Hist�ria de l'antic Egipte

Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre par�ntesis any aproximat d'inici, sempre aC)

Per�ode predin�stic

Per�ode protodin�stic

Per�ode arcaic

I (3100) - II (2890)

Regne Antic

III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345)

Primer Per�ode Intermedi

VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Nom�s a Tebes)

Regne Mitj�

XI (Tot Egipte)

XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)

Segon Per�ode Intermedi

XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)

Regne Nou

XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)

Tercer Per�ode Intermedi

XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)

Primer per�ode persa (525)

Baix imperi

XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)

Segon per�ode persa (343)

Per�ode hel�len�stic

Alexandre el Gran (332)

Dinastia ptolemaica (323)

Prov�ncia romana (30)

Conquesta �rab

Conquesta otomana

La hist�ria de l'antic Egipte es divideix en diverses �poques, des del per�ode predin�stic fins al govern del per�ode hel�len�stic. Inclou un per�ode total de diversos milers d'anys.

Seguint l'esquema presentat per l'historiador grec Maneth�, la hist�ria de l'antic Egipte es pot dividir avui en dinasties, per� molt probablement Maneth� no va descriure les fam�lies governants, sin� fases pol�tiques i culturals, definides per l'elecci� del capital o per factors culturals. Segons la investigaci� moderna les dinasties s'han dividit de nou en tres fases d'unitat governamental (els imperis Antic, Mitj� i Nou). Els per�odes intermedis en qu� Egipte no era un pa�s unit s'anomenen per�odes intermedis. Una �ltima gran �poca daurada d'Egipte �s l'anomenat Per�ode Tard�, despr�s del qual el pa�s pass� a estar sota domini dels perses, grecs i romans.

Les dates absolutes per al tercer i segon mil�lenni abans de Crist s�n un tema molt controvertit en la investigaci�. Nom�s han arribat als nostres dies uns pocs annals egipcis i llistes dels reis. Per tant, nom�s �s parcialment possible (i �til) escriure una hist�ria pol�tica.

Cronologia

Article principal: Cronologia de l'Antic Egipte

La hist�ria d'Egipte es divideix en diversos per�odes diferents d'acord amb la dinastia regnant de cada fara�. La dataci� dels esdeveniments segueix sent un tema d'investigaci�. Les dates conservadors no s�n compatibles amb cap data d'absoluta confian�a en una per�ode de prop de tres mil�lennis. La seg�ent �s la llista d'acord amb cronologia eg�pcia convencional.

• Per�ode predin�stic (Abans de 3100 aC)
• Per�ode Protodin�stic (aproximadament 3100-3000 aC)
• Per�ode Arcaic d'Egipte (primera i segona dinasties)
• Antic Regne (dinasties 3-6)
• Primer Per�ode Intermedi (Dinasties 7-11)
• Regne Mitj� (dinasties 12 i 13)
• Segon Per�ode Intermedi (dinasties 14-17)
• Imperi Nou (divuitena-vintena dinasties)
• Tercer Per�ode Intermedi (dinasties 21-25) (tamb� conegut com el Per�ode de L�bia)
• Per�ode Tard� (dinasties 26-31)

Egipte Neol�tic

Neol�tic

El Nil ha estat la l�nia de vida de la cultura eg�pcia des que els ca�adors-recol�lectors n�mades van comen�ar a viure a la vora del Nil durant el Plistoc�. El rastre d'aquest poble apareix en forma d'artefactes i escultures en roca al llarg de les terrasses del Nil i als oasis. Per als egipcis, el Nil significava la vida i el desert significava la mort, tot i que el desert els proporcionava protecci� contra els invasors.

Al llarg del riu Nil, en el mil�lenni XII aC, una cultura de gra molt que utilitzava el primer tipus de fulles de fal� (Qadan) havia estat substitu�da per una altra cultura de pobles ca�adors, pescadors i ca�adors- recol�lectors que utilitzen eines de pedra. L'evid�ncia tamb� indica la pres�ncia d'assentaments humans i bestiar de pastura a l'extrem sud-oest d'Egipte, prop de la frontera amb el Sudan, abans del 8000 aC. No obstant aix�, segons Barbara Barich la idea d'un esdeveniment de domesticaci� bovina independent a l'�frica ha de ser abandonada perqu� les proves posteriors que es van reunir durant un per�ode de trenta anys no ha pogut corroborar aquesta hip�tesi A la llum d'aix�, les m�s antigues restes de bovins domesticats conegudes a �frica s�n d'el Faium, pels volts del 4400 aC. L'evid�ncia geol�gica i estudis de models clim�tics generats per ordinador. suggereixen que els canvis naturals del clima al voltant de 8000 aC va comen�ar a dessecar les extenses terres de pasturatge del nord d'�frica, i van forma el modern S�hara (c.2500 aC).

La cont�nua dessecaci� va obligar els primers avantpassats dels egipcis a assentar-se al voltant del Nil de manera m�s permanent i els va obligar tamb� a adoptar un estil de vida m�s sedentari. No obstant aix�, el per�ode del 9000-6000 aC ha deixat molt poc en el cam� de l'evid�ncia arqueol�gica.

Per�ode predin�stic

Articles principals: Per�ode predin�stic d'Egipte, Per�ode protodin�stic d'Egipte, Maadi, i Omari

Un gerro de Naqada II decorat amb gaseles, exposat al Museu del Louvre

La vall eg�pcia del Nil va ser b�sicament inhabitable fins que es va iniciar el treball de neteja i reg de la terra al llarg de les ribes del riu Sembla, per�, que aquesta neteja i el reg es va produir en gran part al voltant de 6000 aC. En aquell moment, la societat a la vall del Nil ja es dedicava a l'agricultura organitzada i la construcci� de grans edificis a la vall del Nil . En aquell moment, els egipcis a l'extrem sud-oest d'Egipte es dedicaven a pasturar bestiar i a la construcci� de grans edificis. El morter va ser utilitzat pels volts de l'any 4000 abans de Crist. Els habitants de la vall del Nil i el delta eren autosuficients i conreaven l'ordi i l'espelta (una varietat primerenca de blat) i ho emmagatzemaven en pous revestits amb estores de canya. Criaven vaques, cabres i porcs i teixien roba i cistelles. El per�ode predin�stic continua durant tota aquella �poca, i de manera diversa comen�a a sorgir la cultura naqada.

Entre el 5500 i 3100 abans de Crist, durant el per�ode predin�stic d'Egipte, van florir petits assentaments al llarg del Nil, el delta del qual desemboca al Mediterrani. Al 3300 aC, just abans de la primera dinastia eg�pcia, Egipte estava dividit en dos regnes, coneguts com a Alt Egipte, Ta Shemau, al sud, i Baix Egipte, Ta Mehu, al nord. La l�nia divis�ria s'ha tra�at aproximadament en l'�rea de la moderna ciutat del Caire.

La cultura tasiana va ser la seg�ent a apar�ixer a l'Alt Egipte. Aquest grup porta el nom dels enterraments trobats a Der Tasa, un lloc a la riba est del Nil, entre Assiut i Akhmim. El grup cultural tasi� es destaca per la producci� dels primers atuells de terrissa amb la part superior negra, un tipus de cer�mica de color vermell i marr�, que s'ha pintat de negre a la part superior i interior.

La cultura badariana, anomenada aix� per l'indret de Badari prop de Der Tasa, va succeir la cultura tasiana, per� les similituds entre ambdues han portat a molts a evitar, de totes totes, la diferenciaci� entre elles. La cultura badariana va continuar produint terrissa amb la part superior negra (encara que la seva qualitat ha millorat molt m�s de les mostres anteriors), i se li va assignar el nombre de seq��ncia de cites entre 21 i 29 anys.La significativa difer�ncia, per�, entre els grups culturals tasi� i badari� que impedeix als experts d'estudiar ambd�s de manera conjunta, �s que els indrets badarians utilitzen coure, a m�s de pedra, i per tant s�n assentaments calcol�tics, mentre que els indrets tasians encara eren neol�tics, i es consideren t�cnicament part de l'edat de pedra.

La cultura amratiana rep aquest nom per l'indret d'Al-Amrah, a uns 120 km al sud de Badari. Al-Amrah va ser el primer lloc on es va trobar aquest grup cultural sense barreja amb el grup cultural posterior gerze�. Tanmateix, aquest per�ode es troba m�s ben testimoniat al jaciment de Naqada, motiu pel qual tamb� es coneix com a cultura naqada I Es continu� produint cer�mica amb la part superior negra, per� la pisa blanca de l�nies creuades, un tipus de cer�mica que estava decorada amb estretes l�nies blanques paral�leles creuades per un conjunt de l�nies paral�leles blanques i properes, va comen�ar a produir-se durant aquella �poca. El per�ode amrati� s'escau entre la seq��ncia de dates 30 i 39 del sistema de seq��ncia de dates de Petrie. Est� confirmat que en aquella �poca existia el comer� entre l'Alt i el Baix Egipte, segons es despr�n dels objectes trobats a les excavacions. Un gerro de pedra del nord ha estat torbat a al-Amrah, i el coure, que no est� present a Egipte, segons sembla, va ser importat de la pen�nsula del Sina�, o potser de N�bia. L'obsidiana i una molt petita quantitat d'or van ser importats amb tota seguretat de N�bia durant aquella �poca. �s tamb� probable que hi hagu�s comer� amb els oasis.

La cultura gerzeana (de la localitat d'Al-Gerzeh,), fou la seg�ent etapa en el desenvolupament cultural d'Egipte, i va ser durant aquest temps que es van assentar les bases per Egipte din�stic. La cultura gerzeana fou en gran manera un desenvolupament ininterromput de la cultura amratiana, a partir del delta i cap al sud a trav�s de l'Alt Egipte. Tanmateix no va aconseguir substituir la cultura amratiana a N�bia La cultura gerzeana va coincidir amb un descens significatiu de les precipitacions, i l'agricultura produ�a la gran majoria dels aliments. Amb l'augment dels subministraments d'aliments, la poblaci� va adoptar un estil de vida molt m�s sedentari i els assentaments m�s grans va cr�ixer a les ciutats d'uns 5000 habitants. Fou en aquell temps que els habitants de la ciutat van comen�ar a utilitzar maons de fang per construir les seves ciutats. El coure guanya terreny a la pedra com a material per fer eines i armament. La plata, l'or, el lapisl�tzuli, i la faian�a es van utilitzar de manera ornamental i les paletes utilitzades per a pintar-se els ulls des del per�ode badari� comencen a ser adornades amb relleus.

Egipte din�stic

Primer per�ode din�stic

Articles principals: Per�ode tinita, Dinastia I d'Egipte, i Dinastia II d'Egipte

Estela del fara� Raneb de la Dinastia II, que mostra el jerogl�fic del seu nom dins d'un serekh, coronat per Horus. Exposat al Metropolitan Museum of Art.

Els registres hist�rics de l'antic Egipte comencen amb Egipte com un estat unificat, un fet que es va produir en algun moment al voltant de 3150 aC. Segons la tradici� eg�pcia, Narmer (Menes), que es creu que va unificar l'Alt i el Baix Egipte, va ser el primer rei. Aquesta cultura eg�pcia, els costums, l'expressi� de l'art, l'arquitectura i l'estructura social estava estretament vinculada a la religi�, molt estable, i van canviar poc durant un per�ode de gaireb� 3000 anys.

La cronologia de l'Antic Egipte, que consisteix en anys de regnat, va comen�ar al voltant d'aquesta �poca. La cronologia eg�pcia convencional �s la cronologia acceptada durant el segle xx, per� no inclou cap de les principals propostes de revisi� que tamb� s'han fet en aquest temps. Fins i tot dins d'una mateixa obra, els arque�legs sovint ofereixen diverses dates possibles o fins i tot diverses cronologies senceres com a possibilitats. En conseq��ncia, pot haver discrep�ncies entre les dates que s'indiquen aqu� i en articles sobre els governants o temes relacionats amb l'antic Egipte en particular. Tamb� s�n possibles variacions ortogr�fiques dels noms. En general, els egipt�legs divideixen la hist�ria de la civilitzaci� fara�nica amb un ordre cronol�gic establert, en primer lloc per l' Aegyptiaca de Maneth� (Hist�ria d'Egipte) que va ser escrita durant l'�poca ptolemaica, al segle iii aC.

Abans de la unificaci� d'Egipte, la terra va ser colonitzada per pobles aut�noms. Amb les primeres dinasties, i durant gran part de la hist�ria d'Egipte a partir de llavors, el pa�s va arribar a ser conegut com les Dues Terres. Els governants, va establir una administraci� nacional i van designar governadors reials.

D'acord amb Maneth�, el primer rei seria Menes, per� les troballes arqueol�giques donen suport l'opini� que el primer fara� que afirma que va tenir unides les dues terres fou Narmer (l'�ltim rei del per�ode protodin�stic). El seu nom �s conegut principalment per la famosa Paleta de Narmer, les escenes de la qual s'han interpretat com l'acte d'unir l'Alt i el Baix Egipte.

Les pr�ctiques funer�ries per a l'elit donaren com a resultat la construcci� de tombes mastaba, que m�s tard es van convertir en models per a posteriors construccions de l'Imperi Antic, com la pir�mide esglaonada.

Imperi Antic

Article principal: Regne Antic d'Egipte

Est�tua de grauvaca del fara� Menkaure i la seva consort, la reina Khamerernebty II. Origin�ria del seu temple de la vall de Guiza, ara es troba exposada al Museu de Belles Arts de Boston.

L'Imperi Antic es considera comunament com aquell per�ode en qu� Egipte va ser governat per la Dinastia III fins a la Dinastia VI (2686 aC - 2134 aC). La capital reial d'Egipte durant l'Imperi Antic es troba a Memfis, on Djoser, va establir la seva cort. L'Imperi Antic �s potser el m�s conegut, per�, pel gran nombre de pir�mides, que van ser constru�des en aquell moment com a llocs d'enterrament fara�nics. Per aquesta ra�, l'Imperi Antic �s conegut amb freq��ncia com a "l'Era de les Pir�mides". El primer fara� notable de l'Imperi Antic va ser Djoser (2630-2611 aC) de la Dinastia III, qui va ordenar la construcci� d'una pir�mide (la Pir�mide esglaonada) a la necr�polis de Memfis, Saqqara.

Va ser en aquesta �poca que els antics estats egipcis, anteriorment independents, van esdevenir coneguts com a nom�s, regits �nicament pel fara�. Posteriorment els ex governants es van veure obligats a assumir el paper de governadors o d'una altra manera treballar en la recaptaci� d'impostos. Egipte, en aquesta era, adorava seu fara� com un d�u, en la creen�a que assegurava la inundaci� anual del Nil, que era necess�ria per als seus cultius.

L'Antic Regne i el seu poder real va aconseguir el seu zenit sota la Dinastia IV. Es creu que Sneferu, el fundador de la dinastia, va encarregar almenys tres pir�mides, mentre que el seu fill i successor Kheops va erigir la Gran Pir�mide de Guiza. Sneferu havia mogut m�s pedra i ma� que qualsevol altre fara�. Khufu (grec antic Kheops), el seu fill Khafra (grec Khefren, i el seu net Menkaure (grec Mykerinos), aconseguiren fama duradora amb la construcci� de les seves pir�mides. Per organitzar i alimentar la m� d'obra necess�ria per crear aquestes pir�mides, es requeria un govern centralitzat amb amplis poders i els egipt�legs creuen que l'antic Imperi d'aquella �poca, ha demostrat aquest nivell de sofisticaci�. Recents excavacions prop de les pir�mides, liderades per Mark Lehner, han descobert una gran ciutat, que sembla haver allotjat, alimentat i fornit els treballadors piramidals. Tot i que es creia que els esclaus van construir aquests monuments, una teoria basada en la hist�ria de l'�xode b�blic, l'estudi de les tombes dels treballadors, que van supervisar la construcci� de les pir�mides, ha demostrat que van ser constru�des per una corv�e de pagesos que provenien de tot Egipte. Pel que sembla treballaven all� mentre la inundaci� anual del Nil diluvi cobria els seus camps Tamb� hi havia una gran quantitat d'obrers especialistes, entre ells picapedrers, pintors, matem�tics i sacerdots.

La Dinastia V va comen�ar amb Userkaf (comen�a c. 2495 aC.) i es va caracteritzar per la creixent import�ncia del culte del d�u del sol Ra. En conseq��ncia, es van dedicar menys esfor�os a la construcci� de complexos piramidals que durant la quarta dinastia i m�s per a la construcci� dels temples del sol a Abusir. La decoraci� de complexos de pir�mides es va fer m�s elaborada durant la dinastia i el seu �ltim rei, Unas, va ser el primer a tenir els textos de les pir�mides inscrits en la seva pir�mide. L'expansi� dels interessos d'Egipte en productes comercials com ara ban�s, l'encens, com mirra i encens, l'or, el coure i altres metalls �tils, va obligar els antics egipcis per navegar per mars oberts. L'evid�ncia de la pir�mide de Sahure, segon rei de la dinastia, demostra que existia un intercanvi regular amb la costa siriana per obtenir fusta de cedre. Els faraons tamb� van endegar expedicions a la famosa Terra de Punt, possiblement en l'actual Eti�pia i Som�lia, per aconseguir ban�s, ivori i resines arom�tiques.

Durant la Dinastia VI (2345-2181 aC), el poder dels faraons es va afeblir gradualment a favor dels poderosos monarques (governadors regionals). Aquests ja no pertanyien a la fam�lia reial i el seu c�rrec va esdevenir hereditari, amb la qual cosa es van crear dinasties locals, independents en gran manera de l'autoritat central del fara�. Es van produir desordres interns durant l'incre�blement llarg regnat de Pepi II (2278-2184 aC), cap al final de la dinastia. La seva mort, molt m�s enll� de la dels seus hereus previstos, podria haver creat les lluites de successi� i el pa�s va caure en guerres civils durant d�cades despr�s del final del regnat de Pepi II. El cop final es va produir quan una severa sequera. va afectar la regi�, un fet que es va produir per una caiguda dr�stica de les precipitacions durant el segle XXII abans de Crist, i que va comportar una reducci� dr�stica del cabal del Nil i per tant dels seus nivells d'inundaci�. El resultat va ser el col�lapse de l'Imperi Antic seguit per d�cades de fam i conflictes.

Primer per�ode intermedi

Article principal: Primer per�ode intermedi d'Egipte

Model de cer�mica d'una casa usada en un enterrament del primer per�ode intermedi. Exposada al Museu Reial d'Ontario

Despr�s de la caiguda de l'Imperi Antic, hi va haver un per�ode d'uns 200 anys de temps conegut com el Primer Per�ode Intermedi, que generalment es creu que inclou un conjunt relativament fosc dels faraons que va des del final de les dinasties VI a la X, i la majoria de l'XI. La majoria d'aquests van ser probablement monarques locals que no tenien molt poder fora del seu propi domini limitat, i cap d'ells no va detenir el poder sobre el conjunt d'Egipte.

Si b� no hi ha gaireb� registres oficials que cobreixen aquest per�ode, hi ha una s�rie de textos de ficci� coneguts com a Lamentacions dels primers temps de l'Imperi Mitj� posteriors que poden donar una mica de llum sobre el que va passar durant aquest per�ode. Alguns d'aquests textos reflecteixen la ruptura del govern, altres al�ludeixen a la invasi� d'"arquers asi�tics". En general, les hist�ries se centren en una societat en qu� va ser enderrocat l'ordre natural de les coses en la societat i la natura.

Tamb� �s molt probable que fos durant aquest per�ode que tots els complexos de pir�mides i la tomba van ser saquejats. A m�s, els textos de les lamentacions al�ludeixen a aquest fet, i al comen�ament de l'Imperi Mitj� les m�mies es troben decorades amb encanteris m�gics que abans eren exclusius de la pir�mide dels reis de la Dinastia VU.

En 2160 abans de Crist una nova l�nia de faraons (dinasties IX i X) consolidaren el Baix Egipte des de la seva capital a Heracle�polis Magna. Una l�nia rival (la Dinastia XI) ubicada a Tebes reunific� Alt Egipte. Era doncs, inevitable, un xoc entre les dues dinasties rivals. Al voltant de 2055 aC les forces tebanes van derrotar els faraons heracleopolitans, es van reunificar les Dues Terres. El regnat del seu primer fara�, Mentuhotep II marca el comen�ament de l'Imperi Mitj�.

Regne Mitj�

Article principal: Regne Mitj� d'Egipte

Una est�tua os�ride de Mentuhotep II, fundador de l'Imperi Mitj�

El Regne Mitj� �s el per�ode en la hist�ria de l'antic Egipte que s'est�n des de l'establiment de la Dinastia XI al final de la Dinastia XIV, aproximadament entre 2030 aC i 1640 aC.

El per�ode compr�n dues fases, la Dinastia XI, que va governar des de Tebes i la Dinastia XII en endavant, que se centr� a Lisht. Originalment es va considerar que aquestes dues dinasties s'estengueren durant tota la durada d'aquest regne unificat, per� els historiadors ara consideren que la Dinastia XIII pertany, almenys en part, al Regne Mitj�.

Els primers faraons de l'Imperi Mitj� fan remuntar el seu origen a un nomarca de Tebes, "Intef el Gran, fill d'Iku", que s'esmenta en el nombre d'inscripcions contempor�nies. No obstant aix�, el seu successor immediat, Mentuhotep II, �s considerat el primer fara� d'aquesta dinastia.

Una inscripci� tallada durant el regnat de Wahankh Antef II mostra que ell va ser el primer d'aquesta dinastia que va pretendre governar sobre tot Egipte, una afirmaci� que va portar els tebans al conflicte amb els governants d'Heracle�polis Magna, la Dinastia X. Antef va emprendre diverses campanyes cap al nord, i va capturar l'important nom�s d'Abidos.

La guerra va continuar intermitentment entre les dinasties tebana i heracleapolitana fins al catorz� any de regnat de Nebhetepra Mentuhotep II, quan els heracleopolitans van ser derrotats, i la dinastia tebana va comen�ar a consolidar el seu govern. Mentuhotep II �s conegut per haver ordenat les campanyes militars cap al sud, a N�bia, que havia aconseguit la seva independ�ncia durant el primer per�ode intermedi. Tamb� hi ha evid�ncies d'accions militars contra Palestina. El rei va reorganitzar el pa�s i va posar un visir al capdavant de l'administraci� civil del pa�s.

Mentuhotep IV va ser l'�ltim fara� d'aquesta dinastia, i tot i estar absent de diverses llistes de faraons, el seu regnat est� testimoniat per unes poques inscripcions a Wadi Hammamat que descriuen expedicions a la costa de la Mar Roja i a les pedreres per tal d'aconseguir pedres per als monuments reials. El l�der d'aquesta expedici� va ser el seu visir Amenemhat, que est� �mpliament assumit que seria el futur fara� Amenemhet I, el primer rei de la Dinastia XII. Amenemhet, segons creuen alguns egipt�legs de manera �mplia, o b� va usurpar el tron o b� va assumir el poder despr�s de Mentuhotep IV mor�s sense fills.

Amenemhat I va construir una nova capital d'Egipte, coneguda com a Itjtawy, que es creu que se situava prop de l'actual Lisht, tot i que el cronista Maneth� afirma que la capital es va mantenir a Tebes. Amenemhat va pacificar per la for�a els disturbis interns, va reduir els drets dels nomarques, i se sap que va endegar almenys una campanya a N�bia. El seu fill Senusret I va continuar la pol�tica del seu pare per recuperar N�bia i altres territoris perduts durant el Primer Per�ode Intermedi. Els libus van ser sotmesos sota el seu regnat de quaranta-cinc anys i la prosperitat i la seguretat d'Egipte van ser assegurades.

Senusret III (1878 aC - 1839 aC) va ser un rei guerrer, va conduir les seves tropes al bell mig de N�bia, i va construir una s�rie de fortaleses massives a tot el pa�s per establir els l�mits formals d'Egipte amb les �rees conquistades del seu territori. Amenemhet III (1860 aC - 1815 aC) �s considerat l'�ltim gran fara� de l'Imperi Mitj�.

La poblaci� d'Egipte va comen�ar a superar els nivells de producci� d'aliments durant el regnat d'Amenemhet III, qui va ordenar l'explotaci� d'el Faium i l'augment de les operacions mineres al desert del Sina�. Tamb� va convidar els colons asi�tics a Egipte perqu� treballessin als monuments d'Egipte. Al final del seu regnat les inundacions anuals al llarg del Nil va comen�ar a fallar, i for�aren encara m�s els recursos del govern. La Dinastia XIII i XIV van ser testimonis de la lenta decad�ncia d'Egipte al segon per�ode intermedi en la qual alguns dels colons asi�tics d'Amenemhet III prendrien el poder sobre Egipte, com els hicsos.

Segon Per�ode Intermedi i els hicsos

Articles principals: Segon per�ode intermedi d'Egipte i Hicsos

El Segon Per�ode Intermedi marca un per�ode en qu� l'antic Egipte un cop m�s va caure en el caos entre el final de l'Imperi Mitj�, i l'inici de l'Imperi Nou. Aquest per�ode �s conegut com el temps dels hicsos (un poble asi�tic) que van fer la seva aparici� a Egipte, els regnats dels seus reis que componen les dinasties XV i XVI.

La Dinastia XIII va ser incapa� de mantenir-se en el temps a la terra d'Egipte, i una fam�lia governant provincial situat a les maresmes del Delta de l'oest, a Xois es va separar de l'autoritat central per formar la Dinastia XIV. La fragmentaci� de la terra es va accelerar despr�s que el regnat del rei Neferhotep I de la Dinastia XIII.

Els hicsos apareixen per primera vegada durant el regnat del fara� Sobekhotep IV de la Dinastia XIII, i pel volts del 1720 aC va prendre el control de la ciutat d'�varis. Les grans l�nies del relat tradicional de la "invasi�" de la terra pels hicsos es conserva a l'Aegyptiaca de Maneth�, que registra que durant aquest temps els hicsos van envair Egipte, dirigits per Salitis, fundador de la Dinastia XV. En les �ltimes d�cades, per�, la idea d'una migraci� simple, amb poc o gens de viol�ncia en q�esti�, ha aconseguit una mica de suport. Segons aquesta teoria, els governants egipcis de la dinastia XIII van ser incapa�os d'aturar aquests nous emigrants, que vingueren a Egipte des d'�sia, perqu� eren reis febles que lluitaven per fer front a diversos problemes dom�stics, inclosa una possible fam.

Els pr�nceps i cacics hicsos governaren al Delta oriental amb els seus vassalls egipcis locals. Els governants hicsos de la dinastia XV van establir la seva capital i seu del govern a Memfis i la seva resid�ncia d'estiu a �varis.

El regne dels hicsos va tenir el seu epicentre a l'est del delta del Nil i l'Egipte Mitj� i va ser limitat en grand�ria. Mai no s'estengu� cap al sud a l'Alt Egipte, que estava sota control dels governants de teb�. Les relacions dels hicsos amb el sud semblen haver estat principalment de car�cter comercial, tot i que els pr�nceps tebans semblen haver reconegut els governants hicsos i possiblement els han pagat tribut durant un cert per�ode.

Pels volt d'aquella �poca, Memfis va caure davant els hicsos, la casa governant egipci nadiua de Tebes va declarar la seva independ�ncia de la dinastia vassalla a Itj-tawy i es va erigir en la Dinastia XVII. Aquesta dinastia va demostrar ser la salvaci� d'Egipte i la que finalment conduiria a la guerra d'alliberament que va portar als hicsos de nou a �sia. Els dos �ltims reis d'aquesta dinastia foren Tao II i Kamosis. Amosis I finalitz� la conquesta i l'expulsi� dels hicsos de la regi� del delta, restaur� l'imperi teb� sobre la totalitat d'Egipte i reafirm� amb �xit el poder egipci en els seus antics territoris de N�bia i Canaan. El seu regnat marca l'inici del per�ode de la Dinastia XVIII i l'Imperi Nou.

Imperi Nou

Article principal: Imperi Nou d'Egipte

Possiblement com a resultat de la dominaci� estrangera dels hicsos durant el Segon Per�ode Intermedi, l'Imperi Nou va contempar l'intent per part d'Egipte de crear una barrera entre el Llevant i Egipte, i aconseguir la seva m�xima extensi� territorial. Es va expandir cap al sud a N�bia i va mantenir amplis territoris a l'Orient Mitj�. Els ex�rcits egipcis van lluitar contra els hitites pel control de l'actual S�ria.

Dinastia XVIII

Article principal: Dinastia XVIII d'Egipte

M�scara d'or de la m�mia de Tutankamon

Aquesta va ser una �poca de gran riquesa i poder d'Egipte. Alguns dels faraons m�s importants i coneguts van governar en aquest moment. Hatshepsut va ser un fara� d'aquesta �poca. Hatshepsut �s inusual, ja que fou una dona fara�, cosa poc comuna en la hist�ria d'Egipte. Fou una l�der ambiciosa i competent, que estengu� el comer� egipci cap al sud, en l'actual Som�lia i al nord, cap a la Mediterr�nia. Va governar durant vint anys a trav�s d'una combinaci� de propaganda generalitzada i habilitat pol�tica. El seu corregent i successor Tuthmosis III ("el Napole� d'Egipte") va ampliar l'ex�rcit d'Egipte i va governar amb gran �xit. Al final del seu regnat, va ordenar que el nom de la seva predecessora fos esborrat dels seus monuments. Va lluitar contra el poble asi�tic i va ser el m�s reeixit dels faraons egipcis. Amenhotep III va construir extensivament en el temple de Karnak, incloent el Temple de Luxor, que consistia en dos pilons, una columnata darrere de la nova entrada del temple, i un nou temple dedicat a la deessa Maat.

Dinastia XIX

Article principal: Dinastia XIX d'Egipte

Egipte i el seu m�n l'any 1300 abans de Crist

Representacions colossals de Rams�s II en un temple dedicat a ell a Abu Simbel.

Rams�s I va regnar durant dos anys i va ser succe�t pel seu fill Seti I. Seti I va continuar el treball de Horemheb en la restauraci� del poder, el control i el respecte a Egipte. Tamb� va ser responsable de la creaci� del complex del temple a Abidos.

Es podria dir que el poder de l'Antic Egipte com a Estat-naci� va assolir el seu punt m�xim durant el regnat de Rams�s II ("el Gran") de la Dinastia XIX. Va regnar durant 67 anys, a partir dels 18 anys, va continuar l'obra del seu predecessor immediat i va crear molts m�s espl�ndids temples, com el d'Abu Simbel a la frontera amb N�bia. Va tractar de recuperar territoris al Llevant que s'havien escapat del control de la Dinastia XVIII. Les seves campanyes de reconquesta van culminar en la Batalla de Cadeix en 1274 abans de Crist, on va dirigir els ex�rcits egipcis contra els del rei hitita Muwatallis II i va ser capturat en la primera emboscada militar de qu� es t� const�ncia en la hist�ria. Rams�s II va ser fam�s per la gran quantitat de fills que va engendrar de les seves diferents esposes i concubines. La tomba que va construir per als seus fills (molts dels quals li van sobreviure) a la Vall dels Reis, ha demostrat ser el major complex funerari a Egipte.

Els seus successors immediats van continuar les campanyes militars, malgrat que cada vegada hi havia assumptes m�s complicats i turbulents a la cort. Rams�s II va ser succe�t pel seu fill Merneptah i despr�s pel fill de Merenptah, Seti II. El tron de Seti II sembla haver estat q�estionat pel seu mig germ� Amenmesse, que pot haver governat temporalment de Tebes. A la seva mort, el fill de Seti II, Siptah, que pot haver estat afectat per poliomielitis durant la seva vida, va ser nomenat al tron pel canceller Bay, un plebeu asi�tic que va ser visir entre bastidors. Amb la primerenca mort de Siptah, el tron va ser assumit per Tausret, la reina v�dua de Seti II (i possiblement la germana d'Amenmesse). Un per�ode d'anarquia al final del curt regnat de Tausret va contemplar una reacci� nativa al control estranger que port� a l'execuci� del canceller, i a la col�locaci� de Setnakht al tron, amb la qual cosa s'establia la Dinastia XX.

Dinastia XX

Article principal: Dinastia XX d'Egipte

Es considera de manera general que l'�ltim "gran" fara� de l'Imperi Nou fou Rams�s III, fill de Setnakhte, que va regnar tres d�cades despr�s de l'�poca de Rams�s II. En l'any 8 del seu regnat, el pobles de la mar van envair Egipte per terra i mar. Rams�s III els va derrotar en dues grans batalles en terra i mar. Va afirmar que els va incorporar com a poble sotm�s i els va establir al sud de Canaan, tot i que hi ha proves que van irrompre al Canaan. La seva pres�ncia a Canaan pot haver contribu�t a la formaci� de nous estats en aquesta regi�, com el dels filisteus despr�s de la caiguda de l'Imperi egipci. Tamb� es va veure obligat a lluitar contra la invasi� de les tribus l�bies en dues grans campanyes al Delta occidental d'Egipte en l'any 6 i 11 anys respectivament.

L'alt cost d'aquestes batalles esgot� lentament el Tresor d'Egipte i va contribuir al declivi gradual de l'imperi egipci a �sia. La gravetat d'aquestes dificultats es veu agreujada pel fet que la primera vaga coneguda en la hist�ria es va produir durant l'any 29 del regnat de Rams�s III, quan no es van poder proveir les racions d'aliments pels favorits d'Egipte, els constructors de tombes per a l'elit reial i els artesans de la localitat de Deir al-Madinah (en aquella �poca el menjar era el salari, ja que no existia la moneda). Alguna cosa en l'aire va impedir que arrib�s prou llum solar a terra i tamb� va impedir un creixement mundial dels arbres durant gaireb� dues d�cades completes fins al 1140 aC Una de les causes que s'han proposat �s l'erupci� del volc� Hekla a Isl�ndia, per� la dataci� d'aquest esdeveniment continua sent objecte de controv�rsia.

Despr�s de la mort de Rams�s III es van produir interminables disputes entre els seus hereus. Tres dels seus fills assumirien el poder com a Rams�s IV, Rams�s VI i Rams�s VIII, respectivament. No obstant aix�, en aquesta �poca Egipte estava tamb� cada vegada m�s assetjat per una s�rie de sequeres, inundacions del Nil a nivells inferiors al normal, fam, malestar social i corrupci� oficial. El poder de l'�ltim fara�, Rams�s XI, es va fer tan feble que al sud els Summes Sacerdots d'Amon es van convertir en els governants de facto de l'Alt Egipte, mentre que Esmendes I controlava el Baix Egipte, fins i tot abans de la mort de Rams�s XI. Esmendes fundaria finalment la Dinastia XXI a Tanis.

Tercer Per�ode Intermedi

Article principal: Tercer per�ode intermedi d'Egipte

Esfinx del fara� nubi� Taharqa

Dinastia XXV

Despr�s de la mort de Rams�s XI, el seu successor Esmendes I va governar des de la ciutat de Tanis al nord, mentre que els Summes Sacerdots d'Amon tenien el control efectiu de la zona sud del pa�s, tot i que encara reconeixen nominalment Esmendes com a rei. Cerny De fet, aquesta divisi� va ser menys significativa del que sembla, ja que tant els sacerdots com els faraons procedien de la mateixa fam�lia. Piankh, va assumir el control de l'Alt Egipte, i govern� des de Tebes, fins al l�mit nord del seu control que acabava a Al-Hibah. (El gran sacerdot Herihor havia mort abans de Rams�s XI, per� tamb� va ser un governant semi-independent en els �ltims dies del regnat del rei.) El pa�s es va tornar a dividir en dues parts, amb els sacerdots a Tebes i els faraons a Tanis. Llur regnat sembla produir-se sense cap altra distinci�, i van ser reempla�ats sense aparent lluita pels reis libis de la Dinastia XXII.

Egipte sempre ha tingut vincles amb L�bia, i el primer rei de la nova dinastia, Sheshonq I, va ser un meixweix libi, que va exercir com a comandant dels ex�rcits, sota l'�ltim governant de la Dinastia XXI, Psusennes II. Va unificar el pa�s, pos� el clergat d'Amon sota control del seu propi fill com a Summe Sacerdot d'Am�n, c�rrec que abans era una designaci� heredit�ria. La naturalesa escassa i desigual dels registres escrits d'aquest per�ode suggereixen que era inestable. No sembla que hi hagi hagut molts grups subversius, el que finalment va conduir a la creaci� de la XXIII Dinastia, que es va desenvolupar simult�niament amb l'�ltima part de la Dinastia XXII. El pa�s es va reunificar amb la dinastia XXII, fundada pel Sheshonq I el 945 aC (o 943 aC), que descendia d'immigrants meixweix, originaris de l'Antiga L�bia. Aix� va portar estabilitat al pa�s durant m�s d'un segle. Despr�s del regnat d'Osorkon II el pa�s s'havia fragmentat de nou en dos estats, amb Sheshonq III de la Dinastia XXII que controlava el Baix Egipte en 818 aC, mentre que Takelot II i el seu fill (el futur Osorkon III) van governar el Mitj� i l'Alt Egipte.

Despr�s de la retirada d'Egipte de N�bia a finals de l'Imperi Nou, una dinastia nativa va prendre el control de N�bia. Sota el rei Piankhi, el fundador nubi� de la Dinastia XXV, els nubians empenyeren cap al nord, en un esfor� per aixafar als seus opositors libis que governaven al Delta. Piankhi va aconseguir assolir el poder fins a Memfis. El seu oponent Tefnakht se sotmet� finalment a ell, per� se li va permetre romandre en el poder en el Baix Egipte i va fundar l'ef�mera Dinastia XXIV a Sais. El Regne de Cuix cap al sud es va aprofitar d'aquesta divisi� i la inestabilitat pol�tica i va derrotar la for�a combinada de diversos governants nadius egipcis com Peftjaubast, Osorkon IV de Tanis, i Tefnakht de Sais. Piankhi va establir la Dinastia XXV d'origen nubi� i va nomenar els governants derrotats com als seus governadors provincials. Va ser succe�t per primera vegada pel seu germ�, Shabaka i pels seus dos fills Shebitku i Taharqa. Taharqa reunific� les "Dues Terres" del nord i el sud d'Egipte i va crear un imperi que era tan gran com no ho havia estat des de l'Imperi Nou. La Dinastia XXV va marcar el comen�ament d'un per�ode de renaixement de l'antic Egipte. Religi�, les arts i l'arquitectura van ser restaurats a la seva gl�ria antiga, Orient i noves formes Unit. Faraons, com Taharqa, constru�ts o restaurats els temples i monuments en tota la vall del Nil, incloent a Memfis, Karnak, Kawa, Jebel Barkal, etc. Va ser durant la Dinastia XXV que la vall del Nil va contemplar la primera construcci� generalitzada de pir�mides (moltes en l'actual Sudan) des de l'Imperi Mitj�

El prestigi internacional d'Egipte va disminuir considerablement en aquesta �poca. Els aliats internacionals del pa�s havien caigut sota l'esfera d'influ�ncia d'Ass�ria i des del 700 aC aproximadament, la q�esti� va esdevenir quan (i no pas si) hi hauria guerra entre els dos estats. El regnat de Taharqa i el del seu successor, Tanutamon, es van omplir de conflictes constants amb els assiris contra els quals hi va haver nombroses vict�ries, per� en �ltima inst�ncia, Tebes va ser ocupada i Memfis saquejada.

Període tardà

Article principal: Baix imperi d'Egipte

A partir de 671 aC a endavant, Memfis i la regió del Delta es va convertir en el blanc de molts atacs per part dels assiris, que va expulsar els nubians i van lliurar el poder als reis vassalls de la Dinastia XXVI. Psamètic I va ser el primer a ser reconegut com el rei de tot Egipte, i va portar una major estabilitat al país durant un regnat de 54 anys des de la nova capital, Sais. Quatre successius reis saítes van continuar guiant Egipte amb èxit i de manera pacífica des de 610-526 aC,, i mantingueren els babilonis a distància amb l'ajut de mercenaris grecs.

Al final d'aquest període va anar creixent una nova potència al Pròxim Orient: Pèrsia. El faraó Psamètic III va haver de fer front al poder de Pèrsia a Pelúsion, va ser derrotat i breument va escapar a Memfis, però al final va ser capturat i executat.

Dominació persa

Articles principals: Primer període persa d'Egipte i Segon període persa d'Egipte

L'Egipte aquemènida es pot dividir en tres etapes: el primer període d'ocupació persa l'ocupació, quan Egipte va esdevenir un sàtrapa, un segon interval d'independència, i un últim període d'ocupació.

El rei persa Cambises va assumir el títol oficial de Faraó, i es va anomenar a si mateix Mesuti-Re ("Re ha donat a llum"), i va sacrificar als déus egipcis. Va ser fundador de la Dinastia XXVII. Egipte va ser unit llavors a Xipre i Fenícia en la sisena satrapia de la dinastia aquemènida.

Els successors de Cambises, Darios I el Gran i Xerxes, van seguir una política similar, van visitar el país i van evitar un atac atenès. És probable que Artaxerxes I i Darios II visitessin el país, tot i que no està documentat en les fonts, i no va impedir que els egipcis tinguessin una sensació d'infelicitat.

Durant la guerra de successió després del regnat de Darios II, que va esclatar l'any 404, els egipcis es van revoltar sota el lideratge d'Amirteu II i van recuperar la seva independència. Aquest únic governant de la Dinastia XXVIII va morir el 399 aC, i el poder va anar a parar a la Dinastia XXIX. La Dinastia XXX va ser fundada l'any 380 aC i va durar fins al 343 abans de Crist. Nectabeu II va ser l'últim rei natiu que va governar Egipte.

Artaxerxes III (358-338 aC) va reconquerir la vall del Nil per un breu període (343-332 aC). En l'any 332 aC, Mazaces va lliurar el país a Alexandre el Gran sense lluitar. L'imperi aquemènida havia acabat, i durant un temps Egipte va ser una satrapia en l'imperi d'Alexandre. Més tard, els ptolomeus i el romans governaren successivament la vall del Nil

Dinastia ptolemaica

Article principal: Dinastia ptolemaica

En 332 aC, Alexandre III de Macedònia va conquerir Egipte amb poca resistència per part dels perses. Va ser rebut per Egipte com un llibertador. Va visitar Memfis, i se'n va anar en peregrinació a l'oracle d'Amon a l'Oasi de Siwa. L'oracle va declarar que ell era el fill d'Amon. Va conciliar bé amb els egipcis pel respecte que va mostrar a llur religió, però va designar grecs a pràcticament tots els càrrecs de categoria superior al país, i va fundar una nova ciutat grega, Alexandria, per ser la nova capital. La riquesa d'Egipte ara podria ser aprofitada per a la conquesta d'Alexandre de la resta de l'Imperi Persa. A principis del 331 aC que estava llest per partir, i va conduir a les seves forces lluny de Fenícia. Va deixar Cleòmenes com a governant nomarca per al control d'Egipte en la seva absència. Alexandre mai no va tornar a Egipte.

Després de la mort d'Alexandre el Gran a Babilònia l'any 323 aC, va esclatar una crisi de successió entre els seus generals. Inicialment, Perdicas va governar l'imperi com a regent del mig germà d'Alexandre Arrideu, que es convertiria en Filip III Arrideu i, a continuació, com a regent tant de Filip III com del fill nadó d'Alexandre, Alexandre IV de Macedònia, que no havia nascut en el moment de la mort del seu pare. Perdicas nomenà Ptolemeu, un dels companys més propers d'Alexandre, com a sàtrapa d'Egipte. Ptolemeu va governar Egipte des de l'any 323 aC, nominalment en nom dels coreis Filip III i Alexandre IV. No obstant això, com que l'imperi d'Alexandre el Gran es va desintegrar, Ptolemeu aviat es va establir com a governant en el seu propi dret. Ptolemeu va defensar amb èxit Egipte contra la invasió de Perdicas el 321 aC, i va consolidar la seva posició a Egipte i els seus voltants durant la guerres dels diàdocs (322 aC- 301 aC). El 305 aC, Ptolemeu va prendre el títol de rei. El 305 aC, Ptolemeu I Soter ("Salvador"), va fundar la dinastia ptolemaica que hauria de governar Egipte durant gairebé 300 anys.

Els Ptolomeus posteriors van assumir les tradicions egípcies en casar-se amb els seus germans, es van retratar a si mateixos en els monuments públics amb estil i vestit egipci, i van participar en la vida religiosa egípcia. La cultura hel·lenística va prosperar a Egipte i després de la conquesta musulmana. Els Ptolomeus hagueren de lluitar contra rebel·lions natives i van participar en guerres estrangeres i civils que van portar a la caiguda del regne i a la seva annexió per Roma.

Bibliografia

Egipte faraònic

• Adkins, L. and Adkins, R. The Little Book of Egyptian Hieroglyphics. Londres: Hodder and Stoughton, 2001. 
• Baines, John i Jaromir Malek. The Cultural Atlas of Ancient Egypt. revisada. Facts on File, 2000. ISBN 0-8160-4036-2. 
• Bard, KA. Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt. Nova York: Routledge, 1999. ISBN 0-415-18589-0. 
• Bierbrier, Morris. The Tomb Builders of the Pharaohs. Nova York, NY: Charles Scribner's Sons, 1984. ISBN 0-684-18229-7. 
• Booth, Charlotte. The Hyksos Period in Egypt. Shire Egyptology, 2005. ISBN 0-7478-0638-1. 
• Cerny, J. Egypt from the Death of Ramesses III to the End of the Twenty-First Dynasty' in The Middle East and the Aegean Region c.1380-1000 BC. Cambridge University Press, 1975. ISBN 0-521-08691-4. 
• Clarke, Somers; R. Engelbach. Ancient Egyptian Construction and Architecture. Dover Publications, 1990. ISBN 0-486-26485-8. 
• Clayton, Peter A. Chronicle of the Pharaohs. Thames and Hudson, 1994. ISBN 0-500-05074-0. 
• Dodson, Aidan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3. 
• Edgerton, William F. «The Strikes in Ramses III's Twenty-Ninth Year». Jnes 10, 3a edició, juliol 1951.
• Gillings, Richard J. Mathematics in the Time of the Pharaohs. Nova York: Dover, 1972. ISBN 0-262-07045-6. 
• Greaves, R.H.; O.H. Little. Gold Resources of Egypt, Report of the XV International Geol. Congress, South Africa, 1929. 
• Grimal, Nicolas. A History of Ancient Egypt. Blackwell Books, 1992. ISBN 0-631-17472-9. 
• Herodotus ii. 55 and vii. 134
• Kemp, Barry. Ancient Egypt: Anatomy of a Civilization. Routledge, 1991. ISBN 0-415-01281-3. 
• Kitchen, Kenneth Anderson. The Third Intermediate Period in Egypt (1100–650 BC). 3a edició. Warminster: Aris & Phillips Limited, 1996. 
• Lehner, Mark. The Complete Pyramids. Londres: Thames & Hudson, 1997. ISBN 0-500-05084-8. 
• Lucas, Alfred. Ancient Egyptian Materials and Industries, 4a Ed.. Londres: Edward Arnold Publishers, 1962. 
• Dr. Peter Der Manuelian. Egypt: The World of the Pharaohs. Bonner Straße, Colònia, Alemanya: Könemann Verlagsgesellschaft mbH, 1998. ISBN 3-89508-913-3. 
• Myśliwiec, Karol. The Twighlight of Ancient Egypt: First Millennium B.C.E.(trans. by David Lorton). Ithaca and Londres: Cornell University Press, 2000. 
• Nicholson, Paul T. et al.. Ancient Egyptian Materials and Technology. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2000. ISBN 0-521-45257-0. 
• John Romer. A History of Ancient Egypt:From the First Farmers to the Great Pyramid. Allen Lane (2012). ISBN 978-1-84614-377-9
• Robins, Gay. The Art of Ancient Egypt. Harvard University Press, 2000. ISBN 0-674-00376-4. 
• Scheel, Bernd. Egyptian Metalworking and Tools. Haverfordwest, Great Britain: Shire Publications Ltd, 1989. ISBN 0-7478-0001-4. 
• Shaw, Ian. The Oxford History of Ancient Egypt. Oxford University Press, 2003. ISBN 0-500-05074-0. 
• Wilkinson, R. H.. The Complete Temples of Ancient Egypt. Londres: Thames and Hudson, 2000. ISBN 0-500-05100-3. 
• Wilkinson, R.H.. The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Londres: Thames and Hudson, 2003. ISBN 0-500-05120-8. 
• Wilkinson, R.H.. The Rise and Fall of Ancient Egypt: The History of a Civilisation from 3000BC to Cleopatra. Londres: Bloomsbury, 2010. ISBN 978-0-7475-9949-4. 
• Yurco, Frank J. «End of the Late Bronze Age and Other Crisis Periods: A Volcanic Cause». Saoc 58, 1999.

Egipte ptolemaic

• Bowman, Alan K. Egypt after the Pharaohs 332 BC – AD 642. 2a edició. Berkeley: University of California Press, 1996, p. 25–26. ISBN 0-520-20531-6. 
• Lloyd, Alan Brian. The Ptolemaic Period (332–30 BC) In The Oxford History of Ancient Egypt, editat per Ian Shaw. Oxford i New York: Oxford University Press, 2000. 
• Stanwick, Paul Edmond. Portraits of the Ptolemies: Greek kings as Egyptian pharaohs. Austin: University of Texas Press, 2003. ISBN 0-292-77772-8. 

Enllaços externs

• Egipte: una civilització mil·lenària. Resum esquemàtic presentat per l'XTEC. (català)
• The Ancient Egypt Site (anglès)
• WWW-VL: Història: antic Egipte Arxivat 2012-05-04 a Wayback Machine. (anglès)