Edat Mejana
L'Edat Mejana[1] (var. Edat Miejancèra;[2][3] en occitan septentrionau: Atge / Eatge Mejan[2]) es un periòde istoric que s'estend dau sègle V au sègle XV. Generalament definit dins lo cas d'Euròpa, sei limits pus frequents son la casuda de l'Empèri Roman d'Occident en 476 e la presa de Constantinòple per lei Turcs en 1453 o la descubèrta dau continent american per Cristòl Colomb en 1492. Per extension, aquela epòca se pòu tanben definir per leis autrei continents.
La fin deis empèris antics e lei grandeis invasions
[modificar | Modificar lo còdi]A partir de la fin dau sègle V, leis empèris principaus deguèron faciar de crisis militaras grèvas ai frontieras. La mager part foguèt envaïda e unei dispareguèron rapidàment. Pasmens, lei mèstres novèus d'aquelei territòris utilizèron generalament leis institucions dei territòris conquists per assegurar lor poder. Ansin, leis envasidors, mens nombrós que lei populacions autoctònas, foguèron pauc a pauc assimiladas, mai o mens parcialament, per la cultura deis estats antics. Ansin, d'estats novèus apareguèron coma l'Empèri Carolingian en Euròpa Occidentala, lo Califat Omeia o l'Empèri chinés de la dinastia Tang que poguèron revendicar una partida de l'eiretatge de l'Antiquitat. De movements similars se debanèron tanben sus lo continent american per formar leis empèris dominants de la premiera partida de l'Edat Mejana.
La fin de l'Empèri Roman e l'aparicion de l'Occident crestian
[modificar | Modificar lo còdi]
Dins l'Oèst d'Euròpa, lo sègle V foguèt caracterizat per leis invasions massivas de l'Empèri Roman d'Occident per de populacions germanicas e per lo desvolopament important dau crestianisme que va venir la religion dominanta. D'ef�ct, en 406, lei frontieras romanas fogu�ron rompudas e l'Emp�ri fogu�t plus capable de replegar leis envasidors barbars que pogu�ron s'installar e crear de reiaumes nov�us sus d'ancianei prov�ncias romanas. Au contrari, lei Romans accept�ron aqueleis occupacions en cambi de l'ajuda dei p�bles ja intrats dins l'Emp�ri per defendre lo r�sta dau monde roman occidentau c�ntra d'invasions nov�las. Aqueu sist�ma d'alian�as fogu�t relativament efica� per luchar c�ntra leis atacas dei Huns d'Atila en 451-452 mai mostr�t l'afebliment prefond de l'Emp�ri. Ansin, l'assassinat d'Aetius, generau venceire d'Atila, marqu�t lo comen�ament d'un peri�de d'anarqui� dins leis institucions romanas que va s'acabar en 476 per la disparicion finala de l'Emp�ri Roman d'Occident. Avans la fin dau s�gle V, sei darriers vestigis fogu�ron conquistats per lei Germans que lei reiaumes principaus fogu�ron aquelei dei Visig�ts (Septim�nia e Peninsula Iberica), dei Burgonds (Borgonha), dei Francs (n�rd de Fran�a) e dei Vandals (n�rd d'Africa).
En f�cia d'aquela crisi, lei populacions se replegu�ron dins lei lu�cs defenduts e protegits, magerament dins lo relarg dei s�tis deis autoritats de la Gl�isa. Ansin, l'influ�ncia d'un arquevesque �ra sovent un element decisiu dins la fidelitat o non d'una vila e de sa region au cap dau reiaume. De mai, leis estructuras eclesiasticas �ran la forma principala d'administracion qu'existi� encara apr�s l'afondrament de l'Emp�ri Roman. Son sost�n �ra donc capitau per legitimar lei r�is barbars nov�us. Aquelei darriers adopt�ron donc, o avi�n ja adoptat, lo crestianisme coma religion e encoratj�ron son desvolopament. Per exemple, fogu�t lo cas dau r�i franc Clov�s que vengu�t crestian v�rs 496. D'autra part, totjorn per assegurar lor poder, leis envasidors assai�ron tanben de gardar leis institucions romanas encara existentas. Aqu� entra�n�t donc una assimilacion relativament rapida dei p�bles germans per la cultura romana e permet�t au crestianisme de venir la religion principala d'Eur�pa Occidentala.
La formacion de l'Emp�ri Bizantin
[modificar | Modificar lo c�di]
Mentre que l'Emp�ri Roman d'Occident s'afondrava en f�cia deis invasions barbaras, l'Emp�ri Roman d'Orient capit�t de resistir e de se transformar per formar un estat nov�u que va venir la poissan�a mediterran�a principala fins au s�gle X. Per aqu�, l'Emp�ri d'Orient pogu�t aprofichar sa posicion privilegiada (capitala ben defenduda, armada e demografia nombrosas, economia prosp�ra...) per desviar leis invasions v�rs l'Occident pus feble. Per exemple, de tributs fogu�ron pagats per obtenir lo retirament d'armadas barbaras intradas dins lei Balcans. Enfin, en f�ra de la region de Constantin�ple, lei prov�ncias estrategicas de l'Emp�ri �ran Egipte e Siria que fogu�ron gaire mena�ats d'invasion durant aqueu peri�de.
Aqu� permet�t lo renf�r�ament dau poder deis Emperaires d'Orient, inicialament f�r�a afeblit per lei luchas int�rnas. De 491 a 518, Anastasi I�r capit�t de redrei�ar lo sist�ma financier e l'Emp�ri s'adapt�t a sa region. Per exemple, lei soudats germanics de seis armadas fogu�ron rempla�ats dins lo corrent dau s�gle V per de combatents recrutats dins lei prov�ncias orientalas. Leis annadas entre 518 a 610, especialament lo r�ine de Justinian (527-565), marqu�t l'apog�u d'aqueu peri�de que vegu�t la reconquista d'una partida de l'Emp�ri d'Occident (It�lia, sud d'Espanha e n�rd d'Africa) e un esf�r� legislatiu important per restaurar lei l�is. Aqueleis annadas marcan donc tanben l'evolucion de l'Emp�ri d'Orient v�rs l'Emp�ri Bizantin.
La fin d'aqueu procediment se deban�t durant la premiera mitat dau s�gle VII quand l'Emp�ri perdigu�t sei prov�ncias africanas e degu�t se replegar en Anat�lia. D'ef�ct, apr�s un conflicte acarnat c�ntra lei Sassanidas (602-628), lei Bizantins degu�ron faciar leis Ar�bis musulmans. Vencuts en 636 au fluvi Yarmok, lei Bizantins degu�ron abandonar Siria e lo n�rd d'Africa mentre que Constantin�ple fogu�t mena�at per unei s�tges. En 717, Leon III capit�t de tenir Anat�lia e decidigu�t de prendre de mesuras per restaurar la fe crestiana e l'autoritat imperiala per contuniar la lucha. Pasmens, aqu� entra�n�t una crisi religiosa gr�va (quer�la de l'iconoclasme) fins au comen�ament dau s�gle IX. Permet�t finalament la restauracion dau poder imperiau mai afebligu�t l�ngtemps l'Emp�ri. Ansin, lei Bizantins pogu�ron pas empachar la creacion d'un reiaume bulgar sus una partida dau n�rd de l'Emp�ri.
La restauracion bizantina agu�t lu�c au s�gle IX. Fogu�t caracterizat per la renaissan�a de la cultura crestiana e la reunificacion de la Gl�isa imperiala durant la Patriarcat de Fotios (858-867 puei 877-889). Ansin, leis armadas bizantinas capit�ron de reconquistar Gr�cia, l'�st d'Anat�lia e contuni�ron d'avan�ar en direccion de Siria. En Eur�pa, de missionaris bizantins evangeliz�ron lei populacions eslavas de Crim�a, d'Ongria, de Polonha e de Dalm�cia. A la fin dau s�gle X, l'Emp�ri �ra donc tornarmai vengut una poissan�a importanta capabla de se batre victoriosament c�ntra leis estats eslaus (Bulgaria en 1018) o turcs fins ais annadas 1060.
L'Emp�ri Carolingian
[modificar | Modificar lo c�di]
Apr�s l'afondrament de l'Emp�ri Roman d'Occident, l'Occident crestian vegu�t la formacion d'uneis estats barbars que luch�ron entre elei. Lo venceire principau fogu�t lo reiaume franc qu'aprofich�t la disparicion dau reiaume visig�t per venir la poissan�a majora d'Eur�pa Occidentala. Aqueu movement fogu�t sostengut per la Gl�isa de Roma qu'i vegu�t lo mejan per impausar sa version de la fe crestiana en Occident. L'Emp�ri Franc, dirigit per lei dinastias merovingiana puei carolingiana, fogu�t donc considerat coma la restauracion de l'Emp�ri Roman occidentau. Pasmens, l'aumentacion de l'inseguritat sus lo continent entra�n�t un fraccionament de l'autoritat centrala au profiech de relacions pus pr�chas e basada sus la proteccion dei personas. Aqu� entra�n�t donc finalament la division deis estats francs e lo comen�ament de la feodalitat.
Ansin, la conversion de Clov�s au crestianisme v�rs la fin dau s�gle V li don�t lo sost�n de la Gl�isa. D'ef�ct, meme se lo crestianisme �ra ja f�r�a escampat, la m�ger part dei reiaumes barbars �ran convertits a l'arianisme considerat coma una eresia. Clovis ganh�t donc lo sost�n dau clergat europ�u dins sei conflictes amb� sei vesins. Aqu� li permet�t donc d'unificar rapid�ment G�llia fins a sa m�rt en 511 fondant l'Emp�ri Merovingian. A la m�rt de son fondator, aquel emp�ri fogu�t devesit entre seis eiretiers segon lei costumas germanicas. Pasmens, leis estats francs demor�ron pr�ches ai niv�us culturaus e politics. En rev�nge, apr�s lo r�ine de Dagobert I�r (629-639), lo poder dei r�is merovingians demenigu�t au profiech de l'aristocr�cia auta. En particular, a partir dau s�gle VIII, la familha dei Carolingians prengu�t una posicion dominanta e pogu�t rebutar la dinastia merovingiana en 751.
Renforc�ron l'�bra merovingiana e, en 800, Carlesmanhe fogu�t sacrat emperaire per lo papa. Estendut sus Fran�a, Alemanha e lo n�rd d'It�lia, l'Emp�ri Carolingian fogu�t considerat coma lo successor de l'Emp�ri Roman d'Occident e lo protector de la Gl�isa. Maugrat sa division en 843 entre leis eiretiers de la dinastia, contuni�t de tenir aqueu r�tle e sa partida orientala fogu�t a l'origina de la fondacion dau Sant Emp�ri Roman Germanic au comen�ament dau s�gle X.
L'expansion e la division de l'Islam
[modificar | Modificar lo c�di].png)
Au comen�ament dau s�gle VII, aparegu�t una religion nov�la, l'Islam, dins la Peninsula Ar�bia basada sus lei revelacions divinas recepudas per lo prof�ta Maomet a partir de 611. Apr�s una gu�rra civila (622-630) c�ntra lo gov�rn de La M�ca, s�ti de la religion polete�sta ar�bia, capit�t d'i prendre lo poder e acomenc�t la difusion de l'Islam en f�ra d'Ar�bia. Fins a la mitat dau s�gle VIII, leis armadas musulmanas conquist�ron un emp�ri important dich Califat. Pasmens, aquel estat se devesigu�t rapid�ment entre leis eiretiers de la dinastia fondada per Maomet. Ansin, tre lo s�gle VIII, de versions nov�las de l'Islam aparegu�ron e de sobeirans locaus fond�ron d'estats rivaus d'un Califat que vegu�t sei territ�ris frontaliers prendre mai e mai d'independ�ncia a resp�ct dau gov�rn centrau entra�nant la division dau monde islamic entre senhors rivaus.
D'ef�ct, tre la m�rt de Maomet e de son successor Abu Bakr, lei califas musulmans acomenc�ron de conquistar lei regions vesinas f�r�a afeblida per de conflictes recurents. Tre 636, l'armada bizantina fogu�t esquichada a Yarmok e lei musulmans pogu�ron enva�r l'Orient-Pr�che, lo n�rd d'Africa puei lo sud d'Espanha e mena�ar Constantin�ple. La situacion fogu�t similara sus lo fr�nt p�rsa apr�s la batalha de Qadissiya. Aqueu succ�s permet�t ai musulmans de covertir de populacions nov�las (Turcs, P�rs...), d'ocupar P�rsia e d'avan�ar en direccion d'�ndia e v�rs lo centre d'Asia. Pasmens, aquela progression va s'acabar durant la premiera mitat dau s�gle VIII en causa de l'alunchament entre leis armadas musulmanas e sei basas e d'una ti�ra de reviradas.
Una autra causa de l'aplant de l'expansion musulmuna fogu�t la division de son emp�ri entre estats rivaus e de sa religion entre div�rsei brancas. A partir de la fin deis annadas 650, de problemas de succession a la t�sta dau Califat entra�n�ron l'aparicion de doas divisions que fogu�ron lo kharigisme e lo chiisme. De combats se deban�ron entre aquelei grops, especialament en causa dau ref�s d'acceptar l'autoritat de l'aristocr�cia sunita per lei chiistas e lei kharigistas. Lo Califat capit�t de faciar aqueleis oposicions durant lei premierei decennis per formar un estat poder�s amb una cultura e una economia florissentas. Dins aqu�, la dinastia deis Omeiadas degu�t faciar de rev�utas dins lei prov�ncias de l'Emp�ri. En 750, l'insureccion deis Abassidas entra�n�t una gu�rra civila acarnada dins lo centre dau Califat e lo rebutament deis Omeiadas. Leis Abassidas form�ron un califat nov�u que conogu�t son apog�u au comen�ament dau s�gle IX.
Dins aqu�, lo Califat abbassida pogu�t pas gardar lo contrar�tle de tot l'Emp�ri e lo poder de l'autoritat centrala demenigu�t pauc a pauc. A partir de 820, la m�ger part de P�rsia vengu�t auton�ma e Egipte fogu�t conquista per lei Fatimidas. Au s�gle X seguent, la dinastia fogu�t atacada per sei vassaus ancians e gard�t solament un poder simbolic d'un monde musulman devesit entre un desenau d'estats majors e unei principats mai o mens indepedantas.
La formacion e la fin de l'Emp�ri Tang
[modificar | Modificar lo c�di]
Au comen�ament dau s�gle III, la dinastia Han e son emp�ri s'afondr�ron e lo pa�s conogu�t una succession de peri�des de division o d'unitat. Doas evolucions agu�ron durant aquelei procediments. Lo premier fogu�t lo desvolopament de la religion bodista que prengu�t una pla�a majora en China. Lo segond fogu�t l'emerg�ncia d'una produccion culturala f�r�a importanta, especialament dins lo domeni de la literatura.
L'afondrament definitiu dei Han, ja ben comen�ament en 200, se deban�t en 220 marcant lo comen�ament dau peri�de dich dei � Tres Reiaumes �. Una unificacion br�va agu�t lu�c entre 280 e 316 sota lo poder de la dinastia dei Jins Occidentaus puei lo pa�s fogu�t partejat entre dos reiaumes situats au n�rd e au sud fins a 580. Aquela ep�ca fogu�t tanben caracterizada per d'invasions de populacions vengudas dau n�rd de China. La re�nificacion fogu�t realizada per lei Sui en 580 que fogu�ron rebutats per lei Tang en 618. Aquelei darriers tengu�ron lo poder fins a 907 quand la dinastia, afeblida dempuei lo s�gle VIII, fogu�t rebutada. I succedigu�t cinc decennis de division fins a 960 quand la dinastia dei Song capit�t d'unir tornarmai la m�ger part de China sota sa direccion.
Aqueu peri�de fogu�t tanben aquela de l'aparicion e de l'extension dau Bodisme en China. Sa pres�ncia vengu�t pron importanta pendent lei darriereis annadas dei Han e, v�rs 450, la dinastia dei Wei dau N�rd adopt�t la religion nov�la. Rapid�ment rebutada per lei Jins, seis institucions marqu�ron lo pa�s e lo bodisme contuni�t son expansion. Un nombre important de sanctuaris fogu�t donc construchs coma aquelei de Yungang o de Luoyang durant tot lo peri�de e lo bodisme vengu�t un asp�ct major de la religion chinesa.
En f�ra dau domeni religi�s, lo peri�de vegu�t un desvolopament culturau e scientific, magerament pendent lei s�gles d'estabilitat de la dinastia Tang. De trabalhs majors fogu�ron realizats coma lo cavament dau Grand Canau e lo renf�r�ament de la Muralha Granda. Dins lo domeni artistic, la literatura e la pintura pogu�ron aprofichar leis invencions de l'ep�ca (estampari�...). Per exemple, la poesia prengu�t una import�ncia nov�la sota lei Tang e lei r�is e emperaires protegigu�ron un nombre grand d'artistas.
La formacion d'estats dins lo sud e l'�st asiatic
[modificar | Modificar lo c�di]Lo sud e l'�st asiatic vegu�ron la formacion d'uneis estats. Dins lo premier cas, fogu�t la consequ�ncia de la destruccion de l'Emp�ri Gupta en causa deis invasions dei Huns Blancs. D'estats nov�us aparegu�ron coma aqueu de la dinastia Pallava que sa capitala �ra Kanchipuram. Contuni�t de s'estendre fins a la fin dau s�gle IX mai fogu�t vencuda per lei Colas. Aqueu peri�de vegu�t d'evolucions au niv�u religi�s amb� la p�rda d'influ�ncia dau bodisme au profiech de l'Indo�sme.
Dins lo sud-�st dau continent, la poissan�a principala fogu�t Vietnam. Largament influenciat per lei Chin�s, prengu�t la forma d'una monarqui� amb un ret d'institucions governamentalas capablas de modernizar lo pa�s. Puei, en 939, l'aristocr�cia aprofich�t l'afebliment chin�s causat per la casuda dei Tang per prendre son independ�ncia e formar un estat nov�u au sud de China. Mai au sud, entre lo s�gle VI e IX, se desvolop�t au centre e au n�rd-�st de Tail�ndia la civilizacion de Dvaravati qu'aprofich�t sa posicion sus lei rotas comercialas de la region.
Enfin, au Japon, aparegu�t au s�gle VI una unitat relativa dau pa�s que va permetre l'emerg�ncia dau peri�de de Nara (710-794). Lo poder se centraliz�t pauc a pauc gr�cias a l'aparicion d'una religion f�rta e d'una administracion organizada segon de mod�ls principalament importats de China. A partir de 700, lei relacions socialas fogu�ron dirigidas per un c�de de tipe feodau a l'origina d'una ierarqui� estricta que lei principaus fondamentaus van demorar fins a la Restauracion Meiji. Lei relacions amb� China �ran importantas maugrat lei dificultats dau viatje entre lei dos pa�s e d'ambassadas regularas i fogu�ron mandadas. Enterin, lei Japon�s luch�ron c�ntra leis A�nos que degu�ron pauc a pauc se replegar v�rs lo n�rd de l'illa. Aqueu peri�de s'acab�t v�rs la fin dau s�gle VIII quand l'aristocr�cia vengu�t pron poderosa per gardar sei f�us entra�nant la casuda dau gov�rn centrau. Japon se devesigu�t adonc entre clans diferents e rivaus.
Leis estats tolt�cs e maias
[modificar | Modificar lo c�di]Lei premiers s�gles de l'Edat Mejana vegu�ron l'aparicion de civilizacions desvolopadas en America, magerament dins la region dau sud de Mexic. Lei doas principalas fogu�ron aquelei dei p�bles maia e tolt�c. La premiera se form�t a partir dau s�gle III dins lo sud de Yucatan e de Honduras. �ra formada per un ensems de ciutats-estats situadas au c�rs d'un ret comerciau f�r�a important. Mestrejavan particularament l'arquitectura massiva (temples, piramidas...) e lo trabalh de la p�ira (escultura) o dei metaus (joi�us) coma lo mostran lei vestigis coneguts a l'ora d'ara. Pasmens, lei Maias �ran tanben relativament avan�ats dins certanei domenis scientifics coma lei matematicas (realizacion de calendi�rs). Au s�gle X, la civilizacion maia conogu�t una crisi gr�va que sei causas son totjorn mau conengudas. Dins aqu�, quina que sigue la rason, un nombre important de ciutats fogu�ron abandonadas per seis abitants e la superficia ocupada per la civilizacion maia demenigu�t f�rtament.
La segonda civilizacion majora de la region fogu�t formada a partir dau s�gle VII dins lo centre de Mexic per lo p�ble dei Tolt�cs. A l'origina, �ran d'envasidors qu'aprofich�ron una crisi militara importanta dins la region per s'i installar. Fond�ron la vila de Tula que vengu�t lor capitala. Coma lei Maias, desvolop�ron una arquitectura massiva basada sus lo trabalh de la p�ira e mestrejavan tanben l'escultura e lo trabalh de certanei metaus. Au niv�u culturau e religi�s, influenci�ron f�rtament la region amb� la difusion de dieus coma Quetzalcoatl. L'apog�u dei Tolt�cs agu�t lu�c ai s�gles IX e X. Declin�ron a partir dau s�gle XII e Tula fogu�t pilhada per d'envasidors dau n�rd en 1156 o 1168.
Dins lo r�sta dau continent american, d'autrei culturas mens conegudas existigu�ron tanben, especialament sus lo territ�ri estatsunidenc, lo n�rd de Mexic o la Cordilh�ira daus Andes. Ansin, v�rs lo s�gle VIII, aparegu�ron un ensems de ciutats a l'entorn de Mississipi.
L'edat feodala
[modificar | Modificar lo c�di]Lo peri�de entre lei s�gles XI e XIII vegu�t de transformacions importantas sus lei continents europ�u e asiatic. Sus lo premier, es lo peri�de dei Crosadas. Certaneis estats acomenc�ron de s'afirmar coma de poissan�as importantas en Eur�pa Occidentala e Orientala. Sus lo segond, lei transformacions fogu�ron encara mai importantas ambe l'expansion militara mong�la que va entra�nar la formacion de l'Emp�ri Mong�l au s�gle XIII.
L'afirmacion de la papautat e lo peri�de dei Crosadas
[modificar | Modificar lo c�di]
Dependenta dei senhors francs per assegurar sa proteccion, especialament lo cap dau Sant Emp�ri que capit�t unei c�ps de nomar o de revocar un papa segon sei besonhs politics, la Gl�isa de Roma obtengu�t son independ�ncia au s�gle XI. Puei, lo papa Greg�ri VII acomenc�t de reformar la fe crestiana e de s'afirmar coma lo cap supr�m dau Crestianisme. Aqueu procediment fogu�t sostengut per un sentiment religi�s f�r�a important dins la societat. Ansin, v�rs la fin dau s�gle XI, l'id�a d'una expedicion armada en direccion dei Lu�cs Sants, tenguts per lei musulmans dempuei lo s�gle VII, vengu�t rapid�ment f�r�a populara e la premiera expedicion partigu�t en 1096 mobilizant de senhors poder�s. Aqueleis expedicions vengu�ron un biais per la papautat o lei senhors europ�us d'afirmar, de mostrar lor poder o pus simplament de legitimar una conquista. Van donc prefondament marcar l'evolucion d'Eur�pa fins au s�gle XIV, magerament au niv�u dei relacions entre estats occidentaus, orientaus e musulmans.
Lei Crosadas principalas fogu�ron dirigidas c�ntra lei Lu�cs Sants e lei possessions musulmanas situadas dins lo Pr�che-Orient. Aprofichant la division entre principats musulmans eissits de l'afebliment dau Califat abbassida, lei Crestians prengu�ron lo contrar�tle de Jerusal�m en 1099 e fond�ron un ensems de marchas militaras dichas � Estats latins �. Mens poblats que lei regions vesinas, aqueleis estats se protegigu�ron gr�cias a un ret de fortificacions mai degu�ron pauc a pauc replegar en f�cia deis armadas musulmanas unidas a partir deis annadas 1160-1170 per Saladin. Jerusal�m fogu�t conquista en 1187 e lei Crestians gard�ron solament un ensems de p�rts sus la c�sta. Maugrat l'arribada d'autrei Crosadas, fogu�ron pauc a pauc perduts e Sant Joan d'Acre, la darriera vila tenguda per lei Francs, fogu�t finalament abandonada en 1291.
Dins lo r�sta d'Eur�pa, leis expedicions principalas se deban�ron en Espanha per luchar c�ntra lei musulmans installats dins lo sud de la peninsula, en Occit�nia c�ntra "l'eresia catara" e dins l'�st d'Eur�pa c�ntra lei populacions eslavas. Principalament destinadas a la conquista de territ�ris nov�us, aquelei Crosadas entra�n�ron una p�rda d'inter�s per aqueu genre d'expedicions que disparegu�t pauc a pauc. Lei darrierei Crosadas fogu�ron dirigidas au s�gle XIV c�ntra leis Otomans e s'acab�ron per de reviradas resclantissantas dei Crosats.
L'Eur�pa Occidentala
[modificar | Modificar lo c�di]
Entre lei s�gles X e XII, se desvolop�t en Eur�pa Occidentala una societat de tipe feodau caracterizada per l'emerg�ncia progressiva dau poder reiau e per una expansion militara au profiech dei regions vesinas, principalament lo sud d'Espanha, leis illas britanicas e certanei regions abitadas per d'Eslaus.
D'ef�ct, per permetre la defensa dau territ�ri c�ntra leis invasions (Viking, Ar�bis, senhors vesins...), se desvolop�t de rets de proteccion assegurats per de ligams personaus. Aqu� va desbocar sus una societat feodala onte lei personas pus feblas devi�n se pla�ar sota la proteccion de senhors pus poder�s en cambi de lor fidelitat. Au comen�ament, lo poder dei r�is fogu�t donc f�r�a limitat per l'influ�ncia d'aquela aristocr�cia. Pasmens, pauc a pauc, capit�ron d'utilizar lei rivalitats entre lei familhas grandas per prendre l'avantatge e aumentar lor poder. Lo pus poder�s d'aquelei senhors �ra lo r�i d'Anglat�rra que teni� tanben un nombre f�r�a important de f�us dins lo reiaume franc�s. De procediments similars agu�ron lu�c en Fran�a.
D'autra part, aprofichant lo peri�de dei Crosadas, lei reiaumes crestians espanh�us, ajudats per de combatents venguts dau r�sta dei reiaumes francs, capit�t de replegar lei musulmans v�rs lo sud dau pa�s. La batalha decisiva agu�t lu�c en 1212 a Las Navas de Tolosa qu'entra�n�t la casuda deis estats musulmans, levat dau reiaume de Granada au sud de la peninsula. Dins leis illas britanicas, lei senhors francs de Normandia aprofich�ron una crisi de succession per conquistar lo reiaume d'Anglat�rra (1066). Aqu� fogu�t l'origina de la monarqui� poderosa anglesa que lo r�i �ra tanben un senhor important dins lo reiaume de Fran�a. Enfin, dins l'�st d'Eur�pa, Su�cia mand�t unei Crosadas que fogu�ron de campanhas de conquista c�ntra lei populacions eslavas de la region, magerament dins lei regions baltas. Permet�ron l'emerg�ncia dau reiaume de Su�cia e la formacion d'estats dirigits per d'�rdres religi�s militars coma lei Chivaliers Teutonics.
L'Eur�pa Orientala
[modificar | Modificar lo c�di]
Coma sei regions occidentalas, la partida orientala dau continent europ�u vegu�t l'aparicion d'estats nov�us mentre que lo declin de l'Emp�ri Bizantin contuni�t, subretot apr�s sa desfacha c�ntra lei tropas de la Quatrena Crosada (1204) qu'entra�n�t la disparicion provis�ria de l'Emp�ri fins a 1261. Aprofichant lei crisis dau monde musulman au s�gle XIII, l'Emp�ri conogu�t alora una renaissan�a br�va.
La premiera caracteristica dau peri�de per la region fogu�t l'expansion dau crestianisme entre lei populacions d'Eur�pa Orientala, principalament a l'iniciativa dei Bizantins. Lei succ�s principaus agu�ron lu�c en Bulgaria e en Russia onte de reiaumes poder�s se form�ron. Pasmens, aparegu�ron tanben d'autreis estats coma Ongria a la fin dau s�gle X, Polonha ai s�gles X e XI e Bo�mia a la fin dau s�gle XII.
De son caire, l'Emp�ri Bizantin, vengut tornarmai una poissan�a importanta dins lo corrent dau s�gle X, degu�t faciar l'arribada dei Turcs Seldjokids sus sa frontiera orientala. Enterin, la Gl�isa de Constantin�ple e aquela de Roma conogu�ron una crisi gr�va s'acabant per la division dau Crestianisme entre Ortod�xs e Catolics en 1054. Aquelei dos problemas van causar lo declin important de l'Emp�ri a partir de la fin dau s�gle XI. D'en premier, en 1076, l'armada bizantina fogu�t esquichada per lei Turcs a Manzikert causant una crisi de succession gr�va a Constantin�ple e la p�rda d'Anat�lia. Aquelei mena�as sus l'Emp�ri Bizantin particip�ron a l'entra�nament dei Crosadas dempuei leis estats crestians occidentaus. Pasmens, aparegu�t rapid�ment de difer�ncias, puei un sentiment d'ostilitat, entre Crestians occidentaus e orientaus.
Ansin, l'Emp�ri Bizantin aprofich�t pauc lei Crosadas per reconquistar lei territ�ris pres per lei Turcs. Lei Francs preferigu�ron crear una ti�ra d'estats latins independents per defendre lei Lu�cs Sants e lo centre d'Anat�lia demor�t sota lo contrar�tle dei Seldjokides. Au contrari, lei relacions amb� lei Crosats vengu�ron mai e mai marridas. En 1204, la Quatrena Crosada fogu�t desviada de son camin per lei Venecians. Lei Crosats prengu�ron Constantin�ple e pilh�ron la vila que vengu�t la capitala d'un estat latin. Lo r�sta de l'Emp�ri fogu�t partejat entre lei Crestians o entre de princes bizantins. Lei Turcs, atacats per lei Mong�ls, pogu�ron pas s'opausar a aqueu partiment. A partir de 1241, lo prince de Nic�a capit�t pauc a pauc de reconquistar l'Emp�ri Bizantin e conquist�t sa capitala en 1261 permetent sa restauracion. Pasmens, l'Emp�ri restaurat �ra d'ara endavant una poissan�a segond�ria.
L'Edat classica asiatica
[modificar | Modificar lo c�di]Lei s�gles XI e XII vegu�ron lo desvolopament d'unei civilizacions importantas sus lo continent asiatic a partir deis estats presents dins la region durant lei s�gles precedentas dins lo Sud-�st asiatic, en China e dins l'archip�u de Japon.
Dins lo Sud-�st asiatic, tres reiaumes principaus se partej�ron la region. Lo premier fogu�t Birmania que se form�t a partir de la re�nion d'unei vilatges en una confederacin unica v�rs la mitat dau s�gle IX. Au s�gle XI, aquel estat prengu�t una import�ncia nov�la apr�s sa conquista dei reiaumes vesins. De trabalhs importants fogu�ron realizats per sostenir l'agricultura e assegurar lo contrar�tle militar dau reiaume. Pasmens, Birmania fogu�t pas capable de resistir ais invasions mong�las e lo pa�s fogu�t devesit entre un desenau d'estats rivaus fins a la fin dau s�gle XIII. Lo segond estat major dau sud-est fogu�t l'Emp�ri Khmer fondat a partir de 900 per lo r�i Yasovarnam. F�r�a religi�s, aquel estat degu�t faciar l'ostilitat dau Reiaume de Champa fins a la fin dau s�gle XII. Enfin, lo darrier reiaume major de la region fogu�t lo Vietaam de la dinastia Ly. Aquela darriera unifiqu�t lo pa�s entre 1010 e 1225 e luch�t victoriosament c�ntra l'influ�ncia chinesa e c�ntra lei populacions situadas mai au sud d'Indochina. Au s�gle XIII, la dinastia Ly fogu�t rebutada e una familha nov�la prengu�t lo poder. S'ocup�t de modernizar lo reiaume, especialament au niv�u administratiu, e de resistir ais atacas mong�las.
De son caire, China fogu�t dominada per l'Emp�ri Song fins au s�gle XII e l'aparicion de l'Emp�ri Mong�l. Lei Song reform�ron l'administracion e la justici� e capit�ron de restaurar l'economia chinesa gr�cias ai progr�s scientifics e tecnologics realizats per lei sabents dau pa�s e la creacion d'un ret de transp�rts f�r�a efica�. L'ep�ca fogu�t tanben marcada per la proteccion deis artistas e un niv�u culturau aut. Dins aqu�, la dinastia degu�t faciar de dificultats militaras importantas, magerament dins lei regions n�rd. En 1126, la capitala de l'Emp�ri fogu�t conquista per d'envasidors venguts de Manchoria e l'Emperaire degu�t se replegar mai au sud. Puei, a partir dau s�gle XIII, fogu�t lo torn dei Mong�ls d'atacar lei territ�ris Song que fogu�ron totalament ocupats en 1279.
Enfin, dins lei regions japonesas, la feodalitat eissida dei reformas dau s�gle VIII contuni�t. Pasmens, se bas�t mai e mai sus de ligams personaus. Tre lo s�gle IX, la familha dei Fujiwara obtengu�t la m�ger part dau poder. Conogu�ron lor apog�u au s�gle X mai abandon�ron pauc a pauc l'exercici dau poder per leis afaires religiosas. Permet�ron l'aparicion d'una societat au niv�u culturau important, especialament dins lei domenis de la literatura e de l'arquitectura, e l'expansion dau bodisme. Aque peri�de s'acab�t a la fin dau s�gle XII quand lei clans Taira e Minamoto acomenc�ron una gu�rra per lo contrar�tle dau pa�s. Finalament venceires en 1185, lei Minamoto prengu�ron lo poder e cre�ron lo bakufu dirigit per un shogun. Pasmens, la linha dei Minamoto perdigu�t lo poder tre 1199 au profiech de la familha Hojo que dirigigu�t lo shogunat fins a 1333 mentre que lei Fujiwara �ran definitivament eliminats dau poder centrau. Maugrat lei mena�as d'invasions mong�las e lei divisions int�rnas causadas per lei clans o lei partisans d'un poder dirigit per l'Emperaire, lo peri�de Hojo don�t una estabilitat nov�la au Japon.
L'Emp�ri Mong�l
[modificar | Modificar lo c�di]
La formacion f�r�a rapida de l'Emp�ri Mong�l fogu�t lo fenom�n pus important dau s�gle XIII. D'ef�ct, eissit d'un ensems de trib�s situats unificadas per Genghis Khan entre 1189 e 1206, va s'estendre en quauqueis annadas sus una superficia egala a 33 000 000 km�. Lei conquistas principalas fogu�ron realizadas en Asia Centrala, en China, en P�rsia e dins lei regions occidentalas d'Asia. D'expedicions fogu�ron egalament mandadas amb� succ�s c�ntra leis estats dau Sud-�st asiatic e c�ntra aquelei d'Eur�pa Orientala.
D'ef�ct, v�rs la fin dau s�gle XII, lo p�ble mong�l �ra devesit entre cinc ensems principaus de trib�s e enviroutant d'estats relativament poder�s coma aqueu de la dinastia Jin. Son unificacion fogu�t un procediment l�ng, acomen�at en 1189 quand Genghis Khan unifiqu�t tornarmai la confederacion Khamag, que s'acab�t apr�s una gu�rra acarnada entre 1203 e 1206. Apr�s aqueu succ�s, Genghis Khan rein�t fins a sa m�rt en 1227. Reorganizant la l�i de son estat e sei f�r�as armadas, mand�t una ti�ra de campanhas militaras victoriosas per conquistar lei regions vesinas. En f�ra de son organizacion militaras, sa politica basada sus la libertat religiosa, la non-discriminacion entre Mong�ls e non-Mong�ls e lo desvolopament dei cambis comerciaus e culturaus, li permet�t de tenir pus aisament sei conquistas. A sa m�rt, lo centre d'Asia e lo n�rd de China �ra sota son contrar�tle.
Son successor Ogedei (1227-1241) contuni�t aquela �bra en refor�ant leis institucions de l'Emp�ri creant, per exemple, una capitala nov�la a Karakorum. Au niv�u militar, se persegu�t la politica de conquistas amb� d'atacas c�ntra l'�st d'Eur�pa, lo r�sta de China e lo n�rd d'India. Pasmens, la m�rt d'Ogedei arrest�t aquelei progr�s e l'Emp�ri congu�t una crisi de succession entre 1241 e 1251. Fin finala, Mongke vengu�t khan en 1251. Assai�t de restaurar la poissan�a de l'Emp�ri mai degu�t egalament lo partejar amb� seis aliats durant la crisi de succession marcant lo comen�ament de la division dau territ�ri mong�l apr�s sa m�rt en 1259. En rev�nge, lei gu�rras de conquista pogu�ron tornarmai acomen�ar : lo Califat Abbassida fogu�t destruch en 1258 e Tibet reconogu�t la senhori� mong�la. En rev�nge, la dinastia chinesa Song capit�t de resistir dins lo sud de China fins a 1279.
La formacion de Fran�a
[modificar | Modificar lo c�di]A partir dau s�gle XIII, l'Eur�pa Occidentala fogu�t marcada per la formacion e l'emerg�ncia d'un reiaume poder�s sota la direccion dei r�is de Fran�a. De Lo�s VIII a Felipe IV, una ti�ra de r�is capit�ron de prendre l'avantatge sus lei senhors feodaus dau reiaume, d'establir la superiotat de lor poder e de centralizar l'administracion de l'estat per aumentar son eficacitat.
Lo premier ponch d'aquela politica fogu�t l'eliminacion, o la limitacion, dau poder de l'aristocr�cia feodala, especialament aquelei dau r�i angl�s que teni�n un nombre f�r�a important de f�us en Fran�a e dei senhors occitans dau sud conquistat o somes pendent la Crosada dels Albigeses. Aqu� permet�t au r�i de Fran�a d'integrar dins son domeni pr�pri una partida importanta dau sud e de l'o�st dau pa�s (Tolosa, Norm�ndia...). Apr�s aquelei succ�s, lei r�is franc�s degu�ron principalament faciar de rev�utas de senhors locaus que fogu�ron pas capables de mena�ar seriosament lo gov�rn centrau.
En f�ra deis afaires militars, la monarquia francesa s'ocup�t tanben d'enf�r�ar son poder dins lei domenis economics, administratius e intellectuaus. D'ef�ct, la region de Flandra vengu�t una crosiera comerciala majora en Eur�pa e lei sobeirans franc�s capit�ron de crear una ti�ra de fieras dins lo n�rd dau pa�s. Permet�ron de cambis f�r�a importants entre lei marchands dau n�rd e dau sud d'Eur�pa. Au niv�u administratiu, de reformas importantas de l'administracion fogu�ron realizadas a partir dau r�ine de Lo�s IX per la modernizar e aumentar son eficacitat. Leis oficiers reiaus fogu�ron tanben regularament susvelhats. La just�cia fogu�t prefondament transformada amb� lo desvolopament dei parlaments, sota l'autoritat dau r�i, que permet�ron pauc a pauc de limitar l'influ�ncia de la just�cia dei senhors feodaus sus leis afaires pus importants. Enfin, aquelei transformacions fogu�ron ajudadas per un melhorament dei mejans de formacion gr�cias au desvolopament progressiu d'institucions mai o mens religiosas (Universitats, monast�ris...) onte la reflexion prengu�t una pla�a importanta.
A partir de la fin dau s�gle XIII, Felipe IV de Fran�a �ra donc pron poder�s per intervenir dins leis afaires europ�us e afirmar son independ�ncia coma en 1302 c�ntra la papautat. En 1307, ser� tanben capable d'eliminar l'�rdre religi�s dau Temple vengut dempuei lei Crosadas una dei poissan�as financieras pus importantas dau continent. Aqueu r�ine marqu�t la fin de la feodalitat en Fran�a e lo passatge v�rs lo Regim Ancian.
La fin de l'Edat Mejana e l'emerg�ncia d'estats nov�us
[modificar | Modificar lo c�di]A partir dau s�gle XIV, un ensems de transformacions importantas entrra�n�t de cambiaments prefonds dins l'equilibri politic entre estats. Lei pus importants fogu�ron la disparicion de l'Emp�ri Mong�l devesits entre leis eiretiers e lei vassaus dau darrier Grand Khan, l'epidemia de p�sta deis annadas 1340 que va decimar lei populacions europ�as e asiaticas puei causar una mutacion importanta de la societat europ�a e l'expansion nov�la deis estats musulmans sota la direccion dei Turcs Otomans.
Lei mutacions europ�as dei s�gles XIV e XV
[modificar | Modificar lo c�di]Entre lei s�gles XIV e XV, lo continent europ�u degu�t faciar de dificultats f�r�a importanta que lei principalas fogu�ron leis epidemias de p�sta de la fin deis annadas 1340 e la persist�ncia de conflictes entre estats (Gu�rra de Cent Ans, rev�utas de pa�sans...). Lei consequ�ncias fogu�ron l'entra�nament d'una crisi dei vilas que degu�ron luchar c�ntra l'autoritat dei senhors assaiant de limitar lor auton�mia e faciar lo desvolopament de l'artesanat dins lei zonas ruralas. La Gl�isa de Roma fogu�t tanben tocada per una crisi gr�va en causa de p�rdas umanas ligadas ais epidemias. En 1377, la m�rt dau papa Gr�gori X fogu�t la f�nt d'un conflicte politic e religi�s entre lo reiaume de Fran�a e lei ciutats italianas per assostar lo s�ti oficiau de la papautat. Cada camp elegigu�t son candidat e la Crestianitat Occidentala fogu�t devesit entre dos camps fins a 1417. Enterin, lo contrar�tle de la Gl�isa sus sei fid�us demenigu�t e d'eresias nov�las aparegu�ron a partir de la mitat dau s�gle XV.
Aquelei dificultats agu�ron de consequ�ncias importantas sus la societat medievala amb� l'emerg�ncia de sentiments nov�us. Leis el�its militaras, magerament l'aristocr�cia, se don�t d'ideaus nov�us dins lei domenis religi�s, politics e moraus marcats per la creacion d'�rdres de prestigi coma l'Aus d'Aur de Borgonha. De son caire, leis espr�vas faciadas per la borgesi� permet�ron l'aparicion d'una identitat comuna e un comen�ament de sentiment de classa. Enfin, la p�rda d'influ�ncia de la ierarquia catolica entra�n�t l'individualizacion de la practica religiosa e de la reflexion intellectuala.
D'autra part, aqueu peri�de fogu�t tanben caracterizat per lo progr�s tecnic e scientific dau continent que lei sabents realiz�ron unei descub�rtas importantas (estampari�, arma de fu�c...). Aqu� permet�t lo desvolopament dei premiereis industrias dins lei domenis de la metallurgia o de l'agricultura e l'expansion d'id�as nov�las. Enfin, de sobeirans, coma lo r�i de Portugal, encoratg�ron lei viatges d'exploracion per descubrir de territ�ris e de f�nts de cambis comerciaus nov�us.
La Gu�rra de Cent Ans
[modificar | Modificar lo c�di].png)
La Gu�rra de Cent Ans se deban�t de 1337 a 1453 entre Fran�a e Anglat�rra. Entra�nada per una ti�ra d'incidents regardant lei f�us dau r�i angl�s dins lo reiaume de Fran�a, fogu�t en realitat la contuniacion d'un ensems pus important de conflictes entre lei dos reiaumes. Son comen�ament fogu�t a l'avantatge deis Angl�s que capit�ron d'ocupar la partida o�st de Fran�a apr�s la desfacha francesa de Peitieus en 1356 e la captura dau r�i franc�s Joan II. Puei, maugrat lo redrei�ament franc�s durant lo r�ine de Carles V, la m�ger part de Fran�a fogu�t ocupada. En 1420, lo tractat de Troyes consacr�t l'adopcion dau r�i angl�s Enric V coma eiretier dau r�i franc�s Carles VI, vengut f�l quauqueis annadas apr�s lo comen�ament de son r�ine.
Pasmens, leis annadas 1420 vegu�ron tanben l'emerg�ncia d'un sentiment nacionau dins lei dos reiaumes, especialament en Fran�a, e una partida de la noblesa e de la populacion refus�t l'arribada d'un r�i estrangier a la t�sta dau pa�s. Lo redrei�ament definitiu dei f�r�as francesas se deban�t en 1429 quand Joana d'Arc capit�t d'empachar la presa d'Orleans per leis Angl�s e d'assegurar la legitimitat de Carles VII sacrat r�i a Rems. De mai, leis Angl�s perdigu�ron l'alian�a amb� Borgonha e degu�ron d'ara endavant faciar solets una armada francesa modernizada e reorganizada. Entre 1450 e 1453, fogu�ron totalament desfachs e perd�ron tot lor territ�ri continentau levat de la vila de Calais. Aqueu conflicte, f�r�a l�ng, entra�n�t l'emerg�ncia dei nacions francesa e anglesa car permet�t de renf�r�ar l'administracion centrala dei reiaumes e de melhorar f�rtament leis armadas reialas en f�cia dei tropas dei noblesas localas.
L'emerg�ncia dei nacions europ�as
[modificar | Modificar lo c�di]
En f�ra dau conflicte entre Fran�a e Anglat�rra, lei s�gles XIV e XV vengu�ron l'emerg�ncia d'uneis estats nov�us en Eur�pa. Dins lei regions de l'o�st, la peninsula iberica vegu�t la formacion de Portugal durant la Reconquista, e dei reiaumes de Castilha e d'Aragon. Pauc a pauc, Castelha estendigut sa dominacion sus la region. En It�lia, la peninsula se devesigu�t entre ciutat-estats rivaus (Milan, Ven�cia, Floren�a, Estats de la papautat...) e lo Ducat de Savoi� que degu�t rapid�ment faciar la pression francesa sus sei frontieras occidentalas.
Pasmens, lei nacions nov�las aparegudas ai s�gles XIV e XV fogu�ron principalament situadas dins lei regions centralas e orientalas dau continent :
- Polonha-Litu�nia se desvolop�t sota l'influ�ncia d'una dinastia catolica, lei Jagellons, e s'estendigu�t pauc a pauc a l'entorn de Crac�via. En 1410, la batalha de Grunwald marqu�t l'afondrament de l'�rdre dei Chivaliers Teutonics, que vendri� finalament vassau dau r�i polon�s en 1466, e lo comen�ament de l'expansion polonesa. A la fin dau s�gle XV, lo reiaume �ra vengut la poissan�a principala de l'Eur�pa de l'�st.
- Danemarc capit�t per una politica mesclant gu�rras de conquista e alian�as matrimonialas d'unificar lei pa�s d'Escandin�via en 1397.
- Moscovia que vengu�t lo centre de l'unificacion d'unei principats vassalas dei Mong�ls. En 1380, la batalha de Kolikovo marqu�t l'afondrament de la poissan�a mong�la dins la region e Mosc�u vengu�t independanta v�rs la fin dau s�gle XV.
- lo Sant Emp�ri Roman Germanic que seis institucions fogu�ron definidas en 1356. Aparegut v�rs lo s�gle XI, aquel estat fogu�t la poissan�a dominanta d'Eur�pa Centrala. Pasmens, l'auton�mia totjorn creissenta de sei membres va pauc a pauc entra�nar son afebliment.
L'expansion nov�la de l'Islam e la fin de l'Emp�ri Bizantin
[modificar | Modificar lo c�di]
La fin de l'Edat Mejana vegu�t lo comen�ament d'un peri�de d'expansion nov�u per l'Islam e leis estats musulmans. Dos estats ne'n fogu�ron la basa. Lo premier fogu�t Mali que conogu�t son apog�u durant lo r�ine de Kankan Mossa pendent la premiera mitat dau s�gle XIV. Dirigit per un sist�ma ierarquizat organizat e poder�s, sa societat fogu�t caracterizat per una toler�ncia religiosa granda entre musulmans e animistas. Lo prestigi obtengut per Kankan Mossa pendent son romavatge a La M�ca li permet�t d'estendre son territ�ri sus leis estats mod�rnes de Senegal, de Mali, de Gambia, de Guin�a e de Niger. Dins aqu�, aquel emp�ri subrevisqu�t pas a la m�rt de son fondator e se devesigu�t tre leis annadas 1340 en causa d'atacas enemigas sus sei frontieras e de crisis de successions a sa t�sta.
Lo segond estat musulman en expansion f�rta durant aquela ep�ca fogu�t lo Sultanat Otoman que vendri� lo Califa Otoman apr�s sa vict�ria sus lei Mamelocs en 1517. Apr�s sa disparicion en f�cia deis armadas mong�las de Tamerlan en 1402, lo sultanat fogu�t restaurat tre 1513. Dins leis annadas 1420, avi� ja reconquist Anat�lia qu'�ra lo centre de sa poissan�a. Puei, contuni�t son expansion en direccion d'Eur�pa. Obtengu�t unei succ�s dins lei Balcans (Varna, 1444) e s'install�t durablament en Eur�pa. I vendri� la poissan�a majora durant lei s�gles seguents. En 1453, ataqu�t lei r�stas de l'Emp�ri Bizantin que sa capitala fogu�t presa. Aqu� fogu�t un eveniment f�r�a important per l'ep�ca marcant la fin oficiala de l'Emp�ri Roman e, subretot, causant la parten�a d'un nombre important de sabents orientaus v�rs Eur�pa Occidentala. Constantin�ple vengu�t alora la capitala dau Sultanat Otoman fins a sa disparicion.
L'esclatament de l'Emp�ri Mong�l e la formacion d'estats asiatics nov�us
[modificar | Modificar lo c�di]
Apr�s sa formacion rapid�, l'Emp�ri Mong�l conogu�t de successions malaisadas apr�s la m�rt de Genghis Khan e de son premier successor. Quatre estats principaus li succedigu�ron apr�s la m�rt de Mongke : la China de la dinastia Yuan, l'Ilkhanat, lo Khanat de Djaghata� e lo Khanat de l'�rda d'Aur. Aqueleis estats conogu�ron rapid�ment de dificultats int�rnas importantas e fogu�ron f�r�a afeblits tre la mitat dau s�gle XIV. La region de Djaghata� conogu�t una restauracion br�va de la poissan�a mong�la au comen�ament dau s�gle XV sota lo r�ine de Tamerlan mai sa m�rt entra�n�t la disparicion de son emp�ri.
La division e lo declin rapide de l'Emp�ri Mong�l permet�ron la formacion o la restauracion d'estats nov�us sus lo continent asiatic. D'en premier, fogu�t lo cas de China que prengu�t tornarmai son independ�ncia sota la dinastia Ming a partir de 1368. De trabalhs f�r�a importants fogu�ron realizats e la capitala Nankin fogu�t modernizada. Coma en Eur�pa, d'expedicions d'exploracions fogu�ron mandadas per la fl�ta chinesa. Aquela expansion navala permet�t d'establir la senhori� chinesa sus la peninsula coreana. Pasmens, au s�gle XV, lo gov�rn decidigu�t de cambiar de politica e d'adoptar una doctrina isolacionista, principalament per luchar c�ntra lei piratas japon�s. De mai, l'influ�ncia deis eunucs sus lei decisions de la Cort va entra�nar l'afebliment progressiu de la dinastia.
Au Japon, se deban�t unei gu�rras civilas e leis emperaires se succedigu�ron rapidament. En 1336, lo shogunat fogu�t conquist per la familha Ashikaga mai lei trebols contuni�ron. Entre 1467 e 1477, una gu�rra civila f�r�a importanta entra�n�t la casuda dau gov�rn centrau. Lo poder fogu�t devesit entre div�rsei clans.
Dins lo sud-èst asiatic, lo sègle XV veguèt l'emergéncia d'un reiaume thaï poderós a partir d'un ensemble de principats fondadas après lei trebols causats per l'invasion mongòla. Aprofichèt l'afebliment relatiu de Viet Nam entre 1400 e 1430 en causa d'una crisi de succession que permetèt ai Chinés d'ocupar una partida dau país entre 1418 e 1428. Pasmens, una revòuta dirigida per Le Loi li donèt tornarmai son independéncia.
L'America precolombiana
[modificar | Modificar lo còdi]
Tres estats principaus dominèron l'America precolombiana durant la fin de l'Edat Mejana. Foguèron l'estat astèc situat dins lo centre de Mexic, l'Empèri Inca situat de lòng de la Cordilhiera deis Andes e l'ensems de ciutat-estats maias de la peninsula de Yucatan.
L'Empèri Astèca èra basada sus una aliança entre tres ciutats dau centre de Mexic (Tenochtitlan, Texcoco e Tlacopan). Foguèt fondat après la casuda de la civiizacion toltèca vèrs la fin dau sègle XII. En 1430, aquela aliança establiguèt sa dominacion sus la region e acomencèt una politica d'expansion progressiva. Adoptant una religion similara ai civilicions precedentas de la region, leis Astècs desvolopèron una civilizacion brilhanta caracterizada per una religion basada sus de sacrificis umans e per un sistèma fòrça important de cambis comerciaus ambé lo rèsta de la region.
De lor caire, leis Incas se desvolopèron a partir de la vallada de Cuzco. Au començament dau sègle XV, acomencèron d'unificar la màger dei regions de la Cordilhiera deis Andes gràcias a una administracion ben organizada, un ret de rotas ben desvolopats e l'utilizacion de quechua coma lenga comuna. Aquò permetèt l'expansion militara de l'Empèri sota lei rèines de Pachacútec (1438-1471) e de son fiu Túpac Yupanqui (1471-1493).
Enfin, dins lo Yucatan, lei ciutat-estats maias veguèron l'aparicion d'influéncias novèlas coma aquela dei populacions « toltècas » vengudas de Mexic après lo sègle XIII. A partir dau sègle XV, se devesiguèron entre alianças rivalas que formèron de blòts ben protegits per de rets de fortificacions e mai o mens ostils entre elei.
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Entradas dins divèrs diccionaris:
- Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber. Diccionari General de la Lenga Occitana (DGLO), 2008-2024.
- «Moyen Âge» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana.
- Toscano, Reinat. Diccionari de lenga d'òc d’après lo parlar niçard. Auba Novèla.
- Ubaud, Josiana. Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan. Edicions Trabucaire, 2011. ISBN 978-2-84974-125-2.
- ↑ 2,0 et 2,1 «Moyen Âge» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana.
- ↑ Morà, Pèir. Diccionari Tot en Gascon (30.000 mots). Editions des régionalismes, 2020. ISBN 9782824054124.
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi] |
|||