Vés al contingut

Sense sostre ni llei

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:29, 4 set 2023 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de pel·lículaSense sostre ni llei
Sans toit ni loi Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Direcci�Agn�s Varda Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Producci�Oury Milshtein Modifica el valor a Wikidata
Gui�Agn�s Varda Modifica el valor a Wikidata
M�sicaJoanna Bruzdowicz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPatrick Blossier Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAgn�s Varda i Patricia Mazuy Modifica el valor a Wikidata
Distribu�dorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pa�s d'origenFran�a Modifica el valor a Wikidata
Estrena1985 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfranc�s
�rab
angl�s Modifica el valor a Wikidata
Versi� en catal�S� S�
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripci�
G�neredrama i road movie Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Lleó d'Or (1985) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0089960 The Movie Database: 44018 Filmaffinity: 101647 Allocine: 1052 Rottentomatoes: m/vagabond Allmovie: v52129 TCM: 94615 TV.com: movies/vagabond Modifica els identificadors a Wikidata

Sense sostre ni llei (títol original: Sans toit ni loi) és una pel·lícula dramàtica francesa estrenada l'any 1985 dirigida per Agnès Varda, amb Sandrine Bonnaire en el paper d'una jove sense sostre trobada morta. Ha estat doblada al català [1]

Argument

[modifica]
Els dos xipresos bessons del Pioch Palat (Sant Aunès).

Una jove vagabunda és trobada en un fossar, morta de fred, al peu de dos  xipresos bessons. És una simple notícia de successos. Que podia saber-se d'ella i com han reaccionat els que s'han creuat en la seva ruta, en el Sud de França, aquell hivern? Un motxiller, una criada, un pastor filòsof, un podador de vinyes tunisià, una « platanòloga », un mecànic i una vella dama. S'arrossega i beu en les estacions. Uns trinxeraires  l'acullen en un squat. Fa breus trobades entre les seves llargues rutes erràtiques sense objectiu aparent. Sobreviu enèrgicament malgrat la gana, la sed, el fred i la manca de cigarrets i d'herba. La seva solitud augmenta, perd el seu plumó. El fred la vencerà.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Sandrine Bonnaire: Simone Bergeron, anomenada Mona, sense sostre  ni llei
  • Macha Méril: la Sra. Landier, la platanòloga
  • Stéphane Freiss: Jean-Pierre, enginyer agrònom
  • Yolande Moreau: Yolande
  • Marthe Jarnias: la mestressa de Yolande
  • Setti Ramdane: el marroquí que la descobreix
  • Francis Balchère: un gendarme
  • Jean-Louis Perletti: un gendarme
  • Urbà Causse: un pagès interrogat '
  • Christophe Alcazar: un altre
  • Dominique Durand: el primer motard
  • Joël Fosse: l'altre, Paulo, amant de Yolande
  • Patrick Schmit: el camioner
  • Katy Champaud: la jove de la bomba
  • Raymond Roulle: el vell dels llumins
  • Patrick Sokol: el jove de l'entrepà
  • Pedra Imbert: el mecànic
  • Laurence Cortadellas: Éliane

Premis i nominacions

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • La pel·lícula, dedicada a Nathalie Sarraute, consisteix en una mena d'adaptació, al cinema, d'un gènere literari, la « nova novel·la ». Per respectar les doctrines promocionades pel moviment de Nathalie Sarraute, Alain Robbe-Grillet i consorts, la directora Agnès Varda ha escollit un to d'una absoluta neutralitat. Clínic, l'actuació d'actor és pràcticament absent en la pel·lícula, es parla més que no s'actua; es recita el text més aviat es viu. És el que fa la càmera de Varda extremadament objectiva, gairebé matemàtica. La multiplicació de seqüències de molt curta durada permet un relat net, on l'essencial ha substituït al fard superficial.
  • La veu en off de la persona que porta les entrevistes és la d'Agnès Varda.

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Sense sostre ni llei  . esadir.cat. 
  2. The New York Times. Sans toit ni loi (en anglès). The New York Times.