Fetitxisme sexual

F.

El fetitxisme aplicat al sexe (fetitxisme sexual) compr�n totes aquelles pr�ctiques que giren al voltant d'un objecte o element de l'entorn (fetitxe) que esdev� el centre de refer�ncia del que se'n deriva l'excitaci� sexual.

El fetitxe sexual pot ser per tant des d'una part concreta del cos no relacionada directament amb el sexe (orelles, peus, natges), passant per una sensaci� o qualitat de l'entorn (olor, lloc), fins a un objecte o element determinat (pe�a de roba, sabates, vibrador, p�rcing, tatuatge, orins -urol�gnia-, etc.). Cal matisar que, tot i que per al fetitxista la persona com a individu �s secundari per a la generaci� d'una excitaci� sexual, els seus fetitxes solen tenir m�s capacitat excitat�ria si tenen un vincle (simb�lic o no) amb una persona real(per exemple, si la roba �s usada i no nova, o si un bri de cabell �s de la persona estimada). Encara que molts objectes poden resultar excitants per al p�blic en general, es tendeix a considerar a un individu com a fetitxista quan l'excitaci� generada per l'objecte �s major que no la que es pot generar a trav�s del contacte amb una altra persona.

Les teories m�s modernes sobre fetitxisme sexual el relacionen amb les teories del comportament hum� i la idea de "condicionament" o aprenentatge. Aix�, alguna experi�ncia en el cicle vital (primordialment durant la inf�ncia) podria causar l'associaci� entre el plaer sexual i determinat objecte, relaci� que en ess�ncia es mantindria en l'edat adulta, generalment amb modificacions derivades de la pr�pia experi�ncia. Com tota conducta humana, que es mou entre la "normalitat" i la patologia, dintre de les distintes variants de fetitxismes, podrien establir-se diferents nivells, des de la simple prefer�ncia sexual cap a certes parts del cos o tipus d'objecte, fins a la necessitat indispensable del fetitxe per a poder arribar a l'orgasme.

Bibliografia

• Caballo, V.E., Buela-Casal, G. y Carrobles, J.A. (1996). Manual de psicopatolog�a y trastornos psiqui�tricos (vol. 2). Madrid: Siglo XXI.