Tillandsia usneoides
 |
Aquest article o secci� necessita millorar una traducci� deficient. es |
_(25004066956).jpg)  | |
| Estat de conservaci� | |
|---|---|
 | |
| Risc m�nim | |
| UICN | 131368905 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Fam�lia | Bromeliaceae |
| Tribu | Tillandsieae |
| G�nere | Tillandsia |
| Esp�cie | Tillandsia usneoides L., 1762 |
| Nomenclatura | |
| Basi�nim | Renealmia usneoides |
| Sin�nims |
|
.svg){kind=icon}
La molsa espanyola,[1] (Tillandsia usneoides) �s molt semblant al nom que evoca l'esp�cie: Usnea, o liquen. Encara que, Tillandsia no guarda relaci� biol�gica amb Usnea, sin� que �s una faner�gama de la fam�lia de les bromeli�cies (Bromeliaceae), que viu en branques d'arbres a ple sol o a mitja ombra. Est� present a tota Am�rica des del sud-est dels Estats Units a l'Argentina, creix en un clima for�a c�lid i humit.
La planta t� una tija flexible amb fulles primes, corbades o arremolinades, de 2 a 6 cm de longitud i 1 mm de gruix. Creix de forma vegetativa que encadena i forma estructures penjants d'1 a 2 m de longitud, ocasionalment m�s. No t� arrels i les seves flors s�n molt petites i rarament floreix. Es propaga principalment pels fragments que els porta el vent i es peguen a altres arbres, o portats per ocells com a material de nius.
H�bitats
[modifica]Al sud dels Estats Units, la planta t� prefer�ncia per cr�ixer en Quercus virginiana i en Taxodium distichum, i pot colonitzar altres esp�cies arb�ries com Liquidambar styraciflua, Lagerstroemia, altres roures i fins i tot pins.
Aquesta esp�cie allotja una s�rie de criatures, incloses les serps de rata i tres esp�cies de ratpenats. Una esp�cie d'aranya saltadora, Pelegrina tillandsiae, nom�s s'ha trobat en la molsa espanyola.[2] Les xinxes, tot i que s'assumeix �mpliament que infesten la molsa espanyola, no van estar presents entre els milers d'altres artr�podes identificats en un estudi.[3]
Ep�fita de bloqueig del sol
[modifica]�s una ep�fita (planta que viu sobre altres plantes, del llat� "epi" = a dalt "phyte" = planta), que absorbeix nutrients (especialment calci) i aigua d'aire i de pluges. Se la coneix de forma col�loquial com a "planta de l'aire". No �s un par�sit biol�gic com altres ep�fites, vesc (no perfora l'arbre ni extreu nutrients) - per� utilitza una t�cnica de "par�sit", perqu� utilitzant l'estructura arb�ria bloqueja al sol, impedint parcialment la fotos�ntesi de l'hoste. En alguns casos les branques ocupades moren, per� l'arbre subsisteix creixent a una taxa menor.
Pot cr�ixer tant en les branques, que li dona a l'arbre una aparen�a g�tica, per� rarament mata l'arbre. Incrementa la resist�ncia al vent, que li ser� fatal a l'hoste en cas d'un hurac�.
Cultura
[modifica]A causa de la seva propensi� a cr�ixer en zones humides del sud nord-americ� com Louisiana, Mississipi, Alabama, se l'associa amb la imatgeria g�tica del sud nord-americ�.
Usos humans
[modifica]�s emprada en arts i artesanies, o per a farciment de jardins de flors. Com la planta en el seu h�bitat natural sol contenir centenars de llavors viables de males herbes, s'ha d'utilitzar amb molta cura.
A M�xic �s utilitzada massivament en l'�poca nadalenca com adorn dels pessebres. Se la coneix com a vegetal que es porta molt malament amb les dones de la naci� Timucua.
En el seu moment, unes 5000 t es collien i usaven nom�s als EUA. �s susceptible a la pol�luci� de l'aire.
Sin�nims d'aquesta esp�cie eren Dendropogon usneoides (L.) Raf. i Renealmia usneoides L. A Hawaii, aquesta "molsa espanyola" �s conegut amb el sobrenom de "p�l de Pele", per la mitologia Pele dels d�us hawaians.
Usos etnom�dics
[modifica]Tillandsia usneoides en planta sencera ha estat usada per tractar la Diabetis tipus II (mellitus), malaltia coron�ria, edema, hemorroides.
Folklore
[modifica]A Charleston, Carolina del Sud, han escoltat la hist�ria del cub� que va venir amb la seva promesa espanyola en la d�cada del 1700 per comen�ar una plantaci� a prop de la ciutat. A m�s d'altres qualitats femenines de la dona, es destacava per la seva bella cabellera arrissada. Quan la parella recorria caminant el bosc buscant un lloc apropiat per a la plantaci�, van ser atacats i van morir per la naci� Cherokee, que no desitjaven usurpadors de la seva terra. I com un av�s li van tallar tot el seu cabell, i el van penjar d'un arbre. Ells tornaven cada dia descobrint que aquests cabells s'engrossien i van cr�ixer en les branques, cobrint tot l'arbre. Quan els Cherokee se'n van anar, la molsa va continuar creixent i creixent. Avui dia, si un roman al costat d'un d'aquests arbres coberts d'aquesta molsa, sentir� un suau murmuri d'aquesta dama.
El cantant de balades canadenc Gordon Lightfoot t� una can�� anomenada "Molsa espanyola".[2] Arxivat 2007-05-15 a Wayback Machine.
Refer�ncies
[modifica]- ↑ [1] Termcat
- ↑ Wildlife, State of Texas, Parks and. «Flora Fact:| Spanish Moss Serves as Nature's Draperies» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ Whitaker Jr., J; Ruckdeschel, C. «Spanish Moss, the Unfinished Chigger Story». Southeastern Naturalist, 9, 1, 2010, pàg. 85–94. DOI: 10.1656/058.009.0107.
- Mabberley, D.J. 1987. The Plant Book. A portable dictionary of the higher plants. Cambridge University Press, Cambridge. 706 p. ISBN 0-521-34060-8.
- ITIS 42371 Arxivat 2006-02-11 a Wayback Machine.
- A brief history of the Timucua people of Northern Florida Timucua
-
Molsa espanyola a Costa Rica -
Quercus virginiana amb molsa espanyola penjant-lo -
Molsa espanyola a Louisiana -
Molsa espanyola a San Gil (Colòmbia)
Enllaços externs
[modifica]- Molsa espanyola: Història, Naturalesa i Usos -- Beaufort County Library Arxivat 2007-07-08 a Wayback Machine.
- Florida Forest Plants Arxivat 2013-03-13 a Wayback Machine.
