Basc

Basc

Euskara i euskara
Altres noms	�uscar, Eusquera
Tipus	llengua viva i llengua natural
�s
Parlants nadius	750.000  (2016 )
Oficial a	Comunitat Aut�noma del Pa�s Basc i Navarra
Aut�cton de	Biscaia, Navarra, Guip�scoa, �laba i Pa�s Basc
Estat	Espanya i Fran�a
Classificaci� ling��stica
llengua humana lleng�es basc�niques Basque languages (en)
Caracter�stiques
Sistema d'escriptura	alfabet basc i alfabet llat�
Instituci� de normalitzaci�	Euskaltzaindia
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Hist�ria	Hist�ria de l'�uscar
Codis
ISO 639-1	eu
ISO 639-2	eus
ISO 639-3	eus
Glottolog	basq1248
Linguasphere	40-AAA-a
Ethnologue	eus
ASCL	2901
UNESCO	415
IETF	eu

El basc, tamb� anomenat �uscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o �skara), �s una llengua a�llada (sense relaci� amb cap fam�lia ling��stica coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Aut�noma del Pa�s Basc i part de Navarra, a Espanya, i al Pa�s Basc del Nord (departament de Pirineus Atl�ntics, Aquit�nia, a Fran�a). En l'actualitat la llengua basca es considera l'�nica llengua preindoeuropea supervivent a Europa. Antigament el seu �mbit ling��stic abast� tota Aquit�nia, La Rioja, zones de les actuals Cant�bria i prov�ncies de Santander i S�ria, els Pirineus aragonesos i part dels catalans i Andorra.

Avui en dia, el basc est� present en noms d'empreses, institucions, agents pol�tics i socials, aix� com en r�tols i senyalitzacions, a la zona compresa per la Comunitat Aut�noma Basca, Navarra i Iparralde. Encara que fins no fa molt es trobava en una situaci� cr�tica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura franquista) ha iniciat una lenta millora. No obstant aix�, a la part nord dels Pirineus hi ha zones en les quals est� en regressi�.

Origen i hist�ria de la llengua

Vegeu tamb�: Hist�ria del Pa�s Basc

Evoluci� territorial de les lleng�es del sud-oest d'Europa des del segle xi

Desenvolupament del basc a la pen�nsula Ib�rica

El basc �s una llengua de tipologia aglutinant i gen�ticament a�llada, �s a dir, no mostra un origen com� clar amb altres lleng�es, la qual cosa ha portat a diverses hip�tesis, algunes cient�fiques i d'altres m�s aviat fant�stiques. Es tracta de l'�nica llengua pre-rom�nica de la pen�nsula Ib�rica i de l'�nica llengua preindoeuropea d'Europa, i per tant la m�s antiga o una de les m�s antigues del continent. Recentment, alguns ling�istes com Merritt Ruhlen i John Bengtson han proposat una superfam�lia anomenada lleng�es den�-cauc�siques que inclouria, entre d'altres, les lleng�es cauc�siques i el basc. Ja Juli C�sar coneixia la seva exist�ncia en la seva conquesta de les G�l�lies, quan en la seva obra va dir que l'aquit� (el basc antic) no era una llengua celta.

Estesa inicialment molt m�s enll� dels territoris que ocupa avui (Aquit�nia i tot el Pirineu fins a la zona de l'Ebre) ha anat retrocedint per la pressi� inicial del llat� a l'�poca romana, que va suposar una primera minva del solar del basc, que no aconseguiria remuntar contra els seus successors, el gasc� i el navarro-aragon�s, i probablement tamb� del catal�, ja que segons el fil�leg Joan Coromines i Vigneaux al voltant de l'any 1000 encara es parlava un dialecte basc al Pallars, i �s molt nombrosa la topon�mia basca a Catalunya (com Esterri, Gerri, �ger, Andorra, Ur, Urgell, Aran). I posteriorment per l'empenta del castell� i del franc�s.

La unificaci� del basc

Article principal: Euskera batua

Els diferents dialectes del basc

L'euskara batua (en catal� "basc unificat") va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre culte, atesa la inviabilitat de publicar en cada un dels dialectes. �s una barreja de tots els dialectes, especialment el de Guip�scoa, el m�s central.

Tot i que s'havia estat discutint sobre la normalitzaci� gaireb� des dels inicis de la literatura basca, va ser en la d�cada del 1950 quan hom va voler abordar la q�esti� definitivament, en considerar aix� necessari si es volia garantir la superviv�ncia de l'idioma.

Al Congr�s d'Arantzazu, celebrat el 1968 i convocat per l'Euskaltzaindia (Reial Acad�mia de la Llengua Basca), es van establir les l�nies mestres d'all� que despr�s seria l'euskara batua, que actualment �s la versi� normalitzada de l'idioma, la m�s usada en l'ensenyament, l'administraci� p�blica, els mitjans de comunicaci� i en la major part de la producci� escrita en aquesta llengua.

Primers escrits

El text m�s antic d'aquesta llengua trobat fins ara seria la m� d'Irulegi: una inscripci� del segle i aC trobada a finals del 2022 a Navarra. La llengua ha estat identificada com a protobasc escrita amb un alfabet semblant a l'iber nord-oriental. Al text s'hi reconeix l'expressi� �Sorioneku� (basc modern: Zorioneko) que significa �de bona fortuna�.

Del segle ii s�n diverses paraules aparegudes en epitafis a Aquit�nia, investigades per primera vegada per Achille Luchaire, despr�s per Julio Caro Baroja i Koldo Mitxelena, i en �poques m�s recents per Joaqu�n Gorrochategui. Al municipi navarr�s de Lerga (Estela de Lerga) es va trobar una estela funer�ria hispano-romana amb antrop�nims ind�genes, datada en el segle i. Mitxelena troba coincid�ncies entre la inscripci� de Lerga i alguns noms trobats a Aquit�nia.

Literatura cl�ssica

Deixant de banda aquests antecedents, juntament amb altres manuscrits trobats al segle xx, el que hom podria considerar el primer cl�ssic de la literatura en basc va ser l'obra asc�tica Gero (Despr�s) del tamb� sacerdot Pedro de Agerre Azpilikueta, impresa per primera vegada l'any 1643 a Pau. La seua prosa es va prendre com a exemple del bon escriure entre els escriptors tant al nord com al sud del Pirineu. Manuel de Larramendi es refereix a Axular com a mestre i en el segle xx es va proposar el dialecte en qu� es va escriure (labort� cl�ssic) com a model per a l'euskara batua o basc unificat, per la qual cosa el labort� compliria la mateixa funci� que el tosc� en la unificaci� de la llengua italiana. A les d�cades de 1950 i 1960, Federico Krutwig va ser el principal defensor d'aquest model i va ser seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Per b� que en els inicis va guanyar suports, finalment la proposta va acabar sent rebutjada per la majoria dels escriptors i estudiosos perqu� es trobava massa allunyada de la base sociol�gica de la llengua.

Fins molt tard els escriptors laics van ser una excepci� i la majoria de les obres publicades van ser de tem�tica religiosa, limitant-se principalment a traduccions de doctrines i catecismes, biografies de sants i alguns tractats teologicofilos�fics. Entre les obres que tracten temes profans trobem gram�tiques, apologies (que pretenien demostrar la puresa i perfecci� de la llengua dels bascos, per b� que quasi totes les obres d'aquest tipus van ser escrites en castell�), antologies de refranys i poemes, a m�s d'obres del teatre tradicional basc o pastorals.

En el segle xviii, un dels grans dinamitzadors culturals i pol�tics de Basc�nia va ser el pare jesu�ta Manuel Larramendi (1690-1766), qui va ser l'autor d'una gram�tica i d'un diccionari bascongat. La seua influ�ncia va marcar un abans i un despr�s en la literatura basca. S'ocupava de corregir els manuscrits de molts escriptors de la seua �poca abans d'imprimir-los, i hom el pot considerar un dels l�ders o referents del seu temps.

El Basc a la costa atl�ntica

Articles principals: pidgin basc-island�s i pidgin basc-algonqu�

Al segle xvii existiren el pidgin basc-island�s que fou un pidgin parlat a Isl�ndia amb paraules d'origen basc, germ�nic, i de lleng�es rom�niques, i el pidgin basc-algonqu� usat per les tribus micmac, montagnais i possiblement alguna altra tribu i pels mariners bascos de la ca�a de balenes a les costes de Terranova i Labrador.

�poca moderna

En la segona meitat del segle xix, la derrota en les Guerres Carlistes i els canvis que s'estaven donant en la societat van originar una certa preocupaci� sobre el futur de la llengua, la qual cosa va motivar la fundaci� d'associacions com la Sociedad Euskara de Navarra, la celebraci� de cert�mens literaris i jocs florals i l'aparici� de les primeres publicacions en basc. La ling��stica europea va comen�ar a interessar-se per ella i es va comen�ar a estudiar la llengua de manera cient�fica. Van florir la literatura i els folkloristes i music�legs es van interessar per recuperar la tradici� oral. El 1918 es va fundar l'Eusko Ikaskuntza (Societat d'Estudis Bascos) amb el patrocini de les quatre diputacions basconavarres i un any despr�s l'Euskaltzaindia (Acad�mia de la Llengua Basca).

Per contra, alguns intel�lectuals bascos de l'�poca com Miguel de Unamuno cridaven a acceptar amb dolor i resignaci� la mort del basc, llengua amb la qual -segons ell- no podien transmetre's idees abstractes. El fil�sof arribava a afirmar en moments de pessimisme depressiu �ntim que els bascos havien d'abandonar la seua llengua i tradicions per tal de poder entrar, aix�, en la modernitat espanyola. Essent aquesta postura, amb algunes excepcions, la majorit�ria entre l'esquerra i el liberalisme bascos d'aquell moment, tant a Espanya com a Fran�a, els majors defensors de la llengua van ser els sectors foralistes, tradicionalistes i nacionalistes.

Entre el 1848 i el 1936 es va produir l'anomenat euskal pizkundea o renaixement basc, quan hom troba la poesia cultista d'autors com Nicol�s Ormaetxea Orixe, Xabier Lizardi o Esteban Urkiaga Lauaxeta, impregnada de l'estil dels poetes simbolistes. Tanmateix, la Guerra d'Espanya i el seu desenlla� van posposar aquella etapa de maduraci� liter�ria i social.

La identificaci� del basc amb la vida rural i per tant amb una idealitzada Arc�dia basca, tan atractiva per a molts bascos, va haver de durar fins al relleu generacional dels anys cinquanta i seixanta. �s llavors quan, en un ambient d'efervesc�ncia cultural i pol�tica, el basc es va comen�ar a escoltar a la boca dels joves universitaris i ambients urbans.

Hist�ria interna

S'ent�n per hist�ria interna d'una llengua a l'an�lisi tant diacr�nica com sincr�nica dels documents d'una llengua. En el cas del basc aquests documents serien les inscripcions d'Aquit�nia, la literatura oral i tradicional medieval en basc, els versos de Bernard Etxepare, la B�blia protestant de Joannes Leizarraga, etc.

La hist�ria interna del basc se sol classificar en els seg�ents per�odes:

• Pre-protobasc: reconstrucci� deductiva realitzada entre altres Joseba Lakarra, Joaqu�n Gorrochategui i Iv�n Igartua del basc parlat en temps anteriors l'arribada dels celtes.
• Protobasc: reconstrucci� realitzada per Koldo Mitxelena (i en menor mesura de Larry Trask) del basc parlat d'en�� el segle v aC fins a l'any zero aproximadament.
• Basc arcaic (tamb� anomenat hist�ric o aquit�): atestat entre els segles I i III dC en inscripcions llatines o monedes en tots dos costats dels Pirineus.
• Per�ode fosc (i el basc com�): d'en�� el segle iv fins al segle x, amb la consolidaci� del Regne de Navarra. Entre els segles V-VI es trobaria l'anomenat basc com�, del que haurien nascut els dialectes del basc en �poques posteriors.
• Basc medieval: desenvolupat entre els segles XI-XV, se centra principalment en fonts documentals mon�stiques.
• Basc cl�ssic: entre els segles XVI-XVIII es desenvolupa la literatura basca principalment i es tenen els primers testimoniatges dels dialectes literaris i parlats com a tal.
• Basc modern: encara que la literatura en el Pa�s Basc del Nord no perd la seva import�ncia, aquesta es trasllada a la Basc�nia continental entre els segles xviii-XX.
• Basc batua: a partir del 1968, la Reial Acad�mia de la Llengua Basca, prenent com a base les directrius de Koldo Mitxelena, Txillardegi i Luis Villasante (entre altres), comen�a a adoptar una s�rie de normes a la recerca d'un basc literari unificat, tamb� anomenat euskara batua.

Retroc�s del basc

Possible evoluci� territorial del domini ling��stic del basc en els �ltims 2.000 anys.

Des dels �ltims 3.000 anys (almenys) es creu que el basc ha anat retrocedint malgrat haver tingut en �poques medievals moments d'expansi� tamb�. Entre els molts factors a tenir en compte el desprestigi que ha sofert �s un dels m�s importants, car ha sortit perdent enfront de les lleng�es rom�niques hereves de la tradici� llatina en la majoria dels casos.

Altres factors:

• La literatura ha estat escassa i poc coneguda, puix en la majoria dels casos s'utilitzaven les lleng�es considerades cultes: llat�, castell�, franc�s, etc.
• Fins al Concili Vatic� II la lit�rgia es realitzava exclusivament en llat� al Pa�s Basc, exceptuant el brot ef�mer de protestantisme del segle xvi en la Basc�nia del Nord que va donar com a fruit la B�blia calvinista de Leizarraga.
• El basc no ha estat llengua oficial de cap divisi� administrativa o pol�tica.
• No ha estat utilitzada en el sistema escolar fins al segle xix.

Els l�mits del basc en temps antics es corresponien amb els seg�ents:

• A l'est, al territori que actualment �s Catalunya hi ha pres�ncia de top�nims bascos com la Vall d'Aran (Aran, vall en basc), la qual cosa ha portat a pensar a alguns que el basc va poder estendre's fins a la costa catalana. Del que no hi ha dubte �s que els top�nims de la prov�ncia d'Osca no s�n casuals: Garin, Jabierre, Bellara, Esterri, Ayerbe, Alastuey... A m�s existeixen documents del segle xiv que ens diuen que al mercat de la ciutat d'Osca la gent dels voltants parlava la llengua basca. No obstant aix�, Manuel Benito Moliner, de l'Institut d'Estudis Altaragonesos, indica que en el cas del top�nim Alastuey el seu origen no est� en la llengua basca, sin� en les lleng�es c�ltiques.

Raons de la superviv�ncia del basc

Malgrat la reculada soferta durant els dos �ltims segles, el basc �s una de les poques lleng�es preindoeuropees que ha sobreviscut. Cinc s�n les raons que se subratllen a l'hora d'explicar aquest fenomen:

• La desaparici� de l'Imperi Rom�. Si aix� no hagu�s ocorregut el llat� imperial hauria desgastat en uns segles la lingua navarrarorum, igual que va fer amb la resta de lleng�es ib�riques prerom�niques, puix tal era la for�a del llat� que el gal�l�s i el basc s�n les �niques lleng�es d'Europa occidental que han sobreviscut estant sota domini rom�.
• Esc�s radi d'influ�ncia de les ciutats (Pamplona, Iru�a-Veleia i Baiona) per no dir que gaireb� inexistent en el cas de la costa i zones muntanyenques. A banda i banda dels Pirineus la influ�ncia occidental que arribava de l'est va ser gaireb� inapreciable.
• Rebuig dels reis visigots. Als segles posteriors a la caiguda de l'Imperi Rom�, els bascons no van acceptar de bona gana que les invasions visig�tiques i franques intentessin prendre el control dels seus territoris, enfrontant-se a ells probablement no nom�s en termes militars.
• Cristianitzaci� tardana. Koldo Mitxelena ens diu el seg�ent: "Tenint en compte la ru�na que va suposar l'expansi� del cristianisme en les lleng�es de cada territori, que el basc hagi sobreviscut �s una prova m�s que les creences cristianes es van estendre tard en aquestes terres" Pel que sembla a les terres de l'anomenat Saltus Vasconum el cristianisme no hauria arribat fins al segle x.
• Estructura idiom�tica totalment diferent a les lleng�es confrontants. Potser actualment aix� pugui considerar-se un problema i una basa que juga en contra de la seva superviv�ncia, per� en aquella �poca probablement va impedir que el basc fos absorbit per les lleng�es rom�niques o celtiberes en els seus diferents moments d'expansi�.

El substrat basc a Catalunya

Articles principals: Top�nims d'origen basc a Catalunya i Substrat basc en les lleng�es rom�niques

Extensi� possible del protobasc a l'any 1 d.C.

Segons el fil�leg Coromines la llengua basca, o una llengua d'un grup ling��stic bascoide, es conserv� parlada a l'Alt Pallars i l'Alta Ribagor�a fins als volts de l'any 1000. S'han conservat els noms bascos dels pobles de la Vall de Card�s, un dels �ltims reductes medievals del basc a Catalunya.

La topon�mia del Pirineu catal� s'explica f�cilment acudint a unes arrels basques: Esterri i Gerri probablement deriven d'herri que vol dir 'poble'. Besiberri podria venir de les paraules bizi berri amb el significat de vida nova. Benavarri de la Franja de Ponent tamb� t� origen basc, com �ger de la comarca de la Noguera, que voldria dir lloc o tur� fortificat.

Urgell �s possiblement derivat d'ur (aigua), com el municipi d'Ur.

Andorra tamb� t� origen basc, ja que en llengua basca antiga vol dir "riu de pedres". A la prov�ncia de Terol tamb� trobem un poble que es diu Andorra i que podria tenir el mateix origen.

El Pont de Suert vol dir "el pont del poble del pont", del basc "zubi" (pont) i "iri" (poble), que formen Suert, m�s el mot catal� "pont".

Un cas molt clar �s el de la Vall d'Aran (haran en el basc actual vol dir 'vall').

En l'aran�s trobem molta influ�ncia basca com en tots els subdialectes del gasc�, dialecte de la llengua occitana parlat a la zona de substrat basc (Aquit�nia, Pirineus centrals i occidentals), el qual, (com el castell�) per haver-se originat en contacte amb el basc, t� algunes caracter�stiques on ha influ�t un substrat basc. Aquest �s el cas de la fon�tica, en especial el vocalisme, en les cinc vocals b�siques i l'emmudiment de la "f". Aix�, en aran�s, "festa" es diu h�sta i "farina" haria. El basc, en no tenir el fonema "f", o l'emmudia o el convertia en un altre so; aix� la "figa", en llat� cl�ssic ficus, passa a figo en llat� vulgar i en basc a piku.

En el catal� nord-occidental, sobretot en el pallar�s i el ribagor�� i en el del Pirineu de substrat basc, tamb� �s notable la influ�ncia basca en la fon�tica, com en el vocalisme, la p�rdua del so neutre, o la pronunciaci� dels sons muts.

La paraula catalana esquerra, castellana izquierda i galaicoportuguesa esquerda, provenen de la basca ezkerra.

Tamb� la samarra o samarreta �s una paraula d'origen basc.

Literatura basca

Article principal: Literatura basca

Literatura basca �s la literatura feta en basc al territori de les set prov�ncies del Pa�s Basc: Biscaia, Guip�scoa, �laba, Navarra, i les tres d'Iparralde.

La literatura popular oral �s molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparici� tardana, escassa i sense cap influ�ncia m�s enll� del mar geogr�fic de Basc�nia. A m�s ha estat gravada per la fragmentaci� en diversos dialectes, entre els quals els de major tradici� liter�ria s�n el labort�, el guipusco�, el bisca� i el sulet�.

Els texts literaris m�s antics s�n fragments de cants relatius a les lluites dels ss XIV i XV, aix� com el vocabulari de Picaud del segle xii, per� a les Glosas Emilianenses (s. X) apareixen els primers texts en euskera. Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avenda�o, cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondrag�n). Pel cant de Basajaun Bereterretxe'tar, que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gr�cies a Esteban Garibai (1533-1599), alcalde d'Arrasate i cronista reial, dins el compendi Compendio de historia de las cr�nicas y universal historia de todos los reynos de Espa�a (1571). Per altra banda, l'humanista franc�s Fran�ois Rabelais public� al seu Gargantua (1534) discursos en euskera.

El primer llibre publicat en basc va ser Lingua Vasconum Primitiae de Bernard Etxepare el 1545. Es t� coneixement d'aquesta obra per l'�nic exemplar conservat a la Biblioteca nacional de Par�s. Segons es pot inferir de les opinions dels seus contemporanis, no va ser apreciat per les seves metres populars propis del bertsolarisme. Els seus versos van ser musicats a la fi del segle xx per Benito Lertxundi, Xabier Lete i el grup Oskorri, entre d'altres, convertint-los en can�ons populars. Actualment els seus poemes han adquirit el car�cter gaireb� d'himne entre els sectors de la cultura euskaldun i en defensa de l'euskera, sent recitats en tot tipus d'actes culturals i populars.

Les caracter�stiques principals de la literatura basca s�n les seg�ents:

• �s fruit d'una llengua sense oficialitat ni unitat: Haver nascut en una comunitat de parlants tan redu�da ha tingut un important impacte en la literatura escrita, sobretot a mesura que avan�a la hist�ria i els l�mits de les lleng�es i pobles s'afebleixen i difuminen. La hist�ria de la llengua basca es diu que �s la hist�ria de la seva superviv�ncia i la d'un poble cosa que marcar� a tots els autors, convertint juntament amb la tem�tica religiosa el comprom�s (els primers passos serien l'apologisme de Larramendi) cap al basc un dels pilars al voltant dels quals giraran diferents moviments.
• Ha nascut entre estats les lleng�es dels quals s�n rom�niques: El Pa�s Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i pol�tics d'occident, sent aquests estats competidors entre si dipositaris de la tradici� llatina. �s per aix� que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influ�ncia llatina, que es veu reflectida sobretot en l'Escola de Sara i altres autors religiosos de l'�poca a causa de l'�s abundant de cites a autors cl�ssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
• Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religi�s: El pare Barandiar�n (tal com recull Mart�n Ugalde en la seva S�ntesi de la hist�ria del Pa�s Basc o el mateix religi�s en el seu Home Primitiu al Pa�s Basc) va defensar en vida la cristianitzaci� tardana del poble basc, al�legant que en la mateixa Navarra fins al segle xx s'havien conservat creences paganes en idiosincr�sia amb les cristianes. �s aquesta la ra� que es veu darrere de la insist�ncia de l'esgl�sia cat�lica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (despr�s de la Contrareforma). Aquesta religi� �s de vegades imposada per la pol�tica del moment, per� en altres ocasions l'Esgl�sia Cat�lica mateixa va utilitzar el propi idioma (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del protestantisme o dels enfrontaments period�stics de Jean Hiriart-Urruti i els republicanistes francesos.
• La poesia sempre ha tingut m�s pes que la prosa: Aix� ha estat el comen�ament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, �s a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, eresiak i cants, nom�s necessiten ser recitats. �s per aix�, que com en altres literatures, s�n abundants les cobles i cants de melodies que eren i s�n conegudes pel poble. Fruit tamb� d'aix� seria l'abund�ncia de composicions l�riques de car�cter popular, enfront de la poesia culta, que gaireb� fins a finals del segle xix no aconseguiria desenganxar-se de la influ�ncia del bertsolarisme en l'�s de metres sobretot.
• Escassa implantaci� de la impremta o la "problem�tica de la impremta": A difer�ncia a de les lleng�es rom�niques pel que sembla la impremta va tenir escassa implantaci� de manera que obres no religioses com Peru Abarca van haver de ser transmeses mitjan�ant manuscrits fins i tot a finals del segle xviii. S'ha debatut molt i tret poc en clar, s'al�lega d'una banda l'exist�ncia d'una censura tant a Fran�a com a Espanya durant els segles posteriors al cisma d'occident, d'altra banda que no existia suficient producci� per a la implantaci� d'aquestes o la no necessitat d'aquestes per les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reals i semblants. Tal com demostra la publicaci� d'edictes reials en basc durant el Regne de Navarra, la impremta havia estat implantada a Basc�nia per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i l'exist�ncia d'un edicte de 1766 del Comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)), per� el de la censura cobraria for�a a la llum dels llargs per�odes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la inquisici� i finalment publicades. Aquest va ser el cas de Juan de Tartas, les obres del qual tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a m�s (com en el cas d'altres autors de l'�poca) van patir l'anomenat "mal de la impremta". �s a dir, l'alteraci� de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressi� de la majoria dels signes de puntuaci�, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensi�.
• El seu estudi �s relativament recent: Exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor que, fins ben entrat el segle xix, s'hagi interessat per la hist�ria de la literatura en basc, la qual cosa afegit a la problem�tica de la impremta ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin o Lazarrraga (2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.

�s i distribuci�

Distribuci� geogr�fica

Dins l'estat espanyol es parla a les tres prov�ncies del Pa�s Basc (�laba, Biscaia i Guip�scoa) i a la Comunitat Foral de Navarra. Dins l'estat franc�s es parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atl�ntics, als territoris de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa; aquests tres �ltims habitualment hom els denomina Pa�s Basc Nord (Iparralde en basc, "El Nord" o Ipar Euskal Herria, "Pa�s Basc Nord").

El basc era parlat per la majoria dels habitants de les zones bascoparlants hist�riques abans de la industrialitzaci�. Segons les dades del 1867 estudiades per Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guip�scoa, 149.000 dels 183.000 bisca�ns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien al districte de Balmaseda-Encartaciones, on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alabesos, 60.000 dels 300.000 habitants de Navarra i 80.000 dels 124.000 habitants del Pa�s Basc Nord.

Segons un estudi fet el 2006 per l'Eustat a la Comunitat Aut�noma del Pa�s Basc, el 60% dels habitants entenia i parlava basc b� o amb alguna dificultat. 775.000 persones parlaven i entenien b� la llengua mentre que 459.000 ho feien amb dificultat. Els bascoparlants han augmentat en 118.000 en el per�ode de 2001 a 2006. Per prov�ncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels bisca�ns i el 25% dels alabesos s�n bascoparlants. A Navarra nom�s el 18% de la poblaci� parla basc, i un percentatge semblant al Pa�s Basc Nord.

Situaci� socioling��stica de la llengua basca

Distribuci� dels parlants de basc al Pa�s Basc

Percentatge d'alumnat matriculat en basc (2000-2005).

El poble basc t� el seu propi idioma, el basc, a part de l'espanyol i el franc�s. Tamb� trobem de manera molt m�s minorit�ria el gasc� i el roman� que han conservat alguns dels gitanos aut�ctons.

Avui dia, pr�cticament tots els bascos parlen les respectives lleng�es estatals (espanyol i franc�s). A tot el Pa�s Basc aproximadament un ter� dels bascos parlen basc, una llengua no indoeuropea. Aquesta llengua �nica i a�llada ha cridat l'atenci� de molts ling�istes, que han tractat de descobrir la seva hist�ria i el seu origen.

A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacions labortanes de Baiona o Anglet el gasc� (dialecte de l'occit�) �s la llengua tradicional (el basc parlat actualment es va introduir a partir del segle xix a causa de la migraci� de la poblaci� bascoparlant de l'interior). A causa d'aix�, aquesta zona �s considerada pels occitanistes com a part de Gascunya i actualment �s una zona triling�e.

La poblaci� bascoparlant est� en ascens, fonamentalment a causa de la cooficialitzaci� del basc en els tres territoris de la Comunitat Aut�noma del Pa�s Basc, el seu suport i foment per les institucions i la seva implantaci� en el sistema educatiu. A Navarra el basc t� la consideraci� de llengua pr�pia juntament amb el castell� encara que no �s cooficial a tot el territori, mentre que al Pa�s Basc Nord ni tan sols �s oficial, encara que es permet el seu ensenyament.

El 2003 el Departament de Cultura del Govern Basc destacava que mentre que al Pa�s Basc el percentatge de poblaci� bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al Pa�s Basc Nord descendia en 9 punts. Aix� va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.

La VI Enquesta Socioling��stica mostra una tend�ncia continuada de l'augment de bascoparlant al territori basc. Entre 1991 i 2016, la poblaci� bascoparlant ha passat d'un 22,3% a un 28,4%, especialment entre la poblaci� m�s jove. Encara que de forma desigual, la millora s'observa en totes les regions.

A Euskadi, un ter� dels habitants s�n bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la poblaci� m�s jove, que arriba fins al 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalitzaci� del basc avan�a a la tot el territori, especialment a �laba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guip�scoa �s la prov�ncia amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.

A Navarra, l'any 2018 un 22,1% dels navarresos tenien coneixements de basc; a la zona basc�fona representaven el 71,5%, a la zona mitxa, el 21,8%, i a la zona no basc�fona, el 6,4%. El curs 2018-2019 la distribuci� de l'alumnat per model ling��stic era la seg�ent: 61,25% al model G (nom�s castell�), 24,64% al model D (basc amb l'assignatura de castell�), 13,95% al model A (castell� amb l'assignatura de basc) i 0,16% al B (igual proporci� de basc i castell�). El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat P�blica de Navarra) des de batxillerat saben basc.

Tamb� al Pa�s Basc del Nord s'hi comen�a a observar una certa millora, tot i que la llengua va continuar el seu retroc�s relatiu passant del 21,4% al 20,5% entre 2011 i 2016, la regressi� minora el seu ritme pel lleuger augment del coneixement entre la poblaci� jove. De fet, en un estudi del soci�leg Eguzki Urteaga (2019), el basc est� comen�ant a mostrar signes de clar dinamisme entre el jovent, en un context o tota la resta de lleng�es minoritzades a Fran�a decauen r�pidament a causa de qu� les darreres generacions de 1920 i 1930 que les parlaven de forma majorit�ria han anat morint, per� en canvi el basc hauria passat en cinc anys de 73.000 a 74.000 parlants, essent l'�nica llengua que no nom�s no decreix sin� que augmenta el nombre de parlants (en aquest cas en termes absoluts, encara que no relatius): un 20,5% dels habitants parlen basc i un 9,3% es defineixen com a parlants passius (l'entenen, per� parlen franc�s). A la comunitat aut�noma basca el nombre de parlants �s el 33,9% i el de parlants passius el 19,1%, i les dist�ncies es van reduint com m�s va m�s. La progressi� �s d'un 4,7% anual, at�s que l'estudi nom�s contempla majors de 16 anys, i de mica en mica el nou alumnat de les ikastoles va arribant a aquesta edat. L'augment d'alumnat, que fa cr�ixer les persones que s'incorporen a l'enquesta, i la voluntat de parlar la llengua i el sentiment de pertinen�a s'apunten com a principals factors del creixement.

Euskaltzaindia (Reial Acad�mia de la Llengua Basca)

Article principal: Euskaltzaindia

Creada el 1919. Des de la d�cada del 1960 coordina un esfor� de normalitzaci� basant-se en la tradici� escrita d'aquest idioma i en els elements comuns als diversos dialectes, donant com a resultat l'euskara batua (basc unificat). El seu lema �s Ekin eta jarrai ("Comen�ar i continuar").

Llengua cooficial des del 1982 al Pa�s Basc. A Navarra, la seva situaci� est� regulada per la Llei del Basc, que divideix la Comunitat Foral en tres regions (basc�fona, on �s oficial, no basc�fona i mixta). A Fran�a, el basc, com altres lleng�es minorit�ries, no ha estat mai reconegut de manera oficial.

Nom de la llengua

La forma euskera (dels dialectes guipusco�, bisca� i alt-navarr�s) �s m�s usada que el terme basc entre els castellanoparlants bascos i �s l'adoptada en el Diccionari de la Reial Acad�mia de la Llengua Espanyola. En canvi, en batua se l'anomena �nicament euskara (la m�s comuna en els dialectes centrals). Tamb�, segons la regi�, se l'anomena euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o �skara.

Dialectes del basc

Article principal: Dialectes de l'�uscar

Distribuci� dialectal segons Louis Lucien Bonaparte el 1869.

Distribuci� actual dels 5 dialectes del basc, segons Koldo Zuazo:

  Occidental (Mendebalekoa)

  Central (Erdialdekoa)

  Navarr�s (Nafarra)

  Navarr�s-labort� (Nafar-lapurtarra)

  Sulet� (Zuberotarra)

  Zones hispan�fones que eren basc�fones al segle xix (d'acord amb el mapa de Louis Lucien Bonaparte)

Els dialectes del basc s�n varietats ling��stiques amb difer�ncies en la pronunciaci�, vocabulari i gram�tica, cadascun entre els altres i entre l'euskara batua o basc unificat. Es distingeixen hist�ricament entre 6 i 9 dialectes bascos:

• Bisca� o Occidental
• Guipusco� o Central
• Alt navarr�s (Nord i Sud)
• Baix navarr�s (Est i Oest)
• Labort�
• Sulet�

Els l�mits d'aquests no coincideixen directament amb les actuals fronteres pol�tiques o administratives. No obstant aix�, els l�mits entre el dialecte bisca�, guipusco� i l'alt navarr�s mostren certa relaci� amb algunes fronteres pre-romanes tribals entre els caristis, v�rduls i vascons.

Els dialectes moderns del basc mostren un alt grau de diverg�ncia dialectal. No obstant aix�, l'encreuament de la comunicaci� dialectal sense previ coneixement de qualsevol usant basc batua o un altre dialecte sol ser possible en una mesura raonable amb la notable excepci� del sulet�, que �s considerat com el dialecte del basc m�s divergent.

Els noms per a l'idioma en els dialectes del basc, s�n un exemple en certa manera de la fragmentaci� dialectal de la zona basca. Les formes m�s divergents es troben generalment en els dialectes orientals.

El 1998 el ling�ista Koldo Zuazo va realitzar una renovaci� de la distribuci� dels dialectes, basant-se en criteris desconeguts o ignorats pels anteriors autors. Aquesta classificaci� moderna divideix al basc en sis dialectes (en basc anomenats euskalkiak): dialecte occidental, dialecte central, navarr�s, navarr�s oriental, navarr�s-labort� i sulet�. Bonaparte considerava el dialecte roncal�s un subdialecte del sulet� ("sulet� espanyol"), mentre que Azkue el va classificar com a dialecte diferenciat. Aquesta variant parlada antigament als set pobles de la vall de Roncal (Navarra), va desapar�ixer definitivament el 1991 amb la mort de Fidela Bernat, la seva �ltima parlant. Es podria parlar tamb� d'un dialecte alab�s, avui dia extint, encara que per la topon�mia i els testimoniatges escrits que es coneixen sabem que era molt semblant al dialecte occidental. La principal font d'informaci� del basc parlat a �laba �s avui dia el recentment descobert manuscrit de Juan P�rez de Lazarraga (segle xvi), ja que es tracta del testimoniatge escrit m�s complet.

Els mapes es realitzen unint en grups les parles amb coincid�ncies generals, ja que el basc es caracteritza per la seva varietat en girs i accents. Les difer�ncies es poden apreciar d'una localitat a una altra, i fins i tot d'un barri a un altre. Per exemple, si prenem la paraula ogia (el pa), al llarg dels territoris bascoparlants trobarem variants de la mateixa paraula com ogiya, ogiye, ogixa, ogixe, u�a, u�e, u�xe, o�a, etc.

Les difer�ncies fonol�giques, morfosint�ctiques i l�xiques entre dos dialectes geogr�ficament distants poden ser tantes com les que existeixen entre el catal� i el castell�. Aquest �s el cas del bisca� (extrem occidental) i del sulet� (extrem oriental), que es caracteritzen per la seva llunyania respecte als altres dialectes, i que s�n parlats precisament en els dos extrems del domini ling��stic del basc. Aix� i tot, per a la majoria dels bascoparlants parlar dialectes diferents no �s un obstacle insalvable per entendre's. D'altra banda, la intel�ligibilitat m�tua pot dependre, a m�s de la dist�ncia geogr�fica, del costum i el "do de lleng�es" dels parlants, a m�s del nivell d'escolaritzaci� i del conseg�ent coneixement de la pr�pia llengua m�s enll� del registre col�loquial. Un cas il�lustratiu pot ser el del bisca�: un bascoparlant navarr�s, per exemple, pot entendre sense grans dificultats a alg� que parla una varietat occidental, gr�cies al fet que no li s�n estranyes les paraules que utilitza, les quals ha pogut llegir en els llibres i usar-les en un registre formal. A m�s, el bascoparlant navarr�s pot acostumar-se a escoltar basc bisca� en els mitjans de difusi� i fer-se entendre amb interlocutors biscains, parlant cadascun en el seu respectiu dialecte, sense excessives complicacions. Aix�, dit est�, dep�n de la predisposici�, pronunciaci�, o nivell cultural dels interlocutors. Aquestes situacions s�n habituals en lleng�es que es caracteritzen per la seva diversitat dialectal, com s�n els casos de l'alemany i l'italià.

Referent a això, el lingüista Koldo Mitxelena opina que

«

La discussió és més aviat ociosa quan no s'arbitri una tècnica que permeti donar-li una resposta precisa, quantitativa. L'estimació d'aquesta magnitud és, a més, relativa per necessitat: per a un lingüista, per exemple, les diferències no són grans i, si el lingüista és un comparatista, les trobarà fins i tot desesperadament petites. El mateix criteri de possibilitat de comprensió mútua entre parlants de varietats diferents, que és al que amb més freqüència se sol apel·lar, és de dubtós valor. La comunicació mútua depèn en alt grau del "do de llengües", aquesta capacitat peculiar feta de versatilitat i mimetisme, dels interlocutors en contacte. És sabut, d'altra banda, que [el que] en una primera trobada resulta inintel·ligible arriba a ser comprensible i fins a clar després d'un període més o menys llarg d'acomodació i aprenentatge. Sobre el passat de la llengua basca, 1964, p.18

»

Moltes persones han après principalment el basc unificat, amb major o menor influència de la parla de la seva regió. Encara que l'euskara batua és la versió oficial de l'idioma, els dialectes són molt utilitzats en les ràdios i publicacions locals, amb l'objectiu d'apropar-se més al llenguatge quotidià. En els casos del dialecte occidental i del suletí, també estan presents en l'ensenyament i la mateixa acadèmia ha dictat normes sobre la seva escriptura. Això no es contraposa a l'ús del basc batua, puix es considera que la convivència entre els dialectes i el basc estàndard és una condició indispensable per garantir la vitalitat de la llengua.

Per les condicions històriques en les quals la literatura basca s'ha desenvolupat, la comunitat lingüística no ha disposat d'un únic model per a l'ús escrit, sinó diversos, que no podent imposar-se completament a la resta, s'han anat desenvolupant paral·lelament des del segle xvi. En els manuals d'història de la literatura basca es parla dels "dialectes literaris" guipuscoà, biscaí, labortà i suletí, ja que aquests són els més utilitzats en la producció literària. Tant el guipuscoà al sud dels Pirineus, com el labortà al nord, han estat durant segles els més utilitzats com a estàndard, i són varietats que van guanyar cert prestigi a les seves àrees d'influència, sent referencials a l'hora d'emprendre el projecte de la unificació en els anys 60.

Labortà

"Alabainan Jainkoak altean du mundua maithatu, non bere Seme bekharra eman baitu, hunen baithan sinhesten duen nihor ez dadien gal, aitzitik izan dezan bethiko bizitzea"

Suletí

"Zeren Jinkoak hain du maithatü mundia, nun eman beitü bere Seme bekhotxa, amorekatik hartan sinhesten dian gizoneratik batere eztadin gal, bena ükhen dezan bethiereko bizitzia"

Guipuscoà

"Zergatik ain maite izan du Jaungoikoak mundua, non eman duen bere Seme Bakarra beragan fedea duan guzia galdu ez dedin, baizik izan dezan betiko bizia"

Gramàtica

Article principal: Gramàtica de l'èuscar

La gramàtica de l'èuscar o gramàtica basca és molt original i molt diferenciada respecte de les llengües indoeuropees que envolten la zona bascòfona, encara més que el vocabulari, tres quartes parts del qual prové de llengües diferents de l'èuscar. A més el verb basc també és molt peculiar (es presenta en un article separat).

El grup nominal basc o sintagma s'estructura de manera bastant diferent de les frases de la majoria de les llengües indoeuropees. Els determinants i quantificadors tenen un paper fonamental en l'estructura de la frase basca. Els elements clau que anomenem "articles" es consideren com un subconjunt dels determinants.

Vocabulari i frases

Vegeu Basc a Viquillibres

Enllaços externs

• El Basc o Euskara: perspectiva hist�rica i panorama actual
• Lleng�es a�llades: El Basc