Comtat de Nantes

El comtat de Nantes fou una jurisdicci� feudal de Fran�a que formava una marca fronterera amb Bretanya.

Hist�ria

El 799 el prefecte i comte Guiu de Nantes va conquerir Bretanya. Entre 814 i 818, Lambert I de Nantes va succeir al seu pare Guiu com a prefecte de la marca de Bretanya i comte de Nantes. Degut a les revoltes de 811 i 818, Llu�s I el Piet�s va nomenar Nominoe, el cap bret�, com a comte de Vannes el 819, i despr�s duc (ducatus ipsius gentis) dels bretons el 831. La revolta del 824, dirigida per Wiomarc'h, va ser d'una amplitud tal que Llu�s I el Piet�s va haver d'intervenir en persona acompanyat dels seus fills Pip� I d'Aquit�nia i Llu�s el Germ�nic. El 831 s'establia el ducat de Bretanya i Lambert I de Nantes, un partidari de Lotari I, era enviat a l'exili a It�lia poc despr�s. El 841 el comtat fou donat a Renald d'Herbauges. El 843 Nantes fou saquejada pels normands, i Lambert II, un noble aliat de Nominoe, fill de Lambert I, es va fer amo de la ciutat a la seva sortida. La batalla de Ballon va constituir una nova vict�ria de Nominoe sobre Carles el Calb i va marcar el 845 la independ�ncia de Bretanya, concretada per un tractat el 846. El mateix any, Carles el Calb aconsegu� imposar un cert Amauri com a comte de Nantes i prefecte de la marca. Tres anys despr�s Lambert II tornava a dominar el comtat.

El comtat fou conquerit per Nominoe (el primer gran sobir� de Bretanya) i el seu fill Erispoe el 851, sent reconegut als bretons pel tractat d'Angers. Salom� de Bretanya va ampliar les conquestes bretones per� a causa dels atacs normands el bretons es van haver de replegar cap a les zones de poblaci� bretona. A l'inici del segle X el comtat de Nantes va quedar sota protecci� del comte d'Anjou; els normands van ocupar la ciutat i regi� del 919 al 937 fins que Alan II de Bretanya la va conquerir altre cop pels bretons i form� un feu de Bretanya del qual els titulars van disputar el t�tol de duc amb els comtes de Rennes. Nantes va rebre el suport d'Anjou mentre Rennes rebia el de Blois. Per matrimoni va passar de la fam�lia comtal de Cornualla als Plantagenets, fins a ser incorporada als dominis ducals sota Artur I de Bretanya.

Llista de comtes de Nantes

Comtes francs

després de 786-818: Guiu de Nantes Prefecte de la Marca de Bretanya
818-831: Lambert I de Nantes
831-841: Ricuí de Nantes
841-843: Renald d'Herbauges, comte d'Herbauges i de Nantes
843-846: Lambert II de Nantes
846-849: Amauri de Nantes imposat par Carles el Calb
849-851: Lambert II de Nantes (segona vegada)

Comtes Bretons

Comtes d'Anjou i de Nantes

907-919: Folc I el Roig o el Ros, comte d'Anjou. Reconegut de iure comte d'Anjou i de Nantes fins després de l'inici del govern del duc Alan Barbatorte (936-952)

Ocupació normanda

914-919: Ottar i Hroald
919-vers 930: Rognväld
vers 930-937: Incon (Håkon o Inge ?)

Comtes de Nantes

Dinastia dels Plantagenet

1156-1158: Godofred Plantagenet
1158-Setembre 1158: Conan IV de Bretanya
1158-1185: Enric II Plantagenet
1185-1186: Godofred II Plantagenet
1185-1201: Constança de Bretanya
1196-1203: Artur Plantagenet que fou el duc Artur I de Bretanya

Fonts

Noël-Yves Tonnerre, Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du VIIIe à la fin du s. XII, Presses de l'Université d'Angers Angers (1994) ISBN 2903075581.
Gérard Mellier (alcalde de Nantes), Essai sur l'Histoire de la Ville et du Comté de Nantes". Manuscrit publicat per Léon Maitre Nantes (1872) ⇒ a Gallica
Chronique de Nantes ⇒ a Gallica
Bruno Renoult Les Vikings en Bretagne Éditions Bretland (1985) ISBN 84-7633-005-7