Pere Batlle Huguet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 gener 1907  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 14 juliol 1990 (83 anys) Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupaci� | Arque�leg i historiador |
| Premis | |
| |
Pere Batlle Huguet (Reus, Baix Camp, 1907 - Tarragona, 1990) va ser un religi�s, arque�leg i historiador de l'art catal�.
Biografia
[modifica]Estudi� a Reus i al Seminari de Tarragona. Enviat a estudiar a Roma, es va doctorar amb la tesi "Les Inscripcions cristianes a Tarragona". Fou vicari de la Parr�quia de Santa Maria de Montblanc (1931), professor del seminari conciliar i des del 1933 director del Museu Dioces� de Tarragona.[1] Entre 1933 i 1936 va publicar al diari La Cruz, a la revista Analecta Sacra Tarraconensia i a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
Segrestat per un escamot de milicians el 1936, despr�s del cop d'Estat feixista del 19 de juliol, fou rescatat pel seu amic l'anarquista Josep Maria Alom�, qui atur� el cami� que el condu�a al vaixell pres� R�o Segre per �sser afusellat, i el proteg� amb risc de la pr�pia vida durant els mesos en qu� les organitzacions sindicals i pol�tiques no podien controlar la repressi� incontrolada a la rereguarda. Posteriorment Alom� el convid� a treballar amb la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona gestionada per la CNT-FAI, com a assessor t�cnic, c�rrec des del qual col�labor� intensament amb l'esmentat Josep Maria Alom�, aix� com amb el pintor Ignasi Mallol i l'escultor Joan Rebull en la salvaguarda del Patrimoni historicoart�stic de la prov�ncia de Tarragona; i en la promoci� de la cultura, com a expert en arqueologia i art cl�ssic i medieval.
El 1939 es lliur� a les autoritats franquistes, i treball� a la delegaci� tarragonina del Servicio de Recuperaci�n del Patrimonio Art�stico Nacional.[2] El 1945 fou elegit corresponent del Deutschen Arch�ologischen Institut i de la Real Academia de la Historia, i membre de la Comisi�n Provincial de Monumentos. Tamb� fou comissari local d'Excavaciones Arqueol�gicas y Exploraciones Submarinas; conseller i president de l'Institut d'Estudis Tarraconenses; canonge i xantre del Cap�tol tarragon�, entre altres responsabilitats.
Estudi� les inscripcions romanes de Tarragona i recoll� una �mplia bibliografia sobre la riquesa hist�rica i monumental de Tarragona. Fou president de la Reial Societat Arqueol�gica Tarraconense del 1946 al 1960, director del Butllet� Arqueol�gic del 1943 al 1989 i deg� de la Junta de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de 1955 a 1990. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1988. Pere Batlle va morir a Tarragona el 1990, i segons moss�n Daniel Barenys durant els �ltims moments de la seva vida record� com el seu amic el conseller Josep Maria Alom� Sanabras li salv� la vida durant la guerra civil.
Obres
[modifica]- Epigrafía latina (1946)
- El pintor Ramón de Mur (1936)
- Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946)
- Ars Hispaniae (1947) el capítol sobre l'art paleocristià.
- Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952)
Referències
[modifica]- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 104-105.
- ↑ 2,0 2,1 Biografies de Tarragona. Benicarló: Onada, 2010, p. Vol I p. 26-27.
Enllaços externs
[modifica]- Los orígenes de la arqueología cristiana de Tarragona y la figura del Dr. Pere Batlle Huguet (1907-1990), Chiara Cecalupo, Andreu Muñoz Melgar, Tarragona 2023.
- «Pere Batlle Huguet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Diccionari d'historiadors de l'art català. IEC
.svg)