Foc al mar
Fuocoammare  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Gianfranco Rosi |
| Producció | Gianfranco Rosi, Roberto Cicutto, Paolo Del Brocco, Camille Laeml� (en)  , Serge Lalou, Donatella Palermo, Martine Saada (en) , Olivier P�re i R�mi Burah |
| Gui� | Gianfranco Rosi |
| Fotografia | Gianfranco Rosi |
| Muntatge | Jacopo Quadri |
| Distribu�dor | 01 Distribution i Vertigo M�dia |
| Dades i xifres | |
| Pa�s d'origen | It�lia i Fran�a |
| Estrena | 13 febrer 2016 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | itali� angl�s |
| Color | en color |
| Recaptaci� | 1.000.000 $ |
| Descripci� | |
| G�nere | documental |
| Lloc de la narraci� | It�lia |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
         | |
Foc al mar (en itali� Fuocoammare) �s una pel�l�cula documental italiana del 2016 dirigida per Gianfranco Rosi.[1][2] Va guanyar l'Os d'Or al 66� Festival Internacional de Cinema de Berl�n.[3][4] La pel�l�cula va ser nominada a l'Oscar a la millor pel�l�cula documental als Premis Oscar de 2017.[5] Tamb� va ser seleccionada com a entrada italiana a l'Oscar a la millor pel�l�cula de parla no anglesa, per� no va ser nominada en aquesta categoria.[6][7] Ha estat doblada al catal�.[8]
Visi� general
[modifica]La pel�l�cula es va rodar a l'illa siciliana de Lampedusa durant la crisi dels refugiats a Europa i situa la perillosa travessia mediterr�nia dels migrants en un context de la vida ordin�ria dels illencs.[9][10] Els personatges principals s�n un noi de dotze anys d'una fam�lia de pescadors locals i un metge que tracta els migrants a la seva arribada.[10][11] En el seu discurs d'acceptaci� del premi Os d'Or, Rosi va afirmar que la seva intenci� era augmentar la consci�ncia de la situaci� dels migrants, dient: "No �s acceptable que la gent mori creuant el mar per fugir de les trag�dies."[9]
Argument
[modifica]Un noi jove, Samuele Pucillo, talla una vareta bifurcada d'un pi per fer un tirador. Amb el seu amic Mattias Cucina, li agrada tallar ulls i boca sobre unes pales de figuera de moro i llan�ar pedres amb el tirador, com si fos contra un ex�rcit enemic. Aix� passa a l'illa de Lampedusa, mentre els homes de l'oficina del districte de la Marina italiana reben per r�dio una sol�licitud d'ajuda, activen la cerca al mar amb unitats navals i helic�pters de la Gu�rdia Costera. Mentrestant, la vida a l'illa continua. Una mestressa de casa, Maria Signorello, mentre preparava el dinar, llista a l'emissora de r�dio local encap�alada per Pippo Fragapane que emet m�sica i can�ons a petici� i dona not�cies sobre albiraments i rescats al mar.
Els refugiats i els migrants del nord d'�frica amuntegats en barques s�n embarcats en vaixells de la Gu�rdia Costanera i, despr�s, transbordats amb llanxes i patrulles, i portats a terra. Aqu� troben Pietro Bartolo, el metge que dirigeix l'ambulatori de Lampedusa i que fa anys que realitza la seva primera visita a tots els migrants que desembarquen a l'illa. Despr�s, s�n traslladats amb autob�s al Centre de Recepci� d'Immigrants de Lampedusa, buscats i fotografiats. Samuele parla amb Francesco Mannino, un familiar pescador que li explica que quan era mariner en vaixells mercants vivien sempre a bord durant sis, set mesos, entre el cel i el mar. Un bussejador, Francesco Paterna, busseja per pescar eri�ons de mar malgrat la mala mar.
A casa, durant una tempesta, Samuel estudia i despr�s escolta a la seva �via, Maria Costa, que li explica quan, durant la Segona Guerra Mundial, a la nit els vaixells militars passaven llan�ant coets lleugers a l'aire i el mar es tornava vermell, semblava que hi havia "foc al mar". Maria Signorello truca a la r�dio per dedicar un alegre swing Fuocoammare al seu fill pescador, desitjant que el mal temps acabi aviat perqu� pugui sortir el vaixell a treballar. Mentrestant, la can�� est� en antena, al centre d'acollida d'immigrants, un grup de refugiats canten una can�� de cor acompanyada per la hist�ria de les seves vicissituds.
El Dr. Bartolo, mostrant la foto d'un vaixell amb 860 persones, parla dels qui no han arribat. Especialment aquells que naveguen sota coberta durant dies, cansats, famolencs, deshidratats, xops i cremats pel combustible. Emocionat i molest, el metge explica quants podia tractar, per� havien d'inspeccionar els cossos recuperats al mar, incloses moltes dones i nens, cosa que fa que sigui molt dif�cil acostumar-se. Aix�, mentre Samuele creix i afronta les seves dificultats per convertir-se en mariner, de fet a Lampedusa tothom ho �s, la trag�dia dels migrants i el comprom�s dels rescatadors continua al mar.
Recepci�
[modifica]La pel�l�cula t� una puntuaci� del 95% a Rotten Tomatoes, basada en 93 ressenyes amb una puntuaci� mitjana de 7,82 sobre 10. El consens cr�tic del lloc web afirma: "Fuocoammare ofereix una mirada clara i emp�tica a un rac� del m�n. el terreny pot ser desconegut per a molts, per� la hist�ria de la gent continua sent universal ".[12] Tamb� t� una puntuaci� de 87 sobre 100 a Metacritic, basada en 20 cr�tiques, que indica "aclamaci� universal".[13]
Meryl Streep, presidenta del jurat de Berl�n, va anomenar la pel�l�cula "un atrevit h�brid de material capturat i narracions deliberades que ens permet considerar qu� pot fer el documental. �s urgent, imaginativa i necess�ria filmar-la."[9] Andrew Pulver, escrivint per The Guardian, va descriure el documental que tenia "un estil cinematogr�fic hum� distintiu" i que era "una col�lecci� de min�sculs detalls que es transformen, gaireb� per osmosi, en una impactant excavació de la mecànica de la crisi."[10] L'elogia per haver abordat la tragèdia indirectament, a través de la gent de Lampedusa.[10] La pel·lícula també va ser apreciada pel primer ministre italià Matteo Renzi, que va declarar que s'enduria 27 DVD de la pel·lícula a una sessió del Consell Europeu. Cadascuna de les còpies fou lliurada a un cap d'estat o govern de la Unió Europea.[14]
The Economist pensava que tenia "una bonica cinematografia i imatges esfereïdores, però també opcions estranyes i prioritats tèrboles", i va criticar la manca de relació de la pel·lícula entre la crisi dels refugiats i l'impacte que havia tingut en la vida dels habitants de l'illa entrevistats.[15]
El 2019, The Guardian va situar Fuocoammare al lloc número 53 de les seves 100 millors pel·lícules de la llista del segle xxi.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Jan 11, 2016: Berlinale Competition 2016: Another nine films selected». Berlinale. Arxivat de l'original el 12 gener 2016. [Consulta: 11 gener 2016].
- ↑ «Berlin Film Festival Adds Nine Films to Competition Lineup». Variety. [Consulta: 11 gener 2016].
- ↑ «Berlin: ‘Fire at Sea’ Wins Golden Bear for Best Film». Variety. [Consulta: 20 febrer 2016].
- ↑ «Prizes of the International Jury». Berlinale. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2018. [Consulta: 20 febrer 2016].
- ↑ «Here Are the 2017 Oscar Nominations». Time, 24-01-2017 [Consulta: 24 gener 2017].
- ↑ Redazione. «Oscars: I migranti di 'Fuocoammare' in corsa per gli Oscar». La Repubblica, 26-09-2016. [Consulta: 26 setembre 2016].
- ↑ Anderson, Ariston. «Oscars: Italy Selects 'Fire at Sea' for Foreign-Language Category». The Hollywood Reporter, 26-09-2016. [Consulta: 26 setembre 2016].
- ↑ Foc al mar a esadir.cat
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Berlin film festival: Fire at Sea wins Golden Bear». BBC News. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Andrew Pulver «Why Fire at Sea sailed away with the Berlin film festival's Golden Bear». The Guardian, 22-02-2016 [Consulta: 23 febrer 2016].
- ↑ «Berlin film festival awards top prize to refugee crisis documentary Fire at Sea». The Guardian, 21-02-2016 [Consulta: 23 febrer 2016].
- ↑ «Fire at Sea (Fuocoammare)». [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ «Fire at Sea». [Consulta: 10 novembre 2016].
- ↑ «Migranti, Renzi: Porto 27 dvd di Fuocoammare al Consiglio europeo». Corriere della Sera, 07-03-2016. [Consulta: 7 març 2016].
- ↑ «The odd, award-winning migration movie "Fire at Sea"». [Consulta: 10 juny 2016].
- ↑ «The 100 best films of the 21st century». [Consulta: 17 setembre 2019].
