Crotz Roja

Lo Movement Internacional de la Crotz Roja e del Creissent Roge, pus conegut coma Crotz Roja, es un movement umanitari internacional que compta mai de 97 milions de volontaris dins lo monde^[1] que foguèt fondat per aparar la vida umana e la santat, per garantir lo respècte a totes los Èssers umans e per prevenir e alunhar lo sofriment uman, sens cap de tipe de discriminacion basada sus la nacionalitat, raça, genre, cresenças religiosas, classa social o opinions Politicas.

Lo tèrme de Crotz Roja Internacionala, que a vegadas encara es utilizat, es pas mai corrècte perque a l'ora d'ara i a pas cap d'organizacion amb aquel nom. Lo Movement es format per divèrsas organizacions, juridicament independentas entre elas, mas unidas al Movement a travèrs qualques principis de basa comuns: los objectius, los simbòls, los estatuts e los organs de govèrn.

Lo Movement se forma de las organizacions seguentas:

Istòria

Fins a la mitat del sègle XIX existissiá pas dins las armadas un servici d'infirmariá organizat e plan establit per s'ocupar del falhits a tanpauc cap institucion segura e aparada ont poder aculhir e sonhar los ferits al camp batalhièr. En junh de 1859, l'entrepreneire soís Jean Henri Dunant viatjava cap a Itàlia per encontrar l'emperador francés Napoleon III amb l'intencion de discutir de las dificultats que trobava per far comèrci amb Argeria, ocupada per França. Quand arribèt dins la pichona vila de Solferino, la serada del 24 de junh, foguèt lo testimòni de la Batalha de Solferino. En un sol jorn, prèp de 40 000 soldats d'ambedoas bandas moriguèron o demorèron ferits sul camp. Henry Dunant demorèt ofensat per las terriblas sequèlas de la batalha, lo sofriment dels soldats ferits, e lo manca gaireben total d'assisténcia medicala e suènhs basics. Abandonèt totalament lo motiu primièr de son viatge e pendent qualques jorns se consacrèt a ajudar en lo tractament e l'atencion als ferits. Fin finala creèt l'organizacion de l'assisténcia a la populacion locala a ajudar sens discriminacion. De retorn a Genèva, decidiguèt d'escriure un libre intitulat Sovenirs de Solferino, que publiqu�t amb son pr�pri argent en 1862. Envi�t de c�pias del libre als principals politics e militars en tota Eur�pa. En mai de far una descripcion de sas experi�ncias a Solferino en 1859, demandava la creacion d'organizacions nacionalas de secors volontari per ajudar los soldats ferits en cas de gu�rra. E encara, instaurar a l'elaboracion de tractats internacionals per garantir la proteccion dels m�tges e espitals de campanha neutres pels soldats ferits sul camp batalhi�r.

Lo 9 de febri�r de 1863, Henri Dunant fond�t a Gen�va lo "Comitat dels Cinc", amb lo jurista Gustave Moynier, los m�tges cirurgians Louis Appia e Th�odore Maunoir e lo general Guillaume-Henri Dufour, coma una comission d'investigacion de la Societat pel Benestar Public de Gen�va. Son objectiu �ra d'examinar la viabilitat de las id�as de Dunant e d'organizar una confer�ncia internacionala sus sa possibla aplicacion. U�it jorns pus tard, decidigu�ron de cambiar lo nom de la comission en �Comitat Internacional pel Secors dels Ferits�. La confer�ncia internacionala organizada pel Comitat se deban�t a Gen�va entre lo 26 e lo 29 d'octobre de 1863, amb l'objectiu de desvolopar las mesuras possiblas per melhorar los servicis medicals sul camp batalhi�r. La confer�ncia compt�t 36 personas: d�tz e u�it delegats oficials dels gov�rns, si�is delegats d'autras organizacions non governamentalas, s�t delegats estrangi�rs non oficials, e los cinc membres del Comitat Internacional. Los estats representats per de delegats oficials �ran:

Entre las proposicions qu'apareisson dins las resolucions finalas de la Confer�ncia, aprovadas lo 29 d'octobre de 1863, i a:

La creacion de las societats nacionalas de secors pels soldats ferits;
La neutralitat e la proteccion pels soldats ferits;
L'utilizacion de las for�as volont�rias per l'assist�ncia de secors dins lo camp batalhi�r;
L'organizacion de confer�ncias addicionalas per promulgar aqueles conc�ptes en tractats internacionals, e
L'introduccion d'un simb�l distint comun de proteccion pel personal medical sul camp, una benda blanca amb una crotz roja sul bra�.

Memorial en commemoracion de la primi�ra utilizacion del simb�l de la Crotz Roja dins un conflicte armat pendent la Batalha de Dybb�l (Danemarc) en 1864; organizat en 1989 per las societats nacionalas de la Crotz Roja de Danemarc e Alemanha.

Un an pus tard lo gov�rn so�s convid�t los gov�rns de totes los pa�ses europ�us e los Estats Units, Brasil e Mexic a assistir a una confer�ncia diplomatica oficiala. S�t pa�ses envi�ron un total de vint e si�is delegats a Gen�va. Lo 22 d'agost de 1864, la confer�ncia adopt�t la primi�ra Convencion de Gen�va �per lo melhorament del s�rt dels militars ferits dins las armadas en campanha�. Los representants de 12 estats sign�ron las convencions: Baden, Belgica, Danemarc, Fran�a, Esse, It�lia, Pa�ses Basses, Portugal, Pr�ssia, So�ssa, Espanha, e W�rttemberg.

La convencion conten dos articles, ont s'establisson pel primi�r c�p de n�rmas juridicas que garantisson la neutralitat e la proteccion pels soldats ferits, lo personal sanitari e las institucions umanit�rias especificas en un conflicte armat. E mai, la Convencion defin�s dos requesits especifics per la reconeissen�a d'una societat nacionala de secors pel Comitat Internacional:

La societat nacionala deu �sser reconeguda per son pr�pri gov�rn nacional coma una societat de secors d'ac�rd amb la convencion, e
Lo gov�rn nacional de cada pa�s deu �sser partida de la Convencion de Gen�va.

Las primi�ras societats nacionalas se fond�ron en Belgica, Danemarc, Fran�a, Oldenburg, Pr�ssia, Espanha e W�rttemberg. En 1867, fogu�t convocada la primi�ra Confer�ncia Internacionala de las Societats Nacionalas d'Ajuda per l'Infirmari� dels ferits de guerra. La primi�ra Confer�ncia Internacionala de la Crotz Roja, amb la participacion de n�u gov�rns e de 16 societats nacionalas.

En 1867, Henri Dunant fogu�t for�at de se declarar en quican�la a causa de probl�mas de sas entrepresas en Argeria, en partida perque avi� daissat sos inter�sses comercials a causa de sas activitats pel Comitat Internacional. La controv�rsia sus las relacions comercialas de Dunant e l'opinion publica negativa resultant, en combinason amb un conflicte amb Gustave Moynier, men�t a la demission de Dunant de sa carga coma membre e secretari. Fogu�t acusat de quincan�la e obligat de daissar Gen�va. De retorn, fond�t de societats nacionalas dins gaireben totes los pa�ses d'Eur�pa. En 1876 lo comitat adopt�t lo nom de �Comitat Internacional de la Crotz Roja� (CICR), que contunha d'�sser sa denominacion oficiala. Cinc ans pus tard fond�t als Estats Units d'America l'American Red Cross merc� als esf�rces de Clara Barton. Cada cop mai de pa�ses an�ron signar la Convencion de Gen�va e comenc�ron de la respectar pendent los conflictes armats. En un peri�de de temps relativament cort, la Crotz Roja agu�t un grand vam coma movement internacional respectat, e las societats nacionalas vengu�ron cada c�p mai popularas coma un lu�c pel trabalh volontari.

Quand en 1901 pel primi�r Pr�mi Nobel de la Patz, lo Comitat Norvegian del Nobel causigu�t Henri Dunant e Fr�d�ric Passy. Es una reabilitacion de Dunan en fasent l'omenatge a son r�tle clau dins la formacion de la Crotz Roja. Dunant morigu�t n�u ans pus tard dins la pichona vila balne�ria so�ssa de Heiden. Dos meses abans, morigu�t Gustave Moynier que fogu�t son adversari pendent de temps.

En 1906 la Convencion de Gen�va de 1864 fogu�t revisada pel primi�r c�p. Un an pus tard, la Segonda Confer�ncia de L'Aia adopt�t una resolucion qu'alarga lo camp d'accion de la Convencion de Gen�va a la gu�rra navala. Pauc abans lo comen�ament de la Primi�ra Gu�rra Mondiala en 1914, 50 ans apr�p la fondacion del CICR e l'adopcion de la primi�ra Convencion de Gen�va, ja existissi�n 45 societats nacionalas de secors dins tot lo monde. Lo movement qu'existissi� en Eur�pa e en America del N�rd arrib�t en America Centrala e [[America del Sud]|del Sud] (Argentina, Brasil, Chile, Cuba, Mexic, Per�, Lo Salvador, Uruguai, Vene�u�la), Asia (China, Japon, Cor�a, Tail�ndia), e Africa (Sud-Africa).

Lo CICR pendent la Primi�ra Gu�rra Mondiala

Pendent la Primi�ra Gu�rra Mondiala, lo Comitat Internacional de la Crotz Roja (CICR) afront�t un grand desf�s que pogu�t afrontar amb las societats nacionalas de la Crotz Roja. Las infirmi�ras de la Crotz Roja dins lo monde, fins als Estats Units e al Japon, ajud�ron los servicis medicals de las f�r�as armadas dels pa�ses europ�us implicats dins la gu�rra. Lo 15 d'octobre de 1914, immediatament apr�p lo comen�ament de la gu�rra, lo CICR cre�t son Ag�ncia Internacionala dels Presoni�rs de Gu�rra, qu'a la fin de 1914 comptava aperaqu� 1200 volontaris. A la fin de la gu�rra aquela Ag�ncia avi� transferit pr�p de 20 milions de letras e messatges, 1,9 milions paquets e pr�p de 18 milions de francs so�sses en don monedari� als presoni�rs de gu�rra de totes los pa�ses afectats. Mai de 200 000 presoni�rs fogu�ron transportats entre las partidas en conflicte, liberats e tornats a son pa�s d'origina. Lo fichi�r d'organizacion de l'Ag�ncia acumul�t pr�p de 7 milions de registres de la fin de 1914 fins a 1923, cada fichi�r correspondi� un presoni�r o una persona despareguda. Aquel fichi�r permet�t l'identificacion de 2 milions de presoni�rs de gu�rra e la possibilitat de contactar las familhas. Lo fichi�r complet es disponible al Mus�u Internacional de la Crotz Roja e del Creissent Roge a Gen�va, mas l'acc�s es restrench e amb permission del CICR.

Pendent la gu�rra, lo CICR fogu�t lo m�stre d'�bra de la Convencion de Gen�va en 1907 per las partidas al conflicte e transmet�t las acusacions als diferents pa�ses. Quand dins aquela gu�rra s'utiliz�t las armas quimicas pel primi�r cop dins l'ist�ria, lo CICR protest�t vigorosament contra aquel n�u tipe de gu�rra. E, sens �sser un mandat de la Convencion de Genèva, ensagèt d'aleujar lo sofriment de la populacion civila. Sus la basa de las convencions sus las Leis e costumas de la guèrra a tèrra de 1907 de la Segonda Conferéncia de l'Aia li permetèt d'ajudar a la populacion civila de las zonas que se considerèron oficialament coma territòris ocupats. Aquela Conferéncia tanben foguèt lo fondament juridic pel trabalh del CICR amb los presonièrs de guèrra. Entre las tascas de l'Agéncia Internacionala dels Presonièrs de Guèrra tanben son inclusas las visitas d'inspeccion dins los camps de presonièrs. Un total de 524 camps pertot en Euròpa foguèron visitats per 41 delegats del CICR fins a la fin de la guèrra.

Entre 1916 e 1918, lo CICR publiquèt una seria de cartas postalas amb scènas de camps de presonièrs de guèrra. Las fotografias mostravan los presonièrs dins lor activitats jornadièras. L'intencion del CICR èra de donar a las familhas dels presonièrs l'esperança e de consolacion e per atenuar las incertituds sus lo destin dels seus. Aprèp la fin de la guèrra lo CICR organizèt lo retorn de 420 000 presonièrs. En 1920 la tasca de repatriar foguèt transferida a la jove Societat de las Nacions.

Un an abans la fin de la guèrra, lo CICR recebèt lo Prèmi Nobel de la Patz de 1917 per son òbra en temps de guèrra. En 1923, lo Comitat aprovèt un cambi dins sa politica relativa a la seleccion dels nòus membres, fins alara solament los ciutadans de la vila de Genèva podián èsser membres. Aprèp aquela modificacion totes los ciutadans soïsses poirián èsser membres del CICR. En consequéncia dirècta de la Primièra Guèrra Mondiala, en 1925 adoptèt un protocòl addicional a la Convencion de Genèva qu'enebís l'usatge de gases verinoses o asfixiants e los agents biologics coma armas. Quatre ans mai tard, la Convencion originala foguèt revisada e s'establiguèt la segonda Convencion de Genèva sul tractament dels presonièrs de guèrra. Los eveniments de la Primièra Guèrra Mondiala e las activitats del CICR aumentèt significativament la reputacion e l'autoritat del Comitat entre la comunitat internacionala e menèt a un alargament de sas competéncias.

En 1934 la Conferéncia Internacionala de la Crotz Roja aprovèt la proposicion d'un acordi internacional per la proteccion de la populacion civila pendent un conflicte armat. Mas, malaürosament, la majoritat dels govèrns avián pauc d'interès dins l'aplicacion d'aquela convencion e dintrèt pas en vigor abans lo començament de la Segonda Guèrra Mondiala.

Lo CICR pendent la Segonda Guèrra Mondiala

La basa juridica de la tasca del CICR pendent la Segonda Guèrra Mondiala fogèt la Convencion de Genèva revisada en 1929. Les activitats de la Comission foguèron similaras a aquela de la Primièra Guèrra Mondial: visitar e contrarotlar los camps de presonièrs de guèrra, l'organizacion de l'assisténcia de secors per a la populacion civila e de l'escambi del messatges. A la fin de la guèrra, 179 delegats realizèron 12 750 visitas de camps de presonièrs de guèrra dins 41 païses. L'Agéncia Centrala d'Informacion dels Presonièrs de Guèrra comptava un personal de 3000 personas e fichièr de seguiment dels presonièrs amb 45 milions de fichas, e intercambièt 120 milions de messatges.^[2] Un obstacle important foguèt que los nazis contrarotlavan la Crotz Roja Alemanda e aquela organizacion refusèt de cooperar seguent los estatuts de Genèva, exclusent las violacions flagrantas coma la deportacion dels josieus d'Alemanha o l'Olocaust. E mai, doas partidas dins lo conflicte, l'Union Sovietica e lo Japon foguèron pas part de la Convencion de Genèva de 1929 e foguèron pas legalament obligats de seguir las nòrmas d'aquela.

En 1943 lo CICR obtenguèt permés del Ministèri dels Afars Exteriors alemand per enviar paquets d'aliments. Atal lo CICR capitèt d'enregistrar l'identitat e lo luòc de deportacion d'autres detenguts e en març de 1945 ja aguèt d'informacion sus 56 000 e la fin de la guèrra 105 000. A la fin de mai de 1945 foguèron liurats prèp de 1,1 milions de paquets.^[3]

L'oficièr de l'armada soïssa Maurice Rossell foguèt enviat a Berlin pendent la Segonda Guèrra Mondiala coma delegat de la Crotz Roja Internacionala; poguèt visitar Auschwitz en 1943 e Theresienstadt en 1944.

Lo 12 de març de 1945, president del CICR, Jacob Burckhardt recebèt un messatge del general e Obergruppenführer dels SS Ernst Kaltenbrunner ont acceptèt la demanda del CICR per que los delegats poguèsson visitar los camps de concentracion. L'acordi obligava los delegats a demorar en los camps fins a la fin de la guèrra.^[4] Dètz delegats acceptèron la carga que Louis Haefliger a (Mauthausen), Paul Dunant a (Theresienstadt) e Víctor Maurer (Dachau).

En 1944 lo CICR recebèt lo segond Prèmi Nobel de la Patz, unic Nobel de la Patz entre 1939 e 1945. A la fin de la guèrra, lo CICR trabalhèt amb las Societats nacionalas de la Crotz Roja per organizar l'assisténcia de secors als païses pus grevament afectats. En 1948 lo Comitat publiquèt una informacion sus sas activitats pendent la guèrra entre lo primièr de setembre de 1939 e lo 30 de junh de 1947. Los archius d'aquel periòde foguèron dubèrts en genièr de 1996 a la recèrca e a la publicacion.

En 1996, sus la basa d'aquels documents de l'OSS (Office of Strategic Services) dels Estats Units d'America, lo davancièr de la CIA, acusèt lo CICR d'èsser estat utilizat e benlèu contrarotlat pels nazis a travèrs d'agents infiltrats. Aquelas acusacions provoquèron una enquèsta intèrna del CICR e un rapòrt lo meteis an, actualizat en febrièr de 2007, ont se reconeis que 18 membres del CICR serián estats “implicats dins d'activitats reprochablas”, un delegat seriá estat implicat en un afar destinat a son benefici personal e pels cases dels dos acusats d'espionatge lo CICR indica qu'aqueles ocupavan pas de pla�as importantas. Tanben acusan que los autors dels documents del OSS fan d'allegacions a d'autras personas del CICR sus basa de rumors e descrivon d'activitats normalas o agissian dub�rtament e amb lo consentiment dels aliats.^[5]^[6]

La Federacion Internacionala de las Societats de la Crotz Roja e del Creissent Roge

En 1919 los representants de las societats nacionalas de la Crotz Roja de Grand Bretanha, Fran�a, It�lia, Japon e los EUA se re�nigu�ron a Par�s per crear la �Liga de las Societats de la Crotz Roja�. �ra una id�a de Henry Davison, alara president de la Crotz Roja N�rd americana. Aquel movement, capitat per la Crotz Roja N�rd Americana, espandigu�t las activitats internacionalas de la Crotz Roja al del� de l'estricta mission del CICR inclusent l'assist�ncia dins las situacions d'urg�ncia non causadas per la gu�rra (coma per exemple las catastr�fas d'origina umana o naturala).^[7] La Crotz Roja N�rd americana ja avi� l'experi�ncia de l'assist�ncia dins los desastres dempu�i sa fondacion.

La formacion de la Liga, coma organizacion internacionala addicionala de la Crotz Roja amb lo CICR, empach�t pas la controv�rsia per div�rsas rasons. Lo CICR fogu�t preocupat per la rivalitat possibla entre las doas organizacions. La fondacion de la Liga fogu�t vista coma una temptativa de minorizar la posicion de lider del CICR dins lo movement e de transferir gradualament la majora partida de sas foncions e compet�ncias a una institucion multilaterala. E mai, totes los membres fondadors de la Liga �ran las societats nacionalas de pa�ses de la Triple Entenda o associats de l'Entenda. Los estatuts originals de la Liga, de mai de 1919, conteni�n una n�va reglamentacion que donava a las cinc societats fondadoras un regim privilegiat e, amb los esf�rces d'Henry P. Davison, lo drech d'exclure d'un biais permanent las Societats nacionalas de la Crotz Roja dels pa�ses de las Pot�ncias Centralas, es a dire, Alemanha, �ustria, Ongria, Bulgaria e Turquia, e tanben la Societat de la Crotz Roja de Russia. Aquelas n�rmas �ran contr�rias als principis de la Crotz Roja coma universalitat e egalitat entre totas las societats nacionalas.

La primi�ra mission d'assist�ncia e de secors organizada per la Liga fogu�t l'ajuda a las victimas de la fam e la venenta epidemia de tifus en Polonha. Solament cinc ans apr�p sa fondacion, la Liga ja avi� em�s 47 ap�ls als dons per sas missions dins 34 pa�ses, un indicador impressionant mostrant la necessitat d'aquel tipe de tasca de la Crotz Roja. La soma totala recebuda per aqueles ap�ls arrib�t als 685 milions de francs so�sses, que fogu�ron utilizats per porgir las victimas de la fam en Russia, Alemanha e Albania; dels t�rratrems en Chile, P�rsia, Japon, Col�mbia, Eq�ator, C�sta Rica e Turquia e als refugiats de Gr�cia e Turquia. La primi�ra mission dins una granda catastr�fa per la Liga fogu�t apr�p lo t�rratrem de 1923 al Japon, que tu�t unas 200 000 personas e daiss�t d'innombrablas personas feridas e sens ostal. Merc� a la coordinacion de la Liga, la Societat de la Crotz Roja del Japon receb�t progiment de las societats "s�rres" per una valor totala de pr�p de 100 milions de dolars. Un autre camp d'accion important, iniciat per la Liga, fogu�t la creacion de nov�las organizacions de la Crotz Roja dins las nov�las societats nacionalas.

Principis fondamentals

La FICR atal coma, las div�rsas Societats Nacionalas realizan son accion daval sèt principis.

Proclamats a Viena en 1965, los sèt Principis Fondamentals crèan un ligam entre las Societats Nacionalas de la Crotz Roja e del Creissent Roge, lo CICR e la FICR. Los Principis Fondamentals garantisson la continuitat del Movement de la Crotz Roja e del Creissent Roge e son trabalh umanitari.

Umanitat: Lo Movement Internacional de la Crotz Roja e del Creissent Roge, que donèt naissença a la preocupacion de prestar ajuda, sens discriminacion, a totes los ferits suls camps batalhièrs, s'esforçar, amb son aspècte internacional e nacional, de prevenir e aleujar la sofrença dels òmes en totas las circonstàncias. Tendent a aparar la vida e la santat, e mai a far respectar la persona umana. Favorir la compreneson mutuala, l'amistat, la cooperacion e una patz durabla entre totes los pòbles.

Imparcialitat: Fa pas cap de destriament de nacionalitat, raça, religion, condicion sociala o cresença politica. Se consacra unicament a secorrir los individús en proporcion de las sofrenças, remediant a las necessitats e donant prioritat al pus urgent.

Neutralitat: Per conservar la confisança de totes, lo Movement s'absten de prendre part a las ostilitats e, en tot temps, dins las controvèrsias d'ordre politic, racial, religiós e ideologic.

Independéncia: Lo Movement es independent. Auxiliars dels poders publics dins sas activitats umanitàrias e somés a las leis que regisson los païses respectius, las Societats Nacionalas devon, pasmens, conservar una autonomia que lor permeta d'agir totjorn d'acòrd amb los principis del Movement.

Caractèr Volontari: Es un movement de secors volontari e de caractèr desinteressat.

Unitat: En cada país pòt existir un sola Societat de la Crotz Roja o del Creissent Roge, que deu èsser accessibla a totes e estendre son accion umanitària a la totalitat del territòri.

Universalitat: Lo Movement Internacional de la Crotz Roja e del Creissent Roge, ont las Societats an de dreches egals e lo dever de s'entrajudar, es universal.

Lo principi de neutralitat provoquèt de criticas en d'ocasions nombrosas, qu'empachèt la Crotz Roja de denonciar de situacions de violacions dels dreches umans dins los territòris ont trabalhava. Exemples: "silenci" al subjècte dels camps de concentracion nazis pendent la Segonda Guèrra Mondiala, crisis umanitàrias en Africa o la preson de Guantànamo aprèp l'11 de setembre 2001. Alara qu'aquel silenci permet a la Crotz Roja d'entrar dins de territòris o presons ont d'autras ONG o pòdon pas. Pasmens, los grops terroristas del Hamàs o del Hesbollà permeton pas a la Crotz Roja que visite los captius israelians que son en son poder.

Las societats nacionalas

Las divèrsas Societats Nacionals de la Crotz Roja o Creissent Roge son unidas dins la Federacion Internacionala de la Crotz Roja e del Creissent Roge, cada Societat Nacionala en cada país, deu adoptar un dels emblèmas, pòdon pas utilizar los dos per una meteissa Societat. Lo Comitat Internacional es una organizacion Independenta, somesa al Drech internacional amb sèti a Genèva. Lo CICR es lo fondador del Movement Internacional de la Crotz Roja.

A l'ora d'ara existisson mai de 184 Societats Nacionalas dins lo monde.

Los emblèmas

L'usatge dels emblèmas, de la Crotz Roja e del Creissent Roge es definit pel Drech Internacional Umanitari tal coma es escrich dins las Convencions de Genèva de 1949.

Lo simbòl de la Crotz Roja sus un fons blanc foguèt adoptat en la Primièra Convencion de Genèva en 1864 e correspond a l'inversion de las colors de la bandièra de Soïssa. Lo Creissent Roge utilizat originalament per l'Emperi Otoman tre la Guèrra russoturca (1877–1878) foguèt incorporat coma lo segond emblèma oficialament en 1929 pel CICR. Abans aviá suggerit que los païses musulmans en principi poirián a la plaça de la Crotz Roja.

Existís tanben coma emblèma lo Leon e solelh roge propausat per Pèrsia (l'Iran actual) e 1899 e utilizat oficialament per la societat nacionala d'Iran entre 1924 - 1980. Aquel emblèma foguèt reconegut oficialament pel CICR en 1929. Amb lo trionf de la revolucion islamica, lo nòu regim informèt lo CICR qu'utilizariá desenant lo Creissent Roge (se reservant lo drech de lo tornar utilizar).

I aguèt de problèmas a causa dels emblèmas de la Crotz Roja e del Creissent Roge. Dins qualques conflictes s'interpretèt aqueles simbòls coma significant religiós, pasmens que lo sián, provoquèt una interpretacion falsa de la natura de l'organizacion.

Magen David Adom foguèt longtemps refusat coma membre del Movement Internacional de la Crotz Roja e del Creissent Roge perque refusava de remplaçar l’Estela de David Roja per un dels emblèmas autorizats dins las Convencions de Genèva.

Dempuèi 2000, una reflexion se fa per trobar un emblèma non religiós, non etnic e sens pas ges de simbolica politica: lo cristal roge.

lo Cristal Roge

Lo 8 de decembre de 2005, lo tresen protocòl de la Convencion de Geneva, creèt lo Tresen Emblèma Protocollari, nomenat lo Cristal Roge o lo Diamant Roge, qu'a pas ges de connotacions religiosas o nacionalistas, e que permetèt d'integrar lo Magen David Adom a la Federacion Internacionala, lo 22 de junh de 2006.

Las societats nacionalas pòdon se servir del Cristal Roge, de la Crotz Roja o del Creissent Roja indiferentament.

Tanben, pòdon utilizar la combinason del Cristal Roge amb l'emblèma interior.

Lo Cristal Roge amb la Crotz Roja.
Lo Cristal Roge amb lo Creissent Roge.
Lo Cristal Roge amb Lo Magen David Adom (o Estela de Dàvid Roja).
Lo Cristal Roge amb lo Leon e Solelh Roge, (Iran fins a 1980).

Referéncias

↑ El Movement Internacional de la Crotz Roja, Crotz Roja Andorrana
↑ (en)ICRC in WW II: the Central Agency for Prisoners of War, site del CICR.
↑ (en)ICRC in WW II: the Holocaust
↑ id ICRC in WW II: the Holocaust
↑ (en)ICRC in WW II: allegations by the OSS
↑ (en)The ICRC infiltrated by the Nazis?
↑ (en)Who we are. History, International Federation of Red Cross and Red Crescent Societies

Bibliografia

David P. Forsythe: Humanitarian Politics: The International Committee of the Red Cross. Johns Hopkins University Press, Baltimore 1978, ISBN 0-8018-1983-0
Henry Dunant: A Memory of Solferino. ICRC, Geneva 1986, ISBN 2-88145-006-7
Jean-Claude Favez, The Red Cross and the Holocaust, Cambridge University Press 1999
Hans Haug: Humanity for all: the International Red Cross and Red Crescent Movement. Henry Dunant Institute, Geneva in association with Paul Haupt Publishers, Bern 1993, ISBN 3-258-04719-7
Georges Willemin, Roger Heacock: International Organization and the Evolution of World Society. Volume 2: The International Committee of the Red Cross. Martinus Nijhoff Publishers, Boston 1984, ISBN 90-247-3064-3
Pierre Boissier: History of the International Committee of the Red Cross. Volume I: From Solferino to Tsushima. Henry Dunant Institute, Geneva 1985, ISBN 2-88044-012-2
André Durand: History of the International Committee of the Red Cross. Volume II: From Sarajevo to Hiroshima. Henry Dunant Institute, Geneva 1984, ISBN 2-88044-009-2
International Committee of the Red Cross: Handbook of the International Red Cross and Red Crescent Movement. 13th edition, ICRC, Geneva 1994, ISBN 2-88145-074-1
John F. Hutchinson: Champions of Charity: War and the Rise of the Red Cross. Westview Press, Boulder 1997, ISBN 0-8133-3367-9
Caroline Moorehead: Dunant's dream: War, Switzerland and the history of the Red Cross. HarperCollins, London 1998, ISBN 0-00-255141-1 (Hardcover edition); HarperCollins, London 1999, ISBN 0-00-638883-3 (Paperback edition)
François Bugnion: The International Committee of the Red Cross and the protection of war victims. ICRC & Macmillan (ref. 0503), Geneva 2003, ISBN 0-333-74771-2
Angela Bennett: The Geneva Convention: The Hidden Origins of the Red Cross. Sutton Publishing, Gloucestershire 2005, ISBN 0-7509-4147-2
David P. Forsythe: The Humanitarians. The International Committee of the Red Cross. Cambridge University Press, Cambridge 2005, ISBN 0-521-61281-0
François Bugnion: The emblem of the Red Cross: a brief history. ICRC (ref. 0316), Geneva 1977
Jean-Philippe Lavoyer, Louis Maresca: The Role of the ICRC in the Development of International Humanitarian Law. In: International Negotiation. 4(3)/1999. Brill Academic Publishers, p. 503–527, ISSN 1382-340X
Neville Wylie: The Sound of Silence: The History of the International Committee of the Red Cross as Past and Present. In: Diplomacy and Statecraft. 13(4)/2002. Routledge/ Taylor & Francis, p. 186–204, ISSN 0959-2296
David P. Forsythe: "The International Committee of the Red Cross and International Humanitarian Law." In: Humanitäres Völkerrecht - Informationsschriften. The Journal of International Law of Peace and Armed Conflict. 2/2003, German Red Cross and Institute for International Law of Peace and Armed Conflict, p. 64–77, ISSN 0937-5414
François Bugnion: Towards a comprehensive Solution to the Question of the Emblem. Revised 4th edition. ICRC (ref. 0778), Geneva 2006

Ligams extèrnes

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Crotz Roja.

Vejatz tanben

Henri Dunant

[1] El Movement Internacional de la Crotz Roja, Crotz Roja Andorrana

[2] (en)ICRC in WW II: the Central Agency for Prisoners of War, site del CICR.

[3] (en)ICRC in WW II: the Holocaust

[4] ICRC in WW II: the Holocaust

[5] (en)ICRC in WW II: allegations by the OSS

[6] (en)The ICRC infiltrated by the Nazis?

[7] (en)Who we are. History, International Federation of Red Cross and Red Crescent Societies

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]