Martí de Riquer i Morera
Mart� de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013),[1] comte de Casa D�valos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i fil�leg catal�. Fou membre de la Real Academia Espa�ola des del 1965, president de la Reial Acad�mia de Bones Lletres de Barcelona (1963-1996), membre de la Real Academia de la Historia, de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, del Centre de Cultura Valenciana i de la Hispanic Society of America, entre altres institucions estrangeres. Fou un dels membres fundadors de la Soci�t� Rencesvals, societat d'estudiosos de l'�pica. Aix� mateix, fou catedr�tic em�rit de Literatura Rom�nica de la Universitat de Barcelona.
Estudi�s de la literatura en llengua roman� tant en occit� com en castell� i catal�, fou una de les autoritats m�s reconegudes en l'�mbit filol�gic, tant als Pa�sos Catalans, com a Espanya i Europa.
El 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles i el Premi Cr�tica Serra d'Or d'estudi literari per la seva obra Aproximaci� al Tirant lo Blanc; el 1992 amb la Creu de Sant Jordi; el 1997 amb el Premi Pr�ncep d'Ast�ries de Ci�ncies Socials; el 1999 amb el Premi Lletra d'Or per Quinze generacions d'una fam�lia catalana; el 2000 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles; i el 2005 Joan Carles I li conced� la Grandesa d'Espanya. Fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Lieja i La Sapienza de Roma (1990).
Biografia
[modifica]Nasqu� el 3 de maig del 1914 a Barcelona, net d'Alexandre de Riquer i Ynglada (pintor i escriptor modernista) i nebot del poeta Mag� Morera i Gal�cia. Nascut en el si d'una fam�lia noble i benestant, que vivia exclusivament de rendes, Mart� de Riquer va estudiar comer�, per� r�pidament va dedicar-se a l'estudi de textos catalans de l'edat mitjana. Format a les classes de Joan Petit i Carles Riba a la Fundaci� Bernat Metge, va desplegar una intensa activitat en el periodisme cultural des del diari La Publicitat.[2] Ja l'any 1934 sota el mestratge de Josep Maria de Casacuberta publicava un estudi sobre l'humanisme a Catalunya i l'any 1935 l'editorial Barcino li publicava l'edici� cr�tica de Scipi� e Anibal.
En esclatar la Guerra civil resta a Barcelona on entr� al Servei per a la Recuperaci� del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, en el servei de recuperaci� d'arxius, dirigit per Agust� Duran i Sampere. Al final de 1937, el 17 d'octubre, fuig a Fran�a i despr�s passa a Burgos on col�labora en la primera etapa de la revista Destino i s'integra a l'ex�rcit franquista, formant part del Ter� de Requet�s de la Mare de D�u de Montserrat i participa en la Batalla de l'Ebre. En el transcurs de la guerra �s ferit a Benissa (Marina Alta) i perd un bra�.
Un cop acabada la guerra, abandona l'escriptura en llengua catalana i continua col�laborant en la revista Destino (ara ja a Barcelona) i en els diaris La Vanguardia i Solidaridad Nacional i participa activament en la pol�tica cultural del r�gim.[3] Ser� membre de la junta de l'Ateneu Barcelon�s fins a l'any 1952.[4] Fa els estudis de Filosofia i Lletres, es llicencia el 1942 i obt� el doctorat el 1945, i ocupa c�rrecs a la Delegaci� de Prensa i Propaganda franquista a la prov�ncia de Barcelona (Delegat[5] de 1940-1942) i ingressa a la Universitat de Barcelona com a funcionari acad�mic. Va incorporar-s'hi, el 1942, com a professor auxiliar temporal de Filologia Moderna, i s'encarreg�, fins al 1946, de la c�tedra vacant d'Hist�ria de la Llengua i Literatura Espanyoles, i com a professor encarregat i despr�s adjunt (1947-1950) a la c�tedra de Literatures rom�niques, la c�tedra de la qual l'obtingu� el 1950 i va mantenir fins a la jubilaci� el 1984, i en qualitat d'em�rit fins al 1990. El 1941 es cas� amb Maria Ysabel Permanyer i Cintr�n, amb qui tindr� sis fills, entre ells els professors Borja de Riquer i Permanyer i Isabel de Riquer i Permanyer.
Durant el franquisme Martí de Riquer va defensar des de dins del règim un reconeixement i tolerància per a la llengua i cultura catalanes especialment a partir de 1946.[6] Prova d'això és el seu informe secret encarregat pel Consejo Nacional del Movimiento sobre la situació del franquisme a Catalunya i on aconsellava l'oficialització i reconeixement del català.[7][8] L'any 1960 és nomenat professor del príncep Joan Carles. Martí de Riquer s'anirà desvinculant del règim franquista i acaba formant part del Consell Privat de Joan de Borbó i Battenberg[9] fins a la seva dissolució l'any 1969. El juny de 1977 és nomenat senador a les Corts espanyoles per designació reial en la legislatura constituent (1977-1979); l'agost de 1978 s'integrarà al grup del Senat de l'Entesa dels Catalans, encapçalat pel senador Josep Benet i Morell, no tornant a l'activitat política després de la fi de la legislatura. El 1965 fou vicerector de la Universitat de Barcelona, i exercí el càrrec durant la Caputxinada, càrrec del qual en dimitirà poc després. Entre 1970 i 1976 feu una estada a la Universitat Autònoma de Barcelona, durant la seva etapa inicial i participà en la creació dels estudis de lletres.
Morí el 17 de setembre 2013 a Barcelona als 99 anys.[10]
Obres publicades
[modifica]- L'humanisme català (1388-1494) Barcelona: Barcino, 1934.
- Humanisme i decadència en les lletres catalanes Barcelona: Revista de Catalunya, 1934.
- Comentaris crítics sobre clàssics catalans Barcelona: Barcino, 1935.
- Antologia General de la Poesia Catalana. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936. (co-autor)
- Manual de heráldica española Barcelona: Apolo, 1942.
- La lírica de los trovadores Madrid: CSIC, 1948.
- Los cantares de gesta franceses, Madrid: Gredos, 1952.
- Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964-1966.
- Història de la literatura universal, Barcelona: Noguer, 1957-1959 (en col·laboració amb José María Valverde).
- Caballeros andantes españoles, Madrid: Espasa Calpe, 1967.
- La leyenda del graal y temas épicos medievales, Madrid: Prensa española S.A, 1968.
- L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona: Ariel, 1968.
- Cavalleria: fra realtà e letteratura nel Quattrocento, Bari: Adriatica, 1968.
- El combate imaginario: Las cartas de batalla de Joanot Martorell, Barcelona: Seix Barral, 1972 (en col·laboració amb Mario Vargas Llosa).
- Los trovadores, Barcelona: Planeta, 1975.
- Heràldica catalana des de l'any 1150 al 1550, Barcelona: Quaderns Crema, 1983
- Chanson de Roland - Cantar de Roldán y el Roncesvalles navarro, Barcelona, El festín de Esopo, Edicions dels Quaderns Crema, 1983, ISBN 8485704282 edició de la Chanson de Roland amb traducció al castellà
- Vida i aventures de don Pero Maça, Barcelona: Quaderns Crema, 1984.
- Heráldica Castellana en tiempos de los Reyes Católicos, Quaderns Crema, 1986.
- Estudios sobre el Amadís de Gaula, Barcelona: Sirmio, 1987.
- Cervantes, Passamonte y Avellaneda, Barcelona: Sirmio, 1988.
- Cervantes en Barcelona, Barcelona: Sirmio, 1989. Reeditat a Acantilado el 2005.
- Aproximació al Tirant lo Blanc, Quaderns Crema, 1990 (Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles)
- Tirant lo Blanch, Novela de historia y de ficción, Barcelona: Sirmio, 1992.
- Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
- Quinze generacions d'una família catalana, Barcelona: Quaderns Crema, 1998. (Premi Lletra d'Or)
- Llegendes històriques catalanes, Barcelona: Quaderns Crema, 2000.
- Para leer a Cervantes, Barcelona: Acantilado, 2003.
- Vida y amores de los trovadores y sus damas, Barcelona: Acantilado, 2004.
- Vida i aventures del cavaller valencià don Pero Maça, Barcelona: Quaderns Crema, 2004.
- Reportajes de la Historia, Barcelona: Acantilado, 2010.
- Spinoza i els gentils/El triomf de la fonètica, Barcelona: Quaderns Crema, 2014.
Edicions a cura de Martí de Riquer
[modifica]- Antoni Canals, Scipió e Anibal. De providència. De arra de ànima, Barcelona: Barcino, 1935.
- Jordi de Sant Jordi, Poesies, Barcelona: Catalònia, 1935.
- Bernatz de Ventadorn, Poesías, Barcelona: Yunque, 1940.
- Sebastián de Covarrubias, Tesoro de las lenguas castellana o española, Barcelona: Horta,1943.
- Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Barcelona: Juventud, 1944.
- Jacinto Verdaguer, L'Atlàntida, Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1946.
- Pero Martínez, Obras, Barcelona: CSIC, 1946.
- Cerverí de Girona, El trovador Cerverí de Girona, Barcelona: Universitat de Barcelona, 1946.
- Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc, Barcelona: Selecta, 1947.
- Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Tirante el Blanco: traducción castellana de 1511, Barcelona: Asociación de Bibliófilos, 1947-1949.
- Andreu Febrer, Poesies, Barcelona: Barcino, 1951.
- Gilabert de Proíxita, Poesies, Barcelona: Barcino, 1954.
- Juan Boscán, Obras poéticas, Barcelona: Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Barcelona, 1957 (amb Antoni Comas i Joaquim Moles).
- Guillem de Berguedà, Guillem de Berguedà, Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971.
- Alonso Fernández de Avellaneda, Don Quijote de la Mancha, Madrid: Espasa-Calpe, 1972.
- Fernando de Rojas, La celestina, Madrid: Alfaguara, 1974.
- Chrétien de Troyes, Li contes del graal, Madrid: Espasa-Calpe, 1961. Reeditat a Acantilado el 2003.
- Alan Chartier, La belle dame sans merci, Barcelona: Quaderns Crema, 1983.
- Chanson de Roland. El Cantar de Roldán y el Roncesvalles navarro, Barcelona: El Festín de Esopo, 1983. Reeditat a Acantilado el 2003.
- Arnaut Daniel, Poesías, Barcelona: Acantilado, 2004.
Referències
[modifica]- ↑ «Mor als 99 anys l'escriptor, filòleg i humanista Martí de Riquer». 324.cat [Consulta: 17 setembre 2013].
- ↑ Jordi Castellanos i Vila "Article: Riquer i Morera, Martí de, al "Diccionari. Catalunya durant el franquisme" Editorial Eumo Vic 2006"
- ↑ Jordi Castellanos i VilaEd. Eumo 2006, pàg. 343 i següent
- ↑ «Inauguració del cartell “Ateneu Barcelonès. 150 anys de juntes directives”». Ateneu Barcelonès. Arxivat de l'original el 2014-01-11. [Consulta: 28 setembre 2013].
- ↑ «Nota. Cese del camarada Martin de Riquer como Delegado Provincial de Prensa y Propaganda». La Vanguardia, 08-08-1942.
- ↑ Jordi Castellanos i Vila Ed. Eumo 2006, pàg. 343 i següent
- ↑ Carles Santacana Torres "El Franquisme i els Catalans: Els Informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971" Editorial Afers,Catarroja 2006 pàgines 44 i següents"
- ↑ Ressenya llibre Carles Santacana "El Franquisme I Els Catalans: Els Informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971"
- ↑ ABC de Sevilla: 2-4-1993 article: "El Consejo Privado de Don Juan de Borbón
- ↑ Diari El País: "Obituario: Fallece Martí de Riquer medievalista y gran especialista en "El Quijote"
Bibliografia i articles
[modifica]- Xavier Caballé. «Ressenya: “Martí de Riquer. Viure la literatura”». Diari d'un llibre vell, 23-10-2008. [Consulta: 18 abril 2013].[Enllaç no actiu]
- Jordi Llovet «Vida del trovador Martí de Riquer» (en castellà). El País, 27-03-2008 [Consulta: 18 abril 2013].
- Jose Carlos Mainer «El caballero Riquer y su dama, la filología. Crítica del llibre "Martí de Riquer. Viure la literatura"» (en castellà). El País, 29-11-2008 [Consulta: 18 abril 2013].
- Sergi Doria «Martín de Riquer vida y obras de un sabio» (en castellà). ABC, 28-10-2008 [Consulta: 18 abril 2013].
- Josep Lluís Martín Berbois. Entrevista a Martí de Riquer i Morera. Sabadell: 2004. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 145, pàgines 47-50.
- Hauf i Valls, Albert Guillem «"L'Homenot" Martí de Riquer savi cavaller de les nostres lletres». Estudis Romànics, 2006, p. 351-361. ISSN: 2013-9500 [Consulta: 18 abril 2013].
- Cristina Gatell, Glòria Soler. Martí de Riquer. Viure la literatura. La Magrana, 2008. ISBN 8498671345.
Enllaços externs
[modifica]- «Martí de Riquer i Morera». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Ciències Socials 1997 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
- Ramon Tremosa i Balcells "Quinze generacions d'una família catalana" Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine.
- Carlos Alvar. "Martín de Riquer (1914-2013)", in: Asociación Hispánica de Literatura Medieval. Miembros de Honor Arxivat 2021-06-14 a Wayback Machine.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Federico García Sanchiz |
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira H 1965-2013 |
Succeït per: Félix de Azúa |
Precedit per: Agustín García Calvo Hablando de lo que habla |
Premi Nacional d'Assaig 1991 |
Succeït per: Emilio Lledó Íñigo El silencio de la escritura |
Precedit per: Francisco Brines Baño |
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2000 |
Succeït per: Miquel Batllori i Munné |
Precedit per: Ernest Moliné i Brasés |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XVII 1944-2013 |
Succeït per: Jordi Maluquer de Motes i Bernet |
Precedit per: Julio Caro Baroja |
Premi Internacional Menéndez Pelayo 1990 |
Succeït per: Pedro Laín Entralgo |
- Assagistes barcelonins contemporanis en castellà
- Assagistes barcelonins contemporanis en català
- Senadors al Senat espanyol per l'Entesa dels Catalans
- Filòlegs barcelonins contemporanis
- Premis Príncep d'Astúries de Ciències Socials
- Creus de Sant Jordi 1992
- Nobles barcelonins contemporanis
- Presidents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Romanistes catalans
- Franquistes catalans
- Premis Narcís Monturiol
- Cervantistes
- Historiadors de la literatura barcelonins
- Membres de l'Académie des inscriptions et belles-lettres
- Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola
- Occitanistes (filòlegs)
- Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja
- Requetès
- Premis Nacionals d'assaig de les Lletres Espanyoles
- Premis Internacionals Menéndez Pelayo
- Premis Nacionals de les Lletres Espanyoles
- Estudiosos de la matèria de Bretanya
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Morts a Barcelona
- Doctors honoris causa per la Universitat La Sapienza
- Crítics literaris barcelonins
- Militars barcelonins
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Editors barcelonins contemporanis
- Militars carlins catalans
- Polítics carlins catalans
- Escriptors catòlics
- Polítics barcelonins contemporanis
- Crítics literaris catalans del sud contemporanis
- Enterrats al Cementiri de Montjuïc
- Naixements del 1914