Gregory La Cava
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 març 1892 Towanda (Pennsilvània) |
| Mort | 1r març 1952 (59 anys) Malibu (Califòrnia) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | cementiri Chapel of the Pines |
| Formació | School of the Art Institute of Chicago Art Students League of New York |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
| Ocupació | director de cinema, autor de còmic, animador, guionista, realitzador |
| Ocupador | International Film Service (dècada del 1910–) Bray Studios (dècada del 1910–dècada del 1910) |
| Família | |
| Cònjuge | Beryl Morse Greene Grace Olive Nicholls |
| Premis | |
       | |
Gregory La Cava (Towanda, 10 de mar� de 1892 - Malibu, 1 de mar� de 1952) va ser un director de cinema estatunidenc d'origen itali� m�s conegut per les seves pel�l�cules dels anys 30, incloses My Man Godfrey i Dames de teatre, que li van valer nominacions a l'Oscar al millor director .
Carrera
[modifica]La Cava va n�ixer a Pennsilv�nia .[1] El seu pare era sabater i la fam�lia es va traslladar a Rochester (Nova York). La Cava va treballar al Rochester Evening News i va estudiar a l' Institut d'Art de Chicago . Va ser membre de la Lliga d'Estudiants d'Art.[2]
Animador
[modifica]Cap a l'any 1913 va comen�ar a fer treballs puntuals al Barr� Studio. El 1915, era un animador de la s�rie Animated Grouch Chasers .
Cap a finals de 1915, William Randolph Hearst va decidir crear un estudi d'animaci� per promocionar les tires c�miques impreses als seus diaris. Va batejar a la nova empresa International Film Service, i va contractar La Cava per dirigir-la (pel doble del que aquest guanyava amb Barr�). El primer empleat de La Cava va ser el seu company de feina a l'estudi Barr�, Frank Moser. Un altre va ser el seu company d'estudis a Chicago, Grim Natwick (m�s tard aconseguir� la fama a Disney). A mesura que desenvolupava m�s i m�s c�mics de Hearst en s�ries de dibuixos animats, va arribar a posar unitats semi-independents a c�rrec de cadascuna, donant lloc al creixement d'estils individuals.
La Cava tamb� tenia l'avantatge significatiu sobre altres estudis d'un pressupost il�limitat: el sentit dels negocis de Hearst es va trencar completament quan es tractava de la seva Hearst-Vitagraph News Pictorial i de les "tires c�miques vives" que contenien. La principal falla de La Cava com a productor i director va ser que els seus dibuixos animats eren c�mics d'animaci� massa clarament, obstaculitzats per globus parlants quan el rival Bray Studio creava s�ries m�s efectives amb personatges originals. Aparentment era conscient d'aquesta falla, i va fer que els seus animadors estudiessin les pel�l�cules de Charlie Chaplin per millorar-ne el moment i la caracteritzaci�. Per� no va tenir temps d'aconseguir gaire, perqu� el juliol de 1918, els banquers de Hearst el van posar al dia i l' International Film Service va ser tancada.
Hearst encara volia animar els seus personatges, aix� que va llicenciar diversos estudis per continuar la s�rie IFS. La Cava i la majoria del personal de l'IFS van aconseguir feina a l'estudi de John Terry (no �s sorprenent, ja que el mateix John Terry era un antic alumne de l'IFS). Aix� nom�s va durar uns quants mesos abans que l'estudi de Terry deix�s de funcionar. Els animadors van ser contractats immediatament per Goldwyn-Bray (com ara es coneixia Bray Productions), per� La Cava no, ja que Goldwyn-Bray tenia diversos productors propis i La Cava no estava interessat a comen�ar de nou. En canvi, es va traslladar a Hollywood.
Funcions i rodets d'acci� en directe
[modifica]El 1922, La Cava s'havia convertit en un director d'acci� en directe de com�dies decurtmetratges, el competidor directe de les pel�l�cules d'animaci�.
La Cava va arribar als llargmetratges a l'�poca del cinema mut, per� �s pel seu treball en pel�l�cules sonores dels anys trenta, sobretot com�dies, que �s el m�s conegut avui en dia. I encara que no sempre va obtenir cr�dit, sovint tamb� va col�laborar en la creaci� dels guions de les seves pel�l�cules. Entre les pel�l�cules sonores que va dirigir destaquen: Veritat a mitges (1932) amb Lupe V�lez i Lee Tracy; Symphony of Six Million (1932) amb Ricardo Cortez i Irene Dunne, que va comptar amb una de les primeres partitures simf�niques de l'era del cinema sonor de Max Steiner; The Affairs of Cellini (1934) amb Constance Bennett i Fredric March; Private Worlds (1935) amb Claudette Colbert, Charles Boyer i Joel McCrea; My Man Godfrey (1936, nominat al premi de l'Acad�mia al millor director ) amb William Powell i Carole Lombard; Dames de teatre (1937, tamb� nominada a millor director) amb Katharine Hepburn, Adolphe Menjou i Gail Patrick, aix� com la seva primera de tres pel�l�cules consecutives amb Ginger Rogers; La noia de la Cinquena Avinguda (1939) amb Ginger Rogers i Walter Connolly; Cam� de roses (1940) amb Ginger Rogers i Joel McCrea
La seva producci� va caure molt a la d�cada de 1940, i nom�s va dirigir oficialment una pel�l�cula despr�s de 1942, Living in a Big Way (1947).
Filmografia
[modifica]- His Nibs (1921)
- Beware of the Dog (1923)
- The Life of Reilly (1923)
- Restless Wives (1924)
- The New School Teacher (1924)
- Womanhandled (1925)
- Let's Get Married (1926)
- Say It Again (1926)
- So's Your Old Man (1926)
- Paradise for Two (1927)
- Running Wild (1927)
- The Gay Defender (1927)
- Half a Bride (1928)
- Feel My Pulse (1928)
- Saturday's Children (1929)
- Big News (1929)
- His First Command (1929)
- Laugh and Get Rich (1931)
- Smart Woman (1931)
- Symphony of Six Million (1932)
- The Age of Consent (1932)
- Veritat a mitges (The Half Naked Truth) (1932)
- Gabriel Over the White House (1933)
- Bed of Roses (1933)
- Gallant Lady (1934)
- The Affairs of Cellini (1934)
- What Every Woman Knows (1934)
- Private Worlds (1935)
- She Married Her Boss (1935)
- My Man Godfrey (1936)
- Dames de teatre (Stage Door) (1937)
- La noia de la Cinquena Avinguda (Fifth Avenue Girl) (1939)
- Cam� de roses (Primrose Path) (1940)
- Unfinished Business (1941)
- Lady in a Jam (1942)
- Living in a Big Way (1947)
- One Touch of Venus (1948) - sense acreditar
Referències
[modifica]- ↑ United Press «Gregory La Cava, director, 59, dead». The New York Times. United Press, 02-03-1952, p. 92.
- ↑ Nemeth, Michael (December 2022). «Gregory La Cava: The Road Less Traveled». Classic Images: 6–12.
Bibliografia
[modifica]- George Carpetto, "Gregory La Cava," in Italian Americans of the Twentieth Century, ed. George Carpetto (Tampa, FL: Loggia Press, 1999), pp. 196–197.
- Joe Adamson; The Walter Lantz Story; G. P. Putnam's Sons; ISBN 0-399-13096-9 (1985)
- Donald Crafton; Before Mickey: The Animated Film: 1898–1928; The University of Chicago Press; ISBN 0-226-11667-0 (1982, 1993)
- Leonard Maltin; Of Mice and Magic: A History of American Animated Cartoons; Penguin Books; ISBN 0-452-25993-2 (1980, 1987)
