Zardoz

Zardoz

Fitxa
Direcció	John Boorman
Protagonistes	Sean Connery Charlotte Rampling Sara Kestelman John Alderton Telsche Boorman
Producci�	John Boorman
Gui�	John Boorman
M�sica	David Munrow
Fotografia	Geoffrey Unsworth
Muntatge	John Merritt
Productora	20th Century Studios
Distribu�dor	20th Century Studios i Disney+
Dades i xifres
Pa�s d'origen	Regne Unit, Estats Units d'Am�rica, Irlanda i Austr�lia
Estrena	6 febrer 1974
Durada	105 min i 106 min
Idioma original	angl�s (principalment)
Color	en color
Descripci�
G�nere	cinema de ci�ncia-ficci�, cinema postapocal�ptic, cinema d'acci�, cinema dist�pic i cinema fant�stic
�poca d'ambientaci�	segle XXIII

Zardoz �s una pel�l�cula de ci�ncia-ficci� minimalista, realitzada per John Boorman, estrenada el 1974.

Argument

En un futur postapocal�ptic (2293), la poblaci� humana �s dividida entre els Eterns (Eternals), humans que han aconseguit la immortalitat gr�cies a la tecnologia, i les B�sties (Brutals). Les B�sties viuen en una terra destrossada i subministren aliments als Eterns. Aquests �ltims viuen en regions a�llades de la resta del m�n per un mur invisible anomenat �Vortex� i passen una exist�ncia luxosa per� ap�tica. Arthur Frayn (Niall Buggy), l'Etern encarregat d'administrar les �terres exteriors�, es fa passar amb les B�sties per un d�u anomenat Zardoz, que es manifesta sota la forma d'una enorme m�scara de pedra volant. Ha constitu�t un grup d'exterminadors, encarregat de reduir a l'esclavitud els altres humans, als quals subministra armes a canvi dels aliments que recullen.

Zed (Sean Connery) �s un d'aquests exterminadors. S'amaga a bord de la m�scara de pedra en un viatge i mata el seu cap Arthur Frayn.

Arribat al V�rtex n�4, Zed �s estudiat com a mostra: no havent tingut els Eterns cap contacte des de fa segles amb l'exterior del v�rtex, intenten comprendre com han evolucionat les B�sties. Es troba al cor d'una dissensi� entre dues Eternes, Consuella (Charlotte Rampling) i May (Sara Kestleman), i ha d'efectuar tasques per a Friend (John Alderton).

Descobreix a poc a poc que aquesta societat en aparen�a llisa i ideal �s de fet violenta i desesperada. Els Eterns s�n dirigits i protegits de la mort per una intel�lig�ncia artificial anomenada �el Tabernacle�, un gruixut vidre que �s connectat a l'esperit de tots els Eterns i que conserva la seva mem�ria en les seves reflexions lluminoses. A conseq��ncia de la seva immortalitat, els Eterns han parat de procrear i els homes s'han tornat impotents. Alguns s�n v�ctimes d'una malaltia, l'apatia, que els submergeix en la catatonia. Els dissidents, els que refusen el sistema o b� introdueixen la disc�rdia, han envellit, fins i tot s�n exclosos i es tornen deliberadament senils.

Lluny de ser el primitiu que els Eterns creuen, Zed resulta ser un mutant que s'ha educat en una biblioteca en ru�nes fora del V�rtex. Entre els llibres, havia descobert El m�gic d'Oz, que li havia perm�s adonar-se de la superxeria de Zardoz (Zardoz �s la contracci� de Wizard of Oz, i la novel�la posa en escena un manipulador amagat darrere una m�scara volant); �s el que havia motivat la seva intrusi� en el V�rtex. Zed �s de fet procedent d'una descend�ncia controlada per Frayn, que va seleccionar acuradament els genitors en el transcurs dels segles, amb l'objectiu de destruir el V�rtex i tornar la seva mortalitat als Eterns. Zed troba una falla al Tabernacle i el destrueix, despr�s porta les B�sties a assetjar els Eternitats; el bany de sang final �s acollit com un alliberament pels Eterns.

Comentari

Pel�l�cula de petit pressupost, Zardoz, �s considerada com una pel�l�cula de culte, per la seva barreja de mitologia i una trama plena d'incongru�ncies. L'estudi de Boorman, la 20th Century Fox, es va desconcertar pel desordre no comercial que li era presentat i va demanar l'afegit� d'un pr�leg que no anava amb la resta de la pel�l�cula.

El gui� manlleva certs elements d'una novel�la de Jorge Luis Borges.

La pel�l�cula est� molt marcada pels anys 1970 i sobretot per l'alliberament sexual: la nuesa �s molt present. La pel�l�cula concentra igualment preocupacions de l'�poca (descoberta pel gran p�blic de la gen�tica, problemes ecol�gics i de la fam, societat convencional que es torna violenta quan el vern�s peta) que es troba en altres pel�l�cules com Soylent Green, A Clockwork Orange o L'�ngel Exterminador.

L'�poca transparenta igualment en l'est�tica, o b� certes escenes psicod�liques com a aquella en la qual Zed rep el saber a canvi de la fecundaci�. La visi� de Sean Connery, amb la seva trena i com a �nica roba un pantal� curt i una cartutxera vermella, afegeix un encant passat de moda.

Repartiment

• Sean Connery: Zed
• Charlotte Rampling: Consuella
• Sara Kestelman: May
• Niall Buggy: Arthur Frayn
• John Alderton: Friend
• Sally Anne Newton: Avalow

Al voltant de la pel�l�cula

• Amb aquesta pel�l�cula, Sean Connery intentava desfer-se de la seva imatge lligada a la s�rie dels James Bond
• El comen�ament, amb el cap de pedra que vomita armes, fa pensar fins i tot en l'humor dels Monty Python, que parodiarien en aquest cas l'amor dels homes per a les armes (com ho havien fet amb els d�us i profetes), els efectes especials molt rudimentaris (sempre amb la m�scara de pedra que vola) reforcen tamb� aquesta impressi�, com la nau espacial de La vida de Brian, o el d�u de Sant Greal.

Enlla�os externs

• Zardoz - Fotos