Formós
Aquest article o secci� no cita les fonts o necessita m�s refer�ncies per a la seva verificabilitat. |
Nom original | (la) Formosus PP. |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 816 Roma |
Mort | 4 abril 896 (79/80 anys) Roma |
Causa de mort | enverinament |
Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
111è Papa | |
10 octubre 891 – 4 abril 896 ← Esteve V – Bonifaci VI → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
Ocupació | diplomàtic, sacerdot catòlic, escriptor |
Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.
Consagrat bisbe de Porto l'any 864 pel Papa Nicolau I, va actuar com a legat pontifici a Bulgària (866) i a França (869 i 872), on va ser l'encarregat de convèncer Carles el Calb que acceptés la corona imperial. L'any 877, en ajudar a coronar rei d'Itàlia a Arnulf, es va enfrontar al Papa Joan VIII, que era partidari de Carles el Calb, fet que li va valdre ser expulsat de la seva diòcesi i l'excomunió. Aquesta fou aixecada l'any 883, quan accedí al papat Marí I i Formós fou restaurat en la seva seu de Porto-Santa Rufina, dignitat que ocupava quan el van fer papa.
Durant el seu pontificat, el 30 d'abril del 892, pressionat per l'emperador Guiu III, es va veure forçat a coronar emperador i successor al fill d'aquest, Lambert. Quan va morir Guiu el 894, Lambert es convertí en el nou emperador alhora que Formós començà a aproximar-se al rei Arnulf de Caríntia, a qui convencé perquè avancés sobre Roma i alliberés el regne d'Itàlia de la família dels ducs de Spoleto. Arnulf travessà els Alps i assaltà Roma el febrer del 896, expulsà Lambert i fou nomenat nou emperador per Formós en l'atri de la Basílica de Sant Pere. Poc després, el 4 d'abril de 896, el papa Formós morí a Roma.
El sínode del cadàver
[modifica]El mateix any de la mort de Form�s, puj� al tron pontifici Esteve VI amb l'ajuda de Lambert II de Spoleto, qui torn� a prendre el control de Roma al caure malalt Arnulf i veure's obligat a abandonar It�lia. Lambert, juntament amb la seva mare Agiltruda, impuls� la celebraci� d'un judici contra el papa que va donar suport a la fam�lia dels ducs de Spoleto en les seves reivindicacions pol�tiques durant el papat.
Esteve VI orden�, nou mesos despr�s de la mort de Form�s, exhumar el seu cad�ver i sotmetre'l a judici en un concili que es va reunir per a aquesta finalitat i que ha passat a la hist�ria com el �Concili Cadav�ric�, �S�node del terror� o �S�node del cad�ver�. En aquest concili, celebrat sota la presid�ncia d'Esteve VI a la Bas�lica de Constant�, es va procedir a revestir el cad�ver de Form�s dels ornaments papals i se'l va seure en un tron perqu� escolt�s les acusacions, la principal de les quals va ser que essent bisbe de la di�cesi de Porto, l'havia abandonat per ocupar com a Papa la di�cesi de Roma. En el judici es va declarar culpable a Form�s i es va decretar inv�lida la seva elecci� com a Papa i es van anul�lar tots els actes i les ordenances del seu papat.