Sandra
Vaghe stelle dell'Orsa | |
---|---|
Fitxa | |
Direcci� | Luchino Visconti |
Protagonistes | |
Producci� | Franco Cristaldi |
Dissenyador de producci� | Mario Garbuglia |
Gui� | Suso Cecchi D'Amico, Enrico Medioli i Luchino Visconti |
M�sica | C�sar Franck |
Fotografia | Armando Nannuzzi |
Muntatge | Mario Serandrei |
Dades i xifres | |
Pa�s d'origen | It�lia |
Estrena | 1965 |
Durada | 105 min |
Idioma original | itali� |
Versi� en catal� | S� |
Rodatge | Ginebra |
Color | en color i en blanc i negre |
Descripci� | |
G�nere | drama |
Tema | incest |
Lloc de la narraci� | Toscana |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Sandra (t�tol original en itali�: Vaghe stelle dell'Orsa) �s una pel�l�cula italiana dirigida per Luchino Visconti, estrenada el 1965. Ha estat doblada al catal�.[1]
Argument
Despr�s d'anys d'abs�ncia, Sandra (Claudia Cardinale) torna a Volterra, la seva ciutat natal, per assistir a una cerim�nia de donaci� del jard� familiar a la municipalitat en mem�ria del seu pare. �s acompanyada pel seu marit Andrew, bojament enamorat d'ella i desitj�s de con�ixer el lloc on la seva esposa va passar la seva joventut.
En aquesta immensa casa, Sandra �s enva�da pels records del passat. Troba el seu germ� Gianni (Jean Sorel), jove escriptor amb el qual mant� una relaci� ambigua i que escriu una novel�la autobiogr�fica Vaghe stelle dell'Orsa (�P�l�lides estrelles de la Gran Ossa�), t�tol del comen�ament del poema El Ricordanze del recull Canti de Giacomo Leopardi. Torna a veure igualment la seva mare, pianista, que t� greus trastorns psiqui�trics.
Andrew descobreix a poc a poc que la fam�lia �s turmentada per la mort del pare, brillant intel�lectual jueu deportat pels nazis i mort a Auschwitz. Sandra i Andrew atribueixen la responsabilitat d'aquesta mort a una den�ncia de la seva mare i del seu amant, convertida despr�s en el seu segon marit. Sacsejat per aquest descobriment, Andrew organitza una reuni� familiar per tal d'aclarir la situaci�. En el moment d'aquest �pat, els dubtes que mantenia quant a la relaci� incestuosa de Sandra amb Gianni semblen confirmats. Despr�s de barallar-se amb Gianni, marxa de casa i se'n va als Estats Units. Gianni amena�a Sandra de su�cidar-se si el deixa. Entre el seu germ� i el seu esp�s, Sandra escull el seu esp�s i decideix tornar amb Andrew despr�s de la cerim�nia. Boig de dolor, Gianni crema la seva novel�la i se su�cida.[2]
Repartiment
- Sandra Dawdson: Claudia Cardinale
- Andrew Dawdson: Michael Craig
- Gianni Luzatti: Jean Sorel
- Corinna Gilardini (la mare): Marie Bell
- Antonio Gilardini (el sogre): Renzo Ricci
- Pietro Formari: Fred Williams
- Fosca, la minyona: Amalia Troiani
- Altres int�rprets: Vittorio Manfrino, Renato Moretti, Paola Pescini, Isacco Politi, Giovanni Rovini, Ferdinando Scarfiotti
Comentari
Aquesta pel�l�cula no �s la m�s coneguda de les pel�l�cules de Visconti. Es tracta tanmateix d'una pel�l�cula d'una sensibilitat destacable i admirablement interpretada. A trav�s dels personatges de Sandra i de Gianni, es veu apar�ixer una transposici� moderna de les figures de Electra i d'Orestes. Com Electra, Sandra �s odiada per la seva mare perqu� �no fa res, no diu res per� �s all�. Com Orestes, Gianni torna per venjar la mem�ria del seu pare per� tamb� per trobar la seva germana. El mite d'Edip �s igualment molt present, ja que no se sap molt b� si �s la fascinaci� que tenia Sandra per al seu pare la que l'empeny cap al seu germ� o si �s al contrari la seva relaci� incestuosa amb el seu germ� la que li imprimeix la seva fascinaci� pel seu pare. Aquest acostament amb figures de la mitologia grega �s accentuat per l'aparen�a f�sica de Sandra, el pentinat i la cara de la qual evoquen l'estatu�ria grega.
Vaghe Stelle dell'Orsa �s tamb� una pel�l�cula sobre el temps i sobre la mem�ria. El temps ha quedat quallat a la gran casa de Volterra. Es podria creure que res no ha canviat des de la sortida de Sandra i Gianni, i es veu que el temps ja no pot passar des del record traumatitzant i no resolut de la mort del pare. El mateix Gianni no aconsegueix viure fora del passat, i la seva mort tr�gica acaba paralitzant el seu dest� en una eternitat present. Sandra, al contrari, aconsegueix extreure's d'aquest passat turmentat i escollir el futur, decidint unir-se amb Andrew.
Luchino Visconti: a prop�sit de Sandra
� | El que m'ha interessat sempre, s�n les situacions extremes, els moments en qu� una tensi� anormal revela la veritat dels �ssers humans.[3] | � |
� | He escollit el tema de l'incest, perqu� l'incest �s l'�ltim tab� de la societat contempor�nia.[4] | � |
� | A la fam�lia romanen sens dubte els �nics tab�s que ens queden, les �ltimes prohibicions socials i morals, els �ltims amors impossibles. La fam�lia representa una esp�cie de fat, un dest� que �s impossible eludir.[5] | � |
� | (...) Aix�, hi ha a la meva pel�l�cula morts i dels presumptes culpables, sin� que s�n els verdaders culpables i les verdaderes v�ctimes, que no es diu. (...) L'ambig�itat �s el verdader aspecte de tots els personatges de la pel�l�cula excepte un, el d'Andrew, el marit de Sandra. (...) Finalment, aquesta pel�l�cula �s policiaca, en suma, on tot �s clar al comen�ament i fosc finalment, com a cada vegada que cadascun comen�a la dif�cil empresa de llegir en ell mateix amb la seguretat fanfarrona de no tenir res a aprendre, i que es troba llavors amb l'angoixosa problem�tica del no-ser.[6] | � |
� | Claudia Cardinale, intèrpret de Sandra) dona de vegades una impressió estàtica, però és el que em permetrà de treure profit de la seva cara, de la seva pell, dels seus ulls, de la seva mirada, del seu somriure. Millor, el personatge havia estat escrit sobre ella, i no només pel que la seva aparent simplicitat amaga d'enigmàtic, però també per a l'adherència somàtica de la seva figura (el cap en particular) que, des de les dones etrusques, ha arribat fins a nosaltres.[7] | » |
Premis i nominacions
- Premis
- 1965: Lleó d'Or a la Mostra de Venècia
Referències
- ↑ esadir.cat. . esadir.cat.
- ↑ «Vaghe stelle dell'Orsa...». The New York Times.
- ↑ Sipario, juny de 1965
- ↑ Sipario , octubre de 1965
- ↑ citat per Anna Bosi a Speciale sabato, 1981
- ↑ Vaghe stelle dell'Orsa di Luchino Visconti, Pietro Bianchi éd., Bologna, 1965, p. 31-34
- ↑ citat per Laurence Schifano, Visconti, une vie exposée, Éditions Gallimard
Enllaços externs
- Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia
- Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre
- Pel·lícules d'Itàlia del 1965
- Pel·lícules del 1965 doblades al català
- Pel·lícules dirigides per Luchino Visconti
- Pel·lícules guanyadores del Lleó d'Or
- Pel·lícules en italià
- Pel·lícules en francès
- Pel·lícules en anglès
- Pel·lícules ambientades a Itàlia