Govern de Can�ries
(es) Gobierno de Canarias  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | govern auton�mic | ||||
| Governan�a corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presid�ncia | Fernando Clavijo Batlle | ||||
| President | Fernando Clavijo Batlle | ||||
| Filial | |||||
| Lloc web | gobiernodecanarias.org | ||||
El Govern de Can�ries �s la instituci� del poder executiu de les Can�ries.[1] L'actual r�gim auton�mic de Can�ries sorgeix com a resultat del sistema democr�tic representatiu instaurat a Espanya a partir de finals 1976 (Llei de Reforma Pol�tica) i, en concret, despr�s de la promulgaci� de la Constituci� Espanyola de 1978, on, en el seu t�tol VIII, s'estableix l'Estat de les Autonomies i s'insta a les regions d'Espanya a aprovar els seus respectius Estatuts d'Autonomia.
R�gim preauton�mic i Estatut d'Autonomia
[modifica]Des de fa m�s de cinc-cents anys, despr�s del seu conquesta per part de la Corona de Castella, les Illes Can�ries han merescut una atenci� especial a causa de factors que la diferenciaven de la resta de regions de l'Espanya peninsular, tals com la insularitat, la fragmentaci� del seu territori la falta de recursos naturals i la llunyania del continent europeu. Ja en el segle xvi, la Corona de Castella reconeix la condici� singular de l'Arxip�lag, dotant-lo d'uns privilegis comercials i fiscals que venien a recon�ixer aquests fets diferenciadors amb l'objectiu d'estimular la colonitzaci� europea de les illes aix� com dotar-les d'un major dinamisme econ�mic. Posteriorment, aquest reconeixement es vindria a plasmar legalment mitjan�ant el desenvolupament de normes com el Reial decret de Ports Francs (1852) o la Llei de Ports Francs de Can�ries (1900), actualitzades als nous temps per la Llei del R�gim Econ�mic i Fiscal de Can�ries (REF), promulgada en 1972 i modificada en 1991. En Espanya, el proc�s de constituci� en autonomies t� els seus or�gens en el segle xix.
Ja en el projecte constitucional federal de 1873 (que no va arribar a prosperar) i, posteriorment, en la Constituci� de la Rep�blica Espanyola de 1931, s'establix la necessitat que les prov�ncies que ho desitgin, aix� com els territoris insulares, puguin constituir-se en autonomies i assumir les compet�ncies que no siguin de dret exclusiu de l'Estat. Despr�s de les eleccions a les Corts al febrer de 1936, s'aviva l'inter�s per l'elaboraci� dels estatuts d'autonomia. En Can�ries, el republic� Ram�n Gil Rold�n, president sortint de la Mancomunitat Provincial Interinsular de Santa Cruz de Tenerife, i el Col�legi d'Agents Comercials de Las Palmas, presenten sengles projectes d'Estatuts. L'agost de 1936, les Mancomunitats Provincials de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife s�n les encarregades de realitzar una nova proposta d'Estatut per a Can�ries, on es fa esment a la capitalitat compartida. Per� l'al�ament militar del 18 de juliol, la Guerra Civil Espanyola interromp aquest proc�s, que tornaria a reprendre's quaranta anys despr�s amb la restauraci� de la democr�cia.
El 15 de juny de 1977 se celebren les primeres eleccions democr�tiques a Espanya despr�s de la dictadura del General Franco. A partir d'aquestes eleccions, s'obre a Can�ries un per�ode de preautonomia. En qualsevol cas, es deixa clar que el seu Estatut d'Autonomia s'elaborar� una vegada s'hagu�s aprovat la Constituci� Espanyola, que per aquell temps es trobava en estudi i finalment acabaria per promulgar-se en 1978. A l'etapa preauton�mica, en 1978, es crea la Junta de Can�ries com �rgan de Govern de les Illes, amb representaci� de parlamentaris, representants de cada Cabildo Insular i representants locals sorgits de les eleccions locals. La Junta funciona en Ple Permanent i en Consell Permanent i t� com funcions, entre altres q�estions, gestionar i administrar les funcions i serveis que transfereixi l'administraci� de l'Estat.
Per a fer efectiu aquest proc�s de transfer�ncies, el Govern aprova el Reial decret 476/1978 de 17 de mar�.
S�mbols de la Comunitat Aut�noma
[modifica]- La bandera: La bandera de Can�ries est� formada per tres franges iguals en sentit vertical, els colors del qual s�n, a partir de l'asta, blanc, blau i groc. (Art. 6 de l'Estatut d'Autonomia)
- L'escut: Can�ries t� escut propi, la descripci� del qual �s la seg�ent: en camp d'azur porta set illes de plata ben ordenades dues, dues, dues i una, aquesta �ltima en punta. Com a timbre una corona real d'or, surmontada d'una cinta de plata amb el lema Oce� de sabre i com a suports dos cans en el seu color encollarats. (Art. 6 de l'Estatut d'Autonomia)
- L'himne
La Presid�ncia
[modifica]- Presidents de la Junta de Can�ries (etapa preauton�mica)
| Nom | Inici | Fi | Partit |
|---|---|---|---|
| Alfonso Soriano Benítez de Lugo | 14 d'abril de 1978 | 9 de juny de 1979 | UCD |
| Fernando Bergasa Perdomo | 9 de juny de 1979 | 9 de juny de 1980 | UCD |
| Vicente Álvarez Pedreira | 9 de juny de 1980 | 12 de juny de 1981 | UCD |
| Fernando Bergasa Perdomo (2n cop) | 12 de juny de 1981 | 14 de juny de 1982 | UCD |
| Francisco Javier Ucelay Sabina | 14 de juny de 1982 | 29 de desembre de 1982 | UCD |
| Jerónimo Saavedra Acevedo | 29 de desembre de 1982 | 11 de juny de 1983 | PSOE |
- Presidents del Govern de Canàries (etapa autonòmica)
| Nom | Inici | Fi | Partit |
|---|---|---|---|
| Jerónimo Saavedra Acevedo | 11 de juny de 1983 | 30 de juliol de 1987 | PSOE |
| Fernando Fernández Martín | 30 de juliol de 1987 | 28 de desembre de 1988 | CDS |
| Lorenzo Olarte Cullén | 28 de desembre de 1988 | 11 de juliol de 1991 | CDS |
| Jerónimo Saavedra Acevedo (2ª vez) | 11 de juliol de 1991 | 2 d'abril de 1993 | PSOE |
| Manuel Hermoso Rojas | 2 d'abril de 1993 | 16 de juliol de 1999 | CC |
| Román Rodríguez Rodríguez | 16 de juliol de 1999 | 8 de juliol de 2003 | CC |
| Adán Martín Menis | 8 de juliol de 2003 | 13 de juliol de 2007 | CC |
| Paulino Rivero Baute | 13 de juliol de 2007 | 9 de juliol de 2015 | CC |
| Fernando Clavijo Batlle | 9 de juliol de 2015 | 16 de juliol de 2019 | CC |
| Ángel Víctor Torres | 16 de juliol de 2019 | 12 de juliol de 2023 | PSOE |
| Fernando Clavijo Batlle | 12 de juliol de 2023 | actualitat | CC |
Equip de Govern
[modifica]- Consellers
Organització
[modifica]- Seus Presidència del Govern
- Conselleries
Competències transferides
[modifica]Les transferències es van transferir del Govern d'Espanya a la Comunitat a través de l'Estatut d'Autonomia i la seva reforma i de la Llei Orgànica de Transferència de Competències a Canàries i la seva reforma.
- Sanitat (1994)
- Serveis Socials (1982)
- Serveis d'ocupació (1999)
- Joventut (1982)
- Treball (Relacions Laborals), Mediació Arbitratge i Conciliació (1984)
- IMSERSO (1985)
Altres institucions de la Comunitat
[modifica]- Consell Econòmic i Social de Canàries
- Parlament de Canàries
- Diputat del Comú
- Tribunal de Comptes de Canàries
Empreses públiques
[modifica]- Canàries Cultura en Xarxa
- Habitatges Socials de Canàries (VISOCAN)
- Gestió i Planejament Urbanístic de Canàries (GESPLAN)
- GRECASA
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 370. ISBN 84-930048-0-4.