Ourense
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Galícia | ||||
| Província | Ourense  | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Ourense | ||||
| Cont� la subdivisi� | |||||
| Poblaci� humana | |||||
| Poblaci� | 104.250 (2023) (1.223,59 hab./km�) | ||||
| Gentilici | ourens�, ourensana | ||||
| Predom. ling. | gallec | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 85,2 km² | ||||
| Banyat per | Miño | ||||
| Altitud | 145 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Patrocini | Sant Martí de Tours | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Gonzalo Pérez Jácome (2019–) | ||||
| Eleccions municipals a Ourense | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 32001–32005 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 988 | ||||
| Codi INE | 32054 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | ourense.gal… | ||||
     | |||||
.jpg)
Ourense[1] és una ciutat i municipi de l'interior de Galícia, capital de la província d'Ourense i de la comarca homònima. És el tercer municipi més poblat de la comunitat, després de Vigo i la Corunya, amb una població de 103.756 habitants el 2022.[2]
La travessen els rius Miño, Barbaña i Lonia. Té famoses fonts d'aigües termals, entre elles les Burgas, on l'aigua surt a temperatures superiors als 60 °C. Sovint és coneguda com a Ciutat de les Burgas.
Destaquen com a monuments la catedral, del segle xii, amb els seus pòrtics d'O Paraíso i el Sant Crist, el pont vell, el claustre de San Francisco, les esglésies d'A Trindade i San Domingos i el conjunt de la ciutat vella, en procés de recuperació.
Topònim
[modifica]Batejada pels romans com Auriense, "la ciutat d'or", per la seva abundància a la zona, va ser una important ciutat de la província romana d'Hispània fins que es van esgotar les reserves d'aquest mineral, que es trobaven en el riu Miño. Un topònim relacionat és el de la platja fluvial d'Oira.
També es creu que el nom de la ciutat ve del llatí aquare urente (aigües abrasadores), o del germànic Warmse (llac calent), per les conegudes fonts d'aigües termals, les Burgas, una de les moltes que existeixen al municipi.
Història
[modifica]
Tot i que hi havia assentaments castrenys a la vora dels rius Miño i Loña com els de Valdegola, Oira i San Tomé, la ciutat té el seu origen en l'assentament romà al costat de les Burgas i de la guarnició del pont, originalment romà.
Situada prop de la Via Nova que unia Bracara Augusta (avui Braga, a Portugal) amb Asturica Augusta (avui Astorga, a Lleó) la ciutat va mantenir importància després de l'època romana pel seu pont i situació central en l'antiga Gallaecia. Es creu que va ser cort reial dels sueus durant els regnats de Carriaric i Teodomir, que va ser el que va fundar la primera església dedicada a Sant Martí de Tours.
Després de les incursions àrabs i normandes del segle x, s'inicia una lenta recuperació. El 1084 el bisbe Ederonio restaura la catedral, avui dia església de Santa María Nai. Durant el bisbat de Lourenzo d'Ourense, l'any 1122, la propietària Tareixa de Portugal concedeix la jurisdicció de la ciutat al bisbe i als seus successors, situació que es mantindria fins al segle xvii.
Al llarg de l'edat moderna Ourense va ser ciutat de capellans, nobles i funcionaris, sent la seva indústria la del vi, que es va mantenir fins a les plagues de finals del segle xix. En aquest segle la ciutat va incrementar la seva població amb la construcció de la carretera Villacastín-Vigo, i la nova línia ferroviària Monforte-Vigo també fa créixer la ciutat, que ja s'estén més enllà del tradicional nucli antic.
Durant el segle xx aquest creixement es va mantenir: Ourense va continuar sent el centre administratiu de la província amb una notable embranzida comercial lligada a l'emigració procedent de Zamora, Logronyo i Lleó que apareix atreta per les noves vies de comunicació.
Actualment Ourense és un important nus de comunicacions on es creuen tres autopistes o autovies, quatre Carreteres Nacionals, així com quatre vies de ferrocarril. L'estaci� d'Ourense-Empalme, una de les dues que t� la ciutat, �s la m�s important de Gal�cia, des d'on se centralitza tot el tr�nsit ferroviari del nord-oest de la pen�nsula.
Geografia
[modifica]
El municipi t� 85,2 km� i t� una altitud m�xima de 134 metres.
Clima
[modifica]El clima d'Ourense �s oce�nic amb una forta influ�ncia del clima continental. La situaci� geogr�fica de la ciutat, a l'interior d'una vall, fa que els estius sigui extremadament calorosos amb temperatures que habitualment superen els 35 �C. A l'hivern, les temperatures s�n baixes, tot i que normalment no baixen dels 0 �C.
La temperatura m�xima m�s alta registrada a Ourense �s de 42,6 �C el juliol de 1990 i la temperatura m�nima m�s baixa va ser de -8,6 �C el dia de Nadal de l'any 2001.
 Par�metres clim�tics mitjans d'Ourense (1972-2000)
| |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
| Temperatura m�xima absoluta (�C) | 22,0 | 25,0 | 30,6 | 32,9 | 37,4 | 40,9 | 42,6 | 42,2 | 41,1 | 33,0 | 25,0 | 22,4 | |
| Temperatura m�xima mitjana (�C) | 12,1 | 14,7 | 18,1 | 19,0 | 22,3 | 26,7 | 29,7 | 29,9 | 26,6 | 20,9 | 15,5 | 12,7 | |
| Temperatura mitjana (�C) | 7,5 | 9,2 | 11,4 | 12,7 | 15,7 | 19,4 | 22,1 | 22,0 | 19,4 | 15,1 | 10,8 | 8,5 | |
| Temperatura m�nima mitjana (�C) | 2,9 | 3,7 | 4,6 | 6,3 | 9,2 | 12,2 | 14,6 | 14,2 | 12,3 | 9,3 | 6,1 | 4,4 | |
| Temperatura m�nima absoluta (�C) | -7,0 | -8,0 | -6,8 | -3,2 | -0,4 | 2,4 | 6,4 | 1,5 | 3,0 | -3,0 | -6,8 | -8,6 | |
| Precipitacions (mm) | 90 | 81 | 54 | 70 | 67 | 39 | 19 | 23 | 57 | 97 | 93 | 124 | |
| Hores de sol | 87 | 105 | 167 | 180 | 199 | 239 | 272 | 270 | 201 | 138 | 90 | 70 | |
| Humitat relativa mitjana (%) | 75 | 69 | 62 | 62 | 62 | 60 | 59 | 59 | 63 | 70 | 75 | 77 | |
| Font: AEMET | |||||||||||||
Parr�quies
[modifica]El municipi d'Ourense est� format per la ciutat d'Ourense i 20 parr�quies (la majoria rurals):
|
|
Demografia
[modifica]Segons dades de l'INE de l'any 2013, el municipi d'Ourense t� 107.542 habitants repartits entre el centre urb� i les 21 parr�quies que formen el terme municipal. Aix� el converteix en el tercer municipi m�s poblat de Gal�cia, per darrere de Vigo i la Corunya. La densitat de poblaci� era de 1262,23 hab./km�.
| Evoluci� demogr�fica de Ourense entre | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2008 | |
|
15.194 |
15.998 | 17.581 | 21.579 | 28.397 | 55.574 | 64.153 | 73.379 | 96.085 | 108.382 | 109.051 | 107.057 |
Pol�tica
[modifica]
Ourense �s la capital de la seva prov�ncia, d'una comarca i d'un partit judicial. Ourense �s la seu de l'Audi�ncia i Jutjats Provincials, la Diputaci� d'Ourense, les delegacions de la Xunta de Gal�cia i de diversos organismes de l'Administraci� General de l'Estat com la Subdelegaci� del Govern, la Comissaria de la Policia Nacional o l'INSS.
Despr�s de les eleccions municipals del 2007 el govern de la ciutat el va exercir una coalici� del PSdeG i el BNG. Despr�s de la dimissi� el 29 de setembre de 2012 del socialista Francisco Rodr�guez Fern�ndez, va ocupar l'alcaldia en funcions la segona en la llista, Margarita Mart�n Rodr�guez, fins a l'elecci� el 10 d'octubre de 2012 d'Agust�n Fern�ndez Gallego, n�mero tres de la llista del PSdeG com a nou alcalde.
Economia
[modifica]La majoria de la ciutadania d'Ourense treballa en el sector terciari, tot i que tamb� t� import�ncia el sector secundari amb diverses f�briques relacionades amb la qu�mica i els seus derivats.
La ciutat tamb� rep la influ�ncia del parc tecnol�gic de Gal�cia, que tot i que no es troba dins del municipi, aporta grans beneficis a la ciutat.
Llocs d'inter�s
[modifica]Monuments
[modifica]
Ourense disposa d'un ample patrimoni hist�ric entre el que cal destacar els seg�ents monuments i llocs:
- Catedral de San Marti�o
- As Burgas
- Esgl�sia de la Sant�sima Trindade
- Ponte Maior
- Pazo de Velle
- Pazo provincial de Ourense
- Esgl�sia de Santo Domingo
- Pazo de Oca-Valladares
- Esgl�sia de Santa Mar�a Nai
- Ponte de Lo�a
- Praza Maior
- Praza do Trigo
- Praza do Ferro
- Ponte do Milenio
Teatres i cinemes
[modifica]- Teatre Principal
- Auditori provincial d'Ourense
- Cinebox
Museus
[modifica]- Museu Arqueol�gic Provincial d'Ourense
- Museu Municipal d'Ourense
- Museu Catedralici d'Ourense
- Museu Internacional de Cornamusas, exposici� de gaites.
- Centro d'Exposicions Caixanova
- Colecci�n de trens Fern�ndez Pacheco Outeiri�o
Transport
[modifica]Carretera
[modifica]El principal acc�s a la ciutat �s l'autovia A-52 que uneix Vigo amb Castella i Lle�, on connecta amb l'A-6 cap a Madrid. Un altre acc�s �s l'autopista AP-53 (o AG-53 en una part del seu recorregut), que uneix Santiago de Compostel�la amb Ourense, on connecta amb l'A-52.
Tamb� hi ha quatre carreteres nacionals que connecten Ourense. La N-120 uneix Logronyo i Vigo, passant per Burgos, Lle�, Ponferrada i Monforte de Lemos i en el futur es convertir� en l'A-76. La N-525 uneix Santiago de Compostel�la amb Ver�n passant per la capital ourensana. La N-540 uneix la ciutat amb Lugo i en un futur ser� l'autovia A-56.
Finalment hi ha una autovia urbana, l'OU-11 que connecta l'A-52 amb el barri d'O Couto, el centre de la ciutat i la N-120 per descongestionar els accesos a la ciutat.
Ferrocarril
[modifica]
La xarxa de ferrocarril t� el seu centre a l'estaci� d'Ourense-Empalme, tot i que hi ha una segona estaci� a la ciutat, la de San Francisco. Hi havia una tercera estaci� al municipi, la de Santa Cruz de Arrabaldo, que es troba a la parr�quia d'Arrabaldo, fora del nucli urb�, per� actualment no t� cap servei.
L'estaci� d'Ourense-Empalme �s la m�s important de la ciutat i tamb� de Gal�cia, a causa de la conflu�ncia de les l�nies Santiago-Madrid i Monforte-Vigo, i �s el distribuidor m�s important de la comunitat actualment. Des de 2011 hi ha servei d'alta velocitat entre Ourense i la Corunya passant per Santiago. A m�s hi ha trens diaris a ciutats com Madrid, Barcelona, Hendaia i Bilbao. Tamb� hi ha serveis de Mitjana Dist�ncia.
Transport p�blic
[modifica]A Ourense hi ha 28 l�nies urbanes d'autob�s gestionades per l'empresa Urbanos de Ourense, que vertebren tots els barris de la ciutat. Una d'elles, la li�a 25, coneguda com a Moucho Bus, circula nom�s de nit. La l�nia 19 uneix el centre de la ciutat amb les Termes d'Outariz i es coneix com a Tren tur�stic de les Termes. Tamb� existeixen diverses l�nies regionals i estatals que surten des de l'estaci� d'autobusos d'Ourense.
Esport
[modifica]En futbol, l'equip més important de la ciutat era el Club Deportivo Ourense, que es va fundar l'any 1952 després de la desaparició de la Unión Deportiva Orensana, que va arribar a jugar a Segona Divisió. El CD Ourense va desaparèixer per problemes econòmics l'any 2014. En la seva història va jugar 13 temporades a Segona Divisió i va guanyar en dues ocasions la Copa Federació. Actualment, l'Ourense Club de Fútbol, anomenat anteriorment Ponte CF, i la Unión Deportiva Ourense, fundada després de la desaparició del CD Ourense, juguen a la Tercera Divisió.
En bàsquet destaca el Club Ourense Baloncesto, que juga actualment a la lliga LEB Or.
En futbol sala masculí cal destacar l'Ourense Fútbol Sala, que va jugar 8 temporades a Primera Divisió. En futbol sala femení, el Cidade das Burgas FS i el Ponte Ourense FS són equips de Primera Divisió.
En waterpolo, el Club Waterpolo Pabellón Ourense ha sigut campió de la lliga gallega.
Ciutats agermanades
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «Variaciones de los municipios de España desde 1842.». Ministerio de Administraciones Públicas. Arxivat de l'original el 28 de juny de 2012. [Consulta: 12 març 2012].
- ↑ «La ciudad se mantiene como la tercera urbe de Galicia», 01-05-2019.
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina web de l'Ajuntament d'Ourense Arxivat 2007-06-18 a Wayback Machine. (gallec)
- Pàgina oficial de turisme de la ciutat d'Ourense Arxivat 2018-01-06 a Wayback Machine. (gallec)
