Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela

Telesforo de Monz�n Ortiz de Urruela

Biografia
Naixement	(es) Telesforo de Monz�n y Ortiz de Urruela 1r desembre 1904 Bergara (Guip�scoa)
Mort	9 mar� 1981 (76 anys) Baiona (França)
Diputat al Parlament Basc
31 març 1980 – 9 març 1981 Circumscripció electoral: Àlaba Electe a: eleccions al Parlament Basc de 1980
Diputat al Parlament Basc
31 març 1980 – 9 març 1981 – José Luis Gómez Sanpedro → Legislatura: primera legislatura del Parlament Basc Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Congrés dels Diputats
17 març 1979 – 17 març 1980 – Antton Ibarguren → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Guipúscoa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
1r Conseller de Seguretat del Govern Basc
1936 – 1937 ← cap valor – José María Benegas Haddad →
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Guipúscoa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	escriptor, propietari, polític, agricultor
Partit	Partit Nacionalista Basc Herri Batasuna
Família
Germans	Isidro de Monzón

Telesforo Monzon a l'Aberri Eguna de 1933.

Telesforo de Monzón y Ortiz de Urruela (Bergara, 1 de desembre de 1904 - Baiona, 9 de març de 1981) fou un escriptor, polític i líder nacionalista basc.

Monzón va ser un històric dirigent del Partit Nacionalista Basc durant la Segona República i la Guerra Civil. Després de la contesa es va veure forçat a exiliar-se durant més de 40 anys. Al seu retorn a Euskadi es va convertir en una figura de referència del nacionalisme independentista i en un dels fundadors de la coalició Herri Batasuna.

Infància i formació

Telesforo de Monzón va néixer a Bergara (Guipúscoa) en el si d'una rica família aristocràtica. El seu lloc de naixença va ser la Casa-Torre d'Olaso a Bergara, propietat de la seva família des del segle xvi. Va estudiar a Madrid la carrera de Dret per� no va arribar a acabar-la. Es va formar en una tradici� familiar carlista, i destac� en el nacionalisme basc. Va aprendre el basc, idioma que gaireb� havia arribat a oblidar i es va afiliar al Partit Nacionalista Basc el 1930, quan es reunific� en vig�lies de la Segona Rep�blica.

Segona Rep�blica

Va ser escollit regidor del PNB a Bergara durant les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que van desembocar en l'establiment de la Segona Rep�blica Espanyola. A les files del PNB es va destacar durant aquest per�ode com un brillant orador, tant en basc com en castell�. Va accedir el 1932 al c�rrec de president del seu partit a Guip�scoa, i es va convertir en membre de l'executiva del PNB (Euskadi Buru Batzar) el 1933. A les eleccions generals espanyoles de 1933 va ser elegit diputat del Congr�s en representaci� de Guip�scoa. Va romandre en aquest c�rrec durant el bienni radical-cedista, en el qual va governar la dreta, fins al gener de 1936.

Guerra Civil

El 18 de juliol de 1936 es va produir el cop militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. Quan el PNB va proclamar el seu suport a la legalitat republicana, va passar a formar part de la Junta de Defensa de Guip�scoa, de la qual va dimitir al poc en estar disconforme amb alguns afusellaments. Va ser un dels organitzadors de l'Ex�rcit Basc (Euzko Gudarostea) al setembre del mateix any, que s'acabaria per convertir en l'Ex�rcit regular del Govern Aut�nom Basc.

Quan es va constituir el Govern d'Euzkadi, va ser nomenat Conseller de Governaci� i de Seguretat Ciutadana pel lehendakari Jos� Antonio Aguirre. Des d'aquest c�rrec va crear l'Ertzaina, que era un cos de policia motoritzada i diversos cossos d'Ordre P�blic, que es van encarregar de mantenir l'ordre en la zona republicana del Pa�s Basc durant la guerra. Aquests cossos de policia es consideren el principal antecedent hist�ric de l'actual Ertzaintza (Policia Aut�noma Basca). Monz�n va evitar des d'aquest c�rrec que es prenguessin repres�lies pol�tiques a la zona, encara que no va poder impedir l'assalt a la pres� de Bilbao el 4 de gener de 1937, que es va produir despr�s d'un bombardeig franquista i que es va saldar amb la matan�a de desenes de presoners. Aquest greu incident va posar el seu paper en dubte des de certs �mbits del seu partit, per� Aguirre, que el tenia com un dels seus homes de confian�a, el va confirmar en el c�rrec.

El seu departament va gestionar tamb� la restituci� democr�tica dels ajuntaments, una vegada dissoltes les respectives Juntes Locals de Defensa, la creaci� de comissions gestores de les diputacions o la revisi� de confiscacions. Monz�n va impulsar aix� mateix des del seu departament la supervisi� dels danys causats pels bombardejos de l'aviaci� franquista i va organitzar la defensa del pa�s. Va ser un dels testimonis dels danys causats pel Bombardeig de Guernica. Una vegada ocupada Euskadi pels franquistes, va fugir juntament amb Jos� Antonio Aguirre des de Santander el 23 d'agost de 1937 a Fran�a.

Exili

Despr�s de la fugida a Fran�a va romandre en aquest pa�s fins a 1939, i va ajudar els refugiats i presoners bascos. Amb l'ocupaci� alemanya de Fran�a fug� a trav�s de Marsella fins a M�xic, on va residir fins al final de la Segona Guerra Mundial. El 1946 va tornar amb la resta dels membres del Govern Basc a Fran�a, establint-se a Par�s. Romandria en el seu lloc del Govern Basc en l'exili fins a 1952, quan va dimitir, disconforme amb la pol�tica d'aliances del seu partit. A partir d'aquest moment es distanciaria del seu partit, encara que mai va deixar de militar en el PNB i de considerar-se jelkide. Es va establir a Iparralde, a Donibane Lohitzune, on posse�a la finca Meandre Berri. A pesar del distanciament amb el seu partit, mai va trencar del tot amb aquest, ni amb el seu amic, el lehendakari Aguirre. Quan Aguirre va morir el 1960, la capella ardent d'aquest es va instal�lar a la casa que posse�a Telesforo Monz�n a Donibane Lohitzune.

Monz�n escriptor

L'obra liter�ria de Monz�n, realitzada en basc, va comen�ar a gestar-se durant el seu exili sota el seu pseud�nim d'Olaso. Les seves primeres obres foren poesies; la primera obra la va publicar a M�xic el 1945 i es va titular Urrundik (Des de lluny). El 1947 va publicar despr�s del seu retorn a Fran�a Gudarien Eginak (Els deures del soldat), la seva obra m�s coneguda. En els anys cinquanta i seixanta es va decantar pel teatre, escrivint com�dies d'intriga que es desenvolupaven en el mitj� rural. El 1966 va ingressar a la Reial Acad�mia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia). No obstant aix�, pel que �s m�s recordat Monz�n �s per les seves can�ons de lluita. Monz�n va compondre diverses can�ons de car�cter pol�tic i nacionalista (adaptant melodies conegudes), que es van fer molt populars al Pa�s Basc durant la Transici�, can�ons com Ixiarren Semea, Batasuna, Lepoan Hartu eta Segi Aurrera o Bai Euskarari que eren interpretades pel duet iparraldetarra Pantxoa eta Peio.

Anai Artea i la seva relaci� amb ETA

Durant els anys seixanta, Monz�n veia com comen�ava a arribar a Iparralde una nova onada d'exiliats pol�tics bascos, vinculats amb l'activitat d'una nova organitzaci�: Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Simpatitzant amb aquest moviment, al que considerava continuador de la labor de l'Euzko Gudarostea de la Guerra Civil, i cada vegada m�s atret per ell, va fundar el 1969 l'associaci� Anai Artea (Entre germans), de la qual va ser elegit president, amb l'objectiu d'acollir als refugiats bascos d'Iparralde. Quan ETA va segrestar el 1970 al c�nsol alemany (occidental) a Bilbao, Eugen Beihl, acci� que va donar a l'organitzaci� terrorista repercussi� internacional, Monz�n i la seva associaci� van exercir amb �xit com mitjancers del segrest.

Durant la d�cada dels setanta, Monz�n es va declarar p�blicament partidari de la lluita armada d'ETA (es declarava etista segons les seves pr�pies paraules) i partidari de la creaci� d'un ampli Front Nacional basc, que aglutin�s des del PNB fins a l'esquerra abertzale. La seva figura va comen�ar a convertir-se en molt popular entre l'esquerra abertzale, mentre que el seu partit, el PNB, va comen�ar a veure'l amb gran desconfian�a i fins i tot el va cridar a l'ordre.

Molts consideren que, durant aquests anys, Monz�n i la seva associaci� van brindar suport log�stic a ETA al Pa�s Basc del Nord. El diari El Mundo va publicar una not�cia el 2005, segons la qual diverses persones desaparegudes a Iparralde durant els anys setanta, i suposadament assassinades per ETA, estarien enterrades en una finca que havia estat propietat de Monz�n en aquella �poca, encara que aquesta informaci� no parlava que necess�riament Monz�n n'hagu�s estat al corrent. Segons aquesta informaci�, les v�ctimes serien Eduardo Moreno Bergaretxe i tres joves gallecs als quals ETA va confondre amb gu�rdies civils. De moment no han aparegut aquests cad�vers.

A pesar que Francisco Franco va morir al novembre de 1975, Monz�n no va ser autoritzat per les autoritats espanyoles a tornar a Espanya fins al 14 de juliol de 1977, un mes despr�s de celebrar-se les primeres eleccions democr�tiques a l'Estat.

Fundador d'Herri Batasuna

Des del seu retorn a Espanya a l'estiu de 1977 i durant la Legislatura Constituent (1977-1979), es va convertir en l'aglutinant d'un moviment pol�tic que s'aniria gestant entorn de la seva figura i el suport a l'activitat d'ETA (militar) i l'Alternativa KAS. L'agost de 1977 es va constituir la Taula d'Alsasua, a iniciativa seva, amb la finalitat d'organitzar a diversos grups entorn de l'Alternativa KAS. Com a conseq��ncia d'aquestes reunions, es va fundar Herri Batasuna a Alsasua (Navarra) el 1978 com una coalici� electoral entre Acci� Nacionalista Basca (ANV), Euskal Sozialista Biltzarrea (Assemblea Socialista Basca, ESB), Herriko Alderdi Sozialista Iraultzailea (Partit Socialista Revolucionari Popular, HASI) i Langile Abertzaleen Iraultzarako Alderdia (Partit Revolucionari dels Treballadors Patriotes, LAIA). Dintre del mateix moviment se situaven les Gestoras Pro Amnist�a, el sindicat LAB, les seves joventuts Jarrai (després Haika i Segi) i altres grups. Telesforo de Monzón es va situar al capdavant de la coalició com a personalitat independent.

En les primeres eleccions generals espanyoles de 1979, la coalició va obtenir 170.000 vots, un 13% dels emesos al País Basc. Monzón va ser triat diputat al Congrés per la circumscripció de Guipúscoa, tal com havia ocorregut 46 anys abans; encara que llavors es va presentar a les files del PNB. No obstant això, ja era un ancià de 74 anys, i l'activitat política d'aquests anys va fer que la seva salut acabés ressentint-se. Durant la campanya electoral de 1979 va ser detingut en un tancament en favor de l'amnistia i tancat en la presó de Nanclares de la Oca. Estant pres en la presó va emmalaltir i va haver de ser hospitalitzat. En ser elegit diputat, va obtenir immunitat i va ser excarcerat, però la Taula Nacional d'Herri Batasuna va decidir que Monzón, pel seu delicat estat de salut, no acudís al Congrés. El desembre de 1979 va ser jutjat juntament amb Francisco Letamendia pel delicte d'apologia del terrorisme. A les eleccions al Parlament Basc de 1980 va ser escollit parlamentari basc en les primeres eleccions autonòmiques del País Basc en la candidatura d'Herri Batasuna, pel que va dimitir el 17 de març de 1980 del seu càrrec com a diputat en el Congrés, que va passar a ocupar Antonio Ibarguren.

A pesar de la seva elecció, tampoc va acudir al Parlament Basc a causa del seu estat de salut. Va morir a Baiona el 9 de març de 1981, i fou enterrat a Bergara, la seva localitat natal.

Bibliografia

• Sudupe, P. 2011: 50eko hamarkadako euskal literatura II. Kazetaritza eta saiakera, Donostia, Utriusque Vasconiae. ISBN 978-84-938329-5-7