Vés al contingut

Amosis II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmosis II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VII aC Modifica el valor a Wikidata
Mort526 aC Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSais Modifica el valor a Wikidata
Faraó
570 aC – 526 aC Modifica el valor a Wikidata
Titulatura dels faraons
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix imperi d'Egipte i Dinastia XXVI d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
T�tolFara� Modifica el valor a Wikidata
Fam�liaDinastia XXVI d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
C�njugeNakhtubasterau
Tentkheta
Ladice Modifica el valor a Wikidata
FillsAhmose
 () Amosis IINakhtubasterau
Psam�tic III
 () Amosis IITentkheta
Nitocris II
 () Amosis II Modifica el valor a Wikidata
Contracte de parceria de l'�poca d'Amosis II. Louvre.

Amasis II, Jenemibra Ahmose, Ahmose II, o �masis (570 - 526 aC.) va ser fara� de la dinastia XXVI d'Egipte. Com a successor de Apries ser� l'�ltim gran governant d'Egipte abans de la conquesta persa. La capital es trobava a Sais.

Manet� ho denomina Amosis i comenta que va regnar 42 anys, segons Juli Afric� a la versi� del monjo Jordi Sincel�le. Per a Eusebi de Cesarea, a la versi� del monjo de Sincel�le i a la versi� arm�nia, va regnar 44 anys. La major part de la informaci� sobre ell prov� d'Her�dot encara que nom�s pot ser verificada parcialment per proves de la seva �poca.

Biografia

[modifica]

Amosis no era d'origen noble, segons l'historiador grec Her�dot. Una rebel�li� de soldats natius el va enlairar al poder. Aquestes tropes, tornant d'una desastrosa expedici� a Cirene, van sospitar que havien estat tra�ts pel rei Apries, qui governava de la manera m�s absoluta amb el suport de mercenaris, i els seus companys d'Egipte es van solidaritzar amb ells plenament.

Amosis va aconseguir calmar la rebel�li� i liderar-los, sent proclamat sobir� pels rebels. Apries, que aleshores nom�s podia confiar en els seus mercenaris, va ser derrotat i capturar al conflicte que es va produir a Memfis; l'usurpador va tractar l'il�lustre captiu amb gran indulg�ncia, per� finalment va ser persuadit i el va lliurar a les multituds que el van assassinar estrangulant-lo}.

Va ser enterrat en el seu pante� familiar de Sais. Una inscripci� confirma l'esdeveniment de la lluita entre les tropes natives i les estrangeres, mostrant que Apries va morir i va ser enterrat honorablement a l'any tercer d'Amosis.

Encara que Amosis va ser criticat al comen�ament del seu mandat, per no ser d'ascend�ncia noble, va tenir el bon sentit de cultivar l'amistat del m�n grec i aliar-los amb Egipte com mai abans no va succeir.

Her�dot relata que sota la seva prudent administraci� Egipte va assolir alt grau de prosperitat; va adornar els temples del Baix Egipte, primordialment amb espl�ndides naus (capelles monol�tiques) i d'altres monuments que encara perduren.

Amosis va assignar als grecs la col�nia comercial de Naucratis, al bra� Canopico del riu Nil, i quan va cremar el temple de Delfos ell va contribuir amb 1.000 talents per reedificar-lo. Es va casar tamb� amb una princesa grega denominada Ladice, filla de Battus, el rei de Cirene, i va entaular aliances amb Pol�crates de Samos i Cressus de L�dia.

El seu regne va arribar probablement solament fins a la primera cataracta], per� va dominar Xipre, i va tenir gran influ�ncia a Cirene. Al principi del seu llarg regnat, abans de la mort d'Apries, sembla haver sofert un atac per Nabucodonosor II en 568 aC. Cir II va deixar a l'Egipte en pau; per� els �ltims anys d'Amosis van ser pertorbats per l'amena�a d'invasi� de Cambises II i per la ruptura d'aliances amb Pol�crates de Samos. El desastre va caure sobre el seu fill Psam�tic III, a qui el citat rei persa va privar del seu regne despr�s d'un mandat de solament sis mesos.

Testimonis de la seva �poca

[modifica]
Estela de donaci� de terres, de l'�poca de Amosis II. Museu del Louvre.
  • Va edificar un nou temple a Buto (Arnold)
  • Temple d'Isis a Behbeit el-Hagar (Arnold)
  • Treballs al temple de Neit a Sais (Arnold)
  • Afegits al temple a Mendes (Arnold)
  • Temple de Jentijety a Atribis (Arnold)
  • Temple de l'Isis a Memfis, descrit per Her�dot (Arnold)
  • Primer temple de l'Anubiei�n (Arnold)
  • Reconstrucci� del temple de Jentimeniu - Osiris, a Abidos (Arnold)
  • Afegits al temple de Satet a Elefantina (Kaiser])
  • Amonei�n a l'oasi de Siwa (Arnold)
  • Inscripci� en una roca d'Elefantina (Petrie)
  • Estela de Londres, del primer any, BM952 (Leahy)
  • Blocs a Coptes, Karnak i File (Arnold)
  • Blocs a Istabl Antar, Ain el-Muftella, i oasi de Baharya (Arnold)
  • Bloc petri troba] a Memfis (Petrie/Mackay/Wainwright)
  • Con de pedra esmaltat en blau, d'Heli�polis (Saleh)
Predecessor:
Apries
Fara�
Dinastia XXVI
Successor:
Psamètic III

Referències

[modifica]