En el nom del pare
En el nom del pare (t�tol original en angl�s In the Name of the Father)[1] �s una pel�l�cula irlandeso-brit�nica de 1993 dirigida per Jim Sheridan.
La hist�ria est� basada en fets reals. Aquesta pel�l�cula compromesa, que retrata la cr�nica d'un error de la just�cia, �s una de les m�s destacades de la carrera de Jim Sheridan. Va rebre l'Os d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Berl�n el 1994 i va ser nomenat set vegades per l'Oscar. La pel�l�cula �s una cr�tica virulenta i intransigent del sistema judicial brit�nic arran dels atemptats de l'IRA en la d�cada de 1970. La pel�l�cula reuneix Daniel Day-Lewis interpretant el paper de Gerry Conlon, Pete Postlethwaite en el paper del pare, Giuseppe Conlon, i Emma Thompson en el paper de l'advocada Gareth Peirce.
Argument
[modifica]Belfast, 1974. A l'atur, Gerry Conlon viu de petits furts. Un dia, volent escapar d'un control, crida involunt�riament l'atenci� dels soldats brit�nics a prop d'un amagatall de l'IRA. Enutjats, els militants irlandesos amenacen de mutilar-lo. Gerry marxa cap a Londres amb el seu amic Paul, i s'instal�la a casa d'un parell de hippies. Per� la nit del 5 d'octubre de 1974, a Guildford (Surrey), un suburbi de Londres, mentre que Paul i Gerry roben a una prostituta, dos pubs freq�entats per soldats s�n el blanc d'un atemptat Resultat: cinc morts. La poblaci� est� en estat de xoc. A la policia li calen culpables perqu� l'Estat i els ciutadans volen resultats r�pids. I aviat, Paul i Gerry s�n detinguts arran d'una den�ncia. Gerry �s interrogat per la policia a Londres que l'acusa d'instigar els atemptats de Guildford a compte de l'IRA. Gerry �s sotm�s a tortura f�sica i psicol�gica. Els interrogatoris no acaben. Les mateixes preguntes es repeteixen i Gerry dona les mateixes respostes. Sota la pressi� de la policia, Gerry signa la confessi� sota tortura, que implica, no nom�s Paul Hill, el seu amic de la inf�ncia, sin� el parell de hippies - tots quatre s�n anomenats els Quatre de Guildford - i diversos membres de la seva fam�lia incl�s el seu propi pare.
El drama en el qual la fam�lia s'enfonsa contrasta amb el fet que cap dels policies en q�esti� en aquest cas ha estat condemnat. I que els autors de l'atemptat s�n encara a la pres� sense haver estat jutjats.[2]
An�lisi
[modifica]El llargmetratge �s una immersi� en l'infern irland�s a trav�s d'un personatge trencat per la injust�cia.[3]
Interrogatoris, inculpaci� de la fam�lia en ple, condicions d'empresonament (pare i fill a la mateixa cel�la a la mateixa pres� que el veritable culpable), desenlla� feli� que es produeix en un cop de sort fortu�t. El director s'embolica en les relacions pare-fill. Pel que fa a la interpretaci� dels actors, la de Daniel Day-Lewis, va ser acollida amb satisfacci� per la professi� pel seu paper de Gerry Conlon (va ser nominat a l'Oscar per aquest paper). Aguanta tota la pel�l�cula sobre les seves espatlles, sense oblidar-se dels secundaris. Peter Postlewaite (Giuseppe) fa una interpretaci� emotiva i Emma Thompson exerceix perfectament el paper d'una advocada implicada, que no para per descobrir la veritat, per no esmentar l'inspector interpretat per Corine Redgrave, que busca tapar per tots els mitjans, el seu "excessiu zel".
Repartiment
[modifica]- Daniel Day-Lewis: Gerry Conlon
- Pete Postlethwaite: Giuseppe Conlon
- Emma Thompson: Gareth Peirce
- Beatie Edney: Carole Richardson
- John Lynch: Paul Hill
- Corin Redgrave: Robert Dixon
- Mark Sheppard: Paddy Armstrong
- Marie Jones: Sarah Conlon
- Joe McPartland: Charlie Burke
- Jonathan Ryan: el governador escoc�s
- Daniel Massey: Perseguidor
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1994: Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín
- 1994: Premi David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera
Nominacions
[modifica]- 1994: Oscar a la millor pel·lícula
- 1994: Oscar al millor director per Jim Sheridan
- 1994: Oscar al millor actor per Daniel Day-Lewis
- 1994: Oscar al millor actor secundari per Pete Postlethwaite
- 1994: Oscar a la millor actriu secundària per Emma Thompson
- 1994: Oscar al millor guió adaptat per Terry George i Jim Sheridan
- 1994: Oscar al millor muntatge per Gerry Hambling
- 1994: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1994: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Daniel Day-Lewis
- 1994: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Emma Thompson
- 1994: Globus d'Or a la millor cançó original per Bono, Gavin Friday i Maurice Seezer amb "(You Made Me the) Thief of Your Heart"
- 1994: BAFTA al millor actor per Daniel Day-Lewis
- 1994: BAFTA al millor guió adaptat per Terry George i Jim Sheridan
Referències
[modifica]- ↑ «En el nom del pare». Ésadir.cat. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «In the name of the father» (en anglès). The New York Times.
- ↑ «Basada en fets reals - T1xC1 - Gerry Conlon, en el nom de la veritat - 3Cat». CCMA. [Consulta: 7 abril 2024].
- Pel·lícules d'Irlanda de la dècada del 1990
- Pel·lícules del Regne Unit del 1993
- Pel·lícules de drama biogràfic
- Pel·lícules basades en novel·les
- Pel·lícules de presons
- Pel·lícules guanyadores de l'Os d'Or
- Pel·lícules dirigides per Jim Sheridan
- Pel·lícules sobre el conflicte nord-irlandès
- Pel·lícules dramàtiques del 1993