José María Aznar López
.jpeg)
.svg){kind=small}
_Logo_(2000-2007).svg){kind=logo}
.svg)
Jos� Mar�a Alfredo Aznar L�pez (Madrid, 25 de febrer de 1953) �s un pol�tic espanyol[1] que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.
Biografia
[modifica]Va n�ixer el 25 de febrer de 1953 a la ciutat de Madrid,[1] net de Manuel Aznar Zubigaray, antic nacionalista basc que va passar a donar suport a Franco, i fill del periodista Manuel Aznar Acedo.
Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es llicenci� l'any 1975. Va aconseguir l'any seg�ent mitjan�ant oposicions la pla�a de funcionari com a inspector d'hisenda, i va esdevenir cap del Servei de Coordinaci� del Ministeri d'Economia.
Relacions familiars
[modifica]Est� casat amb Ana Botella Serrano, exalcaldessa de la ciutat de Madrid pel PP, i t� dos fills i una filla, Ana Aznar Botella, que va casar-se amb Alejandro Agag el 2002 a El Escorial.
Activitat pol�tica
[modifica]Milit� inicialment en les files d'Alianza Popular (AP), partit en el qual ingress� el 1979. Entre 1982 i 1987 fou Secretari General d'aquest partit.[1] A les eleccions generals de 1982 i en les de 1986 fou escollit diputat al Congr�s dels Diputats per la circumscripci� d'�vila, esdevenint l'any seg�ent President de Castella i Lle� (1987-1989). Vicepresident del seu partit des del gener de 1989, al setembre dimit� del seu c�rrec auton�mic per esdevenir candidat, amb el suport de Manuel Fraga president nacional del Partit Popular, a la presid�ncia del Govern d'Espanya en les eleccions generals d'aquell any, en les quals el PP es va convertir en la principal for�a de l'oposici� parlament�ria, i novament Aznar fou elegit diputat, en aquest cas per la circumscripci� de Madrid.
A les eleccions generals de 1993 va ser derrotat novament pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) de Felipe Gonz�lez, en aquesta ocasi�, per�, per un petit marge de vots. El 19 d'abril de 1995, sent cap de l'oposici�, fou objecte d'un atemptat del grup terrorista ETA del qual va sortir il�l�s gr�cies al blindatge del seu vehicle.
En les eleccions generals del 3 de mar� de 1996 el Partit Popular va ser el partit m�s votat, encara que no va tenir la majoria absoluta, per la qual cosa es va veure obligat a pactar amb diferents partits nacionalistes (Converg�ncia i Uni�, Partit Nacionalista Basc i Coalici� Can�ria), i Aznar va poder accedir a la presid�ncia del govern espanyol, sent investit el 4 de maig d'eixe any.[1]
Presid�ncia del Govern
[modifica]Primera legislatura (1996-2000)
[modifica]En la primera legislatura d'Aznar el seu govern va obtenir la majoria simple per la qual cosa hagu� de comptar amb el suport per a la seva investidura dels partits CiU, PNB i Coalici� Can�ria, el que va matisar la seva pol�tica.
La seva pol�tica va estar dominada per una reeixida agenda econ�mica, afavorida per la bonan�a internacional, amb ajustaments pressupostaris per tal d'assolir el d�ficit zero, i amb l'objectiu de complir els criteris de converg�ncia amb l'euro. Sota el seu govern l'economia espanyola va mostrar una for�a considerable al cr�ixer m�s r�pid que la de molts altres pa�sos europeus, donat el baix nivell del que partia. Es va reduir l'atur (de m�s del 20% l'any 1996 a prop de l'11% el 2003), es va mantenir la inflaci� dintre dels marges marcats per la Uni� Europea i es van sanejar els comptes p�blics per primera vegada des del retorn de la democr�cia a Espanya. Seguint les idees liberals econ�miques amb les quals havia arribat al poder, part d'aquest creixement econ�mic es va fer mitjan�ant una pol�tica de privatitzacions de serveis p�blics.
Entre 1996 i 1999 es va procedir a la plena integraci� d'Espanya en l'estructura militar de l'OTAN i en la Uni� Europea, tenint el pa�s una major projecci� internacional.
Respecte a la pol�tica antiterrorista, el seu govern s'hagu� d'enfrontar a les majors massacres comeses per ETA i als assassinats, d'entre molts altres, del regidor del PP Gregorio Ord��ez, el segrest i posterior assassinat del tamb� regidor popular Miguel �ngel Blanco i de pol�tics del PSOE. El 1998 ETA va declarar una treva, que va ser aprofitada pel President per ordenar contactes amb l'organitzaci� tenint una primera reuni� a la ciutat de Z�ric (Su�ssa) i modificant la seva pol�tica de dispersi� dels terroristes, acostant al Pa�s Basc a uns 135 presos. No obstant aix�, les converses fracassaren i ETA trenc� la treva, denominada pel ministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja com la "treva-parany", el qual sempre havia desconfiat de la treva sostenint que era nom�s l'adquisici� d'un temps per a poder recuperar la infraestructura que venia perdent a causa de la forta persecuci� policial.
El 1999 l'euro va ser introdu�t a Espanya, malgrat el temor anys enrere que Espanya no assoliria complir les pol�tiques de converg�ncia introdu�des per la Uni� Europea. Aix� va ser considerat un important �xit per Aznar i el seu govern. El PP tamb� va considerar com �xit la cont�nua baixada de l'atur (encara que seguia sent el m�s alt de la UE. A la fi de 1999 el PSOE va danyar la reputaci� d'efic�cia del govern quan va revelar que el nombre de funcionaris d'alt rang s'havia incrementat en un 15% des del passat any, malgrat les promeses del PP d'eliminar part de la burocr�cia.
Segona legislatura (2000-2004)
[modifica]
En les eleccions generals de 2000 el PP torn� a ser la for�a m�s votada. Va aconseguir la majoria absoluta en ambdues cambres, i per aix� no va haver de pactar amb els partits nacionalistes, com havia fet el 1996 i va poder desenvolupar la seva pol�tica sense interfer�ncies externes.
Els majors assoliments del PP al llarg d'aquesta segona legislatura foren l'estabilitat institucional, at�s que no havia oposici� real d'altres partits, la inserci� d'Espanya a l'euro i una bonan�a econ�mica que contrastava amb les crisis que es van veure sumits altres pa�sos europeus. El mateix Aznar va fer famosa la seva expressi�, moltes vegades repetida, Espa�a va bien ("Espanya va b�") enorgullint-se aix� de l'�xit econ�mic aconseguit pel seu govern. No obstant aix�, alguns sectors de l'oposici� van defensar que les bases econ�miques ja havien estat anteriorment assentades per la gesti� del ministre Pedro Solbes en l'�ltim govern de Felipe Gonz�lez i que la bonan�a no afectava a la butxaca dels ciutadans si no tot el contrari.
A la segona legislatura va assolir pactes amb el PSOE en mat�ria antiterrorista com el pacte antiterrorista que va permetre, entre d'altres, la promulgaci� de la Llei de Partits i la conseg�ent il�legalitzaci� de Batasuna.
La legislatura es va caracteritzar per les reformes econ�miques, una baixada en els impostos directes i una important creaci� d'ocupaci�, que va ascendir als cinc milions de llocs de treball entre 1996 i 2004. No obstant aix� aquesta situaci� d'�xit econ�mic no qued� exempta de cr�tiques. Els sindicats es queixaren que l'ocupaci� s'estava convertint en prec�ria a causa de la "flexibilitat laboral" dels anomenats �contractes precaris�, i de la "moderaci� salarial". Era una pol�tica basada per tant en la teoria que amb menys costos per als empresaris a l'hora d'efectuar contractes i acomiadaments s'agilitaria la creaci� d'ocupaci�. El resultat negatiu va ser una major eventualitat en el treball, mentre que el positiu fou efectivament una disminuci� de l'�ndex d'atur. Per a un ciutad� de classe mitjana una gran quantitat de b�ns de consum habitual pujaven de preu, cosa que fou interpretada pels sindicats com un augment de la difer�ncia entre classes i de la p�rdua de poder adquisitiu generalitzada. La situaci� es va aguditzar amb l'arribada de la nova moneda, amb la qual les pujades de preus es van fer paleses (igual que en la resta de pa�sos europeus). Aquest mateix any el govern va decidir canviar la manera de comptabilitzar l'�ndex d'inflaci�, adequant-se a les normes europees, amb el que les dades reflectides van desembocar en una p�rdua de poder adquisitiu de la majoria de pensions fixes aix� com del salari m�nim interprofessional i molts altres percepcions subjectes a barem estatal.
A partir de 2002 es va produir un gran desgast del Govern a causa d'una gran agitaci� pol�tica i social entorn de certes q�estions: la conflictivitat laboral, incloent una vaga general el 2002, el decret de reforma universit�ria (LOU), l'aplicaci� del Pla Hidrol�gic Nacional (PHN), la gesti� de l'accident del petrolier "Prestige" (que va provocar una marea negra a les costes gallegues i cant�briques). Tamb� reb� cr�tiques ciutadanes pel seu suport a George Bush i Tony Blair, a pesar de la important mobilitzaci� en contra de la intervenci� armada, en l'ocupaci� de l'Iraq amb el pretext de la possessi�, per part del r�gim de Saddam Hussein, d'armes de destrucci� massiva, de tenir vincles amb Al Qaeda i de ser un perill imminent per a la humanitat; acusacions que van ser fortament contestades per alguns pol�tics com el president franc�s Jacques Chirac, el Canceller alemany Gerhard Schr�der i el President rus Vlad�mir Putin.
La majoria d'aquests problemes eren sistem�ticament atribu�ts per l'oposici� a una falta de di�leg amb la resta de les forces pol�tiques, fet rebutjat diverses vegades per membres del govern que van assenyalar que Aznar va intervenir un total de 395 vegades al Parlament en els seus vuit anys de president, moltes m�s que les 91 vegades en els 13 anys de Felipe Gonz�lez[2] i el govern d'Aznar va contestar a 157 preguntes en Ple, moltes m�s que altres presidents en altres legislatures. Tamb� fou criticada la pol�tica sud-americana del govern Aznar, amb clares mostres d'oposici� al president de Cuba Fidel Castro i el president de Vene�uela Hugo Ch�vez. Aquest �ltim arrib� a acusar a Aznar d'estar entre els dirigents internacionals que van voler donar un cop d'estat contra ell.
Fallades en la planificaci� en les infraestructures, com �s el cas de l'AVE entre Madrid i Lleida, i en la gesti� de l'accident del Iak-42 a Turquia el 2003 li van reportar abundants cr�tiques des de l'oposici�.
Al febrer de 2004 Jos� Mar�a Aznar va pronunciar un discurs al Capitoli dels Estats Units d'Am�rica durant el seu quinz� viatge oficial a aquest pa�s. Durant el discurs va posar �mfasi en l'alian�a amb aquest pa�s en la lluita contra el terrorisme. Despr�s del canvi de govern es va fer p�blic que s'havia contractat, a trav�s del Ministeri d'Afers Exteriors, l'ag�ncia d'advocats Piper Rudnick per a desenvolupar tasques de pressi� en favor de la concessi� de la medalla del Congr�s dels EUA a Aznar per una suma de 2 milions de d�lars. El PP va argumentar que havia estat contractada per a defensar els interessos econ�mics i diplom�tics d'Espanya, seguint una pr�ctica habitual a Washington DC i iniciada pels governs socialistes.
Atemptats de Madrid (11 de mar� de 2004)
[modifica]A tres dies de les eleccions generals de 2004 van tenir lloc els Atemptats de l'11-M a Madrid, en els quals van morir 191 persones, i que es van atribuir inicialment a ETA. En la seva declaraci� p�blica[3] de la tarda de l'11 de mar�, Aznar no va esmentar a la banda pel seu nom, encara que es va referir inequ�vocament a ella. Tots els representants pol�tics com Jos� Luis Rodr�guez Zapatero o el lehendakari Juan Jos� Ibarretxe, que van realitzar declaracions minuts despr�s de l'atemptat, van coincidir plenament amb aquesta valoraci� inicial. Seguidament fonts pr�ximes a ETA i portaveus habituals de la banda van negar que fos ETA l'autora de l'atemptat. El mateix Aznar crid� als directors dels principals peri�dics nacionals a la una de la tarda del mateix dia 11 per a transmetre'ls el seu absolut convenciment que ETA era l'autora de la massacre.
Despr�s de les primeres investigacions policials i dels serveis secrets alguns mitjans de comunicaci� internacionals, aix� com alguns serveis secrets estrangers, van comen�ar a donar per m�s probable l'autoria d'algun grup terrorista islamista. El govern va anunciar en la tarda del dia 11 l'obertura d'una segona l�nia d'investigaci� encara que va insistir que la principal hip�tesi �s que havia estat ETA. Els representants pol�tics de l'oposici� van anar desmarcant-se d'aquestes posicions, decantant-se per l'autoria d'Al-Qaida deixant al govern sol en la seva tesi. Al principi membres del govern van desqualificar les versions que atribu�en la matan�a al grup islamista, per� el mateix dia 11 les van admetre com a possibles �dhuc insistint en la hip�tesi d'ETA com primera i fonamental teoria. La Ministra d'Exteriors, va comunicar als c�nsols i diplom�tics espanyols que difonguessin la tesi d'ETA a l'exterior i fins i tot es va assolir una condemna expl�cita a ETA per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Malgrat tot, la manifestaci� celebrada per a condemnar els atemptats feia solament al�lusi� a ETA, i el govern va mantenir com a priorit�ria aquesta tesi fins al dia abans de les eleccions.
La gesti� de la brutal massacre terrorista va ser criticada per l'oposici� i per diversos mitjans de comunicaci�. La ira per la massacre terrorista va dur a milers de persones a sortir al carrer i, en plena jornada de reflexi�, el 13 de mar� es van produir mobilitzacions contra el PP davant de les seves seus que van ser convocades a trav�s de missatges SMS. La violaci� de la jornada de reflexi� per part del candidat del PP Mariano Rajoy Brey, que acus� el PSOE de fomentar aquestes mobilitzacions, i del responsable d'Estrat�gia Electoral del PSOE Alfredo P�rez Rubalcaba[4] van fer augmentar la tensi� del moment i el Partit Popular va denunciar un assetjament medi�tic.[5][6]
Finalment el seu partit va perdre les eleccions del 14 de mar� en veure's superat en vots pel PSOE.
Abandonament de la pol�tica
[modifica]El 2004, despr�s de la presa de possessi� del secretari general del PSOE, Jos� Luis Rodr�guez Zapatero, com a nou president del govern espanyol, Aznar abandon� la pol�tica activa. Li va ser atorgada la Medalla d'Or del Congr�s dels Estats Units d'Am�rica i va ser nomenat membre del Consell d'Estat d'Espanya.
En abril de 2004 fou nomenat president de la Fundaci� per a l'An�lisi i els Estudis Socials (FAES),[7] entitat molt propera al seu partit, i una vegada nomenat Mariano Rajoy president del Partit Popular en 2004, al XV Congr�s del partit[8] fou nomenat president d'honor d'aquest partit, fins que renunci� en 20 de desembre de 2016 per desavinences amb la l�nia del partit.[9] Aix� mateix fou nomenat professor de la Universitat de Georgetown en aquell pa�s, on imparteix classes sobre Europa.
El juny de 2006 es convert� en el primer conseller no anglosax� de l'imperi de mitjans de comunicaci� News Corporation, propietat de Rupert Murdoch, motiu pel qual abandon� el lloc que ocupava al Consell d'Estat espanyol.[10] El juny de 2007 es va fer p�blic que havia estat fitxat per un fons d'inversi� brit�nic, Centaurus Capital, que opera des del parad�s fiscal de les Illes Caiman.[11]
El gener de 2011 es va anunciar la seva incorporaci� com a assessor extern de la c�pula directiva d'Endesa enfocat a �temes llatinoamericans�, amb un sou de 200.000 euros anuals.[12] Mesos despr�s, el setembre del mateix any, es va anunciar la seva incorporaci� a la multinacional minera Barrick Gold Corporation, la m�s gran del mon dedicada a l'or, en qualitat de membre del consell assessor.[13] En 2013 va fitxar pel bufet DLA Piper en qualitat d'assessor internacional, que va deixar en 2018 per fitxar pel bufet Latham & Watkins i exercir la mateixa posici�.[14]
Obres
[modifica]- 1991: Libertad y solidaridad
- 1995: La Espa�a en que yo creo
- 1994: Espa�a: la segunda transici�n
- 2004: Ocho a�os de Gobierno. Una visi�n personal de Espa�a
- 2005: Retratos y perfiles. De Fraga a Bush
- 2007: Cartas a un joven espa�ol
- 2018: El futuro es hoy
Premis i condecoracions
[modifica]- Premi Franz Josef Strauss de la Fundaci� Hans Seidel. (1998)
- Doctor honoris causa per la Universitat Internacional de Florida. (1998)
- Medalla d'Or de l'Organitzaci� d'Estats Iberoamericans per a l'Educaci�, la Ci�ncia i la Cultura (OEI). (25 d'octubre de 1999)
- Premi World Statesman per l'Appeal of Conscience Foundation. (octubre de 2003)
- Medalla d'Or de la Universitat de Georgetown. (gener de 2004)
- Medalla d'Or del Queen Sof�a Spanish Institute. (abril de 2005)
- Premi Voces contra el Terrorismo de l'associaci� de v�ctimes "Verde Esperanza". (28 d'octubre de 2005)
- Doctor honoris causa per la Universitat del Sacro Cuore de Mil�. (18 de gener de 2007)
- Doctor honoris causa per la Universitat CEU Cardenal Herrera. (20 de gener de 2009)[15]
Vegeu tamb�
[modifica]- Partit Popular
- Consell de Ministres d'Espanya (VI Legislatura)
- Consell de Ministres d'Espanya (VII Legislatura)
Refer�ncies
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 139. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados
- ↑ Texto íntegro de la declaración del presidente del Gobierno el 11-M[Enllaç no actiu], Libertad Digital
- ↑ Rubalcaba compareix el 13 de març de 2004: "un gobierno que no les mienta"
- ↑ Aznar denuncia el acoso de varios medios y del PSOE tras el 11-M, El Mundo, 29 de novembre de 2004
- ↑ INFORME: Las denuncias del PP por las concentraciones del 13-M, Libertad Digital, 24 de març de 2004
- ↑ «FAES elige a Aznar como Presidente Ejecutivo para "iniciar una nueva andadura"» (en castellà). Libertad Digital, 24-04-2004. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «José María Aznar será presidente de honor del PP y formará parte del Comité Ejecutivo Nacional» (en castellà). El Mundo, 09-09-2004. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Reyero, Itziar. «Aznar no tendrá sucesor como «presidente de honor» del PP» (en castellà). ABC, 02-01-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Rupert Murdoch nombra a José María Aznar consejero de News Corporation» (en castellà). El Mundo, 22-06-2006. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ "Aznar fitxa com a assessor per un fons d'inversió britànic d'alt risc amb seu a les Illes Caiman"[Enllaç no actiu]
- ↑ «Aznar ficha por Endesa por unos 200.000 euros anuales» (en castellà). El Mundo, 11-01-2011. [Consulta: 13 desembre 2014].
- ↑ «Aznar, embajador del oro». El Mundo.es. [Consulta: 13 desembre 2014].
- ↑ «Aznar ficha por Latham & Watkins, el bufete más grande del mundo» (en castellà). El Mundo, 10-01-2018. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Aznar, doctor "honoris causa" de la Universidad Cardenal Herrera de València, 3cat24, 20 de gener 2009. (data d'accés: 21-01-09)
Enllaços externs
[modifica]
- (castellà) Biografia a la Fundació Cidob Arxivat 2006-08-21 a Wayback Machine.
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Francisco Álvarez-Cascos Fernández (presidència) • Rodrigo Rato (economia i hisenda) | |
| Ministres | Jaime Mayor Oreja (Interior) • Abel Matutes Juan (Afers Exteriors) • Eduardo Serra Rexach (Defensa) • Margarita Mariscal de Gante Mirón (Justícia) • Josep Piqué i Camps (Indústria i energia) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Foment) • Javier Arenas Bocanegra /Manuel Pimentel Siles/ Juan Carlos Aparicio Pérez (Treball) • Isabel Tocino Biscarolasaga (Medi Ambient) • José Manuel Romay Beccaría (sanitat i consum) • Mariano Rajoy Brey/Ángel Acebes Paniagua (Administracions Públiques) • Esperanza Aguirre/Mariano Rajoy Brey (Educació i cultura) • Loyola de Palacio de Vallelersundi/Jesús María Posada Moreno (Agricultura, pesca i alimentació) | |
(← IV GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II AZNAR) | ||
_Logo_(2008-2015).svg){kind=logo}
- Persones vives
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Militants del Partit Popular
- Presidents de la Junta de Castella i Lleó
- Presidents del Govern espanyol
- Procuradors a les Corts de Castella i Lleó
- Diputats al Congrés dels Diputats (II Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (III Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (IV Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (V Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (VI Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (VII Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats per Àvila
- Diputats al Congrés dels Diputats per Madrid
- Nacionalistes espanyols
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats
- Neoliberals
- Víctimes d'ETA
- Naixements del 1953