Vés al contingut

Sandra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula de pel·lículaSandra
Vaghe stelle dell'Orsa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Direcci�Luchino Visconti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Producci�Franco Cristaldi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de producci�Mario Garbuglia Modifica el valor a Wikidata
Gui�Suso Cecchi D'Amico, Enrico Medioli i Luchino Visconti Modifica el valor a Wikidata
M�sicaC�sar Franck Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArmando Nannuzzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMario Serandrei Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pa�s d'origenIt�lia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitali� Modifica el valor a Wikidata
Versi� en catal�S� S�
RodatgeGinebra Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripci�
G�neredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaincest Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narraci�Toscana Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lle� d'Or (1965) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0059856 The Movie Database: 92432 Filmaffinity: 158875 Allocine: 1794 Rottentomatoes: m/vaghe_stelle_dellorsa Allmovie: v108817 TCM: 89011 Modifica els identificadors a Wikidata

Sandra (t�tol original en itali�: Vaghe stelle dell'Orsa) �s una pel�l�cula italiana dirigida per Luchino Visconti, estrenada el 1965. Ha estat doblada al catal�.[1]

Argument

Despr�s d'anys d'abs�ncia, Sandra (Claudia Cardinale) torna a Volterra, la seva ciutat natal, per assistir a una cerim�nia de donaci� del jard� familiar a la municipalitat en mem�ria del seu pare. �s acompanyada pel seu marit Andrew, bojament enamorat d'ella i desitj�s de con�ixer el lloc on la seva esposa va passar la seva joventut.

En aquesta immensa casa, Sandra �s enva�da pels records del passat. Troba el seu germ� Gianni (Jean Sorel), jove escriptor amb el qual mant� una relaci� ambigua i que escriu una novel�la autobiogr�fica Vaghe stelle dell'Orsa (�P�l�lides estrelles de la Gran Ossa�), t�tol del comen�ament del poema El Ricordanze del recull Canti de Giacomo Leopardi. Torna a veure igualment la seva mare, pianista, que t� greus trastorns psiqui�trics.

Andrew descobreix a poc a poc que la fam�lia �s turmentada per la mort del pare, brillant intel�lectual jueu deportat pels nazis i mort a Auschwitz. Sandra i Andrew atribueixen la responsabilitat d'aquesta mort a una den�ncia de la seva mare i del seu amant, convertida despr�s en el seu segon marit. Sacsejat per aquest descobriment, Andrew organitza una reuni� familiar per tal d'aclarir la situaci�. En el moment d'aquest �pat, els dubtes que mantenia quant a la relaci� incestuosa de Sandra amb Gianni semblen confirmats. Despr�s de barallar-se amb Gianni, marxa de casa i se'n va als Estats Units. Gianni amena�a Sandra de su�cidar-se si el deixa. Entre el seu germ� i el seu esp�s, Sandra escull el seu esp�s i decideix tornar amb Andrew despr�s de la cerim�nia. Boig de dolor, Gianni crema la seva novel�la i se su�cida.[2]

Repartiment

Comentari

Aquesta pel�l�cula no �s la m�s coneguda de les pel�l�cules de Visconti. Es tracta tanmateix d'una pel�l�cula d'una sensibilitat destacable i admirablement interpretada. A trav�s dels personatges de Sandra i de Gianni, es veu apar�ixer una transposici� moderna de les figures de Electra i d'Orestes. Com Electra, Sandra �s odiada per la seva mare perqu� �no fa res, no diu res per� �s all�. Com Orestes, Gianni torna per venjar la mem�ria del seu pare per� tamb� per trobar la seva germana. El mite d'Edip �s igualment molt present, ja que no se sap molt b� si �s la fascinaci� que tenia Sandra per al seu pare la que l'empeny cap al seu germ� o si �s al contrari la seva relaci� incestuosa amb el seu germ� la que li imprimeix la seva fascinaci� pel seu pare. Aquest acostament amb figures de la mitologia grega �s accentuat per l'aparen�a f�sica de Sandra, el pentinat i la cara de la qual evoquen l'estatu�ria grega.

Vaghe Stelle dell'Orsa �s tamb� una pel�l�cula sobre el temps i sobre la mem�ria. El temps ha quedat quallat a la gran casa de Volterra. Es podria creure que res no ha canviat des de la sortida de Sandra i Gianni, i es veu que el temps ja no pot passar des del record traumatitzant i no resolut de la mort del pare. El mateix Gianni no aconsegueix viure fora del passat, i la seva mort tr�gica acaba paralitzant el seu dest� en una eternitat present. Sandra, al contrari, aconsegueix extreure's d'aquest passat turmentat i escollir el futur, decidint unir-se amb Andrew.

Luchino Visconti: a prop�sit de Sandra

El que m'ha interessat sempre, s�n les situacions extremes, els moments en qu� una tensi� anormal revela la veritat dels �ssers humans.[3]
He escollit el tema de l'incest, perqu� l'incest �s l'�ltim tab� de la societat contempor�nia.[4]
A la fam�lia romanen sens dubte els �nics tab�s que ens queden, les �ltimes prohibicions socials i morals, els �ltims amors impossibles. La fam�lia representa una esp�cie de fat, un dest� que �s impossible eludir.[5]
(...) Aix�, hi ha a la meva pel�l�cula morts i dels presumptes culpables, sin� que s�n els verdaders culpables i les verdaderes v�ctimes, que no es diu. (...) L'ambig�itat �s el verdader aspecte de tots els personatges de la pel�l�cula excepte un, el d'Andrew, el marit de Sandra. (...) Finalment, aquesta pel�l�cula �s policiaca, en suma, on tot �s clar al comen�ament i fosc finalment, com a cada vegada que cadascun comen�a la dif�cil empresa de llegir en ell mateix amb la seguretat fanfarrona de no tenir res a aprendre, i que es troba llavors amb l'angoixosa problem�tica del no-ser.[6]
Claudia Cardinale, intèrpret de Sandra) dona de vegades una impressió estàtica, però és el que em permetrà de treure profit de la seva cara, de la seva pell, dels seus ulls, de la seva mirada, del seu somriure. Millor, el personatge havia estat escrit sobre ella, i no només pel que la seva aparent simplicitat amaga d'enigmàtic, però també per a l'adherència somàtica de la seva figura (el cap en particular) que, des de les dones etrusques, ha arribat fins a nosaltres.[7] »

Premis i nominacions

Premis

Referències

  1. esadir.cat. . esadir.cat. 
  2. «Vaghe stelle dell'Orsa...». The New York Times.
  3. Sipario, juny de 1965
  4. Sipario , octubre de 1965
  5. citat per Anna Bosi a Speciale sabato, 1981
  6. Vaghe stelle dell'Orsa di Luchino Visconti, Pietro Bianchi éd., Bologna, 1965, p. 31-34
  7. citat per Laurence Schifano, Visconti, une vie exposée, Éditions Gallimard

Enllaços externs