Sant Galderic
 Imatge popular de Sant Galderic al pla de l'esgl�sia d'Ulldemolins  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Gaudericus 820 Sant Galderic (Carcass�s) |
| Mort | 900 (Gregori�) (79/80 anys) Sant Mart� del Canig� |
| Sepultura | Catedral de Perpiny� (fins al 1781, a S. Mart� del Canig�); rel�quies a Fanjaus, Sant Pau del Camp (Barcelona) i Sant Mart� del Canig� (des de 2008) |
| Activitat | |
| Orde religi�s | Benedictins |
| laic, confessor | |
| Celebraci� | Esgl�sia Cat�lica Romana, Esgl�sia Ortodoxa |
| Pelegrinatge | Canig� |
| Festivitat | 16 d'octubre |
| Iconografia | Amb agullada, amb espigues de blat a la m�. |
| Patr� de | Rossell�, Conflent, Vallespir, Perpiny�, Mirapeis, Sant Mart� del Canig�; pagesos |
Sant Galderic[1] o Sant Galdric (Vilavella, actual Sant Galderic, Carcasson�s, ca. 820 - Sant Mart� del Canig�, Conflent, 900) fou un pag�s.[2] �s venerat com a sant per l'Esgl�sia cat�lica.
Galderic era un camperol que, amb els seus dos germans, conreava les terres d'altri. Va defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors.
Veneraci�
[modifica]Va morir en olor de santedat i va ser enterrat al monestir de Sant Mart� del Canig�. Se li atribu�ren un seguit de miracles; l'any 990, va ser canonitzat al Concili de Narbona pel bisbe Raimon II de Tolosa.
La seva festivitat �s el 16 d'octubre. �s el sant patr� del Rossell�, el Conflent i el Vallespir, de Perpiny�, de Sant Mart� del Canig� i de Mirapeis; a m�s, �s patr� veritable dels pagesos catalans, fins a la seva substituci� per Sant Isidre el Llaurador a partir del segle xvii. Avui, encara �s venerat pels pagesos del Pirineu i la Catalunya Nord [3]
Durant la campanya de 1654 de la Guerra dels Segadors que es va dur a terme al nord de Catalunya, les rel�quies del sant van ser traslladades del Canig� a Barcelona, al monestir benedict� de Sant Pau del Camp; el 1665 van tornar a Sant Mart� del Canig� on foren fins a 1781, quan el monestir es va secularitzar. Avui s�n a la Catedral de Perpiny�.[4] El 16 de novembre de 2008 es van tornar una part de les rel�quies de la catedral de Perpiny� (tres ossos i uns pergamins i segells), portades en process� i a peu des de Sant Miquel el Vell. Anaven en una petita urna daurada i van ser dipositades al peu de la imatge del sant pel bisbe Marceau de Perpiny�.
A Fanjaus es guarda la rel�quia d'un dit del sant, que en ocasions importants es porta fins a Saint-Gaud�ric. Se'n conserva un document que �s un fragment del serm� per a la festa de Sant Galderic, escrit per l'abat Oliba entre el 1018 i el 1046. A dalt del pergam�, en molt mal estat de conservaci� i avui guardat al Museu Episcopal de Vic (arxiu capitular, fragment XIII-6), a la dreta i a dalt del document podem veure la signatura d'Oliba. A partir del 16 d'octubre de 2013 es pot venerar una rel�quia de Sant Galderic, donada pel bisbat d'Elna-Perpiny� a l'esgl�sia parroquial de l'antic monestir benedict� de Sant Pau de Camp de Barcelona, dins d'una urna obra del mestre artes� Joan Vallve i Benach.
Llegendes
[modifica]
Galderic era molt devot i pregava sovint.
Una altra llegenda, narrada per Joan Amades, ens diu que Sant Galderic era el suplent de Sant Pere a la porta del cel. Una vegada Sant Pere va demanar a Nostre Senyor que li don�s set dies de festa per a poder venir a passar una setmana a Barcelona; D�u li va concedir perm�s i Sant Galderic va fer-se c�rrec de la porteria. A Sant Pere li va agradar tant el que va veure a Barcelona, que va decidir quedar-s'hi una setmana m�s. Passada una setmana, per�, Nostre Senyor va anar a la porta del cel per saber com havia anat l'estada a Barcelona, i en veure que no havia tornat, digu� a Sant Galderic que no el deix�s entrar, ja que havien tocat l'�ngelus i, passada aquella hora, les portes del cel no s'obrien a ning�. Mentre Sant Galderic tenia cura de la porta del cel, els negocis de la pagesia occitana i catalana anaven molt malament: moltes fonts s'havien estroncat, alguns rius s'havien eixugat, les pedregades havien fet malb� les collites de fruita i altres productes del camp, etc. Quan va arribar Sant Pere, Galderic va tornar a la seva feina i va arreglar els mals que afectaven aquelles terres.
Grafia
[modifica]Segons Joan Peytav� la grafia Galdric, en catal� es un error ortogr�fic, ja que es tracta d'una vocal pret�nica que es pot ometre en la seva forma oral, per� no en la forma escrita. De la mateixa manera que podem dir "Tresa" per� hem d'escriure "Teresa", i altres molts exemples. Tot i aix�, la forma Galdric �s gaireb� l'�nica que es troba a Catalunya Nord.[1]
Iconografia
[modifica]
Els seus atributs s�n: en una m� unes espigues de blat i a l'altra una agullada, rarament substitu�da per una forca.
Si b� algunes vegades, poques, es representa Sant Galderic vestit amb l'h�bit benedict�, sobretot en alguna pintura o estampa rossellonesa antiga, s�n m�s abundants les imatges dels segles xvi i xvii on se'l veu abillat amb una casaca tancada pel mig, amb botons fins al coll i cenyit amb un cintur�, generalment amb sivella. Les calces fins a sota els genolls, lleugerament bombades, acaben dins d'unes polaines ajustades a les cames, tamb� molt sovint botonades de dalt a baix per darrere.
Podem dir amb seguretat que el seu atribut principal, i que el distingeix dels altres sants pagesos �s l'agullada. L'agullada �s un pal llarg amb una petita pala plana a l'extrem, que serveix tant per netejar l'arada com per emp�nyer els bous. �s una eina llarga, m�s llarga que l'al�ada d'un home, que actualment ha caigut en des�s a la causa de la mecanitzaci� del camp. En alguns indrets, l'agullada tamb� porta un ganxo a l'altre extrem que serveix per enganxar les potes de les ovelles que s'esgarrien del ramat.
Alguns, equivocadament, hi posen un parell de bous llaurant, la qual cosa �s una caracter�stica de Sant Isidre, patr� de la pagesia castellana. Despr�s que el vatic� autoritz�s els reis a nomenar bisbes, van enviar a Catalunya bisbes castellans que no coneixien les tradicions i costums religioses de Catalunya i van anar imposant les de Castella. En alguns llocs parroquials d'economia minsa van canviar les espigues per una rella de llaurar per transformar la imatge de Sant Galderic en Sant Isidre. Hi algunes imatges on es pot observar el nom de Sant Isidre afegit al damunt del de Sant Galderic.
Obres
[modifica]- Retaule dedicat a Sant Galderic a la catedral de Perpiny�, obra de Llu�s Generes (1685-87)
- Retaule de Sant Galderic a l'Esgl�sia de Sant Crist�fol de Beget, s. XVIII
- Sant Galderic agenollat davant la Mare de D�u. Pintura del segle xvii a l'esgl�sia de Santa Maria de Cornell� de Conflent.
- Clau de volta i retaule de la capella de Sant Galderic a l'esgl�sia de Sant Pere de Prada. 1714.
- Retaule de Sant Galderic a l'esgl�sia parroquial de Santa Eul�lia de Marqueixanes. 1742-1745[5]
- Imatge de Sant Galderic a l'esgl�sia parroquial de Mosset[6]
- Retaule de Sant Isidre i Sant Galderic a l'esgl�sia de Santa Fe de Valldeperes[7]
- Imatge de Sant Galderic a Sant Pau del Camp (Barcelona)
Fira de Sant Galderic
[modifica]La fira de Sant Galderic, impulsada per l'Associaci� Sant Galderic des de 1994,[8] que es realitza a la pla�a del Doctor Guardiet de Rub�[9] i els carrers del centre hist�ric, inclou parades d'artistes i d'alimentaci�, i al mateix temps es realitzen cursos de tast de vins, xerrades, exposicions, una trobada de col·leccionistes, i el concurs de pintura ràpida organitzat per l'escola d'art i disseny de Rubí.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Galderic pronunciat [gald.rik] en front (sic) de la forma massa sovint vista en onomàstica Galdric —com si Teresa s'escrivís Tresa, tot i que es pot pronunciar [treza], PEYTAVí DEIXONA, Joan, El Català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: perspectiva perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte, Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica ISBN: 978-84-9965-320-4, Col·lecció: Biblioteca Filològica, Editorial IEC, 2016.https://books.google.cat/books?id=WrOGDQAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ViewAPI
- ↑ «Sant Galderic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Abelanet, Jean. Lieux et legendes du Roussillon (en francés). Perpinyà: Llibres del trabucayre, 1999.
- ↑ «Sant Galderic». Festes.org. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Fitxa del retaule de Sant Galderic a Marqueixanes». [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ «Fitxa de la imatge de Sant Galderic de Mosset». [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ «Fitxa del retaule de Santa Fe de Valldeperes». [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ «Fira de Sant Galderic». Festes.org. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Associació Sant Galderic». Rubí Digital.
Bibliografia
[modifica]- Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.
Enllaços externs
[modifica]