblants als del thrash metal, amb so pesat i potent; les veus, per�, s�n les pr�pies del death metal. Tamb� la tem�tica s'apropa m�s a la del thrash, combinant lletres agressives amb cr�tica social. Com a bandes, cal destacar Vader, Kreator, Sodom, Morbid Angel i Sepultura.

Deathcore

[modifica]
Bring me the Horizon, exponents del deathcore.

Cap a principis del segle xxi, i amb l'ascens de la popularitat del metalcore, moltes bandes van comen�ar a incorporar elements t�pics d'aquest g�nere al so del death metal.[36][37][38][39][40][41] Impulsat per la banda Job for a Cowboy, el deathcore ha assolit un bon nivell de popularitat al sud-oest dels Estats Units, especialment a Arizona i a Calif�rnia, d'on hi provenen gran part de les bandes i on se celebren nombrosos festivals.[37][42][43][44][45]

Musicalment, el so del deathcore es caracteritza per combinar els breakdowns i els riffs de guitarra mel�dics propis del metalcore amb guitarres distorsionades i m�s agressives que les del metalcore tradicional. L'atmosfera aconseguida, doncs, sol ser diferent a la del death metal, i sovint m�s propera a la del metalcore, tot mantenint el blast beat de la bateria. Un altre aspecte de la influ�ncia del metalcore �s l'�s altern de les veus netes amb altres de guturals, tot predominant aquestes �ltimes. Les lletres s'aparten de la tem�tica gore per fer lloc a una tem�tica m�s centrada en all� personal o en aspectes socials.

Algunes de les bandes m�s representatives s�n els pioners Job for a Cowboy, Suicide Silence, o els brit�nics Bring me the Horizon.

Death metal progressiu

[modifica]

El death metal progressiu �s la fusi� del death metal amb el metal progressiu, g�nere del que incorpora principalment els tempos caracter�stics i la complexitat de les composicions. La banda sueca Opeth en s�n sovint considerats els iniciadors,[46] tot i que altres bandes, com Pan-Thy-Monium, tamb� han tingut una considerable influ�ncia; la data del sorgiment cal cercar-la, doncs, cap als inicis dels anys noranta.

El death metal progressiu es caracteritza pels freq�ents canvis de sensaci� i de tempo, aconseguint una notable polir�tmia; aix� com per l'�s alternat de veus guturals amb altres de netes. L'atmosfera aconseguida sol ser m�s propera al metal progressiu, per� tot i aix� conserva la pot�ncia ac�stica pr�pia del death metal. La tem�tica tamb� s'allunya de l'habitual en aquest subg�nere, aquest cop per acostar-se m�s als temes filos�fics o personals. Alguns dels grups m�s representatius s�n Opeth, Pan-Thy-Monium, (All You Hate) i Theory in Practice.

Per acabar, cal assenyalar la freq�ent mancan�a de distinci� que hi ha entre aquest g�nere i el death metal t�cnic. Ambd�s incorporen elements de la m�sica progressiva i t�cnica, aix� com d'altres g�neres com el jazz. La instrumentaci� d'ambd�s �s molt semblant, i fins i tot hi ha �lbums que han sigut catalogats alhora en ambd�s g�neres, com Focus, de Cynic. No hi ha, doncs, una diferenciaci� clara.

En Nico Elgstrand, d'Entombed.

Death & roll

[modifica]

Death & roll �s un terme emprat per descriure aquelles bandes que incorporen a les seues composicions elements inspirats en el rock and roll. La banda Entombed �s l'associada generalment amb el sorgiment d'aquest estil,[47] a trav�s del seu �lbum de 1993 Wolverine Blues;[48] tot seguit d'altres �lbums influients com els Soul Survivor[49] i Chapter 13[49] de Gorefest.

Les caracter�stiques musicals del g�nere s�n la combinaci� de les veus guturals i la distorsi� de les guitarres del death metal amb elements dels cl�ssics del heavy metal i el hard rock dels anys 70.[50][51] El g�nere est� representat per bandes com els ja abans esmentats Gorefest i Entombed, juntament amb altres com Six Feet Under.

Bandes de death metal

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Death Metal/Black Metal». Allmusic. Arxivat de l'original el 2011-04-25. [Consulta: 4 juliol 2008]. «Death Metal grew out of the thrash metal in the late '80s.»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Dunn, Sam (Director) (2005-08-05). Metal: A Headbanger's Journey (motion picture). Canada: Dunn, Sam. 
  3. ↑ 3,0 3,1 (en anglès) Genre - Death Metal/Black Metal Arxivat 2011-04-25 a Wayback Machine.. Allmusic. Accedit el 27 de febrer de 2007.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Moynihan, Søderlind (1998), pág. 27
  5. ↑ 5,0 5,1 Purcell, Natalie J. [2003]. «1». A: Death Metal Music: The Passion and Politics of a Subculture. McFarland & Company, p. 12. ISBN 0786415851 [Consulta: juny 2007]. «A good Death Metal song will keep the listener to the edge of his seat while the song twists and turns through numerous time changes and scale patterns - John Gallagher, Dying Fetus» 
  6. ↑ Moynihan, Michael, and Dirik Søderlind (1998). Lords of Chaos (2nd ed.). Feral House. ISBN 0-922915-94-6, p. 27
  7. ↑ Khan-Harris, Keith. Extreme Metal: Music and Culture on the Edge. Oxford: Berg, 2006. ISBN 978-1-84520-399-3
  8. ↑ Rivadavia, Eduardo. "Death—Biography". Allmusic. Accedit el 23 de novembre de 2007.
  9. ↑ «About.com». Arxivat de l'original el 2014-05-02. [Consulta: 20 març 2011].
  10. ↑ Aldis, N. & Sherry, J. Heavy metal Thunder, 2006, San Francisco: Chronicle ISBN 0-8118-5353-5
  11. ↑ [http://www.allmusic.com/artist/p5171 Rivadavia, E. Possessed: Biography, allmusic], (accessed August 13, 2008)
  12. ↑ [http://www.allmusic.com/artist/p4953 Morbid Angel page @ Allmusic] "Formed in 1984 in Florida, Morbid Angel (along with Death) would also help spearhead an eventual death metal movement in their home state"
  13. ↑ Silver Dragon Records Arxivat 2008-10-03 a Wayback Machine. "During the 1990s death metal diversified influencing many subgenres"
  14. ↑ THE DEATH OF DEATH Martelgang Magazine, Written by: Anton de Wit, Published: January 2002, "Yet it's almost unthinkable that the term wasn't inspired by the band name Death or their first demo, Death by Metal from 1984."
  15. ↑ 15,0 15,1 Purcell, Natalie J. [2003]. «4». A: Death Metal Music: The Passion and Politics of a Subculture. McFarland & Company, p. 53. ISBN 0786415851 [Consulta: juny 2007]. «Meanwhile, in 1983, the term was co-coined by some American teens who formed the band Possessed and labeled their demo "Death Metal".» 
  16. ↑ Nunslaughter interview Arxivat 2007-11-01 a Wayback Machine. "The term Death Metal was coined by a Florida journalist who was explaining to his readers Death play their own kind of metal it is “Deaths Metal” so we owe the term to him but I think it was a global movement. Bathory's demo was 1983 and so was Hellhammers first demo"
  17. ↑ Purcell, N. Death Metal music: the passion and politics of a subculture, at 9, McFarland, 2003 (retrieved October 28, 2010)
  18. ↑ Kahn-Harris, K. Extreme metal: music and culture on the edge, at 32, Berg Publishers, 2007 (retrieved October 28, 2010)
  19. ↑ FretJam Guitar Lessons, "How to Play Death Metal Guitar"
  20. ↑ Purcell, Natalie J. [2003]. «3». A: Death Metal Music: The Passion and Politics of a Subculture. McFarland & Company, p. 39–42. ISBN 0786415851 [Consulta: juny 2007]. 
  21. ↑ Wikihow: How to Appreciate Death Metal
  22. ↑ Sharpe-Young, Garry. Death Metal, ISBN 0-9582684-4-4
  23. ↑ Kelly, Kim «Castrator's Brutal 'No Victim' EP is a Perfect Feminist Death Metal Revenge Fantasy». Vice.com, 05-04-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Marsicano, Dan. «What is Melodic Death Metal». About.com. Arxivat de l'original el 2022-03-22. [Consulta: 26 febrer 2011].
  25. ↑ 25,0 25,1 Gibb, Steven. «gothenburg metal, melodic death metal, style flourishes». AllExperts. About.com. Arxivat de l'original el 2007-10-17. [Consulta: 26 febrer 2011].
  26. ↑ Metal Hammer February 2008: "Lyrically we were different too...People were surprised that we were a death metal band that wasn't singing about blood, gore and horror movies" It was during this time (___) broke onto the scene, transforming the style.
  27. ↑ Norton, Justin M. «Best Cannibal Corpse Albums». About.com. Arxivat de l'original el 2009-09-14. [Consulta: 15 agost 2009].
  28. ↑ Lee, Cosmo. «Kill review». Stylus Magazine. Arxivat de l'original el 2010-02-01. [Consulta: 31 març 2010].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 'Doom Metal Special:Doom/Death' Terrorizer #142
  30. ↑ "Grind Prix" (2005). Zero Tolerance #004, p. 46.
  31. ↑ Lilker, Danny, Grind Your Mind: A History of Grindcore liner notes. Mayan Records, MYNDD056, 2007.
  32. ↑ 32,0 32,1 Schwarz, Paul, "Death Metal|Death/Grind" (2006). Terrorizer #150, p. 54.
  33. ↑ L Xikls. «Brujería». MusicMight. [Consulta: 8 juliol 2009].
  34. ↑ Henderson, Alex. «Ninewinged Serpent review». Allmusic. [Consulta: 3 maig 2009].
  35. ↑ Bowar, Chad. «Venganza review». About.com. Arxivat de l'original el 2009-06-17. [Consulta: 3 maig 2009].
  36. ↑ [http://www.allmusic.com/album/r704417 allmusic.com] Alex Henderson: "What is deathcore? ...it's essentially metalcore... Drawing on both death metal and hardcore..."
  37. ↑ 37,0 37,1 metalinjection.net Cosmo Lee: "...All Shall Perish...Alienacja (Poland), Despised Icon (Montreal), and Whitechapel (Knoxville, TN)... They’re all textbook “deathcore,” fusing death metal and hardcore punk.
  38. ↑ lambgoat.com "This is deathcore. This is what happens when death metal and hardcore, along with healthy doses of other heavy music styles, are so smoothly blended..."
  39. ↑ metaleater.com Arxivat 2010-08-22 a Wayback Machine. Ciaran Meeks: "'Deathcore' is apparently a mixture of Death Metal, Hardcore, and Grind, all mixed 'n mashed together to create a brutal and extreme 'new' hybrid"
  40. ↑ decibelmagazine.com Shane Mehling: "“Deathcore” is the subset of metalcore kids playing death metal. ...sounds pretty much like any late ’90s death. ... But what makes this more of a metalcore record is that, unlike most death metal, the songs seem spliced together."
  41. ↑ Carnifex - The Diseased and the Poisoned - Album Review AbsolutePunk
  42. ↑ «Official SoCal DeathFest banner - held in Santa Ana, California». Arxivat de l'original el 2013-10-19. [Consulta: 5 març 2011].
  43. ↑ Official Deathcore Fest banner - held in San Francisco, California
  44. ↑ roadrunnerrecords.com "Ferret Music has announced the signing of ELYSIA. The California-based deathcore outfit is composed of Zak Vargas (vocals), Mark Underwood (guitar), Steven Sessler (drums), Danny Lemonsqueeze (guitar) and Jeremy Chavez (bass) and formed four years ago"
  45. ↑ pyromusic.net Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine. Spiritech: "..., meet Californian quintet Suicide Silence, who have just released their debut album, 'The Cleansing'."
  46. ↑ [enllaç sense format] http://www.musicmight.com/artist/sweden/sorskogen/opeth Arxivat 2011-09-19 a Wayback Machine.
  47. ↑ Tobin, Dan (1999). Album notes for Wolverine Blues by Entombed [CD booklet]. Nottingham, United Kingdom: Earache Records.
  48. ↑ Tobin, Dan (1996). Album notes for Entombed by Entombed [CD booklet]. New York, Nova York: Earache Records.
  49. ↑ 49,0 49,1 Huey, Steve. «(((Gorefest > Biography)))». allmusic.com. [Consulta: 15 febrer 2008].
  50. ↑ Cosmo Lee. «Stylus magazine review». www.stylusmagazine.com. Arxivat de l'original el 2008-06-17. [Consulta: 18 juliol 2008]. «“Death ’n' roll” arose with Entombed's 1993 album Wolverine Blues ... Wolverine Blues was like ’70s hard rock tuned down and run through massive distortion and death growls.»
  51. ↑ Huey, Steve. «(((Gorefest > Biography)))». www.allmusic.com. [Consulta: 15 febrer 2008]. «Erase, was released in 1994 and found the band moving subtly toward more traditional forms of metal, partly through its sure sense of groove. That approach crystallized on 1996's Soul Survivor, which combined death metal with the elegant power and accessibility of '70s British metal.»
  52. ↑ Ankeny, Jason. «Amon Amarth». Allmusic. [Consulta: 10 juliol 2009].[Enllaç no actiu]
  53. ↑ Huey, Steve. «Arch Enemy». Allmusic. [Consulta: 14 agost 2009].[Enllaç no actiu]
  54. ↑ Birchmeier, Jason. «At the Gates». Allmusic. [Consulta: 10 juliol 2009].
  55. ↑ Huey, Steve. «Cannibal Corpse». Allmusic. [Consulta: 10 juliol 2009].
  56. ↑ Sharpe-Young, Garry. «Children of Bodom». MusicMight. Arxivat de l'original el 2009-07-26. [Consulta: 15 juliol 2009].
  57. ↑ Serba, John. «Hate Crew Deathroll review». Allmusic. [Consulta: 15 juliol 2009].
  58. ↑ Huey, Steve. «Dark Tranquillity». Allmusic. [Consulta: 17 juliol 2009].[Enllaç no actiu]
  59. ↑ Rivadavia, Eduardo. «Devildriver». Allmusic. [Consulta: 17 juliol 2009].
  60. ↑ Sharpe-Young, Garry. «Devildriver». MusicMight. Arxivat de l'original el 2009-06-27. [Consulta: 17 juliol 2009].
  61. ↑ Henderson, Alex. «Lunar Strain review». Allmusic. [Consulta: 10 juliol 2009].
  62. ↑ DaRonco, Mike. «Opeth». Allmusic. [Consulta: 17 juliol 2009].
  63. ↑ Rivadavia, Eduardo. «Sonic Syndicate». Allmusic. [Consulta: 4 agost 2009].[Enllaç no actiu]
  64. ↑ Prato, Greg. «Vital Remains». Allmusic. [Consulta: 16 juliol 2009].[Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Death metal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Death_metal&oldid=33954567»