Juliet Berto
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Annie Lucienne Marie Louise Jamet 16 gener 1947 Grenoble (Fran�a) |
Mort | 10 gener 1990 (42 anys) Breux-Jouy (Fran�a) |
Causa de mort | c�ncer de mama |
Activitat | |
Ocupaci� | actriu, guionista, directora de cinema, actriu de cinema |
Activitat | 1967 - |
Particip� en | |
1981 | 34� Festival Internacional de Cinema de Canes |
Fam�lia | |
C�njuge | Michel Berto |
Juliet Berto (Grenoble, 16 de gener de 1947 - Breux-Jouy, 10 de gener de 1990[1]) va ser una actriu i directora cinematogr�fica de nacionalitat francesa.
Biografia
[modifica]Nascuda en Grenoble, Fran�a, el seu veritable nom era Annie Lucienne Marie Louise Jamet. Va fer la seva primera actuaci� en 1967, en el de Jean-Luc Godard, Dues o tres coses que s� d'ella. Despr�s va participar en diverses pel�l�cules m�s del director su�s, La Chinoise, Week-end, Le Gai Savoir, i Vladimir et Rosa.[2] Aix� mateix, va ser musa del director de la Nouvelle Vague Jacques Rivette, actuant a les seves pel�l�cules Out 1 : Noli me tangere, C�line et Julie vont en bateau (en la que va ser coguionista) i Duelle.
En 1977 va treballar en la pe�a teatral La Vie singuli�re d'Albert Nobbs, adaptaci� d'un text de George Moore, i portada a escena per Simone Benmussa.
En els anys 1980 ella tamb� es va dedicar a la redacci� de guions i a la direcci�. El seu film Neige va obtenir el Premi de jove cinema en el Festival de Cannes de 1981. La seva pel�l�cula Cap Canaille (1983) va entrar al 33� Festival Internacional de Cinema de Berl�n.[3] El 1987, va ser membre del jurat al 37� Festival Internacional de Cinema de Berl�n.[4] G�rard Courant la va filmar en 1984 per a la seva antologia cinematogr�fica Cin�maton, en el n�mero 441 de la col�lecci�.
Juliet Berto va morir en 1990 a Breux-Jouy, Fran�a, a causa d'un c�ncer de mama. Tenia 42 anys d'edat. Havia estat casada amb l'escen�graf i actor Michel Berto, abans de viure amb Jean-Henri Roger, amb el qual ella va realitzar els seus dos primers llargmetratges.
Teatre
[modifica]- 1969 : Off limits, d'Arthur Adamov, escenografia de Gabriel Garran, Th��tre de la Commune
- 1969 : La tempesta, de William Shakespeare, escenografia de Michel Berto, Festival d'Aviny�
- 1977 : La Vie singuli�re d'Albert Nobbs, a partir de George Moore, escenografia de Simone Benmussa, Th��tre du Rond-Point
- 1985 : Les Nuits et les Jours, de Pierre Laville, escenografia de Catherine Dast� i Daniel Berlioux, Th��tre 14 Jean-Marie Serreau
Filmografia
[modifica]Actriu
[modifica]Cinema
[modifica]- 1966 : Dues o tres coses que s� d'ella, de Jean-Luc Godard
- 1967 : La Chinoise, de Jean-Luc Godard
- 1967 : Week-end, de Jean-Luc Godard
- 1968 : Le Gai Savoir, de Jean-Luc Godard
- 1968 : Wheels of Ashes, de Peter-Emmanuel Goldman
- 1968 : Cin�-Girl, de Francis Leroi
- 1968 : Fragments, de Jean-Daniel Verhaeghe
- 1968 : Slogan, de Pierre Grimblat
- 1969 : Vladimir et Rosa, de Jean-Luc Godard
- 1969 : Juliet dans Paris, de Claude Miller
- 1969 : Je, tu, elles, de Peter Foldes
- 1969 : Camarades, de Marin Karmitz
- 1969 : Un �t� sauvage, de Marcel Camus
- 1969 : D�truisez-vous (le fusil silencieux),[5] de Serge Bard
- 1970 : Une si simple histoire, d'Abdellatif Ben Ammar
- 1970 : Out 1 : Noli me tangere, de Jacques Rivette
- 1970 : L'Escadron Volap�k, de Ren� Gilson
- 1970 : La Question ordinaire, de Claude Miller
- 1971 : La Cavale, de Michel Mitrani
- 1971 : L'Araign�e d'eau, de Jean-Daniel Verhaeghe
- 1971 : Camille ou la com�die catastrophique, de Claude Miller
- 1972 : Les Petits Enfants d'Attila, de Jean-Pierre Bastid
- 1972 : Sex-shop, de Claude Berri
- 1972 : Les Ca�ds, de Robert Enrico
- 1973 : Erica Minor, de Bertrand Van Effenterre
- 1973 : C�line et Julie vont en bateau, de Jacques Rivette - tamb� guionista
- 1973 : D�fense de savoir, de Nadine Trintignant
- 1973 : Le Retour d'Afrique, de Alain Tanner
- 1973 : La Chute d'un corps, de Michel Polac
- 1974 : Babar Basses'mother, de Juliet Berto
- 1974 : Summer run, de Leoniday Capitano
- 1974 : La Faim, de Peter Foldes
- 1974 : Le M�le du si�cle, de Claude Berri
- 1974 : Le Milieu du monde, de Alain Tanner
- 1974 : Le Protecteur, de Roger Hanin
- 1975 : Claro, de Glauber Rocha - tamb� coproductora
- 1975 : Duelle, de Jacques Rivette
- 1976 : Monsieur Klein, de Joseph Losey
- 1977 : Roberte, de Pierre Zucca
- 1977 : El cine soy yo, de Luis Armando Roche
- 1978 : Bastien, Bastienne, de Michel Andrieux
- 1978 : L'Argent des autres, de Christian de Chalonge
- 1979 : Destins parall�les, de Jean-Yves Carr�e
- 1980 : Guns, de Robert Kramer
- 1980 : Murs, murs, d'Agn�s Varda
- 1981 : Neige - tamb� direcci� i gui�
- 1981 : L'�touffe grand-m�re, de Jean-Pierre Bastid
- 1981 : Sois belle et tais-toi, de Delphine Seyrig
- 1981 : Conversa acabada, de Jo�o Botelho
- 1982 : Cap Canaille - tambi�n direcci�n y guion
- 1982 : Le Cimeti�re des voitures, de Fernando Arrabal
- 1984 : La Vie de famille, de Jacques Doillon
- 1984 : Cin�maton, de G�rard Courant
- 1984 : Gazl el banat, de Jocelyne Saab
- 1985 : H�tel du paradis, de Jana Bokova
- 1986 : Havre - también dirección y guion
- 1986 : Un amour à Paris, de Merzak Allouache
- 1987 : Couple, de Gérard Courant[6]
- 1987 : Les Ministères de l'art, de Philippe Garrel
- 1987 : Papillon du vertige, de Jean-Yves Carrée Le Besque
Televisió
[modifica]- 1971 : Prière pour Éléna, de Abder Isker
- 1988 : Haute Sécurité, de Jean-Pierre Bastid
Directora
[modifica]- 1974 : Babar Basses'mother
- 1981 : Neige, codirigida amb Jean-Henri Roger
- 1982 : Cap Canaille, codirigida con Jean-Henri Roger
- 1986 : Havre
Bibliografia
[modifica]- La Fille aux talons d'argile, Le Castor astral, 1982 ISBN 2859200711 i ISBN 978-2859200718
- Yvan Foucart, Dictionnaire des comédiens français disparus, Mormoiron, Éditions cinéma, 2008 ISBN 978-2-9531-1390-7
Referències
[modifica]- ↑ «Les Gens du cinéma».
- ↑ Jean-Luc Douin «Juliet Berto, La Gavroche des contestataires». Cinéma, 15-09-1978.
- ↑ «Berlinale: 1983 Programme». berlinale.de. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ «Berlinale: Juries». berlinale.de. [Consulta: 27 febrer 2011].
- ↑ Détruisez-vous en Imdb
- ↑ «gerardcourant.com».