Lavabo

Lavabo.

Un lavabo o rentamans �s un recipient sobre el qual s'aboca l'aigua per la neteja personal. Tradicionalment es fabriquen de porcellana, avui n'hi ha de les m�s diverses formes i materials, com ara metall, gres o vidre. Els lavabos actuals porten una o dues aixetes que connectades a la canonada de l'edifici subministren aigua freda i calenta (actualment a Catalunya �s obligatori l'�s d'unes aixetes amb un sol can� per la sortida d'aigua freda i calenta mesclada). A la part inferior tenen una v�lvula de desgu�s, connectada al clavegueram mitjan�ant un sif�, per la qual s'evacua l'aigua usada. Es poden considerar precedents o sin�nims de recipients com rentamans o aiguamans.

En l'actualitat, els lavabos es fabriquen en gran varietat de materials entre els quals hi ha cer�mica, vidre, resina, metall, pedra polida o fusta amb tractaments hidr�fugs. Quant a la seva col�locaci�, el m�s habitual �s encastar els lavabos en un taulell de marbre de manera que quedi arran de la superf�cie superior. No obstant aix�, tamb� hi ha lavabos sense taulell, uns muntats directament sobre un moble i d'altres que estan com a prolongaci� del taulell de marbre (al mateix nivell) constituint un sol moble continu.

Obra i funcionament

Els lavabos actuals porten una o dues aixetes que connectades a la fontaneria de l'edifici subministren aigua freda i calenta. A la part inferior tenen una v�lvula de desgu�s, connectada a la instal�laci� de sanejament d'edificis per la qual s'evacua l'aigua usada.

Quant a la seva col�locaci�, �s habitual encastrar els lavabos al taulell de cuina de manera que aquesta quedi a l'al�ada del seu extrem superior. No obstant aix�, tamb� hi ha lavabos exempts, �s a dir, situats sobre el taulell o altres que es formen simplement com a prolongaci� d'aquesta constituint un sol moble continu.

D'altra banda, els lavabos de porcellana poden portar peu (tamb� anomenat pedestal), amb mesures aproximades de 180 mm. (longitud); 150 mm. (ample); i 670 mm. (al�ada).

Lavabo de tipus rentamans amb palangana i aiguamans al Palazzo Lauria (San Mauro Forte, It�lia).

Hist�ria

Aiguamans de bronze del s. XVIII

Fins a la difusi� de la instal�laci� fixa de lampisteria, s'utilitzava un rentamans posat en un moble anomenat ribeller o peu de ribellaal qual s'hi abocava aigua amb una gerra o calder. El rentamans desguassava dins d'un altre recipient situat a la part inferior del ribeller.

Els lavabos disposats a manera de font fixes en algun n�nxol de paret, tenen origen antiqu�ssim i ja els utilitzaven els cartaginesos, grecs i romans. A l'edat mitjana normalment en tenien les esgl�sies i monestirs. Per� com a pe�a de mobiliari dom�stic no se'n troben amb anterioritat al segle xv. En aquest segle i el seg�ent cal destacar Ven�cia en la seva fabricaci�, consistien en un tr�pode m�s o menys adornat que sostenia un cercle de ferro o de fusta en el qual s'hi posava el gibrell o rentamans.

En alguns importants Museus s'hi conserven rentamans de bronze molt curiosos amb forma d'animals que en altres temps havien servit de lavabos fixos i que van ser modificats com a mobles: daten dels segles xii i xiv. Aix� mateix, en diversos Museus s'hi poden trobar superbs gerros i belles cantessis de cer�mica que van tenir igual destinaci� en segles posteriors.

Materials

Els lavabos estan fets de molts materials diferents. Entre ells s'hi inclouen:

• Cer�mica
• Formig�
• Coure
• Esmalt sobre acer o ferro fos
• Vidre
• Granit
• Marbre
• N�quel
• Pl�stic
• Poli�ster
• Porcellana
• Pedra de sab�
• Acer inoxidable
• Pedra
• Terratzo
• Fusta

L'acer inoxidable �s el m�s utilitzat en cuines i aplicacions comercials perqu� representa un bon comprom�s entre cost, facilitat d'�s, durabilitat i facilitat de neteja. La majoria dels lavabos d'acer inoxidable es fabriquen estampant una xapa met�l�lica d'acer inoxidable sobre un encuny. Alguns lavabos molt profunds es fabriquen mitjan�ant soldadura. Els lavabos d'acer inoxidable no es fan malb� amb objectes calents o freds i resisteixen els cops. Un desavantatge de l'acer inoxidable �s que, en ser de metall fi, tendeixen a ser m�s sorollosos que la majoria dels altres materials de lavabos, encara que els millors lavabos apliquen una capa gruixuda de material amortidor de vibracions a la part inferior del lavabo.

L'esmalt sobre ferro colat �s un material popular per a lavabos de cuina i bany. Pesats i duradors, aquests lavabos tamb� es poden fabricar en una gamma molt �mplia de formes i colors. Igual que l'acer inoxidable, s�n molt resistents als objectes calents o freds, per� poden danyar-se per impactes bruscos i, un cop es trenca la superf�cie de vidre, el ferro colat subjacent sovint es corroeix, escloscant encara m�s el vidre. Una neteja agressiva embotar� la superf�cie, cosa que provocar� una acumulaci� de brut�cia m�s gran. L�esmalt sobre acer �s una alternativa d�aspecte similar, per� molt menys resistent i econ�mica.

Lavabo doble amb taulell de marbre.

Els lavabos de cer�mica massissa tenen moltes de les mateixes caracter�stiques que els d'esmalt sobre ferro colat, per� sense el risc que la superf�cie pateixi danys que provoquin corrosi�.

Els lavabos de pl�stic tenen diverses formes b�siques:

• Els lavabos barats es fabriquen simplement amb termopl�stics modelats per injecci�. Solen ser lavabos profunds i independents que s'utilitzen a les bugaderies. La principal virtut d'aquests lavabos, que es poden fer malb� amb objectes calents o esmolats, n'�s el baix cost.
• Cada vegada s�n m�s populars els lavabos acr�lics de gamma alta que s'encastren al taulell, encara que solen danyar-se f�cilment amb objectes durs, com fregar una paella de ferro fos al lavabo.
• Els lavabos de pl�stic tamb� poden fabricar-se amb els mateixos materials que s'utilitzen pels taulells de cuina de "superf�cie s�lida". Aquests lavabos s�n duradors, atractius i, sovint, poden modelar-se amb un taulell integrat o unir-se a un taulell independent sense juntes, cosa que fa que no hi hagi junta entre lavabo i taulell o que la junta sigui molt suau i no pugui atrapar brut�cia ni g�rmens. Aquests lavabos es poden fer malb� amb objectes calents, per� les zones danyades es poden polir per deixar al descobert el material intacte.

Els lavabos d'esteatita van ser comuns en el passat, però avui dia tendeixen a usar-se només en aplicacions de gamma molt alta o aplicacions que han de resistir productes químics càustics que farien malbé lavabos més convencionals.

Els lavabos de fusta són dels primers temps dels lavabos, i els banys es feien de teca natural sense cap acabat addicional. La teca s'escull per les seves propietats naturals d'impermeabilització - s'ha utilitzat durant centenars d'anys a la indústria marina per aquesta raó. La teca també té propietats antisèptiques naturals, cosa que és un avantatge per al seu ús en banyeres i lavabos.

Lavabos de vidre: Una tendència actual en el disseny de cambres de bany és el lavabo de vidre fet a mà (sovint anomenat lavabo de recipient), que s'ha posat de moda entre els propietaris adinerats.

Els lavabos de pedra es fan servir des de fa segles. Algunes de les pedres més populars són: marbre, travertí, ònix, granit i pedra sabonosa a lavabos de gamma alta.

Els lavabos de vidre, formigó i terratzo solen dissenyar-se per la seva estètica apel·lació estètica i poden obtenir-se en una àmplia varietat de formes i colors inusuals, com Flors formes florals. El formigó i el terratzo també s'utilitzen ocasionalment en aplicacions molt dures, com ara lavabos per a conserges.

Bibliografia

• Blower, G. J. (2006). Plumbing: mechanical services (5th ed.). Harlow: Prentice Hall. ISBN 0131976214.
• Fletcher, Banister Flight, Sir. Architectural Hygiene. London: Sir I. Pitman & Sons, 1921.

Vegeu també

• Aigüera
• Lampista
• Ventosa (objecte)
• Desguàs inodor flexible

• Multiplicador d'aire

Viccionari