Vés al contingut

Amenofis III

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmenofis III

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1400 aC Modifica el valor a Wikidata
Egipte Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1351 aC Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
palau de Malkatta (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVall dels Reis Modifica el valor a Wikidata
Faraó

← Tutmosis IVAkhenaton → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósobirà, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Nou d'Egipte i Dinastia XVIII d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XIV aC Modifica el valor a Wikidata)
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XVIII d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTiy
Iset
Gilukhepa
Sitamon
Tadukhepa Modifica el valor a Wikidata
FillsHenuttaneb
 () Amenofis IIITiy
Nebetah
 () Amenofis IIITiy
Iset
 () Amenofis IIITiy
The Younger Lady
 () Amenofis IIITiy
Sitamon
 () Amenofis IIITiy
Akhenaton
 () Amenofis IIITiy
Beketaton
 () Amenofis IIITiy
Kiya
Tutmosis
 () Amenofis IIITiy
Semenkhare
 () Amenofis IIITiy Modifica el valor a Wikidata
ParesTutmosis IV Modifica el valor a Wikidata  i Mutemuia Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7718887 Modifica els identificadors a Wikidata

Amenofis III tamb� anomenat Amenhotep III fou un fara� de la dinastia XVIII que govern� Egipte aproximadament quaranta anys (ca. 1390-80 i 1350-40 aC), essent el seu regnat pr�sper i estable.

Biografia

[modifica]

Excepte algunes petites accions a N�bia, que dugueren a terme virreis com Merymose, no emprengu� campanyes militars. El seu nom de tron fou: Nubmaatre (El senyor de la veritat �s Ra).

Era fill de Tuthmosis IV i de la seva esposa principal Mutemuia, filla, possiblement, del rei Artatama I de Mitanni. Quan puj� al tron tenia entre sis i dotze anys per�, tot i aix�, la seva mare no fou regent perqu� no era eg�pcia. En el seu segon any de regnat, quan tenia entre vuit i catorze anys, va contraure matrimoni amb Tiy, filla de Yuya i de Tuya. El germ� de Tiy, Anen, fou canceller del Baix Egipte, segon profeta d'Amon, sacerdot d'Heli�polis i pare div�, i va acumular un gran poder, malgrat no es pugui assegurar que fos aquesta fam�lia la que exercia la reg�ncia.

Es cas� tres vegades m�s, amb la princesa Gilukhepa (o Giluhepa) de Mitanni -filla de Shuttarna II- i despr�s amb Taluhepa (neboda de l'anterior). Tamb� contragu� matrimoni amb dues filles pr�pies: Isis o Aset -al regat de l'any trenta- i Sitamon (en �poca desconeguda); aquesta �ltima port� el t�tol gran esposa reial al mateix temps que la seva mare.

Amenofis III

Existeix documentaci� sobre cinc filles i dos fills que se li atribueixen: Tuthmosis (primog�nit), Amenofis IV, Sitamon -filla gran i esposa-, Henutaneb, Nebetah, Aset -filla i esposa- i Baketaton -filla m�s jove-. El seu primog�nit -Tuthmosis- va ser sacerdot d'Amon i mor� en vida del seu pare, deixant obert un cam� cap a la successi� que segu� Amenofis IV (Akhenaton).

Campanyes militars

[modifica]

Durant els primers anys, no hi hagu� cap activitat cabdal m�s enll� d'una expedici� a N�bia organitzada al cinqu� any de regnat i que ultrapass� la cinquena cascada del Nil, de la qual es fa esment en inscripcions a Aswan i Konosso (N�bia), com tamb� en una estela que avui es conserva al Museu Brit�nic.

Existeix documentaci� sobre una revolta a N�bia en �poca indeterminada, per� el fet que va ser abatuda pel seu fill fa pensar que el regnat es trobava ja en una etapa avan�ada. Unes inscripcions fan refer�ncia a les baixes, tot indicant que es capturaren 150 homes, 250 dones, 175 nois, 110 arquers, 55 servents i que moriren 312 nubians. Per tal d'evitar revoltes en aquesta zona, s'edific� la fortalesa de Khaemmaat i tamb� un temple a Soleb a prop de l'actual Kerma.

Construccions m�s importants

[modifica]

Amenofis III es caracteritz� per ser un fara� amb una gran activitat constructiva. Va construir moltes obres p�bliques i va iniciar la passi� per la mida colossal que va caracteritzar els �ltims dies de l'imperi.[1] A partir del vint-i-cinqu� any de regnat, comen�� una etapa constructiva finan�ada amb els beneficis del comer� i les mines d'or de Wadi Hammamat i N�bia. Mantingu� contactes diplom�tics amb Faistos, Cnossos, Micenes, Arzawa, Mitanni i Babil�nia. Durant el seu regnat es va construir molt, sobretot a Tebes i la seva rodalia: es van ampliar diverses parts del temple de Karnak, el temple de Luxor (dissenyat per l'arquitecte Amenhotep fill d'Hapu), un temple mortuori del qual sols en queden les restes de dues escultures colossals conegudes com els Colossos de M�mnon que, en realitat, representaven al fara� juntament amb les imatges de la seva mare Mutemuia i la seva dona, la reina Tiy. Aquest gran palau fou destru�t per una inundaci� a la dinastia XIX i els seus materials van ser reutilitzats, tot i que les restes mostren un art sumptu�s amb l�nies naturalistes que anticipen la futura revoluci� de l'�poca d'Amarna;[2] el palau de Malqata amb un port no gaire lluny�; un pavell� una mica al sud a Kom al-Samak; i a Sumeno -a uns vint quil�metres al sud de Tebes- i un temple dedicat a Sobek.

Durant el seu regnat es van realitzar altres construccions, reformes o afegits a Amada (Amon i Ra-Horakhty), a Hebenu i a Herm�polis.[3] I es coneixen altres projectes a Memfis -temple de Nebmaatra i de Ptah-, a Elefantina, a Elkab, a Bubastis, a Athribis, a Let�polis i a Heli�polis.

A N�bia, s'al�aren diverses capelles a Quban, a Wadi es-Sebua, a Sedinga, a Soleb i a l'illa Tabo; i edificis o esteles a Aniba, a Buhen, a Mirgissa, a Kawa i a Djebel Barkal.

Del seu regnat s'han localitzat nombroses escultures i relleus, com les trobades a les tombes TT47 (d'Userhet) i a les TT192 (de Khereuf).

Amenofis III fou deïficat en vida, identificant-se amb la deïtat solar Aton. Es considera que el seu fill en establir el culte d'Aton, indirectament va contribuir a l'adoració del seu pare, malgrat no fos la seva intenció. Morí al 39è any de regnat, quan tenia entre quaranta-cinc i cinquanta anys. És probable que es fes enterrar amb la seva esposa Tiy (KV46) a la Vall dels Reis, en una tomba assenyalada com WV22.

La seva mòmia (en molt mal estat de conservació), es va descobrir a prop de la tomba d'Amenhotep II després que durant la Dinastia XX es va traslladar per a protegir-la de robatoris i actes vandàlics. La revista National Geographic va publicar l'any 2010 un estudi que es corroborava la identitat d'aquesta i altres mòmies gràcies a una anàlisi d'ADN realitzat a la mòmia de Tutankamon. Gràcies a aquest estudi també es va identificar les restes de la Reina Tiy, a Akhenathon, la mare de Tutankamon y l'esposa d'aquest.[4]

Referències

[modifica]
  1. Wilson, John A. La Cultura Egípcia. Mèxic D.F: Fondo de Cultura Económica, 1953, p. 295. ISBN 8437501768. 
  2. John A. Wilson, La Cultura Egípcia. Fondo de Cultura Económica. México DF, 1953
  3. «Amenhotep III and Amarna». The Journal of Egyptian archaeology, anglès, vol.82, 1996, p.80.
  4. Hawass, Zahi «King Tut’s Family Secrets». National Geographic, 9-2010.

Vegeu també

[modifica]