Vés al contingut

Tàmils

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàPoble tàmil
தமிழர்கள்
Tamilarkal
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total68 milions[1]
Llenguatàmil Modifica el valor a Wikidata
Religióhinduisme, cristianisme i islam Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionats
Geografia
Originari deSumatra Occidental (Indonèsia), Sumatra Septentrional (Indonèsia), Padang (Indonèsia) i Medan (Indonèsia) Modifica el valor a Wikidata
Estat�ndia i Sri Lanka Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
 India60,793,814 (2001)[1]
 Sri Lanka3,113,247 (2012)[3]
 Malaysia1,396,000 (2000)[4]

Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.[5] Els tàmils són uns 77 milions de persones que viuen arreu del món i componen la civilització lingüística i històrica més gran del món sense un estat independent.[6] Els tàmils sumen el 15,36% dels singalesos, el 5,91% dels indis, el 5,83% dels mauricians i el 5% dels singapuresos. També hi ha poblacions destacades de tàmils en antigues colònies britàniques, en les quals aquests van participar de manera activa a favor de la lluita per la independència, per exemple, en els satyagrahes de Sud-àfrica i el moviment Azad Hind de Malàisia. Durant el Moviment d'independència de l'Índia, Gandhi es va inspirar molt en els tàmils sud-africans.[7] Experts dependents del Secretari General de les Nacions Unides han suggerit que almenys 40.000 tàmils podrien haver mort en les fases finals de la Guerra Civil de Sri Lanka,[8] la qual ha estat considerada pels polítics tàmils i per les ONG com un intent de genocidi.[9][10]

Fa milers d'anys a la costa occidental i oriental dels actuals estats indis de Kerala i de Tamil Nadu van començar a urbanitzar-se i a esdevenir centres mercantils. Aquesta civilització es va desenvolupar en quatre estats històrics tàmils (Txera, Txola, Pandya i Pal·lava) i en altres estats més petits que en depenien. Entre el segle iii aC i el segle iii els tàmils també van produir una literatura pròpia anomenada literatura sangam (o literatura tàmil clàssica).

Els tàmils eren conegut pels seus veïns per les seves activitats mercantils, religioses i guerreres. Els tàmils de Pandya i de Chola foren actius a Sri Lanka. Els comerciants i els líders religiosos de Pallava van viatjar per tota l'Àsia sud-oriental i van jugar un rol important en la indianització cultural de la zona. Els sistemes d'escriptura locals, l'alfabet grantha i alfabet pal·lava, van ajudar a desenvolupar la majoria dels alfabets locals de la zona com l'alfabet khmer, l'alfabet javanès i l'alfabet tailandès.

En les arts visuals dels tàmils hi destaca una arquitectura de temples estilitzats en els centres urbans importants i les escultures dels déus en pedra i bronze. Els bronzes dels choles, sobretot l'escultura de nataraja (representació de Shiva com a ballarí còsmic de la dansa divina) del període Chola ha esdevingut un dels símbols més notables de l'hinduisme. Les arts escèniques tàmils es divideixen en populars i clàssiques. La forma clàssica és el bharatanatyam, que es representa als temples i als carrers. El cinema tàmil, conegut amb el nom de Kollywood, és una part important de la indústria de cinema de l'Índia. En la música també s'hi diferencia la clàssica (música carnàtica) dels gèneres populars.

La majoria dels tàmils són hinduistes; la majoria practiquen una forma pròpia d'aquesta religió i veneren un grup de deïtats locals. També hi ha un nombre considerable de tàmils cristians i musulmans. A més a més, hi ha una petita comunitat tàmil que creuen en el jainisme digambara que prové de l'època clàssica tàmil. L'historiador i periodista britànic Michael Wood ha considerat que els tàmils són els últims supervivents de la civilització clàssica a la terra perquè encara preserven molts dels elements substancials del seu passat en les seves creences, la seva cultura, música i literatura encara que estiguin vivint en el món globalitzat.[11][12]

Etimologia i textos antics sobre els tàmils

[modifica]

No es coneix si el terme tamilar o els seus equivalents en pàcrit, damela, dameda, dhamila i damila va sorgir d'una autoassignació o fou creat per altres. Hi ha evidències epigràfiques d'un grup ètnic anomenat així a l'antic Sri Lanka; algunes inscripcions datades del segle vi aC o del segle v aC mencionen persones damela o dameda. La famosa inscripció hathigumpha de l'emperador Kharavela del Regne de Kalinga fa referència a la Tramira samghata (Confederació dels caps tàmils) està datada al 150 aC. Aquesta menciona que la lliga dels reialmes tàmils prové de 113 anys abans.[13] A Amaravati, a l'actual Andhra Pradesh hi ha una inscripció datada al segle iii aC que es refereix a un Dhamila-vaniya (comerciant tàmil).[13] De la mateixa època és una inscripció que s'ha trobat a Nagarjunakonda que es refereix a damila. Hi ha una tercera inscripció a les Coves Kanheri que es refereix a un dhamila-gharini (propietari tàmil). En el conte Akiti Jataka dels contes budistes Jakata es menciona la damila-rattha (dinastia tàmil). També hi ha relacions entre l'Imperi Romà i l'Imperi de Pandya. Estrabó explica que l'emperador August de Roma va rebre a Antioch, un ambaixador d'un rei anomenat Pandya de Dramira.[14]

Est� clar que ja, almenys al 300 aC, la identitat �tnica dels t�mils ja s'havia conformat com un grup diferenciat.[13] Tamilar est� relacionat etimol�gicament amb t�mil, la llengua que parlen els t�mils. Southworth suggereix que el nom-codi prov� de tam-miz (els que parlen la pr�pia llengua).[15] Zvelebil suggereix que tam-iz significa tam=auto (si mateix) i iz=desplegament de so. Altres teories diuen que tamiz �s una derivaci� del mateix proc�s de parlar.[16] Una altra teoria considera que el terme tamilar deriva del nom de l'antic poble dravida>Dramila>Damila>Tamila>Tamilar.[17]

Hist�ria

[modifica]

T�mils a l'�ndia

[modifica]

Prehist�ria

[modifica]

Les primeres evid�ncies que indiquen la pres�ncia de t�mils a l'actual Tamil Nadu s�n urnes funer�ries megal�tiques de voltant del 1500 aC. Aquestes s'han trobat en diverses localitzacions de l'actual estat, sobretot a Adichanallur, al Districte de Tirunelveli[18][19][20] que s'avenen amb les descripcions dels funerals en la literatura t�mil cl�ssica.[21]

Hi ha diverses llegendes que han esdevingut importants despr�s del segle x que parlen sobre l'antiguitat del poble t�mil. Segons Iraiyanar Agapporul, una obra del segle X-XI de la literatura sangam, el pa�s t�mil (Kumari Kandam) s'estenia pel sud de la pen�nsula �ndia i estava dividit en 40 nadus (divisions). Se suposa que la terra havia estat destru�da per un diluvi. Les llegendes sangams tamb� van afegir a l'antiguitat dels t�mils parlant d'una activitat liter�ria activa durant desenes de milers d'anys durant tres sangams.[22]

Per�ode cl�ssic

[modifica]
Cer�mica grisa amb gravats, Arikamedu, segle I

Des del voltant del segle iii aC la regi� t�mil va estar dominada per tres dinasties reials: els Txoles, els Txeres i els Pandyes.[20] Cadascuna d'aquestes tres dinasties tenia el seu propi regne en la zona t�mil-parlant. La literatura cl�ssica sangam i les inscripcions tamb� descriuen un n�mero de Velirs o caps menors que governaven de manera col�lectiva el centre de l'actual Tamil Nadu.[23] Entre aquests reis i caps hi havia freq�ents guerres i conflictes, al mateix temps que tamb� guerrejaven amb els habitants de l'antic Sri Lanka.[24][25] Aquestes guerres es feien per aconseguir l'hegemonia i el cobrament de tributs m�s que per a subjugar i annexionar aquests territoris. Els reis i caps eren patrons de les arts i en aquesta �poca hi existia una literatura significativa.[23] La literatura mostra que moltes de les pr�ctiques culturals considerades particulars dels t�mils daten del per�ode cl�ssic.[23]

Durant aquest per�ode l'agricultura era important i hi ha evid�ncia que es va construir una xarxa de canals d'irrigaci� al segle ii.[26] Va florir el comer� intern i extern i hi ha evid�ncies de contacte amb l'Imperi Rom�.[27] Hi ha una gran quantitat de monedes romanes i senyals de la pres�ncia de comer� rom� a Karur i a Arikamedu.[27] Hi ha evid�ncia que els reis de Pandya van enviar com a m�nim dues ambaixades a l'emperador rom� August.[28] S'han trobat trossos de cer�mica amb inscripcions en t�mil en excavacions al Mar Roig que suggereix que els comerciants t�mils van arribar fins aqu�.[29] Un viatger an�nim del segle i va escriure en grec el Periple del Mar Eritrea, en el qual descriu els ports dels regnes de Pandya i Txera a Damirica i detalla la seva activitat comercial amb un gran detall. El Periplus tamb� indica que les principals exportacions dels antics t�mils eren el pebre, malabathrum, perles, ivori, seda, espicanards (Nardostachys jatamansi), diamants, safirs i carei.[30]

El per�ode cl�ssic t�mil va acabar al segle iv a causa de les invasions dels Kalabhra que �s anomenada kalappirar a les inscripcions i literatura t�mil.[31] Aquests invasors s�n descrits com a reis dolents i b�rbars que provenien del nord del pa�s t�mil.[32] Aquest per�ode, anomenat l'Edat Fosca del Pa�s T�mil, va acabar amb l'auge de la dinastia Pal�lava.[31][33][34] Segons Clarence Malonei, durant el per�ode cl�ssic els t�mils tamb� van colonitzar les Illes Maldives.[2]

Economia i comer�

[modifica]
Mapa del regne Pandya sota Jatavarman Sundara Pandya (1251 - 1283)

Les principals activitats econ�miques del per�ode cl�ssic t�mil eren l'agricultura, el t�xtil, la recol�lecci� de perles, la manufactura i la construcci�. L'agricultura era la principal i m�s respectada ocupaci� dels t�mils.[35][36] L'arr�s era el principal producte agr�cola i s'exportava en el comer� amb l'interior del subcontinent indi. El pebre, el mill, els cereals i el sucre de canya eren altres productes agr�coles importants. La ind�stria i el comer� eren considerats ocupacions secund�ries. Les ciutats de Madurai i d'Urayur eren importants centres dedicats a la ind�stria t�xtil, sobretot del cot�. Korkai fou un centre del comer� de perles, la recol�lecci� de les quals tamb� era una ocupaci� important a la zona.[37] A la regi� t�mil tamb� va florir l'activitat industrial. Una altra manufactura destacada fou la ferreria. Els ferrers constru�ren armes, eines, utensilis dom�stics i rodes de ferro.[38] Tamb� cal destacar la construcci� de vaixells de Tamilakam, tant de petits catamarans com de grans vaixells.[39][40] Altres ind�stries que es van desenvolupar en la regi� t�mil durant l'�poca cl�ssica fou la fusteria, manufactura de sal, la ind�stria forestal, la cer�mica, la corderia, la pelleteria, la joieria, la producci� de sucre de palmera, la construcci� de temples i altres objectes relacionats amb la religi� i la cistelleria.[41][42]

El comer� intern era sobretot a trav�s de la barata (troc) en els mercats que era organitzada per les institucions i associacions mercantils.[43] Els mercaders formaven associacions que operaven de manera aut�noma, sense interfer�ncies de l'estat. Les persones de l'antic pa�s t�mil van tenir comer� amb l'Imperi Rom�; aquest comer� va assolir important quan es va descobrir una ruta naval entre Tamilakam i Egipte seguint el mons�. Des de Tamilakam es va exportar pebre, perles, ivori, t�xtils i ornaments fets amb or i els principals productes de luxe que es van importar foren el vidre, el corall i el topazi. Comerciants estrangers van portar a Tamilakam monedes romanes que eren convertibles en l'�mbit internacional. Els antics t�mils van exportar a l'�ndia septentrional perles, t�xtils de cot� i conquilles a canvi de vestits de llana, cavalls i pells.[44] En l'�mbit local, la majoria el comer� es basava en la compravenda de productes alimentaris (els pagesos compraven productes de ca�adors, pescadors i pastors). A m�s a m�s, la gent comprava productes higi�nics, adorns i serveis de transport. Les transaccions comercials es feien en mercats on es practicava el troc o intercanvi.[45] Les monedes, per� es reservaven gaireb� exclusivament per al comer� internacional.

Mapa de l'Imperi Txera

La prosperitat econ�mica dels t�mils depenia sobretot del comer� internacional. La literatura, les evid�ncies arqueol�giques i les troballes numism�tiques confirmen relacions mercantils entre Tamilakam i Roma, que importava esp�cies i perles de l'�ndia. El comer� amb l'Imperi Rom� ja era important durant el govern d'August, i va arribar al seu punt m�s important durant el temps de Ner�, que va morir l'any 68. Per� l'any 217, despr�s de la mort de Caracalla, aquestes relacions comercials havien disminu�t molt, tot i que va reviure durant l'�poca de l'Imperi Rom� d'Orient. Durant l'�poca dels primers emperadors romans, a Roma, hi va haver una gran demanda d'articles luxosos, sobretot de beril que venien de Tamilakam. Els t�mils van exportar pebre, perles, ivori, t�xtils i ornaments d'or i van importar b�ns luxosos com vidre, corall, vi i topazi.[46] L'estat t�mil va jugar un rol important en la construcci� i manteniment d'infraestructures com carreteres i ports que eren necess�ries per a l'activitat social i econ�mica.[40] El creixement econ�mic va ser desigual i va donar lloc a la creaci� de classes socials diferents en l'�mbit econ�mic.

Per�odes imperial i postimperial

[modifica]
Extensi� de l'Imperi Pal�lava el 645

A pesar que es pot tra�ar la hist�ria de Pal�lava des del segle ii, aquest reialme no va esdevenir preponderant fins al segle vi.[47] El Regne Pal�lava va esdevenir un Imperi i va arribar a tenir un vast territori sota el seu domini directe. Els pal�laves eren hinduistes, tot i que alguns dels seus reis foren jainistes abans de convertir-se a l'hinduisme.[48] En aquesta �poca es va fundar el Moviment Bhakti en l'hinduisme i va pujar juntament amb el creixement de la influ�ncia del jainisme i el budisme.[49] Els pal�laves van ser pioners en la construcci� dels enormes i ornamentats temples fets de pedra que van formar la base de l'arquitectura dels temples dravidians. Els pal�laves van entrar en conflicte amb els kanaresos de la dinastia txalukia de Badami. Durant aquest per�ode, el gran Rei Txalukya, Pulakesi II va estendre l'Imperi Txalukya cap a la part septentrional de l'Imperi Pal�lava i van guanyar als pal�laves en moltes batalles.[50] El rei pal�lava Narasimhavarman I va aconseguir una vict�ria important en aquesta pugna el 642 i va ocupar Badami temporalment.[51] Tot i aix�, el rei txalukya Vikramaditya II es va revenjar posteriorment i va v�ncer al rei pal�lava Nandivarman II diverses vegades i es va annexionar Kanchipuram.[52] La dinastia pal�lava fou enderrocada el segle ix per l'Imperi Raixtrakuta que tenia la capital a Gulbarga. El rei Krishna III, l'�ltim rei raixtrakuta va consolidar un imperi que ocupava el territori entre el riu Narmada i el riu Kaveri i que inclo�a el nord del pa�s t�mil i recaptava tributs del rei de Ceylon.[53]

L'Imperi tamil Txola al 1030
El Regne Nayak de Madural el 1570

Sota el rei txola Rajaraja i el seu fill Rajendra Chola I, l'Imperi txola assolir el domini de l'�ndia meridional i Sri Lanka durant el segle x.[47] L'Imperi en aquells moments tenia forts lligams comercials amb els xinesos de la Dinastia Song i el Sud-est asi�tic.[54][55] Els txoles van derrotar el regne de txalukya oriental i van expandir el seu imperi fins al Ganges. Tamb� van conquerir les zones costaneres del Golf de Bengala. El rei Rajendra Chola I va millorar l'armada del seu pare i va crear el primer ex�rcit mar�tim important del subcontinent indi. L'armada txola va conquerir l'Imperi Srivijaya que hi havia a l'actual Indon�sia i la zona de les Filipines i van assegurar la ruta comercial mar�tima fins a la Xina.[47] Els txoles van rebre tributs de regnes de l'actual Tail�ndia i dels khmers de Cambodja.[56] El poder dels txoles va declinar al voltant del segle xiii, quan l'Imperi Pandya va resurgir durant un breu per�ode durant el regnat de Sundara Pandya.[47] L'Imperi Pandya va caure sota les constants invasions dels isl�mics al sud de l'�ndia. A principis del segle xiv, Madurai, la capital pandyana fou conquerida pel kan Jalaluddin Ahsan i s'establ� el Sultanat de Maduray independent el 1335.[57] El Sultanat de Madurai fou enva�t per l'Imperi Vijayanagar el 1378.[58] Durant el segle xv l'Imperi Vijayanagar va esdevenir el preponderant al sud de l'�ndia. Despr�s del declivi d'aquest imperi el 1646 Tamil Nadu fou dominat per petits estats com el Regne Nayak de Madurai.

Les terres t�mils occidentals havien esdevingut molt diferents pol�ticament de la resta del territori t�mil despr�s que els imperis txola i pandya perdessin el seu control al segle xiii.[59] Els t�mils d'aquesta zona van desenvolupar la seva pr�pia llengua i literatura diferent i van desenvolupar-se de manera a�llada als t�mils i van desenvolupar la llengua malai�lam al segle xv.[60]

T�mils a Sri Lanka

[modifica]
Urnes funer�ries megal�tiques trobades a Pomparippu, al nord-oest de Sri Lanka que daten almenys de 200 anys abans de Crist. Tamb� hi ha urnes megal�tiques similars al sud de l'�ndia i al D�can de la mateixa �poca.[61]

No hi ha consens entre els historiadors sobre la pres�ncia dels t�mils a Sri Lanka abans del per�ode medieval de l'Imperi Txola (segle x). Una teoria afirma que no hi havia pres�ncia de t�mils a Sri Lanka fins a la invasi� d'aquest imperi al segle x, per� altres teories afirmen que els t�mils eren els abor�gens de l'illa.[62][63] A m�s a m�s, segons les teories del difusionisme cultural, es considera que la llengua t�mil va penetrar a Sri Lanka durant el mesol�tic des de l'�ndia peninsular, m�s com a difusi� d'idees abans que per la migraci� de poblaci�.[64]

De totes maneres, considerant la tradici� t�mil de Sri Lanka, ells creuen que s�n descendents lineals dels pobles abor�gens de Sri Lanka, dels nagues i els yakshes. Per exemple, el t�tem-cobra, "nakar", es coneix com a "nakam" en t�mil i aquest encara forma part de la tradici� hinduista t�mil de Sri Lanka com un d�u menor avui en dia.[65]

Prehist�ria

[modifica]

Els veddes ind�genes de Sri Lanka estaven relacionats �tnicament amb els adivasi (abor�gens) del Sud de l'�ndia.[66] Els assentaments de poblaci� de l'actual Sri Lanka i de l'�ndia meridional eren similars culturalment. Aix� s'ha vist en jaciments arqueol�gics trobats com a llocs d'enterrament megal�tics, com el trobat a Pomparippu i a Kathiraveli, a la costa oest de Sri Lanka datats entre el segle v aC i el segle ii.[67][68] Aquestes semblances culturals en els enterraments de les dues zones han estat datats pels arque�legs ja des del segle x aC. Tot i aix�, la hist�ria i arqueologia �ndia afirmen que hi ha evid�ncies de semblances culturals ja des del segle xv aC.[69]

Per�ode hist�ric

[modifica]
Trossos de cer�mica negra i vermella de l'�ndia meridional que s'han trobat a Sri Lanka datats dels segles I i II, conservats al Museu nacional de Colombo, de Sri Lanka.

S'han trobat trossos de cer�mica del segle ii aC amb escriptura t�mil a Pooneryn, al nord de Sri Lanka. Algunes d'aquestes tenen inscrit el nom de clan "vela", que est� relacionat amb els "velirs" (caps aristocr�tics de Tamilakam, de l'antic pa�s t�mil).[70] Tamb� s'han excavat trossos de cer�mica amb inscripcions t�mils a Tissamaharama, al sud de l'illa. Hi ha evid�ncies epigr�fiques de gent que s'identificaven a si mateixos com a damelas o damedas (la paraula en p�crit que vol dir t�mil) a Anuradhapura, la capital de l'antiga regi� de Rajarata i en altres zones de Sri Lanka ja des del segle ii aC.[71] En aquesta �poca ja hi ha evid�ncies hist�riques que els reialmes t�mils ja estaven �ntimament lligats amb els afers de l'illa singalesa.[24][25] Per exemple, en el poema hist�ric Mahavamsa s'explica que aventurers t�mils com el rei Elara van envair l'illa al voltant de l'any 145.[72] Entre els segles VII i XI hi havia tants soldats t�mils indis a Anaradhapura que els reis i caps locals van acudir a ells per a afirmar la seva legitimitat.[73] En el segle viii ja hi havia poblats t�mils coneguts amb el nom de Demel-kaballa (allotjaments t�mils), demelat-valademin (poblats t�mils) i Demel-gam-bim (poblats i terres t�mils).[74]

Per�ode medieval i colonial

[modifica]

En els segles IX i X hi va haver nombroses incursions pandyes i txoles que van culminar amb l'annexi� de Sri Lanka a l'Imperi Txola a la segona meitat del segle xi.[73][75][76][77]

Durant el regnat del rei txalukya Vikramaditya VI a finals del segle xi i a inicis del XII, l'Imperi txalukya occidental, que havia derrotat els txoles en diverses ocasions, va debilitar el seu imperi.[78][79] Aquest eventual declivi del poder txola a l'�ndia meridional al segle xii tamb� fou degut a l'ascens del poder de l'Imperi Hoysala a la regi�.[80][81][82] Al voltant del 1225 els hoysales van estendre el seu poder a Tamil Nadu i van convertir a la ciutat de Kannanur Kuppam, a prop de Srirangam en la seva capital provincial al sud de l'�ndia.[83][84] Els txoles i els pandyes van atorgar al rei hoysala Vira Narasimha II el t�tol honor�fic d'�oncle� (Mamadi) i els pandyes van donar tributs als hoysales.[85] El declivi del poder txola a Sri Lanka va produir la restauraci� de la monarquia de Polonnaruwa a finals del segle xi.[86] El 1215, despr�s de la invasi� padya, es va establir un regne independent a Jaffna dominat per la dinastia t�mil d'Aryacakravarty[87] a la Pen�nsula de Jaffna i a les seves zones ve�nes al nord de Sri Lanka. L'heroi Alagakkonara, descendent de comerciants de Kanchipuram, a Tamil Nadu, van expandir aquest regne cap al sud.[88] Aquest va esdevenir primer ministre del rei singal�s Parakramabahu V al segle xiv i el seu descendent Vira Alakeshwara va esdevenir rei dels sinhalesos[89] per� fou enderrocat per l'almirall xin�s Chem Ho el 1409.

La dinastia Arya Chakaravarthi va governar una gran zona del nord-est de Sri Lanka fins a la conquesta per part de l'Imperi Portugu�s del Regne de Jaffna el 1619. Les zones costaneres de l'illa van caure en mans de l'Imperi Holand�s i van esdevenir part de l'Imperi Brit�nic el 1796. El navegant angl�s Robert Knox va descriure el pa�s t�mil de l'illa en la seva publicaci� An Historical Relation of the Island Ceylon en la qual va dibuixar el mapa de diversos reialmes el 1681.[90] Els europeus van identificar que hi havia una naci� t�mil separada al nord-est de l'illa.[91]

L'estructura de castes singalesa tamb� havia acomodat immigrants hind�s de l'�ndia meridional des del segle xiii. Aquests van provocar l'emerg�ncia de tres noves castes singaleses: els salagama, els durava i els karava.[92][93][94] Les immigracions dels hind�s i la seva assimilaci� va continuar fins al segle xviii.[92]

�poca contempor�nia

[modifica]

L'Imperi Brit�nic va consolidar el domini del territori t�mil del sud de l'�ndia i va crear la Presid�ncia de Madr�s que es va integrar a l'�ndia brit�nica. De la mateixa manera, les zones de parla t�mil de Sri Lanka van passar a formar part, juntament amb altres regions de l'illa de la Ceylon brit�nica el 1802. Aquesta va continuar unida amb l'�ndia despr�s de la seva independ�ncia el 1948.

Quan l'�ndia va obtenir la seva independ�ncia el 1947, la Presid�ncia de Madr�s va esdevenir l'Estat de Madr�s que comprenia l'actual Tamil Nadu, la zona costanera d'Andhra Pradesh, el nord de Kerala i la costa del sud-oest de Karnataka. Aquest estat comprenia la zona t�mil-parlant. El 1953, els districtes del nord van formar Andhra Pradesh. El 1956, l'Estat de Madr�s va perdre els seus districtes costaners de l'oest. Els districtes de Bellary i de Kanara meridional van ser cedits a l'estat de Mysore i Kerala es va formar amb el Districte de Malabar i amb els antics principats, Travancore i Kochi. El que quedava de l'estat de Madr�s es va passar a dir Tamil Nadu.

Quan es va adoptar el sistema federal, hi van comen�ar a haver algunes demandes inicials que pretenien un estat t�mil independent.[95] Per� a Sri Lanka, l'organitzaci� centralitzada del nou estat va discriminar els t�mils enfront de la majoria singalesa. Aix� va provocar demandes a favor d'un federalisme que es van definir en un moviment a favor d'un pa�s t�mil aut�nom a la d�cada de 1970. La situaci� pol�tica va deteriorar-se i va esdevenir la Guerra Civil de Sri Lanka que va comen�ar el 22 de juliol de 1983.[96] El 2002 es va establir un acord de pau i un alto al foc que es va acabar a l'agost de 2006 quan hi va haver atacs entre els dos b�ndols enfrontats. El 2009 els Tigres T�mils van ser derrotats i el seu l�der fou abatut[97] i aquests van ser acusats de crims de guerra contra la poblaci� t�mil per l'estat singal�s.[98] Aquest fet va significar la fi de la guerra civil singalesa. En l'actualitat, els t�mils representen el 18% de la poblaci� de Sri Lanka (3.8 milions).

Distribuci� geogr�fica

[modifica]
Distribuci� dels t�mil-parlants al sud de l'�ndia i a Sri Lanka (1961).

T�mils a l'�ndia

[modifica]

La majoria dels t�mils que viuen a l'�ndia ho fan a l'estat de Tamil Nadu. Els t�mils tamb� s�n majoria en Puducherry, una antiga col�nia francesa. Els t�mils, a m�s a m�s, s�n una sisena part de la poblaci� de les illes d'Andaman i Nicobar.

Hi ha comunitats t�mils significatives en altres parts de l'�ndia. La majoria hi han emigrat durant l'�poca contempor�nia, per� tamb� hi ha comunitats t�mils presents a altres zones de l'�ndia des del per�ode medieval. Les regions amb un nombre significatiu de l'�ndia fora de Tamil Nadu s�n el sud de Karnataka (2.9 milions), Pune, Maharashtra (1.4 milions), Andhra Pradesh (1.2 milions), Palakkad i Trivandrum (a Kerala) (0.6 milions) i Delhi (0.1 milions).[99]

T�mils a Sri Lanka

[modifica]
Territoris que reclamen diversos grups t�mils com a pertanyents a Tamil Eelam.
Distribuci� dels t�mils a Sri Lanka segons el cens del 2012.

Hi ha dos grups de t�mils a Sri Lanka: els t�mils singalesos (o t�mils de Sri Lanka) i els t�mils indis de Sri Lanka. Els t�mils de Sri Lanka s�n descendents dels t�mils de l'antic Regne de Jaffna i dels altres petits estats de la costa oriental singalesa anomenats Vannimai. Els t�mils indis de Sri Lanka s�n descendents de treballadors enviats des de Tamil Nadu a Sri Lanka al segle xix per a treballar en les plantacions de t�, caf� i cautx�.[100] A m�s a m�s, tamb� hi ha una poblaci� de musulmans t�mil-parlants a Sri Lanka, per�, a difer�ncia dels t�mils indis aquests no s�n llistats de manera independent en les estad�stiques oficials.[101][102] A Sri Lanka hi viuen 2.270.924 t�mils singalesos (2014).[103]

La majoria dels t�mils singalesos viuen a les prov�ncies del nord (el 43,49% dels t�mils singalesos, on representen el 93,29% de la poblaci� total de la prov�ncia) i de l'est (26,84%) i a la capital del pa�s, Colombo (el 14,78% dels t�mils singalesos viuen a la prov�ncia occidental), mentre que la majoria dels t�mils indis viuen a les terres altes del centre del pa�s.[102] Hist�ricament, els dos grups han conformat comunitats separades, tot i que existeix un gran sentiment d'unitat des de la d�cada de 1980.[104]

A la d�cada de 1960 hi va haver un acord entre els governs indi i singal�s en el qual es va aprovar que el 40% dels t�mils indis obtindrien la ciutadania singalesa i que altres serien repatriats a l'�ndia.[105] A la d�cada de 1990 la majoria dels t�mils indis havien obtingut la ciutadania de Sri Lanka.[105]

S'estima que hi ha entre 450.000 i un mili� de t�mils singalesos que viuen a la di�spora.[106][107]

Di�spora t�mil

[modifica]
Ballarins de kavadi a Hamm, Alemanya.

Al segle xviii va comen�ar l'emigraci� significativa de t�mils. Fou quan el govern colonial brit�nic va enviar molts t�mils pobres com a treballadors no remunerats arreu de l'Imperi Brit�nic, sobretot Mal�isia, Sud-�frica, Fiji, Maurici i el Carib. Al mateix temps hi va haver molts homes de negocis t�mils que van emigrar a altres parts de l'Imperi com Birm�nia i �frica oriental.[108]

temple constru�t per t�mils de Mal�isia a les coves de Batu a la d�cada de 1880.

Encara hi ha molts t�mils que viuen en aquests pa�sos i les comunitats t�mils de Singapur, Illa de la Reuni�, Mal�isia i Sud-�frica han conservat gran part de la seva cultura i llengua. Hi ha molts nens malais que estudien en escoles t�mils i molts d'aquests parlen el t�mil com a primera llengua. A Singapur, Maurici i Reuni�, els estudiants t�mils aprenen el t�mil com a segona llengua a l'escola. A Singapur el govern ha considerat el t�mil com a llengua oficial tot i que els t�mils nom�s en s�n el 5% del total de la seva poblaci� i tamb� ha promogut l'ensenyament en t�mil. Altres comunitats t�mils com la de Sud-�frica i Fidji ja no parlen el t�mil com a primera llengua per� encara conserven una forta identitat t�mil i poden entendre la seva llengua.[109]

A la d�cada de 1980 va comen�ar una emigraci� important de t�mils singalesos que volien escapar de la Guerra Civil de Sri Lanka. La majoria d'aquests emigrants han anat a Austr�lia, Europa, Am�rica del Nord i el Sud-est asi�tic.[110] Avui en dia, la comunitat t�mil m�s important fora d'�sia est� a Toronto, Canad�.[111]

Celebraci� del festival Ganesh per la comunitat t�mil singalesa a Par�s, Fran�a.

Les poblacions de t�mils de la di�spora m�s importants estan a:

Mal�isia

[modifica]

Els t�mils representen m�s del 75% dels indis que viuen a Mal�isia, uns 1.743.922 habitants. La seva emigraci� va succeir sobretot en el per�ode colonial brit�nic i han constitu�t comunitats t�mils.[119][120]

Tot i aix� ja hi havia pres�ncia de t�mils a l'arxip�lag abans de la colonitzaci� brit�nica. Aquesta va ser considerable sobretot al segle xi, a l'�poca de l'Imperi txola. Els t�mils havien estat un poble comercial important i van tenir pres�ncia a tota l'�sia del sud-est. Tot i que la majoria d'aquests es van assimilar al grup �tnic malai majoritari, es van mantenir algunes comunitats pr�pies com els t�mils musulmans i els txittys de Malaca.[121]

T�mils singalesos en la di�spora

[modifica]
Nens t�mils singalesos expatriats a Toronto (Canad�), amb vestits tradicionals.

Hi ha pres�ncia de t�mils singalesos arreu del m�n, sobretot a Sud-�frica, el Regne Unit, Canad�, �ndia, Europa, Austr�lia, Estats Units, Singapur, les Seychelles i Maurici. La majoria d'aquests volen que se'ls anomeni t�mils eelam, en refer�ncia al nou estat que volen crear a l'illa de Sri Lanka.[122] L'emigraci� dels t�mils singalesos va comen�ar a ser important a l'�poca colonial brit�nica, sobretot en altres col�nies i va tenir un altre moment destacat amb l'erupci� del conflicte civil singal�s, que va provocar que hi hagu�s un gran nombre de refugiats que busquessin asil en altres pa�sos.

El Canad� �s el principal receptor d'immigrants t�mils singalesos. Aquests tenen una comunitat important a Toronto.[123][124]

Els principals pa�sos que han rebut immigrants t�mils singalesos s�n:

Cultura

[modifica]

La cultura t�mil s'expressa en els camps de la llengua, la literatura, la m�sica, la dansa, el teatre, l'art folkl�ric, les arts marcials, les arts pl�stiques (pintura, escultura i arquitectura), els esports, la com�dia, la cuina, els costums, les festes, la filosofia, les religions, els rituals, les organitzacions, la ci�ncia i la tecnologia.

Llengua i literatura

[modifica]
Article principal: T�mil
Un idol que representa la llengua t�mil com una de�tat.

Els t�mils parlen i escriuen en la llengua t�mil,[1] que a la literatura de vegades �s anomenada "Tamilannai" (la llengua materna).[134] La llengua t�mil ha estat sempre un aspecte central en la seva identitat.[135] El t�mil �s una llengua drav�dica que no est� relacionada amb les lleng�es indoeuropees del nord de l'�ndia. El t�mil ha estat menys influenciat pel s�nscrit que altres lleng�es drav�diques i preserva moltes caracter�stiques del proto-dravidi�. Tot i aix�, el t�mil que es parla avui en dia a Tamil Nadu utilitza manlleus tant del s�nscrit com de l'angl�s.[136] La literatura t�mil t� una antiguitat considerable i el t�mil �s considerada com una llengua cl�ssica pel govern indi. La literatura cl�ssica t�mil, que abra�a tant els g�neres de la poesia l�rica com la po�tica i la filosofia �tica, �s molt diferent de la literatura contempor�nia i representa el cos m�s antic de literatura secular de l'�sia meridional.[137]

El t�mil �s parlat per 68.763.360 persones arreu del m�n, dels quals 60.700.000 viuen a l'�ndia (segons el cens del 2001).[1] A m�s a m�s, en aquest pa�s hi ha 8.000.000 de persones m�s que el parlen com a segona llengua, sobretot a Tamil Nadu i als seus estats ve�ns. A nivell oficial, �s una llengua provincial a l'estat de Tamil Nadu i als territoris de Pondicherry i de les illes d'Andaman i Nicobar, on est� plenament desenvolupada segons l'ethnologue. Tamb� �s llengua nacional de Sri Lanka i �s una llengua reconeguda a nivell educatiu a Singapur i Mal�isia.[1]

Literatura

[modifica]

La literatura t�mil �s tota la literatura que s'ha fet en llengua t�mil. Els seus principals contribu�dors s�n t�mils del sud de l'�ndia i de Sri Lanka, per� tamb� ho s�n els t�mils de la di�spora. A m�s a m�s cal afegir-hi contribucions d'autors europeus. La hist�ria de la literatura t�mil segueix els episodis de la hist�ria t�mil.

Els per�odes de la hist�ria de la literatura t�mil s�n: Edat sangam; Per�ode post-sangam (per�ode did�ctic, per�ode devocional ind� i narratives �piques); Per�ode de literatura medieval; Per�ode de Vijavanagar i Nayak; i Literatura t�mil contempor�nia.

Hi ha una primera literatura sangam que es va crear entre els anys 600 aC i 300 aC[138][139][140][141][142] La literatura sangam t� un conjunt de 2381 poemes escrits per 473 poetes (102 dels quals s�n an�nims).[143] La literatura sangam �s sobretot secular i tracta sobretot llegendes sangams de Tamilakam. Els poetes eren tant homes com dones de diverses classes socials. Al voltant de l'any 1000 es van fer antologies i compilacions d'aquests poemes, tot i que posteriorment van caure en l'oblit fins que van ser redescoberts per investigadors com Arumuga Navalar, C. W. Thamotharampillai i U. V. Shaminatha Iyer al segle xix.[144][145] Aquesta literatura influ� en la literatura moral d'autors hind�s, jainistes i budistes.

Rama i Hanuman lluitant contra Ravana en un �lbum pintat sobre paper de Tamil Nadu de 1820.

Els imperis txola i pandya van patrocinar i donar suport a la literatura cl�ssica t�mil entre el segle v i XII. D'aquesta �poca en destaquen els poemes devocionals escrits pels nayanmars (60 poetes sants del xivaisme) i pels alvars (poetes sants del vixnuisme), aix� com el ramavataram (poema �pic t�mil escrit per Kamban el segle xii basat en el Ramayana de Valmiki i el Periya Puranam, poema �pic t�mil que explica les vides de seixanta-tres nayanars del xaivisme, compilat al segle xii, que representa el corpus can�nic d'aquesta branca de l'hinduisme. La literatura del final de l'�poca medieval es compon de treballs literaris menors i unes escasses contribucions d'autors musulmans i europeus.

A la segona meitat del segle xix hi va haver una revifalla de la literatura t�mil conegut com la Renaixen�a T�mil. La literatura t�mil contempor�nia va comen�ar amb Subramania Bharathi, un poeta i autor nacionalista indi que va utilitzar el poder de la literatura per a influenciar a les masses. En aquesta �poca va comen�ar i proliferar la novel�la i el conte. Aquesta literatura, a m�s a m�s, ha interaccionat plenament amb el cinema t�mil. La culminaci� d'aquesta renaixen�a fou a la d�cada de 1960. Els autors nacionalistes t�mils m�s destacats d'aquesta �poca s�n Chakravarthi Rajagopalachari, V. O. Chidambaram Pillai, V. V. S. Aiyar, Subravamania Siva, V. Kalyanasundara Mudaliar i M. P. Sivagnanam.

A banda, tamb� cal destacar l'exist�ncia d'una literatura t�mil singalesa. Aquesta tamb� comen�a al per�ode sangam (hi destaca el poeta Eelattu Poothanthevanar)[146] i continua a l'�poca medieval durant el Regne de Jaffna fins a l'�poca contempor�nia. Durant l'�poca del regne de Jaffna en destaquen les obres de Karavaiya i Vaiyapuri Aiyar.[147] Durant l'�poca colonial, en destaquen els autors Muttukumara Kavirajar i Arumuga Navalar.[146] A l'�poca contempor�nia tamb� cal considerar la literatura feta pels refugiats t�mils singalesos sobretot a Europa; d'aquests, en destaquen els autors:Jeyapalan, Vijayendran, Aravinthan, Karunakara Moorthy i Partipan.[146]

Religi�

[modifica]
El s�mbol om a l'escriptura t�mil.
Bas�lica de Nostra Senyora de la Bona Salut de Velankanni, una esgl�sia mariana.
Temple jainista t�mil de Karandai Digambar

A Tamil Nadu, un 88% de la poblaci� s�n hind�s,un 6% s�n musulmans i un 5,5% s�n cristians.[148] La majoria dels musulmans de Tamil Nadu parlen t�mil[149] i menys del 15% d'aquests consideren que la seva llengua materna �s l'urdu.[150] En l'actualitat nom�s hi ha pocs milers de t�mils jainistes.[151] Tamb� s�n considerables les minories atees, racionalistes i humanistes com a resultat de la revifalla cultural t�mil del segle xx i la seva antipatia envers l'hinduisme brahm�nic.[152]

Karttikeya, el fil de Shiva, �s el d�u m�s popular dels t�mils.[153] Tamb� �s molt com� l'adoraci� de la deessa hereva de la mare terra, Amman (o Mariamman).[154] Tamb� hi ha molta devoci� envers l'hero�na del Cilappatikaram, Pattini, sobretot a Sri Lanka.[155] El d�u Ayyavazhi tamb� t� molts seguidors, sobretot als districtes meridionals de Tamil Nadu.[156] A m�s a m�s de tots aquests, hi ha molts temples i devots de Vishnu, Shiva, Ganapathi i altres d�us hind�s.

Els musulmans de Tamil Nadu pertanyen a les confraries suf�s de la xadhiliyya. Els centres de pelegrinatge isl�mics m�s importants de Tamil Nadu s�n Erwadi, al districte de Ramanathapuram i Nagore, al districte de Nagapattinam.[157]

Els festivals t�mils m�s importants s�n el Ponga (festa de la collita que se celebra a mitjans de gener) i el Varudapirappu, l'any nou t�mil que se celebra el 14 d'abril; aquests s�n celebrats per tots els t�mils, sigui quina sigui la seva confessi� religiosa. Els festivals hind�s m�s destacats s�n el Deepavali, el Thaipusam, el Panguni Uttiram, l'Adiperukku (regi� de Cauberi) i l'Ayya Vaikunda Avataram (celebrat en els districtes del sud de Tamil Nadu).[158]

A les zones rurals de Tamil nadu hi ha moltes de�tats locals que es diuen Aiyanars; aquestes s�n una esp�cie d'esperits d'herois locals que protegeixen l'aldea.[159] Com una superviv�ncia d'una antiga tradici� t�mil, hi ha pedres que s'han erigit en mem�ria dels herois que van morir en batalla.[160]

El xivaisme �s una secta hinduista important entre els t�mils, sobretot entre els singalesos, tot i que la majoria dels llocs importants pel xivaisme estiguin al nord de l'�ndia. El renaixement de la tradici� del Bhakti (relaci� personal, concreta i existencial del bhakta -devot- amb d�u)[161] es degu� sobretot als poetes sants, alvars i nayanars, que eren majorit�riament t�mils. El fil�sof Ramanuja, propagador de la teoria del Visishtadvaitam va portar molts canvis a les pr�ctiques religioses en el segle x, creant noves regulacions en els temples i acceptant les castes baixes hind�s.[162]

Els t�mils jainistes s�n el 0,13% del total de la poblaci� de Tamil Nadu.[148] Tot i aix�, aquests van escriure molts dels treballs de la literatura t�mil.[163] Segons George L. Hart, la llegenda dels sangams t�mils est� basada en el sangham jainista de Madurai.[164]

Arts visuals i arquitectura

[modifica]
La dansa de Shiva o Nataraja �s un t�pic exemple dels bronzes txoles.
El temple Brihadeshswara de Thanjavur, tamb� conegut amb el nom del Gran Temple, constru�t per Rajaraja Chola I

.

La majoria de l'art tradicional est� basat en temes religiosos de l'hinduisme. Aquests solen representar l'universal, tot i que ocasionalment tamb� representen l'home.[165]

La pintura t�mil m�s important �s la Pintura Tanjore, que es va originar a Thanjavur al segle ix. La base de la pintura est� feta de tela recoberta amb �xid de zinc sobre la qual es pinta la imatge utilitzant colorants; despr�s es decora amb pedres semi-precioses o amb or o plata.[166] Un altre tipus de pintura que t� t�cniques molt diferents �s la pintura mural en les parets dels templesj. Els murals m�s importants estan al Temple Meenakshi de Madurai i al temple Brihadeeswarar de Tanjore.[167]

Els t�mils han fet des d'escultures de pedra elegants fins a imatges de bronze molt detallades.[168] Els bronzes medievals txoles s�n considerats com una de les m�s importants contribucions que ha produ�t l'�ndia en el camp art�stic.[169][170] A difer�ncia de la majoria de l'art occidental, el material amb qu� est� feta l'escultura no influencia en la seva forma, si no que l'escultor s'imposa al material.[171] Per exemple, sovint es veuen escultures fetes amb pedra que tenen formes que normalment es reserven al metall.[172]

Arquitectura

[modifica]
Article principal: Arquitectura dravidiana
Temple Meenakshi Amman.

Els t�mils han desenvolupat un estil i unes t�cniques pr�pies en la seva arquitectura al llarg de milers d'anys (arquitectura dravidiana. Tot i que l'arquitectura t�mil antiga tenia tant cases com palaus i edificis p�blics, els temples s�n els edificis que han perviscut. La UNESCO ha reconegut dos antics temples com Patrimoni de la Humanitat: Mahabalipuram (600-900) i els Grans temples vivents txoles (848-1280). L'estructura que identifica l'arquitectura religiosa t�mil s�n la culminaci� en forma de pir�mide (gopurams) dels temples. Aquestes torres estan molt decorades amb escultures i colors.

Mahabalipuram
Temple Brihadeeswarar
Valluvar Kottam

M�sica

[modifica]
Article principal: M�sica carn�tica
Artistes tradicionals tocant en un funeral.

Obres liter�ries antigues t�mils, com el Cilappatikaram descriuen la m�sica antiga t�mil [173] i un document pal�lava del segle vii �s un dels primers exemples de la m�sica �ndia antiga escrita.[174] Algunes danses com el Bharatanatyam s�n modernes, per� es basen en danses antigues ballades als temples ballades per cortesans i dames (davadasis).[175]

La m�sica antiga t�mil es va desenvolupar durant el per�ode Sangam i �s la predecessora de la m�sica carn�tica.[176] La m�sica era una part integral de les composicions po�tiques fetes pels poetes sants entre els segles vi i x. Els poemes de la literatura sangam mencionen diversos instruments musicals com el seerkazhi, el murasu(percussi�), el yazh i la flauta (l'instrument m�s popular de l'�poca).

Arts esc�niques

[modifica]
Jove ballar� de Bharatanatyam

Les principals arts esc�niques t�mils s�n la dansa, el teatre i el cinema.

Alguns tipus de danses com el bharatanatyam tenen or�gens recents per� estan basades en velles formes de danses que es feien en els temples conegudes com Catir Kacceri i que eren practicades per cortesans i una classe de dones anomenada devadasis.[175] El karakattam �s una dansa tradicional t�mil que, en la seva variant religiosa, �s ballada davant una imatge de la deessa Mariamma.[177] El kuravanci �s un ball-drama en el qual hi ballen vuit dones. El therukoothu (joc de carrer) �s una forma de teatre de carrer que normalment es fa en les places dels pobles de manera molt simple;[178] en ella no hi ha una performance formal i els actors interaccionen amb el p�blic. Aquesta forma de teatre de carrer en l'actualitat s'ha adaptat als missatges socials actuals com l'abstin�ncia, els missatges en contra el sistema de castes, al mateix temps que incorpora informaci� sobre els drets legals dels indis.[179]

Els estils de dansa t�mils m�s famosos s�n: el bharatanatyam (dansa cl�ssica), el karakattam (antiga dansa folk t�mil), el koothu (dansa folkl�rica de carrer), el thappattam (dansa tradicional i percussions), el kavadiattam (dansa dedicada al d�u t�mil Murugan), el kummiyattam (dansa folkl�rica femenina), el bommalattam (dansa de marionetes), el puliyattam (dansa del tigre), el mayilattam (dansa del pa�), el paampu attam (dansa de la serp), l'Oyilattam (dansa de Gr�cia) i el poikal kudirai Attam (dansa de cavalls).

A Tamil Nadu tamb� hi ha una tradici� teatral molt desenvolupada que ha estat influenciada pel teatre occidental. Existeixen companyies de teatre que fan obres absurdistes, tealistes i humoristes.[180]

Cinema i teatre

[modifica]
Estudis AVM de Chennai, els estudis cinematogr�fics m�s antics que encara existeixen avui en dia a l'�ndia.

Durant l'�poca cl�ssica t�mil va florir la cultura teatral. El teatre t�mil t� una llarga i variada hist�ria, l'origen del qual es pot tra�ar fins fa dos mil anys, que hi havia els g�neres teatrals Kotukkotti i Pandarangam, que ja estan mencionats en una antiga antologia de poemes titulada Kalingathu Parani.[181]

Cinema Kamala de Chennai

La ind�stria moderna del cinema es va originar al segle xx. Chennai �s la capital del cinema t�mil, que �s conegut amb el nom de Kollywood (ja que els principals estudis estan a Kodambakkam, un poble proper a Chennai) i que representa la segona ind�stria del cinema m�s important despr�s de Bollywood.[182] El cinema de Konnywood no nom�s ha arribat a les audi�ncies locals, si no que ha traspassat fronteres, sobretot a trav�s de la di�spora t�mil. Les pel�l�cules t�mils de Chennai es distribueixen a cinemes de Singapur, Sri Lanka, Sud-�frica, Mal�isia, Jap�, Oceania, el Proper Orient, l'Europa Occidental i Am�rica del Nord.[183] A m�s a m�s, tamb� hi ha produccions cinematogr�fiques basades en el cinema de Kollywood produ�des fora l'�ndia: hi ha producci� de cinema t�mil a Sri Lanka, Singapur, Canad� i Europa Occidental. Tamb� hi ha molts actors i actrius t�mils com Anuisa aRanjan, Hema Malini, Rekha Ganesan, Stridevi, Meenakshi Sheshadri i Vidya Balan que han actuat a Bollywood. Alguns primers ministres de Tamil Nadu com MG Ramachandran, Karunanidhi i Javalalithaa van comen�ar la seva carrera en la ind�stria f�lmica t�mil.

La primera pel�l�cula muda t�mil fou Keechaka Vadham (1916) de R. Nataraja Mudaliar.[184] La primera sonora fou la multiling�e Kalidas (1931).[185] A finals de la d�cada de 1930 el govern de Tamil Nadu va fer una llei per a promoure la ind�stria del cinema i va convertir en Chennai en la segona capital del cinema de l'�ndia.[186][187]

Arts marcials i taurins

[modifica]
El Jallikattu esport taur� tradicional de Tamil Nadu

Les arts marcials que es practiquen a Tamil Nadu i Kerala s�n el Kuttu Varisai, el Varma Kalai, el Silambam Nillaikalakki, el Maankombukkalai i el Kalarippayattu.[188] Les armes que s'hi utilitzen s�n el Silamban, el Maankombukkalai, el Yeratthai Mulangkol (doble pal), el Surul Pattai (espasa de primavera), el Val Vitchi (espasa simple) i el Yerettai Val (doble espasa).[189]

A l'antiguitat hi havia dos esports taurins, el Manjuvirattu i el Yeruthazhuval que tenien les seves pr�pies t�cniques i rols. Aquests esports estaven organitzats per a veure l'actitud de la gent i per a preparar-los per la guerra i per a escollir parelles. Segons Mr. Gandhirajan, historiador de l'art per la Universitat de Madurai-Kamaraj, les tradicions taurines m�s antigues entre els t�mils foren el manjun virattu (persecuci� de bous) i l'eruthu kattuthal (enlla�ar bous), abans que el jallikattu (abatre els bous), que es el costum actual; fou fa uns 500 anys, amb l'imperi Nayak i els seus caps telugus, quan aquests jocs amb els bous es van transformar per esdevenir en el jallikattu.[190]

T�mils notables

[modifica]

Hi ha molts t�mils que han esdevingut notables. Els m�s destacats s�n:

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 el tàmil a l'ethnologue
  2. ↑ 2,0 2,1 Maloney, Clarence. «Maldives People». [Consulta: 22 juny 2008].
  3. ↑ «A2 : Population by ethnic group according to districts, 2012». Department of Census & Statistics, Sri Lanka. Arxivat de l'original el 2018-03-10. [Consulta: 6 maig 2014].
  4. ↑ «a/show_language.asp?code=tam Ethnologue report for language code tam». Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 31 juliol 2007].
  5. ↑ Minahan, James. Ethnic Groups of South Asia and the Pacific: An Encyclopedia. ABC-CLIO, 2012. 
  6. ↑ N. Subrahmanian. The Tamils: Their History, Culture, and Civilization. 36. Institute of Asian studies, 29 agost 2008, p. 150–158. 
  7. ↑ E. S. Reddy. «Gandhi, Tamils and the Satyagraha in South Africa». South African History Online.
  8. ↑ 40,000 Tamil civilians killed in final phase of Lanka war, says UN report Arxivat 2012-11-14 a Wayback Machine.. Hindustan Times (2011-04-25). Retrieved on 2013-07-28.
  9. ↑ «Naval exercise with Sri Lanka has hurt Tamil sentiments: Jayalalithaa». The Hindu [Consulta: 8 abril 2014].
  10. ↑ Jarvis, Helen. «Tribunal condemns Sri Lankan genocide against Eelam Tamils». Redflag.au. [Consulta: 8 abril 2014].
  11. ↑ «Michael Wood, BBC». Bbc.co.uk, 05-11-2009. [Consulta: 18 juliol 2010].
  12. ↑ Wood, Michael. A South Indian Journey: The Smile of Murugan. Penguin UK. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Indrapala, K The Evolution of an ethnic identity: The Tamils of Sri Lanka, p.155-156
  14. ↑ The cyclopædia of India and of Eastern and Southern Asia d'Edward Balfour
  15. ↑ Southworth, Franklin C. «On the Origin of the word tamiz». International Journal of Dravidial Linguistics, 27, 1, 1998, p. 129–132.
  16. ↑ Zvelebil, Kamil V. Companion Studies to the history of Tamil literature. E.J. Brill, 1992.  at pp. x–xvi.
  17. ↑ Gustav Salomon Oppert, On the Original Inhabitants of Bharatavarsa Or India: The Dravidians, p 41
  18. ↑ John, Vino. «Reading the past in a more inclusive way: Interview with Dr. Sudharshan Seneviratne», 27-01-2006. [Consulta: 9 juliol 2008]. «But Indian/south Indian history/archaeology has pushed the date back to 1500 B.C., and in Sri Lanka, there are definitely good radiometric dates coming from Anuradhapura that the non-Brahmi symbol-bearing black and red ware occur at least around 900 B.C. or 1000 B.C.»
  19. ↑ K. De B. Codrington «Indian Cairn- and Urn-Burials». Man. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 30, 30, 10-1930, p. 190–196. DOI: 10.2307/2790468. «...at Perambair & Pallavaram a second type of burial exists in legged urns...»
  20. ↑ 20,0 20,1 Comparative excavations carried out in Adichanallur in Thirunelveli district and in Northern India have provided evidence of a southward migration of the Megalithic culture – K.A.N. Sastri, A History of South India, pp49–51
  21. ↑ K. De B. Codrington «Indian Cairn- and Urn-Burials». Man, 30, 30, 10-1930, p. 194. «It is necessary to draw attention to certain passages in early Tamil literature which throw a great deal of light upon this strange burial ceremonial...»
  22. ↑ Nilakanta Sastri, A history of South India, p 105
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 K. Sivathamby «Early South Indian Society and Economy: The Tinai Concept». Social Scientist. Social Scientist, 3, 5, 12-1974, p. 20–37. DOI: 10.2307/3516448. «Those who ruled over small territories were called Kurunilamannar. The area ruled by such a small ruler usually corresponded to a geographical unit. In Purananuru a number of such chieftains are mentioned;..»
  24. ↑ 24,0 24,1 de Silva 1997, pàg. 30–32
  25. ↑ 25,0 25,1 Mendis, G.C.Ceylon Today and Yesterday, pp. 24–25
  26. ↑ «Grand Anaicut». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 3 maig 2006].
  27. ↑ 27,0 27,1 M. G. S. Narayanan «The Role of Peasants in the Early History of Tamilakam in South India». Social Scientist. Social Scientist, 16, 9, 9-1988, p. 17–34. DOI: 10.2307/3517170.
  28. ↑ «Pandya Dynasty». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 3 maig 2007].
  29. ↑ «Archaeologists Uncover Ancient Maritime Spice Route Between India, Egypt». Veluppillai, Prof. A.,. [Consulta: 15 novembre 2006].
  30. ↑ The term Periplus refers to the region of the eastern seaboard of South India as Damirica – The Periplus of the Erythraean Sea: Travel and Trade in the Indian Ocean by a Merchant of the First Century. 
  31. ↑ 31,0 31,1 The Indian Geographical Journal. Indian Geographical Society, 1941, p. 69. «These Kalabhras were thrown out by the powerful Pallava dynasty in the fourth century AD ... this period is aptly known as "Dark Ages" of Tamil Nadu. ...» 
  32. ↑ 'Kalabhraas eren denunciats com a 'reis malvats' (kaliararar) – K.A.N. Sastri, A History of South India, pp 130
  33. ↑ K.A.N. Sastri, A History of South India
  34. ↑ Marilyn Hirsh «Mahendravarman I Pallava: Artist and Patron of Mamallapuram». Artibus Asiae, 48, 1/2, 1987, p. 122 [Consulta: 3 maig 2007].
  35. ↑ Venkata Subramanian. , p. 26. 
  36. ↑ «Thirukkural». Thirukkural. «உழுதுண்டு வாழ்வாரே வாழ்வார்மற் றெல்லாம் தொழுதுண்டு பின்செல் பவர். They live who live to plough and eat; The rest behind them bow and eat.»
  37. ↑ Caldwell, Robert. A Political and General History of the District of Tinnevelly. Asian Educational Services, 1881, p. 20. ISBN 978-81-206-0145-1 [Consulta: 15 juliol 2005]. 
  38. ↑ Subrahmanian. Sangam Polity, p. 241. 
  39. ↑ Sundararajan. , p. 85. 
  40. ↑ 40,0 40,1 Subrahmanian. Sangam Polity, p. 253. 
  41. ↑ Subrahmanian. , p. 356. 
  42. ↑ Sivathamby. , p. 173–174. 
  43. ↑ Mahadevan. , p. 141. 
  44. ↑ Krishnamurthy. , p. 5–6. 
  45. ↑ Venkata Subramanian. , p. 87. 
  46. ↑ Krishnamurthy. , p. 6. 
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 Smith, Vincent Arthur. The Early History of India. The Clarendon press, 1904, p. 336–358. ISBN 81-7156-618-9. 
  48. ↑ (Source- K.A.Nilakanta Sastri's "History of South India")
  49. ↑ Chandra, Satish. Medieval India: From Sultanat to the Mughals (1206–1526) – I. Har-Anand Publications, 1997, p. 250. ISBN 81-241-1064-6. «...Starting from the Tamil lands under the Pallava kings, bhakti spread to different parts of south India...» 
  50. ↑ Chopra, Ravindran and Subramanian (2003), p. 74 part 1
  51. ↑ Sastri (1955), p. 136
  52. ↑ Sastri 1955, p. 140
  53. ↑ Sastri (1955), p162
  54. ↑ Srivastava, Balram. Rajendra Chola. National Book Trust, India, 1973, p. 80. «The mission which Rajendra sent to China was essentially a trade mission,...» 
  55. ↑ D. Curtin, Philip. Cross-Cultural Trade in World History. Cambridge University Press, 1984, p. 101. ISBN 0-521-26931-8. 
  56. ↑ Om Gupta, Encyclopaedia of India, Pakistan and Bangladesh, pp 532
  57. ↑ Aiyangar, Sakkottai Krishnaswami. South India and her Muhammadan Invaders. Chennai: Oxford Unviersity Press, 1921, p. 152-53 [Consulta: 7 maig 2014]. 
  58. ↑ Sastri, KA Nilakanta. The Delhi Sultanate. Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, 2005 (1955), p. 241. 
  59. ↑ Freeman, Rich «Rubies and Coral: The Lapidary Crafting of Language in Kerala». The Journal of Asian Studies. Association for Asian Studies, 57, 1, 2-1998, p. 38–65. DOI: 10.2307/2659023. at pp. 41–43.
  60. ↑ "Malayalam first appeared in writing in the vazhappalli inscription which dates from about 830 CE." «Writing Systems and Languages of the world». Omniglot. [Consulta: 15 novembre 2006].
  61. ↑ de Silva, A. History of Sri Lanka, p. 129
  62. ↑ Natarajan, V., History of Ceylon Tamils, p. 9
  63. ↑ Manogaran, C. Ethnic Conflict and Reconciliation in Sri Lanka, p. 2
  64. ↑ Indrapala, K. The Evolution of an ethnic identity: The Tamils of Sri Lanka, pp. 53–54
  65. ↑ South Asia Bulletin. University of California, Los Angeles: Google, 1987. 
  66. ↑ «Vedda», 2008. [Consulta: 23 juny 2008].
  67. ↑ de Silva 1997, p. 129
  68. ↑ Indrapala, K. The Evolution of an ethnic identity: The Tamils of Sri Lanka, p. 91
  69. ↑ Subramanian, T.S. «Reading the past in a more inclusive way: Interview with Dr. Sudharshan Seneviratne». Frontline, 27-01-2006. [Consulta: 9 juliol 2008].
  70. ↑ Mahadeva, I. Early Tamil Epigraphy: From the Earliest Times to the Sixth Century A.D., p. 48
  71. ↑ Indrapala, K., The Evolution of an ethnic identity: The Tamils of Sri Lanka, p. 157
  72. ↑ Nadarajan, V., History of Ceylon Tamils, p. 40
  73. ↑ 73,0 73,1 Spencer, George W «The politics of plunder: The Cholas in eleventh century Ceylon». The Journal of Asian Studies. Association for Asian Studies, 35, 3, p. 408.
  74. ↑ Indrapala, K The Evolution of an ethnic identity: The Tamils of Sr Lanka, pp. 214–215
  75. ↑ de Silva 1997, pàg. 46, 48, 75
  76. ↑ Mendis, G.C. Ceylon Today and Yesterday, pp. 30–31
  77. ↑ Smith, V.A. The Oxford History of India, p. 224
  78. ↑ Shastri (1955), p. 175
  79. ↑ Chopra, Ravindran and Subramaniyan(2003), p.139, part 1
  80. ↑ Sastri, (1955), p. 195
  81. ↑ Chopra, Ravindran and Subramaniyan (2003), p. 154, part 1
  82. ↑ Keay (2000), p. 252
  83. ↑ Keay (2000), p252
  84. ↑ Chopra Ravindran and Subramaniyan (2003), p155, part 1
  85. ↑ Sastri 1955, p195
  86. ↑ de Silva 1997, p. 76
  87. ↑ de Silva 1997, pàg. 100–102
  88. ↑ de Silva 1997, pàg. 102–104
  89. ↑ de Silva 1997, p. 104
  90. ↑ Knox, Robert. An Historical Relation of the Island Ceylon. Londres: Robert Chiswell, 1681, p. 166. 2596825. ISBN 1-4069-1141-0. 
  91. ↑ Quan Sir Hugh Clerghorn, perimer secretari de la colònia britànica va escriure al govern anglès sobre els trets i l'antiguitat de la nació tàmil a l'illa va escriure: "Two different nations from a very ancient period have divided between them the possession of the island. First the Sinhalese, inhabiting the interior in its Southern and Western parts, and secondly the Malabars [un altre nom dels tàmils] who possess the Northern and Eastern districts. These two nations differ entirely in their religion, language, and manners." McConnell, D., 2008; Ponnambalam, S. 1983
  92. ↑ 92,0 92,1 de Silva 1997, p. 121
  93. ↑ Spencer, Sri Lankan history and roots of conflict, p. 23
  94. ↑ Indrapala, K., The Evolution of an ethnic identity: The Tamils of Sri Lanka, p. 275
  95. ↑ Vinoj Kumar, P.C. «Tamil Nadu at the Crossroads». [Consulta: 2 desembre 2006].
  96. ↑ «International Commission of Jurists Submission to the Universal Periodic Review of Sri Lanka» (PDF). International Commission of Jurists, 01-04-2012. [Consulta: 26 juliol 2012].[Enllaç no actiu]
  97. ↑ «Tamil Tigers admit leader is dead». BBC News.
  98. ↑ Sharma, Betwa «Sri Lankan Army, LTTE likely committed war crimes: UN». PTI, 26-04-2011 [Consulta: 5 gener 2012].
  99. ↑ «Almost 5 million Tamils live outside Tamil Nadu, inside India». Censusindia.gov.in. [Consulta: 18 juliol 2010].
  100. ↑ de Silva 1997, pàg. 177, 181
  101. ↑ de Silva 1997, pàg. 3–5, 9
  102. ↑ 102,0 102,1 Department of Census and Statistics of Sri Lanka. «Population by Ethnicity according to District» (PDF). [Consulta: 3 maig 2007].
  103. ↑ «A2 : Population by ethnic group according to districts, 2012». Department of Census & Statistics, Sri Lanka. Arxivat de l'original el 2018-03-10. [Consulta: 6 maig 2014].
  104. ↑ V. Suryanarayan. «In search of a new identity». Frontline, 2001. [Consulta: 2 juliol 2008].
  105. ↑ 105,0 105,1 de Silva 1997, p. 262
  106. ↑ Orjuela, Camilla. «5: Diaspora Identities and Homeland Politics». A: Terrence Lyons. Politics from Afar: Transnational Diasporas and Networks. C. Hurst & Co., 2012, p. 98. ISBN 9781849041850. 
  107. ↑ «The Sri Lankan Tamil Diaspora after the LTTE: Asia Report N°186» p. 2. International Crisis Group, 23-02-2010.
  108. ↑ Christophe Z Guilmoto «The Tamil Migration Cycle 1830–1950». Economic and Political Weekly. Economic and Political Weekly, 28, 3, 1993, p. 111–120.
  109. ↑ «Tamil diaspora – a trans state nation». [Consulta: 4 desembre 2006].
  110. ↑ McDowell, Chris. A Tamil Asylum Diaspora: Sri Lankan Migration, Settlement and Politics in Switzerland. Nova York: Berghahn Books, 1996. ISBN 1-57181-917-7. 
  111. ↑ 111,0 111,1 Foster, Carly. «Tamils: Population in Canada». Ryerson University, 2007. Arxivat de l'original el 2008-02-14. [Consulta: 25 juny 2008]. «According to government figures, there are about 300,000 Tamils in Canada»
  112. ↑ «Tamil». Ethnologue.
  113. ↑ 113,00 113,01 113,02 113,03 113,04 113,05 113,06 113,07 113,08 113,09 113,10 113,11 113,12 Sivasupramaniam, V. «History of the Tamil Diaspora». International Conferences on Skanda-Murukan.
  114. ↑ Foster, Carly. «Group Backgrounds: Tamils». Diversity Watch. Ryerson University School of Journalism. Arxivat de l'original el 2008-02-14. [Consulta: 8 maig 2014].
  115. ↑ «Basic Demographic Characteristics: Table 6 Indian Resident Population by Age Group, Dialect Group and Sex». Census of Population 2010 Statistical Release 1: Demographic Characteristics, Education, Language and Religion. Department of Statistics, Singapore. Arxivat de l'original el 2013-09-08. [Consulta: 8 maig 2014].
  116. ↑ «Politically French, culturally Tamil: 12 Tamils elected in Paris and suburbs». TamilNet, 18-03-2008.
  117. ↑ «Volume: II Demographic and Fertility Characteristics». The 2011 Housing and Population Census p. 68. Statistics Mauritius. Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 8 maig 2014].
  118. ↑ [enllaç sense format] http://www.stats.govt.nz/~/media/Statistics/Census/2013%20Census/data-tables/totals-by-topic/totals-by-topic-tables.xls Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.
  119. ↑ Culture and economy:Tamils in the plantation sector 1998-99 Arxivat 2017-03-24 a Wayback Machine. (April 2000)
  120. ↑ Ethnic identity and News Media preference in Malaysia Arxivat 2007-08-28 a Wayback Machine. (November 2006)
  121. ↑ Sneddon, James. The Indonesian Language: Its history and role in modern society. Sydney: University of South Wales Press Ltd, 2003, p. 73. 
  122. ↑ Schalk, P. «Ilavar and Lankans, Emerging Identities in a Fragmented Island» (PDF). Asian Ethnicity, 3, 1, 2002, pàg. 47–62. DOI: 10.1080/14631360120095865 [Consulta: 22 juny 2008].
  123. ↑ Jennifer Hyndman. «Aid, conflict and migration: the Canada Sri Lanka connection», 2000. [Consulta: 31 agost 2007].
  124. ↑ Sriskandarajah, Dhananjayan. «Diaspora politics». Springer US, 2005. [Consulta: 31 agost 2007].[Enllaç no actiu]
  125. ↑ «Britain urged to protect Tamil Diaspora». BBC, 26-03-2006 [Consulta: 26 juny 2008]. «According to HRW, there are about 120,000 Sri Lankan Tamils in the UK.»
  126. ↑ Acharya, Arunkumar. «Ethnic conflict and refugees in Sri Lanka» (PDF). Autonomous University of Nuevo Leon, 2007. Arxivat de l'original el 2012-02-10. [Consulta: 1r juliol 2008].
  127. ↑ «Politically French, culturally Tamil: 12 Tamils elected in Paris and suburbs». Tamilnet, 28-03-2008 [Consulta: 26 juny 2008]. «Around 125,000 Tamils are estimated to be living in France. Of them, around 50,000 are Eezham Tamils (Sri Lankan Tamils).»
  128. ↑ Baumann, Martin. «Immigrant Hinduism in Germany: Tamils from Sri Lanka and Their Temples». Harvard university, 2008. Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 26 juny 2008]. «Since the escalation of the Sinhalese-Tamil conflict in Sri Lanka during the 1980s, about 60,000 came as asylum seekers.»
  129. ↑ «Swiss Tamils look to preserve their culture». Swissinfo, 18-02-2006 [Consulta: 25 juny 2008]. «An estimated 35,000 Tamils now live in Switzerland.» Arxivat 2009-01-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-01-07. [Consulta: 5 octubre 2022].
  130. ↑ Rajakrishnan, P. Social Change and Group Identity among the Sri Lankan Tamils, pp. 541–557
  131. ↑ «History of Tamil diaspora». Tamil library. [Consulta: 17 març 2008].
  132. ↑ Raman, B. «Sri Lanka: The dilemma». The Hindu, 20-07-2000 [Consulta: 26 juny 2008]. «It is estimated that there are about 10,000 Sri Lankan Tamils in Norway -- 6,000 of them Norwegian citizens, many of whom migrated to Norway in the 1960s and the 1970s to work on its fishing fleet; and 4,000 post-1983 political refugees.»
  133. ↑ Mortensen, V. Theology and the Religions: A Dialogue, p. 110
  134. ↑ Vegeu Sumathi Ramasamy, Passions of the Tongue, 'Feminising language: Tamil as Goddess, Mother, Maiden' Capítol 3.
  135. ↑ (Ramaswamy 1998)
  136. ↑ Kailasapathy, K. «The Tamil Purist Movement: A Re-Evaluation». Social Scientist. Social Scientist, 7, 10, 1979, p. 23–51. DOI: 10.2307/3516775.
  137. ↑ Vegeu: Hart, The Poems of Ancient Tamil: Their Milieu and their Sanskrit Counterparts (1975)
  138. ↑ Hi ha alguns que citen que hi ha literatura sangam des del 600 aC, mentre que altres consideren que va començar el 200 aC. La data del 300 aC és una data de consens, per exemple, vegeu: Upinder Singh, 2009, p.15.
  139. ↑ Kamil Veith Zvelebil, Companion Studies to the History of Tamil Literature, p.12
  140. ↑ K.A. Nilakanta Sastry, A History of South India, OUP (1955) p.105
  141. ↑ Classical Tamil
  142. ↑ T.S. Subramanian. «Jain History of Tamil Nadu vandalised», 10-07-2009. [Consulta: 3 juny 2011]. «The six Tamil-Brahmi inscriptions of the 2nd century B.C. on the brow of five caverns on the Kazhugumalai hill near Mankulam, 38 km from Madurai, are the most ancient ones in Tamil Nadu and establish the historical facts that the Pandyan king Nedunchezhiyan ruled in the 2nd century B.C. and that Sangam literature dates back to the same period.»
  143. ↑ George L. Hart III, The Poems of Ancient Tamil, U of California P, 1975.
  144. ↑ «A library of palmyra manuscripts». Arxivat de l'original el 2008-05-13. [Consulta: 8 maig 2014].
  145. ↑ "Companion Studies to the History of Tamil Literature", Kamil V. Zvelebil
  146. ↑ 146,0 146,1 146,2 «50 years of Sri Lankan Tamil literature». Karthigesu Sivathamby. [Consulta: 25 març 2008].
  147. ↑ Gunasingam, M. Sri Lankan Tamil Nationalism, p. 64-65. 
  148. ↑ 148,0 148,1 «Census 2001 – Statewise population by Religion». Censusindia.gov.in. [Consulta: 18 juliol 2010].
  149. ↑ More, J.B.P.. Muslim identity, print culture and the Dravidian factor in Tamil Nadu. Orient Longman, 2007. ISBN 81-250-2632-0.  at p. xv
  150. ↑ Jain, Dhanesh. The Indo-Aryan Languages. Routledge, 2003, p. 46–66. ISBN 0-7007-1130-9. «Sociolinguistics of the Indo-Aryan languages»  at p. 57.
  151. ↑ Total number of Jains in Tamil Nadu was 88,000 in 2001. Directorate of Census Operations – Tamil Nadu. «Census». Arxivat de l'original el 30 novembre 2006. [Consulta: 5 desembre 2006].
  152. ↑ Maloney, Clarence «Religious Beliefs and Social Hierarchy in Tamiḻ Nāḍu, India». American Ethnologist, 2, 1, 1975, p. 169–191. DOI: 10.1525/ae.1975.2.1.02a00100. at p. 178
  153. ↑ M. Shanmugam Pillai. «Murukan in Cankam Literature: Veriyattu Tribal Worship». First International Conference Seminar on Skanda-Murukan in Chennai, 28–30 December 1998. Aquest article va aparéixer primer a: The Journal of the Institute of Asian Studies del setembre de 1999. [Consulta: 6 desembre 2006].
  154. ↑ «Principles and Practice of Hindu Religion». Hindu Heritage Study Program. Arxivat de l'original el 14 novembre 2006. [Consulta: 5 desembre 2006].
  155. ↑ PK Balachandran. «Tracing the Sri Lanka-Kerala link». Hindustan Times, 23 March 2006. Arxivat de l'original el 10 desembre 2006. [Consulta: 5 desembre 2006].
  156. ↑ Dr. R.Ponnus, Sri Vaikunda Swamigal and the Struggle for Social Equality in South India, (Madurai Kamaraj University) Ram Publishers, Page 98
  157. ↑ «Indian www.aulia-e-hind cities». Arxivat de l'original el 2018-02-24. [Consulta: 8 maig 2014].
  158. ↑ Information on declaration of holiday on the event of birth anniversary of Vaikundar in The Hindu Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine., The holiday for three Districts: Daily Thanthi, Daily(Tamil), Nagercoil Edition, 5 March 2006
  159. ↑ Mark Jarzombek «Horse Shrines in Tamil India: Reflections on Modernity». Future Anterior, 4, 1, p. 18–36.
  160. ↑ «'Hero stone' unearthed». The Hindu, 22 July 2006, 22-07-2006. [Consulta: 5 desembre 2006].
  161. ↑ «Tàmils». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  162. ↑ «Redefining secularism». The Hindu, 18 March 2004, 18-03-2004. [Consulta: 5 desembre 2006].
  163. ↑ Jaina Literature in Tamil, del Prof. A. Chakravartis
  164. ↑ "There was a permanent Jaina assembly called a Sangha established about 604 A.D. in Maturai. It seems likely that this assembly was the model upon which tradition fabricated the cangkam legend." «The Milieu of the Ancient Tamil Poems, Prof. George Hart». Web.archive.org, 09-07-1997. Arxivat de l'original el 9 de juliol 1997. [Consulta: 21 abril 2012].
  165. ↑ Coomaraswamy, A.K., Figures of Speech or Figures of Thought
  166. ↑ «Tanjore – Painting». tanjore.net. [Consulta: 4 desembre 2006].
  167. ↑ Nayanthara, S. The World of Indian murals and paintings. Chillbreeze, 2006. ISBN 81-904055-1-9.  at pp.55–57
  168. ↑ «Shilpaic literature of the tamils». V. Ganapathi. [Consulta: 4 desembre 2006].
  169. ↑ Aschwin Lippe «Divine Images in Stone and Bronze: South India, Chola Dynasty (c. 850–1280)». Metropolitan Museum Journal. The Metropolitan Museum of Art, 4, 12-1971, p. 29–79. DOI: 10.2307/1512615. «The bronze icons of Early Chola period are one of India's greatest contribution to world art...»
  170. ↑ «Heaven sent: Michael Wood explores the art of the Chola dynasty». [Consulta: 26 abril 2007].
  171. ↑ Berkson, Carmel. «II The Life of Form pp29–65». A: The Life of Form in Indian Sculpture. Abhinav Publications, 2000. ISBN 81-7017-376-0. 
  172. ↑ Sivaram 1994
  173. ↑ Nijenhuis, Emmie te. Indian Music: History and Structure. Brill, 1974. ISBN 90-04-03978-3.  at pp. 4–5
  174. ↑ Widdess, D. R.. Musica Asiatica. 2. Oxford University Press, 1979, p. 115–150. «The Kudumiyamalai inscription: a source of early Indian music in notation» 
  175. ↑ 175,0 175,1 Leslie, Julia. Roles and rituals for Hindu women, pp.149–152
  176. ↑ Rajagopal, Geetha. Music rituals in the temples of South India, Volume 1. D. K. Printworld, 2009, p. 111-112. ISBN 978-81-246-0538-7. 
  177. ↑ Sharma, Manorama (2004). Folk India: A Comprehensive Study of Indian Folk Music and Culture, Vol. 11
  178. ↑ «Therukoothu». Tamilnadu.com, 16-02-2013. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2013. [Consulta: 9 maig 2014].
  179. ↑ «Striving hard to revive and refine ethnic dance form», 11-11-2006. [Consulta: 5 desembre 2006].
  180. ↑ «Bhagavata mela». The Hindu, 30 April 2004, 30-04-2004. [Consulta: 5 desembre 2006].
  181. ↑ ,Dennis Kennedy "The Oxford Encyclopedia of Theatre and Performance, Publisher:Oxford University Press
  182. ↑ Templeton, Tom. «The states they're in». Guardian, 26 November 2006, 26-11-2006. [Consulta: 5 desembre 2006].
  183. ↑ /storypage.php?autono=290977 Eros buys Tamil film distributor, 6 octubre 2011. 
  184. ↑ «Metro Plus Chennai / Madras Miscellany : The pioneer‘Tamil' film-maker». The Hindu [Chennai, India], 07-09-2009 [Consulta: 29 juny 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-09-12. [Consulta: 9 maig 2014].
  185. ↑ Velayutham, Selvaraj. Tamil cinema: the cultural politics of India's other film industry, p. 2. 
  186. ↑ «THE TAMIL NADU ENTERTAINMENTS TAX ACT, 1939». Government of Tamil Nadu. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2011. [Consulta: 26 setembre 2011].
  187. ↑ Indian Cinema: The World's Biggest And Most Diverse Film Industry (page 5) Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine. Written by Roy Stafford
  188. ↑ Zarrilli, Phillip B. (1992) "To Heal and/or To Harm: The Vital Spots in Two South Indian Martial Traditions"
  189. ↑ Raj, David Manuel. Silambam fencing from India. 2a edició. Fatima Printing Press, 1975.  at pp. 54–62
  190. ↑ T.S. Subramanian. «The Hindu epaper The Bull fight tradition existed 2,000 years ago and more...», 2008. [Consulta: 15 gener 2008].

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàmils
  • Bowers, F. (1956). Theatre in the East – A Survey of Asian Dance and Drama. Nova York: Grove Press.
  • Casson, L. (1989). The Periplus Maris Erythraei: Text with Introduction, Translation and Commentary. Princeton, Princeton University Press. ISBN 0-691-04060-5.
  • Chaitanya, Krishna (1971). A history of Malayalam literature. New Delhi: Orient Longman. ISBN 81-250-0488-2.
  • Chopra, P.N.; Ravindran, T.K.; Subrahmanian, N. History of South India (Ancient, Medieval and Modern) Part 1. New Delhi: Chand Publications, 2003. ISBN 81-219-0153-7. 
  • Coomaraswamy, A.K. (1946). Figures of Speech or Figures of Thought. London: Luzac & Co.
  • de Silva, Chandra Richard. Sri Lanka – A History. 2a edició. Vikas Pub. House, 1997. ISBN 0-9510710-2-5. 
  • de Silva, K. M.. A History of Sri Lanka. Colombo: Vijitha Yapa, 2005. ISBN 955-8095-92-3. 
  • Gadgil, M. & Joshi, N.V. & Shambu Prasad, U.V. & Manoharan, S. & Patil, S. (1997). "Peopling of India." In D. Balasubramanian and N. Appaji Rao (eds.), The Indian Human Heritage, pp. 100–129. Hyderabad: Universities Press. ISBN 81-7371-128-3.
  • Hart, G.L. (1975). The Poems of Ancient Tamil: Their Milieu and their Sanskrit Counterparts. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-02672-1.
  • Hart, G.L. (1979). "The Nature of Tamil Devotion." In M.M. Deshpande and P.E. Hook (eds.), Aryan and Non-Aryan in India, pp. 11–33. Michigan: Ann Arbor. ISBN 0-89148-014-5.
  • Hart, G.L. (1987). "Early Evidence for Caste in South India." In P. Hockings (ed.), Dimensions of Social Life: Essays in honor of David B. Mandelbaum. Berlín: Mouton Gruyter.
  • Mark Jarzombek, "Horse Shrines in Tamil India: Reflections on Modernity", Future Anterior, (4/1), pp 18–36.
  • Mahadevan, Iravatham (2003). Early Tamil Epigraphy from the Earliest Times to the Sixth Century A.D. Cambridge, Harvard University Press. ISBN 0-674-01227-5.
  • Keay, John. India: A History. Nova York: Grove Publications, 2000. ISBN 0-8021-3797-0. 
  • Parpola, Asko (1974). "On the protohistory of the Indian languages in the light of archaeological, linguistic and religious evidence: An attempt at integration." In van Lohuizen, J.E. de Leeuw & Ubaghs, J.M.M. (eds.), South Asian Archaeology 1973, pp. 90–100. Leiden: E.J. Brill.
  • Parpola, Asko (2003). Deciphering the Indus script (2nd ed.). Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-79566-4.
  • Pillai, Suresh B. (1976). Introduction to the study of temple art. Thanjavur: Equator and Meridian.
  • Ramaswamy, Sumathi (1998). Passions of the Tongue: language devotion in Tamil India 1891–1970. Delhi: Munshiram. ISBN 81-215-0851-7.
  • Sastri, K.A. Nilakanta. A history of South India from prehistoric times to the fall of Vijayanagar. New Delhi: Indian Branch, Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-560686-8. 
  • Sastri, K.S. Ramaswamy (2002). The Tamils: The People, Their History and Culture, Vol. 1: An Introduction to Tamil History and Society. New Delhi: Cosmo Publications. ISBN 81-7755-406-9.
  • Sharma, Manorama (2004). Folk India: A Comprehensive Study of Indian Folk Music and Culture, Vol. 11: Tamil Nadu and Kerala. New Delhi: Sundeep Prakashan. ISBN 81-7574-141-4.
  • Sivaram, Rama (1994). Early Chola Art: Origin and Emergence of Style. New Delhi: Navrang. ISBN 81-7013-079-4.
  • Subramanian, T.S.. 'Rudimentary Tamil-Brahmi script' unearthed at Adichanallur. Chennai, India: The Hindu, 17 febrer 2005. 
  • International Tamil Organisation (2011). "Tamil Society Organisation"
  • Suryanarayan, V. «In search of a new identity». Frontline, 18, 16, 2001, p. 2.
  • Swaminatha Iyer, S.S. (1910). A Brief History of the Tamil Country, Part 1: The Cholas. Tanjore: G.S. Maniya.
  • Varadpande, M.L. (1992). Loka Ranga: Panorama of Indian Folk Theatre. New Delhi: Abhinav Publications. ISBN 81-7017-278-0.
  • Plantilla:Cite isbn
  • Zvebil, K. (1974). The Smile of Murugan: On Tamil Literature of South India. Leiden: Brill. ISBN 90-04-03591-5.
  • Indrapala, K (2007). The evolution of an ethnic identity: The Tamils of Sri Lanka. Colombo: Vijitha Yapa. ISBN 978-955-1266-72-1.
  • Leslie, Julia. Roles and rituals for Hindu women. South Asia Books, juny 1992. ISBN 81-208-1036-8. .
  • Patil, S. (1997). "Peopling of India." In D. Balasubramanian and N. Appaji Rao (eds.), The Indian Human Heritage.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tàmils&oldid=33868746»