Sandra

Sandra

Vaghe stelle dell'Orsa
Fitxa
Direcci�	Luchino Visconti
Protagonistes	Michael Craig Claudia Cardinale Jean Sorel Renzo Ricci Fred Williams Renato Moretti Marie Bell
Producci�	Franco Cristaldi
Dissenyador de producci�	Mario Garbuglia
Gui�	Suso Cecchi D'Amico, Enrico Medioli i Luchino Visconti
M�sica	C�sar Franck
Fotografia	Armando Nannuzzi
Muntatge	Mario Serandrei
Dades i xifres
Pa�s d'origen	It�lia
Estrena	1965
Durada	105 min
Idioma original	itali�
Versi� en catal�	S�
Rodatge	Ginebra
Color	en color i en blanc i negre
Descripci�
G�nere	drama
Tema	incest
Lloc de la narraci�	Toscana
Premis i nominacions
Premis	Lle� d'Or (1965)

Sandra (t�tol original en itali�: Vaghe stelle dell'Orsa) �s una pel�l�cula italiana dirigida per Luchino Visconti, estrenada el 1965. Ha estat doblada al catal�.

Argument

Despr�s d'anys d'abs�ncia, Sandra (Claudia Cardinale) torna a Volterra, la seva ciutat natal, per assistir a una cerim�nia de donaci� del jard� familiar a la municipalitat en mem�ria del seu pare. �s acompanyada pel seu marit Andrew, bojament enamorat d'ella i desitj�s de con�ixer el lloc on la seva esposa va passar la seva joventut.

En aquesta immensa casa, Sandra �s enva�da pels records del passat. Troba el seu germ� Gianni (Jean Sorel), jove escriptor amb el qual mant� una relaci� ambigua i que escriu una novel�la autobiogr�fica Vaghe stelle dell'Orsa (�P�l�lides estrelles de la Gran Ossa�), t�tol del comen�ament del poema El Ricordanze del recull Canti de Giacomo Leopardi. Torna a veure igualment la seva mare, pianista, que t� greus trastorns psiqui�trics.

Andrew descobreix a poc a poc que la fam�lia �s turmentada per la mort del pare, brillant intel�lectual jueu deportat pels nazis i mort a Auschwitz. Sandra i Andrew atribueixen la responsabilitat d'aquesta mort a una den�ncia de la seva mare i del seu amant, convertida despr�s en el seu segon marit. Sacsejat per aquest descobriment, Andrew organitza una reuni� familiar per tal d'aclarir la situaci�. En el moment d'aquest �pat, els dubtes que mantenia quant a la relaci� incestuosa de Sandra amb Gianni semblen confirmats. Despr�s de barallar-se amb Gianni, marxa de casa i se'n va als Estats Units. Gianni amena�a Sandra de su�cidar-se si el deixa. Entre el seu germ� i el seu esp�s, Sandra escull el seu esp�s i decideix tornar amb Andrew despr�s de la cerim�nia. Boig de dolor, Gianni crema la seva novel�la i se su�cida.

Repartiment

• Sandra Dawdson: Claudia Cardinale
• Andrew Dawdson: Michael Craig
• Gianni Luzatti: Jean Sorel
• Corinna Gilardini (la mare): Marie Bell
• Antonio Gilardini (el sogre): Renzo Ricci
• Pietro Formari: Fred Williams
• Fosca, la minyona: Amalia Troiani
• Altres int�rprets: Vittorio Manfrino, Renato Moretti, Paola Pescini, Isacco Politi, Giovanni Rovini, Ferdinando Scarfiotti

Comentari

Aquesta pel�l�cula no �s la m�s coneguda de les pel�l�cules de Visconti. Es tracta tanmateix d'una pel�l�cula d'una sensibilitat destacable i admirablement interpretada. A trav�s dels personatges de Sandra i de Gianni, es veu apar�ixer una transposici� moderna de les figures de Electra i d'Orestes. Com Electra, Sandra �s odiada per la seva mare perqu� �no fa res, no diu res per� �s all�. Com Orestes, Gianni torna per venjar la mem�ria del seu pare per� tamb� per trobar la seva germana. El mite d'Edip �s igualment molt present, ja que no se sap molt b� si �s la fascinaci� que tenia Sandra per al seu pare la que l'empeny cap al seu germ� o si �s al contrari la seva relaci� incestuosa amb el seu germ� la que li imprimeix la seva fascinaci� pel seu pare. Aquest acostament amb figures de la mitologia grega �s accentuat per l'aparen�a f�sica de Sandra, el pentinat i la cara de la qual evoquen l'estatu�ria grega.

Vaghe Stelle dell'Orsa �s tamb� una pel�l�cula sobre el temps i sobre la mem�ria. El temps ha quedat quallat a la gran casa de Volterra. Es podria creure que res no ha canviat des de la sortida de Sandra i Gianni, i es veu que el temps ja no pot passar des del record traumatitzant i no resolut de la mort del pare. El mateix Gianni no aconsegueix viure fora del passat, i la seva mort tr�gica acaba paralitzant el seu dest� en una eternitat present. Sandra, al contrari, aconsegueix extreure's d'aquest passat turmentat i escollir el futur, decidint unir-se amb Andrew.

Luchino Visconti: a prop�sit de Sandra

�

El que m'ha interessat sempre, s�n les situacions extremes, els moments en qu� una tensi� anormal revela la veritat dels �ssers humans.

�

�

He escollit el tema de l'incest, perqu� l'incest �s l'�ltim tab� de la societat contempor�nia.

�

�

A la fam�lia romanen sens dubte els �nics tab�s que ens queden, les �ltimes prohibicions socials i morals, els �ltims amors impossibles. La fam�lia representa una esp�cie de fat, un dest� que �s impossible eludir.

�

�

(...) Aix�, hi ha a la meva pel�l�cula morts i dels presumptes culpables, sin� que s�n els verdaders culpables i les verdaderes v�ctimes, que no es diu. (...) L'ambig�itat �s el verdader aspecte de tots els personatges de la pel�l�cula excepte un, el d'Andrew, el marit de Sandra. (...) Finalment, aquesta pel�l�cula �s policiaca, en suma, on tot �s clar al comen�ament i fosc finalment, com a cada vegada que cadascun comen�a la dif�cil empresa de llegir en ell mateix amb la seguretat fanfarrona de no tenir res a aprendre, i que es troba llavors amb l'angoixosa problem�tica del no-ser.

�

�

Claudia Cardinale, int�rpret de Sandra) dona de vegades una impressi� est�tica, per� �s el que em permetr� de treure profit de la seva cara, de la seva pell, dels seus ulls, de la seva mirada, del seu somriure. Millor, el personatge havia estat escrit sobre ella, i no només pel que la seva aparent simplicitat amaga d'enigmàtic, però també per a l'adherència somàtica de la seva figura (el cap en particular) que, des de les dones etrusques, ha arribat fins a nosaltres.

»

Premis i nominacions

Premis

• 1965: Lleó d'Or a la Mostra de Venècia

Enllaços externs

• Lloc oficial de Luchino Visconti Arxivat 2006-12-15 a Wayback Machine.
• Page "Sandra" d'un lloc amateur a Luchino Visconti