Herri Batasuna

Herri Batasuna
Dades
Nom curt	HB
Tipus	partit pol�tic
Ideologia	nacionalisme basc ; independentisme ; socialisme
Alineaci� pol�tica	extrema esquerra
Hist�ria
Creaci�	27 abril 1978
Data de dissoluci� o abolici�	23 maig 2001
Governan�a corporativa
Seu	Bilbao (Biscaia);
Part de	esquerra abertzale ; Moviment d'Alliberament Nacional Basc
Altres
Color

Herri Batasuna (Unitat Popular en �uscar) fou una coalici� pol�tica,^[1] bra� pol�tic de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que m�s tard canvi� el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B). Es definia com d'esquerra abertzale ("patriota", en euskara) i cercava els objectius de la independ�ncia, la reunificaci� i el socialisme per a Euskal Herria.

Or�gens

El 24 d'octubre de 1977 es cre� la Mesa d'Altsasu, que va ser l'antecessora directa d'Herri Batasuna.^[1]

Es va formar el 1978 per la conflu�ncia de diversos sectors:

Eusko Abertzale Ekintza (Acci� Nacionalista Basca, EAE-ANB), partit pol�tic abertzale i aconfessional fundat el 1922.
Euskal Sozialista Biltzarrea (ESB), d'I�aki Aldekoa i Patxi Zabaleta.
Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (Partit Socialista Popular Revolucionari, HASI), partit socialista, dissolt el 1992 dins KAS, al qual pertanyien dirigents com Santiago Brouard o Txomin Ziluaga.
Langile Abertzaleen Iraultzarako Alderdia (LAIA)
Personalitats de l'esquerra i l'independentisme basc com Jon Idigoras, Pedro Solabarria, l'exdirigent del PNB en temps de la guerra Telesforo de Monz�n, Santiago Brouard, el futbolista Jos� Angel Ir�bar, Jos� Luis Elkoro, I�aki Esnaola, o els militants processats al Proc�s de Burgos com Jokin Gorostidi o Itziar Aizpurua
Militants destacats i bona part de la milit�ncia de base de l'organitzaci� Euskadiko Ezkerra com Francisco Letamendia
Dirigents del sindicat Langile Abertzaleen Batzordeak (Comissi� Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assembleari fundat el 1975. Com Jos� Luis Cereceda o Rafael D�ez Usabiaga.

Originalment estava regida per una Mesa Nacional de 31 membres independents, llevat sis d'EAE-ANV, i d'ells 12 fan una executiva.2019^{[cal citaci�]}

El 1982 es form� Herri Batasuna a partir de la coalici� electoral presentada a Altsasu el 27 d'abril de 1978.^[1]

Caracter�stiques

El seu programa pol�tic defensava l'Alternativa KAS per assolir un escenari de pau que permet�s la independ�ncia d'Euskal Herria. Rebutj� la Constituci� espanyola de 1978, i l'estatut d'autonomia de la comunitat auton�mica basca. Igualment, rebutjaren la perman�ncia a l'OTAN en el refer�ndum de 1986, posici� que conicid� amb la majoria de la poblaci� basca. S'oposaren igualment a la construcci� de la central nuclear de Lemoiz.

En no recon�ixer els parlaments auton�mics, seguiren una pr�ctica abstencionista en aquests, igual que en el congr�s de l'estat, on nom�s assistiren per a reclamar una negociaci� pol�tica al govern i per rebutjar el tractat de Maastricht. S� que exerciren la representaci� als ajuntaments, basant la seva pr�ctica pol�tica en l'�mbit municipal.

Hist�ria

Herri Batasuna es va inscriure oficialment el 27 d'abril del 1978 com a resultat de la convocat�ria de la Mesa de Alsasua l'agost del 1977 per simpatitzants del moviment sorgit durant els 20 anys d'exist�ncia d'ETA, d'esquerra i abertzales, amb la finalitat de presentar-se amb veu pr�pia a les eleccions. Nomenaren una Junta de Suport de 10 persones, tres per herrialde (una per Navarra): per �laba, Xabin A�ua, Xabier Palacios i Xabier S�nchez Erauskin; per Biscaia, Jon Id�goras, Jos� Angel Ir�bar (futbolista de l'Atl�tic de Bilbao) i Francisco Letamendia Ortzi; per Guip�scoa, Telesforo de Monz�n (ex-PNB), Jos� Luis Elkoro (Moviment d'Alcaldes), i Jokin Gorostidi (un dels encausats en el Proc�s de Burgos); i per Nafarroa, Patxi Zabaleta. Reberen suport de LAB, LAK, LAIA, HASI i EGAM, de manera que aglutinar� el Moviment d'Alliberament Nacional Basc. Tamb� se li uniria l'ANV, davant la qual cosa Jes�s Mar�a de Leizaola expuls� del govern provisional Gonzalo N�rdiz.

El 4 de febrer de 1981 el rei Joan Carles va fer una visita al parlament basc. Aquella visita va reflectir moltes de les tensions presents a la societat espanyola. Al ple de la cambra basca no hi faltava ning�, ni tan sols els diputats d'Herri Batasuna, que tenien per costum no anar a la cambra basca. El rei es va dirigir al parlament basc i, tot just en comen�ar, els parlamentaris d'Herri Batasuna es van aixecar i van comen�ar a cantar l'Eusko gudariak. Davant la tensi�, els diputats de tots els altres partits es van aixecar i es van posar a aplaudir el discurs del rei, fins que les forces de l'ordre van expulsar els parlamentaris d'Herri Batasuna.

HB fou des del seu comen�ament objectiu dels diversos grups d'extrema dreta i parapolicials espanyols: El 28 de setembre de 1979 Tom�s Alba Irazusta, regidor a Sant Sebasti� d'Herri Batasuna fou assassinat pel grup parapolicial Batall�n Vasco-Espa�ol (BVE). El 20 de novembre de 1984 Santiago Brouard fou assassinat per dos membres dels Grupos Antiterroristas de Liberaci�n (GAL) en la seva consulta pedi�trica de Bilbao. El 20 de novembre de 1989 Josu Muguruza, parlamentari electe d'Herri Batasuna al Congr�s dels Diputats de Madrid, fou assassinat en un atemptat parapolicial en el qual tamb� fou greument ferit I�aki Esnaola. En 1989 es van enviar cartes-bomba a dirigents de HB com Patxi Erdozain^[2] i Ildefonso Salazar.^[3] En 1993 mor� en les depend�ncies de la Gu�rdia Civil, despr�s d'un interrogatori, Gurutze Iantzi, regidora d'Herri Batasuna a la localitat d'Urnieta.

Posteriorment es feu p�blica l'exist�ncia de diverses trames de "Terrorisme d'Estat", que varen dur a ser condemnats a penes de pres� a diversos alts dirigents dels governs del PSOE, com el ministre de l'Interior Jos� Barrionuevo, el Secretari d'estat de Seguretat Rafael Vera o el Delegat del Govern a Guip�scoa, a m�s de c�rrecs policials i militars com el Comandant Enrique Rodr�guez Galindo.

Herri Batasuna obtingu� al llarg de la seva hist�ria el suport d'entre un 15% i un 18% dels electors bascos, desenes de diputats als parlaments de la Comunitat Auton�mica Basca i Navarra, desenes d'alcaldies de localitats com Laudio, Arrasate, Hernani, Etxarri, o Ondarroa, entre altres, i centenars de regidors. En les Eleccions Europees de 1987, va treure 367.000 vots a tot l'Estat (280.000 vots al Pa�s Basc). M�s de 40.000 als Pa�sos Catalans.

En 1997, van ser detinguts 23 membres de la Mesa Nacional per "col�laboraci� amb banda armada", per haver dif�s un v�deo de presentaci� de l'anomenada Alternativa Democr�tica per a Euskal Herria^[4] d'Euskadi Ta Askatasuna, foren empresonats fins que la sent�ncia va ser anul�lada posteriorment pel Tribunal Constitucional espanyol.

Herri Batasuna es dissolgu� per donar pas a la coalici� Euskal Herritarrok l'any 1998. M�s tard es crearia el Partit Batasuna que seria il�legalitzat el 2003 a l'Estat espanyol, malgrat que segueix sent legal al Pa�s Basc sota administraci� francesa (Iparralde), on participa en les llistes conjuntes abertzales d'Euskal Herria Bai, conjuntament amb Abertzaleen Batasuna (AB) i Eusko Alkartasuna (EA). L'independentisme basc va impulsar o recolzar aleshores noves candidatures com el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), Acci� Nacionalista Basca o Demokrazia 3 Milioi.

Resultats electorals

Parlament Basc

Any	L�der	Vots	%	Diputats	+/-	Pos.
1980	Telesforo Monz�n	151.636	16,55	11 / 60	Nou	2n
1984		157.389	14,65	11 / 75	=	3r
1986	I�aki Esnaola	199.900	17,47	13 / 75	2	3r
1990	I�aki Esnaola	186.410	18,33	13 / 75	=	3r
1994	Karmelo Landa	166.147	16,29	11 / 75	2	3r
1998	Arnaldo Otegi	Dins d'Euskal Herritarrok		14 / 75	3	3r
2001	Arnaldo Otegi	Dins d'Euskal Herritarrok		7 / 75	7	4t

Juntes Generals del Pa�s Basc

Any	Vots	%	Diputats	+/-	Pos.
1979	169.653	20,48	38 / 228	Nou	2n
1983	142.481	14,32	20 / 153	18	3r
1987	207.382	19,40	32 / 153	12	2n
1991	172.844	17,57	27 / 153	5	3r
1995	160.552	14,70	20 / 153	7	2n
1999	Dins d'Euskal Herritarrok		29 / 153	9	2n

Parlament de Navarra

Any	L�der	Vots	%	Diputats	+/-	Pos.
1979	�ngel Garc�a	28.244	12,11	9 / 70	Nou	4t
1983	I�aki Aldekoa	28.055	10,62	6 / 50	3	4t
1987	I�aki Aldekoa	38.138	13,68	7 / 50	1	3r
1991	Patxi Zabaleta	30.762	11,20	6 / 50	1	3r
1995	Patxi Zabaleta	27.404	9,43	5 / 50	1	5�
1999	Pernando Barrena	Dins d'Euskal Herritarrok		8 / 50	3	3r

Eleccions municipals

Any	Vots	%	Regidors
1979	165.000	1,0	260 / 8.223
1983	158.000	0,8	385 / 8.199
1987	239.010	1,23	669 / 8.186
1991	199.090	1,06	701 / 8.328
1995	184.742	0,83	621 / 8.426
1999	Dins d'Euskal Herritarrok		890 / 8.497

Corts Generals

Any	Vots	%	Diputats	Senadors
1979	172.110	0,96	3 / 350	1 / 208
1982	210.601	1,0	2 / 350	0 / 208
1986	231.722	1,15	5 / 350	1 / 208
1989	217.278	1,06	4 / 350	3 / 208
1993	206.876	0,88	2 / 350	0 / 208
1996	181.304	0,72	2 / 350	0 / 208
2000	Demanen l'abstenció

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots	%	Diputats	+/-
1987	Txema Montero	360.952	1,87	1 / 60	Nou
1989	Txema Montero	269.094	1,70	1 / 60	=
1994	-	180.324	0,97	0 / 64	1
1999	Koldo Gorostiaga	Dins d'Euskal Herritarrok		1 / 64	1

(Fonts: Ministeri de l'Interior i Govern Basc)

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herri Batasuna

Herri Batasuna - 1978-2008. 30 urte... ta aurrera! edició en castellà

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 649. ISBN 84-930048-0-4.
↑ Goyoaga, Ander. «Una conversación del exministro Asunción implica a Corcuera en el envío de cartas bomba a HB» (en castellà). La Vanguardia, 05-10-2021.
↑ González Egaña, A. «La AVT pide que la Fiscalía investigue el envío de cartas bomba a ETA en la etapa Corcuera» (en castellà). Diario Vasco, 07-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
↑ Águila Sánchez, Miguel Ángel. Las Treguas de Eta Desde Una Perspectiva Comparada (en castellà). Editorial Visión Libros, 2011, p. 263. ISBN 8490089973.

[perezlama-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 649. ISBN 84-930048-0-4.

[2] Goyoaga, Ander. «Una conversación del exministro Asunción implica a Corcuera en el envío de cartas bomba a HB» (en castellà). La Vanguardia, 05-10-2021.

[3] González Egaña, A. «La AVT pide que la Fiscalía investigue el envío de cartas bomba a ETA en la etapa Corcuera» (en castellà). Diario Vasco, 07-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].

[4] Águila Sánchez, Miguel Ángel. Las Treguas de Eta Desde Una Perspectiva Comparada (en castellà). Editorial Visión Libros, 2011, p. 263. ISBN 8490089973.

[1]

[2]

[3]

[4]

Partits polítics del País Basc
Partits representats al Parlament Basc (75)	PNB (27) EH Bildu (27) PSE-EE (12) PP (7) Sumar (1) Vox (1)
Partits representats al Congrés (18)	PNB (6) PSE-EE (4) EH Bildu (4) Unides Podem (3) PP (1)
Partits representats al Senat (15)	PNB (10) PSE-EE (3) EH Bildu (2)
Partits sense representació parlamentària	PACMA AZ PUM+J-BM PCTE-ELAK PH-EH LV-GV Ongi Etorri Elkarrekin Podemos
Partits i coalicions històrics desapareguts	PP+Cs (2020-2024) UPyD (2007-2020) Aralar (2001-2017) EB (1986-2014) Amaiur (coalició) (2011-2015) Batasuna (2001-2013) Zutik (1991-2011) D3M (2009) EHAK (2002-2008) ANB (1930-2008) EH (1998-2003) HB (1978-2001) EKA (1978-2000) EE (1977-1993) HASI (1977-1992) EMK (1966-1991) LKI (1972-1991) Auzolan (1983-1986) ESB (1975-1980) EHAS (1975-1977) LAIA (1975-1976)