Labrador
| |||||
| Ep�nim | Jo�o Fernandes Lavrador  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzaci� | |||||
| |||||
| Estat | Canad� | ||||
| Prov�ncia | Terranova i Labrador | ||||
| Poblaci� humana | |||||
| Poblaci� | 26.655 (2021) (0,09 hab./km�) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superf�cie | 294.330 km� | ||||
| Dades hist�riques | |||||
| Anterior | |||||
| Creaci� | 1763 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Labrador (tamb� Costa de Labrador) �s una regi� de la costa atl�ntica del Canad�. Al costat de l'illa de Terranova, de la qual est� separada per l'Estret de Belle Isle, forma la prov�ncia de Terranova i Labrador. La regi� �s part de la Pen�nsula del Labrador. La poblaci� de Labrador �s de 27,860 (cens de 2001), incloent un 30% d'abor�gens. Aquest �ltim terme inclou inuits, innus i metis. L'�rea �s de 294,330 km�, aproximadament la mateixa que It�lia. L'antiga capital era Battle Harbour. El nom "Labrador" �s un dels m�s antics top�nims d'origen europeu al Canad�. Prov� de l'explorador portugu�s Jo�o Fernandes Lavrador qui, al costat de Pedro de Barcelos, la va veure primer en 1492.
Disputa pel territori
[modifica]La tortuosa l�nia fronterera entre Labrador i el Canad� va ser establerta el 2 de mar� de 1927, despr�s d'un judici de cinc anys de duraci�. En 1809 Labrador va ser transferit de l'autoritat del baix Canad� a Terranova, per� la l�nia fronterera entre les dues regions no va ser establerta amb exactitud. Terranova argumentava que s'estenia a tot l'ample de la pen�nsula, per� Canad� argumenta que, segons l'�s hist�ric del terme "Costes de Labrador" la frontera havia de marcar-se a una milla (1.6 km) de la l�nia de marea alta en la costa. At�s que el Canad� i Terranova eren entitats territorials separades, per� tamb� membres de l'Imperi Brit�nic, l'assumpte va ser enviat al Consell Judicial del Consell Privat (Privy Council, equivalent a "Gabinet") a Londres. Aqu� es va resoldre que la frontera seguiria, en la seva major part, la l�nia d'aig�es costaneres.
Una de les condicions de Terranova per unir-se a la Confederaci� del Canad� l'any 1949 fou que aquesta frontera fos fixada en la Constituci� canadenca. Si b� aquesta frontera no ha estat formalment acceptada pel govern de Quebec (que ocupa la major part d'aquesta pen�nsula), la comissi� Henri Dorion (Commission d'�tude sud l'int�grit� du territoire du Qu�bec) va concloure a inicis de la d�cada de 1970 que Quebec ja no t� una justificaci� legal per a reclamar Labrador. Aix� i tot, el govern quebequ�s modifica o ignora la frontera entre ambd�s territoris, especialment en el segment m�s al sud. El canvi de nom d'aquesta prov�ncia a Terranova i Labrador va ser fet per a emfatitzar la seva demanda sobre Labrador, aix� com la cultura i contribucions �niques de Labrador a aquesta prov�ncia.
En 2002 una Reial Comissi� va determinar que s� existeix certa quantitat de pressi� p�blica per part dels habitants de Labrador per a secessionar-se de Newfoundland i convertir-se en una prov�ncia o un territori separats i independents dintre de la Confederaci�. Alguns membres de la naci� Innu desitgen que l'�rea es converteixi en la seva p�tria, de la mateixa manera que Nunavut ho �s per als Inuit; en 1999 una resoluci� de l'Assemblea de Primeres Nacions va reclamar Labrador com p�tria dels Innu i va demandar el reconeixement en qualsevol negociaci� constitucional sobre la regi�. D'aquesta manera, la regi� de Nunatsiavut va ser creada recentment a trav�s d'acords amb el Govern federal i provincial.
Demografia
[modifica]| Ciutat | 2001 | 1996 |
|---|---|---|
| Happy Valley-Goose Bay | 7,969 | 8,655 |
| Labrador City | 7,744 | 8,455 |
| Wabush | 1,894 | 2,018 |
| Nain | 1,159 | 996 |
| L'Anse-au-Loup | 635 | 621 |
| Cartwright | 629 | 628 |
| Hopedale | 559 | 591 |
| North West River | 551 | 567 |
| Port Hope Simpson | 509 | 577 |
| Forteau | 477 | 505 |
Enlla�os externs
[modifica]