Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostela (gl)
Escut d'armes
Localització
42° 53′ N, 8° 32′ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Galícia
Província	província de la Corunya
Capital de	Galícia regne de Galícia
Capital	Santiago de Compostel·la
Conté la subdivisió	Santiago de Compostel·la
Població humana
Població	98.687 (2023) (448,56 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis de l'Àrea de Santiago de Compostel·la Mancomunidade da Comarca de Compostela
Superfície	220,01 km²
Altitud	260 m
Limita amb	Oroso Teo Ames Val do Dubra Vedra O Pino Boqueixón Trazo
Dades històriques
Anterior	Aseconia
Creació	1834
Patrocini	Jaume el Major
Organització política
• Alcaldessa	Goretti Sanmartín Rei (2023–)
Eleccions municipals a Santiago de Compostela
Membre de	Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	15700
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	981
Codi INE	15078
Altres
Agermanament amb	Assís Santiago de Cuba Pisa Las Piedras Oviedo Lo Puèi de Velai Qufu Càceres Santiago de Querétaro Santiago de los Caballeros Qom Cali Santiago do Cacém Coïmbra Santiago de Veraguas Buenos Aires Mashad São Paulo (2000–) Còrdova (2004–)
Lloc web	santiagodecompostela.gal

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago. És el cinquè municipi més poblat de la comunitat, amb 96.456 habitants segons el padró del 2017.

És la seu de la Xunta de Galícia i del Parlament gallec. Segons la tradició, a la ciutat es troben les restes de l'apòstol Jaume el Major i és per això que és un important nucli de peregrinació cristiana, juntament amb Jerusalem i Roma, com a punt final del Camí de Sant Jaume. El nucli antic de la ciutat és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985. Alguns monuments importants són la Catedral, l'Hostal dels Reis Catòlics, el Pazo de Raxoi, el Museu de Bonaval i l'església de San Martiño Pinario. Cal destacar també la seva universitat, amb més de 500 anys d'història.

Topònim

Compostel·la és un dels topònims més discutits perquè la possibilitat de relacionar-lo amb el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume (Santiago), descobert suposadament en el segle ix per Teodomir, fa emotius els raonaments. El lloc devia ser habitat en època prerromana com demostra el topònim precèltic Sar, "corrent d'aigua", l'existència d'una mámoa –porta da mámoa– i dos topònims cèltics, Callobre, primitiu nom del Castro, i Troia de Turobriga, "ciutat forta". I dels primers temps de la romanització poden ser algunes inscripcions funeràries i molts sepulcres que es col·locaven al costat dels camins. Aquest lloc va tenir tres noms: Libredón, que per a alguns seria cèltic, "castro del camí", i per a uns altres deriva de liberum donum, "lliure concessió (d'un terreny)"; entre els segles IX i XI se l'anomena Arcis Marmoricis, que presenta el topònim Arca, gairebé sempre indicador de sepulcre en mámoa. Però en el segle X els documents comencen a parlar d'un suburbio Compostella, és a dir, una part de la vila que es diu així i alguns situen en l'actual zona del carrer Rúa do Franco. Des de l'XI el nom de la zona s'estén a tota la vila. Des de sempre va haver-hi interpretacions d'aquest topònim. Popular va ser el de campus stellae, "camp de l'estrella", estrella que miraculosament indica a Teodomir el lloc. El Cronicón Iriense (s. XI-XII) ho deriva de compositum tellus, "terra composta o bella". En el segle xii la Crònica de Sampiro diu Compostella, id est bene composita. En el Còdex Calixtí (s. XII) es conta la història d'una dona anomenada Compostella presumptament vinculada a la prèdica de l'Apòstol. Però sempre va ser més acceptada la interpretació de "vileta (-ella) bé feta", com potser la deixaria la reconstrucció i fortificació de l'XI després de la destrucció d'Almansor en el 997. Però Amor Ruibal, recordant el significat de compositum, "enterrat", que ja apareix en Virgili, ho va interpretar com "lloc on est� enterrat". Crespo Pou i Luis Monteagudo, per fi, ho consideren prejacob�, perqu� apareixen m�s compostelas per Gal�cia (i hi ha una compostilla en el Bierzo) i ho consideren un compost c�ltic de comboros, "enderrocs", i steel, "ferro", significant "escorial de mines i ferreries", i tamb� relacionant-lo amb el barri de la ciutat la Estila.

Hist�ria

Al segle ix es va descobrir la suposada tomba de l'Ap�stol i la poblaci� va comen�ar a prosperar. Fou saquejada per Almansor (en la seva campanya n�m. 48) el 10 d'agost de 997. La ciutat havia estat abandonada i va servir de base per una r�tzia fins a la Corunya, per� despr�s els musulmans es van retirar. El rei Beremund II el Got�s de Lle� la va reconstruir abans de la seva mort el 999. La bas�lica fou constru�da a partir del 1075.

Geografia

La ciutat es troba al sud de la prov�ncia de la Corunya, entre el monte Pedroso i el monte Viso. Est� rodejada pels rius Sar i Sarela. Limita al nord amb els municipis de Val do Dubra, Trazo i Oroso, al sud amb Teo, Vedra i Boqueix�n, a l'est amb O Pino i Touro, i a l'oest amb Ames.

Clima

Santiago de Compostel�la t� un clima oce�nic humit amb temperatures suaus durant tot l'any. Les precipitacions, d'entre 1.700 i 1.900 mm anuals, s�n de les m�s elevades de tot Espanya. Es concentren principalment a l'hivern, i en menor mesura, a la tardor i la primavera.

El seu clima est� caracteritzat per la dist�ncia a la costa, l'altitud del terreny i les serres que l'envolten, que fan que es concentri la humitat i que, durant l'hivern, siguin habituals els dies ennuvolats.

Aeroport de Santiago de Compostel�la (58 msnm) (1971-2000)
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Any
Temperatura m�xima absoluta (�C)	20,0	23,2	27,6	30,2	34,0	36,0	39,4	39,0	37,6	30,4	24,2	23,4	39,4
Temperatura m�xima mitjana (�C)	11,1	12,1	14,2	15,4	17,7	21,3	24,1	24,3	22,3	17,7	13.9	11,8	17,2
Temperatura mitjana (�C)	7,4	8,2	9,5	10,6	12,9	16,0	18,5	18,6	17,0	13,4	10,2	8,4	12,6
Temperatura m�nima mitjana (�C)	3,7	4,2	4,8	5,8	8,1	10,7	12,8	12,9	11,7	9,1	6,4	5,0	7,9
Temperatura m�nima absoluta (�C)	-7,0	-9.0	-5,6	-3,0	-2,0	3,4	3,4	5,0	3,0	-1,6	-3,2	-6,5	-9,0
Precipitacions (mm)	259	223	145	141	147	82	39	57	127	194	200	281	1886
Hores de sol	102	108	154	170	190	235	261	246	180	138	106	88	1998
Pressi� mitjana	981,3	985,5	978,3	964,6	973,3	977,3	974,1	976,2	973,7	975,7	969,7	965,9	974,6
Humitat relativa mitjana (%)	84	82	77	77	77	75	74	74	76	82	85	86	79
Font: AEMET

Parr�quies

El municipi est� format per la ciutat de Santiago de Compostel�la i 28 parr�quies m�s, la majoria rurals:

Ar�ns (San Marti�o) Bando (Santa Eulalia) A Barciela (Santo Andr�) Busto (San Pedro) O Carballal (San Xuli�n) O Casti�eiri�o (Nosa Se�ora de F�tima) Cesar (Santa Mar�a) Conxo (Santa Mar�a) O Eixo (San Cristovo) A Enfesta (San Cristovo) Fecha (San Xo�n) Figueiras (Santa Mar�a) Grixoa (Santa Mar�a) Lara�o (San Marti�o) Marantes (San Vicente)

Marrozos (Santa Mar�a) Nemenzo (Santa Cristina) A Peregrina (Santa Mar�a) Sabugueira (San Paio) San Caetano (Santiago) San L�zaro (Santiago) San Paio (Santiago) Santa Cristina de Fecha (Santa Cristina) Santiago de Compostela Sar (Santa Mar�a) Verd�a (Santa Mari�a) Vid�n (Divino Salvador) Villestro (Santa Mar�a) Vista Alegre (San Xo�n)

Demografia

L'any 2014 tenia 95.800 habitants, sent el cinqu� municipi m�s poblat de Gal�cia per darrere de Vigo, la Corunya, Ourense i Lugo. Inclou els antics municipis de Conxo (incorporat en 1925) i A Enfesta (al voltant de 1970).

Degut a l'alt preu de l'habitatge, durant els �ltims anys s'ha produ�t una certa despoblaci� de la capital en favor dels seus municipis lim�trofs.

Economia

Tot i que l'economia de Santiago dep�n en gran part de l'administraci� p�blica (fet derivat de ser la capital gallega), el turisme, sobretot amb el Cam� de Sant Jaume, la ind�stria i l'educaci� universit�ria.

Entre les principals empreses de la ciutat es troben la fustera FINSA, l'automobil�stica UROVESA, la corporaci� de telecomunicacions Telev�s, Castrosua, que construeix la meitat dels autobusos fabricats a Espanya, o Blu:Sens, que es dedica a la fabricaci� de productes tecnol�gics. Hi ha dos pol�gons industrials al municipi: O Tambre i A Sionlla.

Transport i comunicacions

Ferrocarril

Estaci� de Santiago de Compostel�la

Santiago de Compostel�la t� una estaci� de ferrocarril de mida petita al sud de la ciutat, entre la r�a do H�rreo i l'Avenida de Lugo; t� una parada de taxis i diverses empreses de lloguer de vehicles. Des de l'estaci� surten trens diaris que comuniquen amb les principals ciutats gallegues, excepte Lugo i Ferrol, totes a trav�s de l�nies d'alta velocitat. La ciutat tamb� est� comunicada amb Madrid, Barcelona i el Pa�s Basc, aix� com Alacant un cop a la setmana. Actualment est� en construcci� la l�nia d'alta velocitat que unir� Santiago amb Madrid, de la qual el tram entre la Corunya i Ourense ja funciona. Tamb� est� en projecte l'ampliaci� de l'estaci� per convertir-la en una estaci� intermodal.

El 24 de juliol de 2013 es va produir a Angrois, a l'entrada de la ciutat, el pitjor accident de tren de la hist�ria de Gal�cia i el segon d'Espanya. Un tren Alvia va descarrilar per exc�s de velocitat produint la mort de 79 persones. Els ve�ns de la zona van contribuir a les tasques de rescat.

Aeroport

L'aeroport de Santiago de Compostel�la es troba a uns 10 km del centre de la ciutat, a la localitat d'A Lavacolla, dins del terme municipal. L'aeroport, que t� una pista de 3,2 km, �s l'aeroport gallec amb m�s tr�nsit de passatgers i l'�nic que realitza viatges transcontinentals.

El 13 d'octubre de 2011 es va inaugurar la nova terminal, que t� capacitat per m�s de quatre milions de passatgers. L'edifici t� un total de 74.230 m� i t� 32 taulells de facturaci�, 9 hip�droms de recollida d'equipatges, 12 portes d'embarcament i 3.665 places d'aparcament.

Xarxa vi�ria

El principal eix que passa per la ciutat �s l'autopista AP-9 que recorre la costa atl�ntica gallega des de Ferrol a la frontera amb Portugal i que comunica Santiago amb la Corunya, Pontevedra i Vigo. Tamb� surt de la ciutat l'autopista AP-53 que la uneix amb Ourense. Finalment, l'autovia A-54 arriba fins a l'aeroport i est� en construcci� fins a Lugo.

Autobusos

La ciutat de Santiago t� una xarxa d'autobusos urbans i metropolitans que comuniquen els diferents punts de la ciutat, aix� com altres localitats de la seva �rea metropolitana. Est� subvencionada per la Xunta de Galicia i la gestiona en r�gim de concessi� l'empresa Transportes Urbanos de Santiago S.A. (Tussa), que explota 24 l�nies, de les quals 10 s�n urbanes, 6 circulars i 8 interurbanes. Tot i el servei de transport urb�, els problemes de tr�nsit continuen sent constants a la ciutat.

La capital de Gal�cia disposa tamb� d'una estaci� d'autobusos que rep milers de passatgers cada dia i que la comunica amb la resta de Gal�cia, Espanya i Portugal.

Llocs d'inter�s

Fa�ana de l'Obradoiro de la Catedral de Santiago de Compostel�la

Hostal dels Reis Cat�lics

Esgl�sia de San Marti�o Pinario

Casa da Conga

Ciutat Vella

La Ciutat Vella (en gallec: Cidade Vella) es caracteritza per la seva arquitectura antiga i monumental. Va ser escollida com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1985.

Praza do Obradoiro

La Praza do Obradoiro �s la m�s coneguda de la ciutat. En ella hi trobem:

• La Catedral de Santiago de Compostel�la, un dels grans edificis del rom�nic europeu, dels segles xi i xii, amb una fa�ana barroca del segle xviii.
• L'Hostal dels Reis Cat�lics, constru�t amb motiu de la visita realitzada pels Reis Cat�lics el 1486 i que va ser destinat a hospital. Avui dia �s un parador de turisme.
• El Pazo de Raxoi, edifici del segle xviii, seu de l'ajuntament i la Xunta de Galicia.
• El Col�legi de San Xerome, actual rectorat, fundat en el segle xvi per a estudiants pobres per l'arquebisbe Alonso de Fonseca.
• El Pazo de Xelm�rez, important mostra de l'arquitectura rom�nica, constru�t entre els segles xii i xiii.

Praza de Abastos

�s el mercat d'abastaments de la ciutat, un dels cinc m�s importants d'Espanya, i segon monument m�s visitat de la ciutat. Est� situat entre les esgl�sies de Santo Agosti�o i San Fiz de Solovio. El mercat actual data de 1941, i est� edificat en el mateix empla�ament que l'anterior mercat, que era de 1870. En ell es desenvolupa una important activitat referent al producte fresc de Santiago i de la comarca.

Praza da Acibecher�a

• Fa�ana nord de la catedral o d'Acibecher�a: en el segle xvii, despr�s d'un incendi, es va desmantellar l'antiga portada rom�nica. Alguns relleus estan avui en la portada d'Argenteries. Es cridava Porta del Parad�s i per ella obstaculitzen els pelegrins. �s del segle xviii. Destaca en la coronaci�n l'est�tua de Santiago i 2 reis orantes: Alfonso III i Ordo�o II, als seus peus. En el centre es veu l'est�tua de la Fe.
• San Marti�o Pinario: monestir benedict� del segle xi. L'edifici actual �s barroc. Sobre la porta pot veure's: sant Benet, una balconada, escut d'Espanya i dalt un grup escult�ric que representa a Sant Mart� de Tours partint la seva capa. Des de l'escalinata hi ha una bella perspectiva de la catedral: 2 torres de la fa�ana, cimbori i la torre del rellotge. Entre aquestes 2 �ltimes hi ha un piloncillo rematat per l'Agnus dei que duu sobri el seu llom la Creu dels Farrapos.

Praza da Quintana

Es diu tamb� dels Literaris, en mem�ria del Batall� Literari, estudiants que van combatre contra Napole�. T� 2 nivells: Quintana de Mortos, que ocupa fins a l'escalinata i Quintana de Vivos, la part superior. Una Quintana �s una pla�a davant del camposanto on es venien queviures.

• La Casa da Parra: est� en la Quintana de Mortos i �s del segle xvii. En la teulada pot veure's la caracter�stica xemeneia compostelana de l'�poca.
• El Monestir de San Paio de Antealtares: l'immens Convent de les Pelayas, de clausura, es va construir al mateix temps que la bas�lica de Santiago. Una l�pida sobre la seva fa�ana a la Quintana recorda als Literaris. El carrer� lateral, d'entrada al convent, �s la Via Sacra. T� magn�fics retaules barrocs i un �rgan del segle xviii. Se celebren en ella concerts de m�sica barroca.
• La Casa da Conga o can�nica: frontera amb la Casa da Parra. Habitatge de canonges. Boniques xemeneies.
• La fa�ana est de la catedral o da Quintana: t� dues portes. La Porta Santa, la m�s propera a les escalinates de la pla�a, generalment est� tancada amb una reixa, va anar una de les 7 portes menors i va estar dedicada a San Paio, el monestir del qual est� just davant. La funci� que t� ara data del segle xvii. Sobre ella pot veure's Sant Jaume (Santiago) i als seus costats els seus deixebles Teodor i Atanasi. A banda i banda de la porta estan col�locades 24 est�tues sedentes d'ap�stols, patriarques i profetes, tots ells procedents del cor rom�nic constru�t pel maestro Mateo. Per aquesta porta s'accedeix a un petit pati al fons del qual est� la veritable Porta Santa per la qual s'entra a la girola de l'absis. S'obre el 31 de desembre de l'any anterior al Sant. El privilegi de l'Any Sant data del segle xii, mitjan�ant butlla del papa Alexandre III. La segona porta d'aquesta fa�ana �s l'anomenada Porta Real, per ser la porta per la qual els Reis d'Espanya fan la seva entrada en la catedral. Sobre la seva llinda es veu l'escut real.

Praza das Prater�as

Est� delimitada per la catedral i el claustre en dos dels seus costats. Frontera a la catedral est� la Casa do Cabido.

• La Fa�ana sud de Prater�as: t� adossada a la seva esquerra la torre del Rellotge, la part inferior del qual �s g�tica, per� amb cossos telesc�pics barrocs en la superior. Dues portes rom�niques abocinadas amb sengles rosasses en l'ordre superior. En el timp� de l'esquerra est� representada la temptaci� de Jes�s en el desert, hi ha una dona semidesnuda amb calavera en la falda. El timp� de la dreta representa escenes de la passi� i l'Adoraci� dels Reis. En el fris central, el Salvador, Abraham i escenes v�ries. La disposici� original dels elements iconogr�fics va quedar desvirtuada des que en el S. XVIII van ser allotjades aqu� nombroses imatges recuperades de la desmantellada fa�ana de Acibecher�a. El brancal de l'esquerra representa al rei David tocant la vihuela.
• El lateral del claustre: a nivell del carrer hi ha depend�ncies per a botigues d'argenteries. Ornamentaci�n: Santiago Matamoros en la Batalla de Clavijo, Escut Real, la Translaci� del cos a Gal�cia, el Sepulcre amb l'estrella, i en el cant�, una gegantesca venera.
• Casa do Cabido: meravella del barroc, del segle xviii. Es va construir com front ornamental. T� molt poc fons. En el centre, sobre la cornisa, estan altra vegada l'urna i l'estrella. En els cantons, dos g�rgolas amb forma de can�.

R�a do Franco

Carrer dels vins que va des de l'edifici de Correus a la Porta Faxeira. Zona de bars, marisquer�as i pulper�as.

Praza de Fonseca i Col�legi Major de Fonseca

Capella i font dels bous

Al final del carrer arribem a la Praza do Toural, amb el Palau dels Marquesos de Benda�a, del s. XVIII. Sobre l'escut remata un Atlante amb l'Orbe sobre els muscles.

R�a do Vilar

Porticada en alguns trams. Les ordenances del segle xix aconsellaven la supressi� de porxades en edificis nous, per a eixamplar el carrer. Cap a la meitat del carrer (nombres 51-53) es troba la sala de cinema i de teatre "Yago". En els nombres 1 i 3 est� la Casa del De�n amb fa�ana que dona a la Pla�a d'Argenteries.

R�a Nova

Hi ha diversos palaus. En el n�m. 21 es troba el Teatre Principal. Esgl�sia de Santa Mar�a Salom�, rom�nica. En el n�m. 40, el Pazo de Pedrosa. La Casa de la Balconada dona a la R�a de Xelm�rez. Al final, en els parells surt el carrer de Entrerr�as que dona al Vilar.

R�a das Orfas

Amb el Convent de Donzelles �rfenes, del segle xvii. Seguint el carrer fins a la Porta da M�moa s'arriba a la Pla�a de Gal�cia, on est� el Caf� Derby, instituci� de literats i intel�lectuals.

Casa-pazo de Vaamonde

Edifici del segle xviii. Actual seu del Consorci de Santiago. Destaca un escut situat en la fa�ana. A la seva dreta es troba el carrer� d'Entrerr�as, el m�s estret de Santiago.

Museus

Centre Gallec d'Art Contemporani

• Centre Gallec d'Art Contemporani, amb exposicions temporals.
• Museu del Poble Gallec, sobre l'etnografia i hist�ria de Gal�cia, al Convent de San Domingos de Bonaval.
• Casa de Troia, museu que recrea la vida estudiantil de finals del segle xix i principis del xx.
• Museu de la Catedral.
• Museu de les Pelegrinacions i de Santiago, sobre la pelegrinaci� i el naixement i evoluci� de Compostel�la.
• Museu Pedag�gic Gallec.

Cultura

Cidade da Cultura

Vista de la Cidade da Cultura de Galicia. Al fons, les Torres Hedjuk.

La Cidade da Cultura (Ciutat de la Cultura) �s un complex arquitect�nic, cultural i d'entreteniment situat al monte Gai�s, molt a prop del centre urb� de Santiago. El complex ocupa 141.800 m� i, als quatre edificis acabats, alberga:

• Una biblioteca
• El Museu Centro Gai�s, amb exposicions temporals
• L'Arxiu de Gal�cia
• Un edifici de serveis centrals
• La seu de l'Institut de Ci�ncies del Patrimoni
• Torres Hedjuk, a l'exterior

El projecte inicial tamb� preveia un Centre de M�sica i Arts Esc�niques i un Centre d'Art Internacional. No obstant, el mar� de 2013, el Parlament de Gal�cia va aprovar la paralitzaci� definitiva de les obres pendents.

Universitat

Edifici de la Universitat, actual Facultat de Geografia i Hist�ria.

La Universitat de Santiago de Compostel�la data de finals del segle xv, sent la primera creada a Gal�cia. El 2012 el nombre d'alumnes matriculats era de 26.401, 16.800 homes i 9.601 dones. La universitat t� dos campus, vint-i-tres facultats i dues Escoles T�cniques Superiors, a m�s de tres Escoles Universit�ries adscrites i cinc centres vinculats.

Festes i celebracions

Focs artificials a les Festes de l'Ap�stol.

• Festes de l'Ap�stol: la segona quinzena del mes de juliol, al voltant del 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume.
• Any Sant Jacobeu, quan el 25 de juliol �s diumenge. Nom�s durant aquests anys est� oberta la Porta Santa de la catedral.
• Festes de l'Ascensi�: al mes de maig, s�n les m�s importants despr�s de les de l'Ap�stol.
• San Roque, copatr� de la ciutat, se celebra el 16 d'agost.
• Dimarts d'Entroido (de Carnaval)
• Festival cinematogr�fic Cineuropa, cada mes de novembre des de 1986.

Esport

A Santiago de Compostel�la destaquen els seus equips professionals de futbol sala i b�squet, representats pel Santiago Futsal, que juga a Primera Divisi�, i l'Obradoiro CAB, que juga a la lliga ACB. El Santiago Futsal �s l'equip amb m�s t�tols de la ciutat, entre ells 3 Copes Xunta de Galicia, 1 Copa d'Espanya, 1 Supercopa d'Espanya i 1 Recopa d'Europa. Els dos equips juguen els seus partits com a locals al Pavill�n Multiusos Fontes do Sar, amb capacitat per 6.000 espectadors. En b�squet tamb� cal destacar el Club Baloncesto Rosal�a de Castro, que va arribar a jugar 6 temporades a la lliga LEB Or.

Un altre esport important a la ciutat �s el futbol, on destaca la Sociedad Deportiva Compostela. L'equip va jugar quatre temporades consecutives a Primera Divisi� entre 1994 i 1998. Despr�s del descens de categoria, els mals resultats esportius i la mala situaci� econ�mica el van portar a la desaparici� l'any 2010. �s llavors quan es va fundar la SD Campus Stellae, que un any m�s tard va recuperar la denominaci� de SD Compostela. L'equip juga a l'Estadi Multiusos de San L�zaro. Altres clubs importants de la ciutat s�n el Santiago de Compostela Club de F�tbol i el desaparegut SD Ciudad de Santiago, que va arribar a jugar a Segona B.

Un altre esport representatiu de la ciutat �s el waterpolo, representat pel Club Waterpolo Santiago, que competeix a la lliga gallega de waterpolo i que �s quatre cops campi� de la Copa Gallega. D'hoquei sobre patins destaquen el Club de Hockey Compostela i el HC Raxoi. L'equip de rugbi de la ciutat �s el Santiago Rugby Club.

• 
  Multiusos Fontes do Sar.
• 
  Estadi Multiusos de San L�zaro.

Ciutats agermanades

S�o Paulo (Brasil) Coimbra, Portugal Santiago do Cacém, Portugal Mashad, Iran Buenos Aires, Argentina Qom, Iran Santiago de Querétaro, Mèxic

Santiago de los Caballeros, República Dominicana Assís, Itàlia Pisa, Itàlia Santiago de Cuba Càceres, Espanya Qufu, República Popular de la Xina Le Puy-en-Velay, França

Enllaços externs

• P�gina web de l'Ajuntament de Santiago de Compostel�la
• El Camino de Santiago | The pilgrimage route to Compostela. - Mapes, etapes, planificaci�, com arribar, allotjament, fotografies...
• USC - Universitat de Santiago

Precedit per: Weimar (Tur�ngia)

Capital Europea de la Cultura 2000

Succe�t per: Porto Rotterdam