Papa Gregori IV
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 795 Roma (Regne dels Francs) |
| Mort | 25 gener 844 (48/49 anys) Roma (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
 101è Papa | |
| octubre 827 (Gregorià) – 25 gener 844 (Gregorià) ← Valentí I – Sergi II → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.
Fill d'un patrici romà, exercia les funcions de presbiterià a Roma quan va ser escollit papa poc després de la mort de Valentí, tot i que no va ser ordenat bisbe fins al 5 de gener del 828 per esperar la confirmació imperial.[1][2][3] Va manifestar resistència per acceptar el pontificat sent necessari portar-lo per la força des de l'església de Sant Cosme on es trobava. Va reedificar el port d'Ostia, el va fortificar amb muralles i castells i li va donar el nom de Gregorio Polis.
Malgrat el jurament de fidelitat que havia prestat a l'emperador Lluís I, es va unir a Lotari en la rebel·lió contra el seu pare, auxiliat pels dos fills del primer matrimoni i el va acompanyar en el viatge que el fent[Cal aclariment] del seu ex�rcit va fer a Fran�a per destronar a Llu�s. La majoria dels bisbes francesos van defensar al seu leg�tim sobir� i havent sabut que Gregori pensava llan�ar l'excomuni� contra ells, els bisbes li van escriure una en�rgica carta en la qual li deien que per res depenien del papa en els assumptes interiors i peculiars de l'Esgl�sia gal�la i si Gregori els excomunicava, tots se separarien d'ell, menyspreant els c�nons.
El Papa va fer que un dels del seu partit escrigu�s una Mem�ria en sentit contrari i ell mateix es va dirigir als bisbes exaltant la dignitat papal amb poder molt superior al secular, per aix� estaven obligats a obeir les ordes a pesar de la contraposici� de l'emperador. Els fills rebels, auxiliats pel papa van aconseguir destronar al seu pare, imposar-li penit�ncia publica i refugiar-lo en un monestir fins que la mateixa discòrdia entre els fills va permetre a Lluís recuperar el tron imperial.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Cormenin, Louis Marie de. A Complete History of the Popes of Rome, from Saint Peter, the First Bishop to Pius the Ninth... (en anglès). James L. Gihon, 1857.
- Levillain, Philippe. The Papacy: An Encyclopedia (en anglès). vol. 2. Routledge, 2002.
- Mann, Horace K. The Lives of the Popes in the Early Middle Ages (en anglès). vol. 2. B. Herder i Kegan Paul, Trench, Trübner & Co., 1906.
