21a Divisió Panzer
21. Panzer-Division  | |
 | |
 ins�gnia de la 21a Divisi� Panzer | |
| Tipus | cuirassada |
|---|---|
| Data de lleva | 1 d'agost de 1941 |
| Fundaci� | 1941 |
| Dissoluci� | 8 de maig de 1945 |
| Pa�s | .svg){kind=small} Tercer Reich |
| Branca | Heer |
| Part de | Wehrmacht |
| Mida | Divisi� |
| Guerres i batalles | |
| Campanya del nord d'�frica: | |
La 21a Divisi� Panzer (en alemany:21. Panzer-Division) va ser una divisi� cuirassada alemanya, coneguda principalment pel seu paper en els combats de la campanya del nord d'�frica entre 1941 i 1943 durant la Segona Guerra Mundial, quan era una de les dues divisions cuirassades que formaven l'Afrika Korps.
Hist�ria
[modifica]La unitat va crear-se originalment com a 5a Divisi� Lleugera o 5a Divisi� Lleugera Afrika al nord d'�frica a inicis de 1941, a partir d'una muni� d'unitats menors que van ser traslladades per donar suport a les forces italianes prop del col�lapse a Cirenaica. Entre els seus elements n'hi havia de la 3a Divisi� Panzer, la unitat inicialment destinada al nord d'�frica a l'estiu de 1940.
La primera unitat incorporada va ser el 39� Batall� Panzerjager (antitanc). Era una unitat motoritzada amb camions aptes per arrossegar equipament pesant, incloent 9 canons PaK 36 de 3,7 cm I 2 PaK 38 de 5 cm. L'element cuirassat, el 5� Regiment Panzer, va ser traslladat de la 3a Divisi� Panzer. Disposava de 20 tancs PzKpfw IV, 75 PzKpfw III, 45 PzKpfw II i 25 PzKpfw I Ausf B, a m�s de diversos Befehlspanzer (vehicles de comandament). Tot I aquests aparentment impressionants nombres, la unitat estava per sota del seu nivell. Les forces d'infanteria era el 200 Regiment (fusellers), i l'�nica unitat d'artilleria era un simple batall� del 75� Regiment d'Artilleria. L'estat major de la divisi�, tamb� provinent de la 3a Divisi� Panzer, inclo�a el cap de l'estat major, major Hauser, i l'oficial d'intel�lig�ncia, capit� von Kluge.
La formaci� va rebre el seu nom oficialment el 18 de febrer de 1941, i el seu primer comandant va ser el Generalmajor Johannes Streich, qui havia comandat el 15� Regiment Panzer durant la batalla de Fran�a el 1940. En aquell moment la major part de les seves unitats ja havien arribat a Tr�poli, per� els darrers tancs no van ser desplegats fins a l'11 de mar�, perdent-se les primeres batalles de l'ofensiva de la Cirenaica de Rommel.
La 5a Lleugera no va disposar de tots els tancs en el moment del seu desplegament. Disposava de nom�s 150 tancs de tota mena, dels quals 130 eren models desfasats, i la resta eren vehicles de comandament i d'observaci� desarmats.
Malgrat la seva lenta posada en marxa, principalment a causa que la major part dels refor�os del Heer eren enviats en el Front Oriental, al setembre de 1941 la 5a Divisi� Lleugera assol� la for�a d'una divisi� cuirassada, sent reanomenada 21a Divisi� Panzer.
Durant la seva estada al desert, l'Afrika Korps pr�cticament sempre va estar per sota de les seves necessitats, amb els homes i el material que hi havia disponibles.
1941
[modifica]Encara coneguda com a 5a Divisi� Lleugera, la unitat va tenir sort en les primeres batusses contra l'ex�rcit brit�nic. El XIII Cos brit�nic havia conquerit Tobruk el 21 de gener de 1941, i el general Richard O'Connor va preparar-se per perseguir i destruir les forces italianes a Cirenaica i per avan�ar cap a Tr�poli. La p�rdua d'aquesta base vital de subministraments hagu�s eliminat tota l'efic�cia de les forces de l'Eix al nord d'�frica.
Per� la fortuna intervingu� per a l'Eix quan O'Connor va rebre l'ordre del comandant en cap Archibald Wavell perqu� les seves tropes descansessin, retardant l'avan� dues setmanes. Els brit�nics tornaren a l'ofensiva el 4 de febrer. Bengasi i Beda Fomm van caure el 7 de febrer malgrat una decidida resist�ncia del 21� Cos Motoritzat itali�. El Agheila va caure el 8 de febrer. Els intents brit�nics per netejar de tropes de l'Eix el nord d'�frica estaven sent ofegats pel seu propi govern, que respongu� la petici� d'ajut grega contra una possible invasi� alemanya, retirant parts considerables de la for�a del desert per enviar-les a Gr�cia i suspenent les operacions a L�bia. Aquest respir don� temps als alemanys i als desmoralitzats italians a recuperar-se.
El 2 de mar� de 1941 els primers canons de 88 mm, h�bils tant com a arma antia�ria com antitanc, arribaren al nord d'�frica, donant una pot�ncia artillera molt necess�ria.
Tot i que Rommel tenia ordres estrictes de mantenir-se a la defensiva, el 31 de mar� orden� atacar a la 5a Lleugera i a quatre divisions d'infanteria italianes, que es convert� en una gran ofensiva d'�xit, a mesura que els brit�nics comen�aven a retirar-se, arribant fins a Egipte despr�s de rec�rrer 600 milles.[1]
El desgavell de les tropes brit�niques va augmentar per un canvi al comandament quan el comandant brit�nic a Cirenaica, el tinent general Philip Neame, un oficial amb una bona reputaci� per� sense experi�ncia en la guerra del desert va ser capturat amb el seu predecessor, el tinent general O'Connor, que havia estat enviat des de Cairo per Wavell per informar la situaci�. A m�s, l'experimentada 7a Divisi� Cuirassada, que pr�cticament no tenia tancs disponibles, s'havia retirat a Cairo per reavituallar-se, sent substitu�da per la recentment formada 2a Divisi� Cuirassada.
Despr�s de ser reanomenada oficial 21a Divisi� Panzer, la unitat no va tenir cap �xit particular durant la resta de l'any. Els brit�nics es reagruparen i es refor�aren fins a sumar 7 divisions organitzades en dos cossos (el XIII i el XXX Cos), formant el Vuit� Ex�rcit, llan�� l'operaci� Croat el 18 de novembre, que for�� a Rommel a retirar-se a El Agheila a finals de l'any, permetent que els brit�nics reconquerissin la Cirenaica. Malgrat aix�, la divisi�, juntament amb la 15a Divisi� Panzer, aconsegu� una vict�ria notable sobre el XXX Cos (i en particular sobre la 7a Divisi� Cuirassada) el 22 de novembre a Sidi Rezegh, i trenc� cap a la frontera eg�pcia amena�ant la mateixa exist�ncia del Vuit� Ex�rcit al nord d'�frica. Malgrat aix�, les sobre-esteses l�nies de subministrament i la necessitat urgent d'assistir les forces de l'Eix al voltant de Tobruk, on estaven sent presionades pel XII Cos, obligant-los a retirar-se. En tornar a Sidi Rezegh, la divisi� va perdre el seu comandant, l'experimentat Major-General Johann von Ravenstein, que va ser capturat mentre que realitzava un reconeixement el 29 de novembre.
Tot i que s'un� l'Afrika Division (que reb� el nom de 90a Divisi� d'Infanteria Lleugera el 27 de novembre de 1941), una unitat formada a partir de formacions menors a l'agost de 1941, les tropes alemanyes en aquest teatre eren vulnerables.
1942
[modifica]Als primers mesos de 1942 la situaci� dels subministraments millor�, amb la fortalesa brit�nica de Malta patint un intens atac aeri, permetent que els combois de subministraments de l'Eix provinents d'It�lia poguessin navegar.
L'operaci� Acr�bata va ser iniciada per fer recular el Deutsches Afrikakorps fins a Tr�poli (L�ban), per� una r�pida contraofensiva de Rommel va sorprendre els brit�nics i els va fer fora de la Cirenaica. Arribant a Darnah el 3 de febrer, la 21a Panzer era la unitat essencial de l'assalt. A finals de gener, el Major General Georg von Bismarck va ser nomenat nou comandant de la divisi�.
Seguiren m�s �xits. El 5 de juny Gazala va ser conquerida, i durant un dur combat entre el 20 i el 21 de juny, la 21a Panzer, juntament amb la 90a Lleugera i la 15a Panzer, aconseguiren superar les l�nies brit�niques a Tobruk, capturant prop de 35.000 presoners.[2] De resultes, el Vuit� Ex�rcit brit�nic va haver de recular. La lluita, per�, va fer pagar el seu peatge a la divisi�, i entre la 15a i la 21a Panzers nom�s disposaven de 44 tancs entre les dues. Quatre cinquenes parts dels seus vehicles de transport havien estat capturats quan van penetrar a Egipte.
Els brit�nics prepararen una nova l�nia defensiva a Mersa Matruh el 26 de juny. Rommel, fent servir de nou la 21a Panzer com a punta de llan�a de l'atac, derrot� les defenses brit�niques i les va fer recular fins a una nova l�nia defensiva a El Alamein.
El 3 de juliol, la resist�ncia brit�nica atur� l'avan� de Rommel. Amb la 21a Panzer liderant l'avan� per sobrepassar les defenses brit�niques el 31 d'agost durant la batalla d'Alam el Halfa, els alemanys van ser aturats. En una s�rie de combats en aquesta zona, el generalmajor Georg von Bismarck, comandant de la divisi�, va ser mort per foc de morter a l'agost, i l'Oberst Karl-Hans Lungershausen va haver de prendre el comandament interinament fins a l'arribada del generalmajor Heinz von Randowel 18 de setembre.
El Alamein va ser l'inici del final dels �xits alemanys al desert. Ara enormement superat en xifres, la guerra es convert� en una guerra de desgast que els alemanys no podien guanyar. Els brit�nics estaven equipats amb els nous tancs M4 Sherman armats amb un can� de 75 mm d'alta velocitat, capa� de penetrar el blindatge dels vehicles alemanys.
El 23 d'octubre, s'inici� l'ofensiva brit�nica amb la Segona Batalla d'El Alamein. Els alemanys van ser superats, i la 21a Panzer va quedar redu�da a nom�s 4 tancs el 7 de novembre. Durant la llarga retirada fins a Tun�sia, la 21a Panzer port� a terme accions de rereguarda.
Per augmentar els problemes alemanys, els americans llan�aren l'operaci� Torxa, desembarcant al Marroc i a Alg�ria, i el Panzerarmee Afrika s'enfront� a l'anihilaci�, lluitant en dos fronts. El 21 de desembre mor� un altre comandant de la divisi�, el generalmajor Heinz von Randow.
1943
[modifica]Per quan arribaren a Tunis, la 21a Panzer havia deixat d'existir com una unitat cohessionada i va ser dividida en dos grups de batalla (Kampfgruppen), el Pfeiffer i el Gruen; posteriorment anomenats Stenkhoff i Schuette
El darrer �xit operatiu a l'�frica per a les forces alemanyes va ser al febrer de 1943 quan aconseguiren una notable vict�ria contra les forces americanes al Pas de Kasserine.
El major General Heinrich-Hermann von H�lsen rend� les restes de la divisi� el 13 de maig de 1943.
Renaixement
[modifica]El 15 de juliol de 1943 la divisi� va ser reconstitu�da a Fran�a, on segu� en rehabilitaci� i en tasques de guarnici� fins al desembarcament de Normandia el 1944. El nou comandant de la divisi� era l'Oberst Edgar Feuchtinger,[2] que va ser promogut a generalmajor l'1 d'agost de 1943 i a generalleutenant un any despr�s.[3]
Formada majorment per tropes d'ocupaci�, va ser dissenyada com a unitat de r�pid moviment per fer front a l'ex�rcit d'invasi�, coneixent-se com a Schnelle Division West (Divisi� R�pida Oest). Estava equipada amb tancs, vehicles de mitja tracci�, artilleria autopropulsada i camions, en molts casos vehicles capturats francesos.
L'�nica unitat especialitzada de la divisi� era el 305� Batall� Antiaeri. El primer batall� d'aquesta unitat estava �ntegrament equipat amb 4 companyies de canons de 88 mm, muntats en tractors, aix� com dues companyies de canons de 20 mm. Els batallons 2n i 3r estaven equipats amb Hummels de 150 mm. la divisi� oper� principalment amb tancs francesos capturats, que se suposava que havien de ser substitu�ts per 3 companyies de 22 per batall� i PzKpfw III una companyia de 22 PzKpfw IV. Aquests canvis no es realitzaren fins a les primeres setmanes de maig de 1944, i encara llavors els batallons nom�s reberen.
Igual que al nord d'�frica, la unitat estava a les ordres del Generalfeldmarschall Erwin Rommel, ara responsable de totes les forces alemanyes entre els Pa�sos Baixos i el Loira.
1944
[modifica]
Rommel creia que la invasi� hauria de ser aturada a les platges, mentre que von Rundstedt o Guderian es mostraven en desacord. Hitler dubtava i els pos� en una situaci� interm�dia, massa lluny per ser �tils a Rommel, per� massa a prop per von Rundstedt. Aix�, la 21a Panzer va ser situada prop de Caen, a la zona de desembarcament brit�nica. Les unitats de les SS que se suposava que havien de donar suport a la divisi� no podien ser emprades llevat que Hitler personalment don�s l'ordre.
La 21a Panzer disposava nom�s de 4 PzKpfw II, 117 PzKpfw IV, 12 Flakpanzer 38(t), 2 Panzerbefehlswagen i 10 Sturmgesch�tz[4]
Durant el primer dia de la invasi�, la 21a Panzer oper� sola. Colpejada pels atacs aeris, aconsegu� trobar i combatre les forces paracaigudistes brit�niques a Ranville, i oferint una dura resist�ncia als brit�nics fins que reb� ordres de retirar-se l'endem� al mat�. Va rebre l'ordre de fer front a l'avan� brit�nic sobre Caen, intentant obrir una escletxa entre la 3a divisi� d'infanteria brit�nica i la 3a divisi� canadenca.
Rommel havia estat lluny del front durant els primers dies de la invasi�, assumint el comandament el 9 de juny. Llavors la divisi� estava agrupada amb dues unitats de les SS, sota el comandament de Sepp Dietrich, que van ser dirigides al nord-oest per reconquerir Bayeux, per� aquest pla s'abandonà quan l'estat major de la divisió va resultar mort durant un atac aeri.
La divisió continuà lluitant durant els mesos de juny i juliol. Entre el 6 i el 8 de juny informà de la pèrdua de 54 PzKpfw IV, rebent 17 de recanvi. El 3 de juliol, un informe alemany informà de les xifres de tancs destruïts per la 21a Panzer d'acord amb l'arma emprada:
- Panzer: 37
- Sturmgeschütz: 15
- Artilleria motoritzada: 41
- Artilleria: 3
- Infanteria: 5.
- Total: 101
Pel 27 de juliol, les pèrdues de tancs alemanyes continuaren amb unes xifres semblants.[5]
Entre el 6 de juny i el 7 d'agost, els informes britànics basats sobre els vehicles capturats suggereixen que gairebé la meitat dels tancs alemanys van ser destruïts per impactes de projectils de penetració de blindatge, i la resta per una combinació d'armes d'infanteria i antitancs, artilleria, coets d'avió o abandonats/destruïts per les tripulacions.[5]
La principal acció en la qual la 21a Panzer va participar en el Front Occidental va ser la resistència que va fer davant l'avanç de la Divisió Cuirassada de la Guàrdia durant l'operació Abric Blau, l'1 d'agost de 1944.
Les forces supervivents van ser destruïdes pràcticament totes a la bossa de Falaise. Les restes de la divisió s'uniren amb la 16a Divisió de Camp de la Luftwaffe. Dels 223 tancs que la 21a Panzer i altres divisions que els britànics capturaren entre el 8 i el 31 d'agosts, pràcticament tres de cada quatre havien estat abandonats o destruïts pels seus tripulants.[5]
El setembre del 1944 la unitat tornà a ser reformada expandint la 112a Brigada Panzer amb el 100è Regiment Panzer, que havia estat equipat amb dues companyies de Panthers i dues companyies de PzKpfw IV. La divisió participà en la retirada cap a la frontera alemanya, lluitant notablement als combats defensius de Epinel, Nancy, Metz i a la zona del Saar. Va ser retirada a Kaiserslautern.
Al desembre, von Rundstedt decidí no incloure-la a l'operació Wacht am Rhein, deixant-la perquè cobrís el flanc, la qual cosa probablement la salvà de la destrucció total.[6]
El 29 de desembre informà que les seves forces totalitzaven 72 PzKpfw IV, 38 PzKpfw V i 8 Flakpanzer IV.[7]
1945
[modifica]El 25 de gener de 1945 la divisió va ser reformada com una divisió panzer reduïda, reminiscències dels seus temps africans. El darrer comandant va ser l'Oberst Helmut Zollenkopf. La unitat només estava formada per un únic batalló, basat en el 22 Regiment Panzer. Contenia una secció antiaèria, dues companyies de Panthers i dos més de PzKpfw IV. El 9 de febrer va ser desplegada al Front Oriental, lluitant contra l'Exèrcit Roig a Goerlitz, Slatsk i Cottbus. Exhausta i sense tancs en servei, es rendí als soviètics el 29 d'abril de 1945, el dia abans que Hitler se suïcidés al seu búnquer de Berlín.
Unitats de la 21a Divisió Panzer
[modifica]
Comandant: Tinent General Edgar Feuchtinger
- 22 Regiment Panzer (Coronel Hermann von Oppeln-Bronikowski)
- I Batalló Panzer
- II Batalló Panzer
- 125 Regiment Granader Panzer (Major Hans von Luck)
- I Batalló Granader Panzer
- II Batalló Granader Panzer
- 192 Regiment Granader Panzer (Tinent Coronel Rauch)
- I Batalló Granader Panzer
- II Batalló Granader Panzer
- 155 Regiment d'Artilleria Panzer (Coronel Huehne)
- I Batalló d'Artilleria Panzer
- II Batalló d'Artilleria Panzer
- III Batalló d'Artilleria Panzer
- 21 Batalló de Reconeixement Panzer (Major Waldow)
- 200 Batalló de Canons d'Assalt (Major Becker)
- 200 batalló Antitanc
- 200 Batalló de Senyals Panzer
- 220 Batalló d'Enginyers Panzer (Major Hoegl)
- 305 Batalló Antiaeri (Major Ohlend)
Comandants
[modifica]- Generalmajor Johann von Ravenstein, 1 d'agost de 1941 – 29 de novembre de 1941
- Oberstleutnant Gustav-Georg Knabe, 29 de novembre de 1941 – 1 de desembre de 1941 (en funcions)
- Generalmajor Karl Böttcher, 1 de desembre de 1941 – 11 de febrer de 1942
- Generalmajor Georg von Bismarck, 11 de febrer de 1942 – 21 de juliol de 1942
- Oberst Alfred Bruer, 21 de juliol de 1942 – 1 d'agost de 1942 (en funcions)
- Generalmajor Georg von Bismarck, 1 d'agost de 1942 – 31 d'agost de 1942
- Oberst Karl-Hans Lungershausen, 1 de setembre de 1942 – 18 de setembre de 1942 (en funcions)
- Generalmajor Heinz von Randow, 18 de setembre de 1942 – 21 de desembre de 1942
- Oberst Kurt Freiherr von Liebenstein, 21 de desembre de 1942 – 1 de gener de 1943 (en funcions)
- Generalmajor Hans-Georg Hildebrandt, 1 de gener de 1943 – 25 d'abril de 1943
- Oberst Heinrich-Hermann von Hülsen, 25 d'abril de 1943 – 13 de maig de 1943
- Generalleutnant Edgar Feuchtinger, 15 de maig de 1943 (re-creació) – 15 de gener de 1944
- Generalmajor Oswin Grolig, 15 de gener de 1944 – 8 de març de 1944
- Generalleutnant Franz Westhoven, 8 de març de 1944 – 8 de maig de 1944
- Generalleutnant Edgar Feuchtinger, 8 de maig de 1944 – 25 de gener de 1945
- Oberst Helmut Zollenkopf, 25 de gener de 1945 – 12 de febrer de 1945
- Generalleutnant Werner Marcks, 12 de febrer de 1945 – 8 de maig de 1945
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- Bernage, Georges. Red Devils In Normandy. Heimdal, 2002, p. 9. ISBN 2-84048-159-6.
- Ellis, Chris. 21st Panzer Division – Rommel's Afrika Korps Spearhead. Hersham: Allan Publishing, 2001. ISBN 0-7110-2853-2.
- Jentz, Thomas. Panzertruppen: The Complete Guide to the Creation & Combat Employment of Germanys Tank Force 1943–1945. Schiffer Publishing, 1996. ISBN 978-0764300806.
- von Mellenthin, Major General F. W.. Panzer Battles: A Study of the Employment of Armor in the Second World War. First Ballantine Books Edition. Nova York: Ballantine Books, 1971. ISBN 0-345-24440-0.
- Taylor, AJP. History of World War Two. Londres: Octopus, 1974. ISBN 9780706403992.
- Cole, Hugh M. «The Ardennes:Battle of the Bulge». Office of the Chief of Military History Department of the Army. Arxivat de l'original el 2008-12-08. [Consulta: 6 desembre 2008].
- Hickman, Mark. «Pegasus Archive». [Consulta: 7 desembre 2006].
- Pipes, Jason. «Feldgrau.com: 21.Panzer-Division». [Consulta: 3 abril 2005].
- Wendel, Marcus. «Axis History Factbook: 21. Panzer-Division», 2005. [Consulta: 3 abril 2005].
