Esquerra Unida (Espanya)
.svg&lang=ca)
Esquerra Unida[1] (oficialment en castell�: Izquierda Unida, IU) �s una organitzaci� pol�tica espanyola formada l'any 1986 com a coalici� de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre m�s representatiu el Partit Comunista d'Espanya. Est� inscrita en el Registre de Partits Pol�tics des de novembre de 1992.[2] L'any 2008 la componien 48.318 afiliats.[3]
Hist�ria
[modifica]Fundaci�
[modifica]L'embri� del que seria el partit Esquerra Unida va sorgir el 1984 amb la presentaci� de Convocatoria por Andaluc�a, dirigida per Julio Anguita, a les eleccions andaluses.[4]
Esquerra Unida (IU) va ser fundada arran de les mobilitzacions per exigir la sortida d'Espanya de l'OTAN el 1986, quan la Plataforma C�vica per la sortida d'Espanya de l'OTAN,[4] presidida per l'escriptor Antonio Gala, va aconseguir aglutinar gaireb� totes les organitzacions d'esquerres de l'estat excepte el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Moltes d'aquestes organitzacions es van integrar despr�s a l'anomenada Plataforma de l'Esquerra Unida. Es va celebrar un refer�ndum el 12 de mar� de 1986, el resultat va ser a favor de la perman�ncia a l'OTAN.
La primera reuni� (al despatx de l'advocada Cristina Almeida) va tenir lloc el 27 d'abril de 1986 i va comptar amb la participaci� del Partit Comunista d'Espanya (PCE), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit d'Acci� Socialista (PASOC), Esquerra Republicana (IR), la Federaci� Progressista (FP), el Partit Humanista i el Partit Carl�. A aquests partits se'ls unirien, per fundar Esquerra Unida, el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) i el Col�lectiu d'Unitat dels Treballadors - Bloc Andal�s d'Esquerres (CUT-BAI), aix� com alguns independents. Es va constituir una Comissi� Pol�tica per regir presidida per Gerardo Iglesias, secretari general del PCE (partit que constitu�a el 80% de la coalici�).
El juny de 1986, IU va participar per primera vegada en unes eleccions generals obtenint 7 escons, 3 m�s que el PCE en les anteriors generals, amb un 4,6% dels vots. En les municipals de 1987 els seus resultats van millorar, obtenint el 7,18% dels vots. Aquest mateix any, el Partit Humanista era expulsat d'IU, entre altres raons, per les seves connexions amb la secta argentina anomenada La Comunidad. Tamb� va ser expulsat el Partit Carl�[5] i va abandonar la coalici� la Federaci� Progressista, que es va dissoldre un any despr�s el 1988.
L'any seg�ent, el gener de 1989, tamb� abandona la coalici� el PCPE, despr�s de la reincorporaci� al PCE del seu president i fundador, Ignacio Gallego, al costat de 8.000 militants, 48 membres del Comit� Central i la majoria de c�rrecs p�blics. El febrer de 1989 se celebra la I Assemblea General que aprova la transformaci� d'IU en un "moviment pol�tic i social". Concorren prop de mil delegats, dels quals nom�s el 25% han estat designats pels partits integrats en la coalici�, i la resta s�n directament elegits pels afiliats de les diverses comunitats aut�nomes. Es tria una Presid�ncia Col�legiada (m�s tard es denominar� Presid�ncia Federal) que tria com a coordinador general a Gerardo Iglesias.
Esquerra Unida s'havia convertit ja en la tercera for�a pol�tica m�s votada, arribant a 17 diputats amb el 9,07% dels vots en les eleccions generals de 1989.
Julio Anguita
[modifica]
El novembre de 1989 Gerardo Iglesias dimiteix com a secretari general del PCE i com a coordinador d'IU, essent substitu�t en aquest segon c�rrec per Julio Anguita Gonz�lez, alcalde de C�rdova entre 1979 i 1986, i pol�tic molt reconegut en aquell moment dins del PCE. El novembre de 1990 se celebra la II Assemblea Federal d'IU, que confirma a Julio Anguita com a coordinador, i que suposa la transfer�ncia de sobirania des del PCE i els altres partits integrants cap als �rgans d'IU, inscrivint-se en el registre de partits pol�tics l'any 1992.
Anguita va ser reelegit en les III, IV i V Assemblees Federals (1992, 1994 i 1997), tot i que a partir de 1992 ha d'enfrontar-se a un corrent cr�tic organitzat anomenada Nova Esquerra, d'ideologia socialdem�crata i partid�ria de la Tercera Via, que aglutina una part dels sectors d'IU aliens al PCE. Num�ricament Nova Esquerra era minsa, per� comptava a les seves files amb c�rrecs p�blics i dirigents com Nicol�s Sartorius, Diego L�pez Garrido o Cristina Almeida, que apareixien amb freq��ncia en els mitjans de comunicaci�, i majorit�riament partidaris de consolidar IU com a �rgan pol�tic independent de les formacions que el van crear, fins a transformar-lo en un partit que col�labor�s estretament amb el PSOE.
Izquierda Unida Canaria Can�ries forma part d'Esquerra Unida. ICU nom�s va estar en la coalici� Iniciativa Canaria Nacionalista (ICAN) durant uns mesos de 1991. La milit�ncia, descontenta amb un projecte no federat a IU, i dretana (pels pactes amb el PP) va recuperar el projecte del PCE i d'Esquerra Unida a les Can�ries el 1991 i 1992, respectivament. ICAN va formar la Coalici�n Canaria l'any 1993.
IU va aconseguir arribar el 1993 i el 1996 al sostre electoral que el PCE havia obtingut en els anys 70: va superar el 10% dels vots, arribant a un grup parlamentari de 21 diputats el 1996. Va recollir tamb� �xits a les eleccions municipals, amb l'11,68% del vot en les de 1995, on va arribar a pactes de govern amb el PSOE en nombrosos ajuntaments, especialment al sud de Madrid o a Andalusia.
A partir de l'arribada al Govern del Partit Popular, liderat per Jos� Mar�a Aznar, el 1996, augmenten les tensions en el si d'IU. Julio Anguita segueix dirigint la major part dels seus atacs contra el PSOE i contra l'expresident del Govern Felipe Gonz�lez, i elabora la teoria de "les dues ribes" i el "sorpasso". PSOE i IU es troben a la vora pol�tiques diferents i enfrontades, ja que els primers estan enfangats en la corrupci� i en pol�tiques contr�ries als seus postulats. Com va succeir a It�lia entre el Partit Comunista Itali� i el Partit Socialista Itali�, l'estrat�gia no ha de ser aliar-se amb el partit socialista sin� sobrepassar, aconseguir per a IU la majoria de suport electoral a l'esquerra espanyola. Aquesta pol�tica, i les bones relacions d'Anguita amb Aznar, generaren la impressi�, �mpliament difosa pels mitjans de comunicaci�, que IU i PP s'han aliat per acabar amb el PSOE.
El 1997, el corrent Nova Esquerra, es converteix en partit pol�tic, el Partit Democr�tic de la Nova Esquerra (PDNI), que entra en greu crisi amb la direcci� d'IU i acaba abandonant la formaci�, per integrar-se poc despr�s al PSOE. Una part d'Esquerda Unida (la federaci� gallega d'IU) abandona l'organitzaci� i forma Esquerda de Galicia per anar a les llistes electorals del PSOE en les eleccions auton�miques de 1997. Igualment, el PDNI abandona l'organitzaci�. El 1995, s'incorpora Esquerra Alternativa com a corrent, formada per antics militants de l'antiga Lliga Comunista Revolucion�ria, i redefinint com Espai Alternatiu.
L'organitzaci� confederada a IU a Catalunya, Iniciativa per Catalunya (IC), s'escindeix en dos sectors: el primer, m�s af� a Julio Anguita, abandona el partit i en forma un altre anomenat PSUC viu, el segon assumeix el control i trenca el seu vincle amb IU. Posteriorment IC passaria a definir-se com una organitzaci� ecosocialista anomenada Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), mentre que el PSUC viu crearia al costat d'altres partits la coalici� Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) federada amb IU.
El 1998 hi va haver diverses incorporacions a Esquerra Unida. El Partit Obrer Revolucionari (PER), fundat el 1974 com PORE (Partit Obrer Revolucionari d'Espanya, trotskista), va canviar de denominaci� el 1983, i �s la secci� a l'estat espanyol de la Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-CI). El Partit Revolucionari dels Treballadors - Esquerra Revolucion�ria (PRT-IR), d'ideologia trotskista, tamb� s'incorpora aquest any, i la secci� oficial a Espanya de la Lliga Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (LIT-CI). Tamb� s'uneix Nou Claredat, grup trotskista adscrit al Corrent Marxista Internacional, creador del Sindicat d'Estudiants] (1986), del qual sorgeix el 1994 el Sindicat d'Estudiants d'Esquerres (SEI), i des de 1989 edita la revista El Militant, i alguns dels seus membres pertanyents al PCE i al PSOE, partit del qual va sorgir com a corrent el 1976.
El novembre de 1999, Anguita va renunciar a seguir encap�alant la candidatura a les eleccions generals a causa de diversos episodis cardiovasculars, i �s substitu�t per Francesc Frutos.
Francesc Frutos
[modifica]Frutos ja era secretari general del PCE, i havia exercit diversos c�rrecs en la direcci� d'IU, i el n�mero dos en les eleccions generals de 1996. Encara que mai va arribar a ser coordinador general d'IU, el gener de 2000 va ser designat pel partit per ocupar la candidatura a la Presid�ncia del Govern per a les Eleccions generals espanyoles de 2000, a causa de la malaltia de Julio Anguita que l'havia apartat de la pol�tica activa.
Durant el cicle electoral 1999-2000, EUiA i ICV actuarien per separat, presentant-se ICV en coalici� amb el PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 en diverses prov�ncies. Aquest mateix any, a Cant�bria tamb� es produ�a una escissi�, Esquerra Democr�tica C�ntabra (IDCAN), passant-se a aquesta formaci� els 3 diputats d'IU al Parlament de Cant�bria en aquell moment; aquesta nova formaci� des d'ara es va presentar en coalici� amb el Partit Socialista de Cant�bria (PCS-PSOE) des de llavors fins a la seva integraci� en aquest en 2003.
IU tamb� va canviar aleshores la seva pol�tica cap a un acostament al PSOE, signant un acord pre-electoral d'investidura amb els socialistes per a les eleccions generals de mar� de 2000. El resultat va ser un espectacular frac�s de tots dos partits, i la vict�ria per majoria absoluta del Partit Popular. Esquerra Unida va veure redu�t el seu suport a la meitat del seu electorat, obtenint �nicament 8 diputats, amb el 5,45% dels vots.
A la fi d'aquest mateix any, Gaspar Llamazares va ser elegit en la VI Assemblea Federal per un estret marge enfront de Francisco Frutos com a coordinador general, unint els vots de diversos corrents d'IU cr�tiques amb la direcci� sortint.
Gaspar Llamazares
[modifica]
Gaspar Llamazares coordinar IU recolzant-se en el PSOE, amb una pol�tica d'enfrontament amb el PCE, liderada per Francesc Frutos, i restaurar les relacions amb Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), alhora que mant� a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) com a referent formal a Catalunya. Aix� mateix, tracta d'imprimir a IU una orientaci� m�s ecosocialista que comunista o llibert�ria. El 2001, Ezker Batua (IU-EB) forma part del Govern basc pactant amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i amb Eusko Alkartasuna (EA).
El 2001, Castellano deixa la Presid�ncia del PASOC a Luis Aurelio S�nchez, i el PASOC abandona IU, romanent dins l'escissi� posteriorment anomenada Iniciativa Socialista d'Esquerres. El 2002 tamb� abandonaria la coalici� Esquerra Republicana, i Angeles Maestro funda Corrent Roig en el si d'IU, que representaria les postures m�s cr�tiques amb la direcci� i d'acostament a l'Esquerra Abertzale.
El 2003, IU es presenta amb Bloc per Asturies (BA), Socialistes Independents d'Extremadura (SIEX) i ICV, obtenint aquest �ltim una important pujada de vots. Rosa Aguilar guanya a C�rdova, i Ezker Batua puja. No obstant aix�, els resultats s�n for�a negatius en les eleccions generals i europees. A les eleccions generals del 2004, IU va reduir els vots obtinguts, mentre que la participaci� i els vots del PSOE van augmentar considerablement. Com a conseq��ncia, nom�s va obtenir tres diputats: Gaspar Llamazares, �ngel P�rez per Madrid i Isaura Navarro per l'Entesa pel Pa�s Valenci�). Es va formar al Congr�s dels Diputats un grup parlamentari al costat dels dos diputats d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa amb la denominaci� Esquerra Verda - Esquerra Unida - Iniciativa per Catalunya Verds.
A les eleccions europees de 2004 Esquerra Unida es va presentar amb ICV, EUiA, Esquerra Republicana, Xarxa Verda, i altres grups minoritaris. La candidatura va aconseguir un percentatge de vots encara menor que en les eleccions generals i va obtenir dos eurodiputats, un d'ells d'Esquerra Unida, Willy Meyer, i un altre d'Iniciativa per Catalunya Verds, Ra�l Romeva, que una vegada electe va formar part del grup parlamentari europeu verd. Ezker Batua-Berdeak es constitueix en partit independent, confederat amb IU.
El juny de 2004, Corrent Roja va sortir de la coalici� per fortes discrep�ncies ideol�giques amb la pol�tica de la direcci�. Al seu torn, tamb� ho va fer el PRT-IR, on participaven bona part dels membres de Corrent Roja, fundant una part dels seus integrants Classe contra Classe, adherida a la Fracci� trotskistes Quarta Internacional. Corrent Roja tamb� va abandonar el PCE el 2005, despr�s d'haver intentat que aquest sort�s d'IU.
Esquerra Unida mantenia un electorat lleugerament inferior al mili� de votants, i una base hist�rica de suport a Catalunya, Ast�ries, Madrid, Pa�s Valenci� i Andalusia, per la tradici� comunista de zones d'aquestes comunitats aut�nomes. No obstant aix�, tamb� havia aconseguit aven�os en comunitats on el PCE no tenia molta implantaci�, com el Pa�s Basc (per part de Ezker Batua-Berdeak) o Navarra, fruit de la integraci� de diverses corrents d'esquerra. Mantenia un especial vincle amb la primera central sindical espanyola, Comissions Obreres, de tradici� comunista durant el franquisme i els primers anys de la transici�, amb un mili� d'afiliats.
El desembre de 2004 es va celebrar amb car�cter extraordinari la VIII Assemblea Federal d'Esquerra Unida, despr�s de la crisi oberta per les successives derrotes electorals sofertes per la coalici� i per la divisi� en la seva direcci�. Aquesta Assemblea va reelegir a Gaspar Llamazares com a coordinador general, enfront del principal oponent, Enrique Santiago, en un proc�s molt pol�mic que alguns sectors van qualificar d'irregular pel fet que la candidatura de Sant Jaume (recolzada pel PCE i les Joventuts Comunistes) i la presentada per Sebasti�n Mart�n Recio (recolzada pels sectors m�s a l'esquerra d'IU), van sumar m�s d'un 50% enfront del 49% de la llista oficial de Llamazares.
La reelecci� de Gaspar Llamazares es va deure al fet que es va decidir que votessin no nom�s la meitat del Consell Pol�tic Federal elegit en la mateixa Assemblea, �rgan competent per elegir el coordinador general, sin� tamb� els coordinadors de les federacions, sistema aprovat en una reforma dels estatuts pr�via a l'elecci� i durant la mateixa Assemblea.
El gener de 2005 el Consell Pol�tic Federal d'IU al complet (�s a dir, amb els membres elegits per l'Assemblea i els designats per les federacions) va ratificar l'elecci� de Gaspar Llamazares per un 54%. Aix� va generar una altra pol�mica, ja que els seus oponents entenien que era necessari un m�nim del 60% per presentar-se a una segona reelecci� a coordinador, com disposen els estatuts. La Comissi� de Garanties resoldre la q�esti� a favor de Llamazares en entendre que no s'havia esgotat el segon mandat, ja que la VIII Assemblea s'havia anticipat.
A inicis de 2005 Esquerra Unida va fer campanya demanant el no en el refer�ndum sobre la Constituci� Europea i durant la VIII Legislatura �s una de les formacions que donen suport al Parlament al govern de Jos� Luis Rodr�guez Zapatero.
En les Eleccions Municipals de 2007 es va presentar en solitari en vuit comunitats aut�nomes (Gal�cia, Navarra, Arag�, La Rioja, la Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, Andalusia i les Can�ries). Es va presentar en coalici� les nou comunitats aut�nomes restants i en les dues ciutats aut�nomes: a Ast�ries amb el Bloc per Asturies i Els Verds, a Cant�bria amb el Bloc Regeneraci�, al Pa�s Basc amb Aralar, a Catalunya amb Iniciativa per Catalunya Verds, a Ceuta amb la Uni� Dem�crata Ceut�, al Pa�s Valenci� forma Comprom�s pel Pa�s Valenci� amb el Bloc Nacionalista Valenci�, Els Verds i Izquierda Republicana, en les Illes Balears amb el Partit Socialista de Mallorca- Entesa Nacionalista, Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya, a Castella i Lle� i a la Regi� de M�rcia amb Els Verds, a Extremadura amb els Socialistes Independents d'Extremadura, i a Melilla amb la Coalici� per Melilla. Va obtenir resultats similars als anteriors comicis locals de 2003.
El 2007, el PCE impulsa en el Consell Pol�tic Federal d'IU la celebraci� d'eleccions prim�ries per designar el candidat a la Presid�ncia del Govern a les eleccions generals de 2008.[6] Enfront de Gaspar Llamazares, es presenta la secret�ria general del Partit Comunista del Pa�s Valenci�, Marga Sanz. El refer�ndum se celebra al novembre per un sistema de correu certificat, criticat durament pel PCE. Finalment, amb una participaci� de al voltant del 38%, Llamazares obt� 13.626 vots (62,5%) i Sanz 8.169 (37,5%). El desembre d'aquell mateix any, Espai Alternatiu aprova una resoluci� per la qual abandonava definitivament la seva integraci� a Esquerra Unida, que decideix sortir-ne finalment, vertebrats com a partit pol�tic amb la intenci� de presentar-se a les eleccions europees de 2009 amb el nom d'Esquerra Anticapitalista (IZAN-RG).
Despr�s dels pitjors resultats de la seva hist�ria en les eleccions generals de 2008 en qu� Esquerra Unida va obtenir nom�s 2 diputats (obtinguts dins de la coalici� amb ICV), perdent un diputat a Madrid, un altre a Barcelona i l'�nic de Val�ncia, Gaspar Llamazares va informar de la seva intenci� d'abandonar el seu c�rrec com a coordinador general en la seg�ent assemblea. Al Congr�s dels Diputats, IU va formar el Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds al costat d'ERC i ICV, despr�s del pr�stec dels dos diputats del BNG.
IX Assemblea
[modifica]La IX Assemblea Federal de la coalici�, celebrada els dies 15 i 16 de novembre de 2008, va concloure sense triar a un nou Coordinador General que substitu�s a Gaspar Llamazares, davant el desacord entre les diferents corrents de la coalici�. Aquests corrents es van plasmar en cinc candidatures: l'articulada al voltant del PCE, que va obtenir un 43% dels vots en l'elecci� del Consell Pol�tic Federal, la llamazarista, 27%; l'anomenada Nacional II o tercera via, articulada al voltant de dirigents catalans, madrilenys i aragonesos, i que en l'anterior assemblea va donar suport a Gaspar Llamazares, 19%; una quarta llista que va agrupar a sectors cr�tics del PCE, bascos i murcians aix� com a la majoria extremenya, 6%, i la composta pel CUT i els cr�tics andalusos, 5%. Una comissi�, presidida per Cayo Lara, que va ser candidat del corrent liderat pel PCE a la Coordinaci� General i coordinador d'IU Castella-La Manxa, es va encarregar de preparar la convocat�ria del Consell Pol�tic complet (a l'assemblea nom�s es tria a la meitat, 90 membres, els altres 90 s�n elegits per les federacions territorials).[7]
Finalment, el Consell Pol�tic Federal, convocat el 14 de desembre, va escollir a Cayo Lara com a coordinador general de la coalici�, enfront del candidat de la Nacional II Joan Josep Nuet. L'altre sector proper a Gaspar Llamazares va preferir finalment no presentar candidat i abstenir-se.[8]
Cayo Lara
[modifica]El 14 de desembre de 2008 Cayo Lara �s elegit coordinador general d'Izquierda Unida amb la missi� de la refundaci� d'Izquierda Unida com a moviment pol�tic i social. Cayo Lara, tot i representar el PCE en el si d'IU, ha integrat en la nova direcci� de l'organitzaci� a persones de tots els sectors i corrents de la formaci�. Cayo Lara ja ha remarcat l'aposta per allunyar IU del PSOE, i tornar a convertir-se en un moviment que aglutini el vot dels treballadors que aposten pel sistema anticapitalista i la lluita d'esquerres. Es pret�n que IU abandoni la socialdemocr�cia, en qu� segons el parer de Lara i els seus partidaris s'havia situat IU per convertir de nou en l'abanderat de la lluita d'esquerres d'Espanya.
A les eleccions al Parlament Europeu de 2009 IU va repetir coalici� amb ICV, anomenada "L'Esquerra", descendint lleugerament en els seus suports, en obtenir el 3,71% dels vots i revalidar els seus dos diputats. El 28 de novembre de 2009, IU inicia un proc�s de refundaci�.
Govern de coalici�
[modifica]A les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019, Podem va formar la coalici� Unides Podem amb Esquerra Unida,[9] i gr�cies al Pacte dels Sis, la coalici� i el PSOE van poder formar el primer govern de coalici� des de la Segona Rep�blica Espanyola, encap�alat per Pedro S�nchez amb Yolanda D�az, que va abandonar en octubre la milit�ncia en Esquerra Unida per discrep�ncies amb les fracassades negociacions amb el PSOE despr�s de les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019, que van conduir a la repetici� electoral,[10] com a ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social.
Evoluci� del seu electorat
[modifica]
| Resultats electorals d'IU | ||||
|---|---|---|---|---|
| Any | L�der | Vots | % | Representants |
| Generals de 1986 | Gerardo Iglesias | 935.504 | 4,63% | 7 diputats |
| Municipals de 1987 | Gerardo Iglesias | 1.399.364 | 7,18% | 2.315 regidors |
| Europees de 1987 | Gerardo Iglesias | 1.011.830 | 5,25% | 3 eurodiputats |
| Generals de 1989 | Julio Anguita | 1.858.588 | 9,07% | 17 diputats |
| Europees de 1989 | Julio Anguita | 961.742 | 6,06% | 4 eurodiputats |
| Municipals de 1991 | Julio Anguita | 1.579.097 | 8,38% | 2.614 regidors |
| Generals de 1993 | Julio Anguita | 2.253.722 | 9,55% | 18 diputats |
| Europees de 1994 | Julio Anguita | 2.497.671 | 13,44% | 9 eurodiputats |
| Municipals de 1995 | Julio Anguita | 2.589.780 | 11,68% | 3.493 regidors |
| Generals de 1996 | Julio Anguita | 2.639.774 | 10,54% | 21 diputats |
| Municipals de 1999 | Julio Anguita | 1.387.900 | 6,52% | 2.295 regidors |
| Europees de 1999 | Julio Anguita | 1.221.566 | 5,77% | 4 eurodiputats |
| Generals de 2000 | Francesc Frutos | 1.263.043 | 5,45% | 8 diputats |
| Municipals de 2003 | Gaspar Llamazares | 1.730.732 | 7,53% | 2.595 regidors |
| Generals de 2004 | Gaspar Llamazares | 1.284.081 | 4,96% | 5 diputats |
| Europees de 2004 | Gaspar Llamazares | 643.136 | 4,15% | 2 eurodiputats |
| Municipals de 2007 | Gaspar Llamazares | 1.473.992 | 6,63% | 2.484 regidors |
| Generals de 2008 | Gaspar Llamazares | 963.040 | 3,80% | 2 diputats[11] |
| Europees de 2009 | Willy Meyer | 558.248 | 3,71% | 2 eurodiputats[12] |
| Municipals de 2011 | Cayo Lara | 1.437.061 | 6,36% | 2.249 regidors |
| Generals de 2011 | Cayo Lara | 1.686.040 | 6,92% | 11 diputats |
| Generals de 2015 | Alberto Garz�n | 926.783 | 3,68% (Unitat Popular) | 5 diputats: 2 d'IU (Unitat Popular), |
| Generals de 2016 | Alberto Garz�n | - | - | 8 diputats |
| Generals de 2019 | Alberto Garz�n | - | - | 6 diputats |
A les eleccions generals de 2004 i 2008 i en les europeas de 2004 IU es present� en coalici� amb Iniciativa per Catalunya Verds. Despr�s de les eleccions generals de 2008, 1 diputat i 1 eurodiputat dels escollits pertanyien a ICV.
A les eleccions municipals de 2003 i 2007 IU es present� en coalici� amb ICV i en algunes zones amb Los Verdes i d'altres formacions nacionalistes.
A les eleccions generals de 2015 es present� dins de la coalici� Unitat Popular excepte a Catalunya i a Galicia on es va presntar en les coalicions En Com� Podem i En Marea respectivament.
A les eleccions generals de 2016 es va presentar dins de la coalici� Unidos Podemos i les seves conflu�ncies.
Funcionament intern
[modifica]
Els seus afiliats escullen cada tres anys a l'Assemblea Federal, màxim òrgan de la federació, que escull als òrgans de direcció: el Consell Polític Federal –màxim òrgan entre congressos- i la Presidència Executiva Federal, òrgan executiu. Aquesta designa alhora una Comissió Permanent Federal pel treball diari. El seu responsable màxim és el Coordinador General.
Té una organització composta per 17 federacions amb denominació específica:
- Andalusia: Izquierda Unida-Los Verdes-Convocatoria por Andalucía
- Aragó: Izquierda Unida de Aragón
- Canàries: Izquierda Unida Canarias
- Cantàbria: Izquierda Unida de Cantabria
- Castella - La Manxa: Izquierda Unida-Izquierda de Castilla-La Mancha
- Castella i Lleó: Izquierda Unida de Castilla i León
- Ceuta: Izquierda Unida de Ceuta
- Comunitat de Madrid: Izquierda Unida de Madrid
- Extremadura: Izquierda Unida de Extremadura
- Galícia: Esquerda Unida
- Illes Balears: Esquerra Unida de les Illes Balears
- La Rioja: Izquierda Unida de La Rioja
- Melilla: Izquierda Unida de Melilla, federada des de juny de 2008 amb Coalició per Melilla.
- País Valencià: Esquerra Unida del País Valencià
- Principat d'Astúries: Izquierda Unida de Asturias-Izquierda Xunida d'Asturies
- Regió de Múrcia: Izquierda Unida de la Región de Murcia
- Navarra: Izquierda Unida de Navarra-Nafarroako Ezker Batua
- País Basc: Ezker Anitza
A més hi havia una organització sobirana, confederada a IU: Esquerra Unida i Alternativa a Catalunya fins al 2019, en que IU i EUiA van trencar les relacions arran les discrepàncies del projecte federal a Espanya, l'encaix de Catalunya i la participació del coordinador general d'EUiA a les eleccions generals del 2019 a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya - Sobiranistes. Des de 2004 fins a 2011 hi va haver una altra organització sobirana confederada més: Ezker Batua-Berdeak al País Basc, que a la seva hora va ser federació d'IU a Euskadi des de la seua fundació en 1986 fins a 2004. En 2011 Esker Batua se separaria d'IU, i Esker Anitza esdevindria la federació basca d'Izquierda Unida.
A les Eleccions Generals de 2008 tant al Congrés com al Senat es presentaren sota les mateixes candidatures que Izquierda Unida per totes les circumscripcions d'Espanya.
Representació institucional estatal
[modifica]A les eleccions generals de 2004, IU reduí considerablement els vots obtinguts i aconseguí obtenir tres diputats: Gaspar Llamazares i Ángel Pérez (Madrid), i Isaura Navarro (València). Al País Valencià Izquierda Unida es presentà dins de la candidatura Esquerra Unida - L'Entesa. A les Balears en la coalició Progressistes per les Illes Balears, juntament a Esquerra Republicana de Catalunya, PSM-EN i Els Verds de Mallorca. A Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa es presentà juntament amb Iniciativa per Catalunya Verds, aconseguint dos diputats, ambdós d'ICV. Posteriorment formà amb els dos diputats d'Iniciativa per Catalunya Verds el grup parlamentari Izquierda Verde, amb Gaspar Llamazares com a portaveu.
No obstant això, després de les eleccions generals del 2008, excepte a Madrid i a Barcelona, a la resta d'Espanya IU no aconseguí representació, perdent així el diputat de València. Izquierda Unida obtingué un diputat per Madrid i ICV n'aconseguí un altre per Barcelona, perdent més de 300.000 vots i quedant sense possibilitat de formar grup parlamentari, el diumenge 9 de març Gaspar Llamazares anuncià que no es presentaria a la reelecció com a coordinador general d'IU, continuant com a Portaveu d'IU al Congrés fins al final de la legislatura.
Participació institucional municipal i autonòmica
[modifica]Izquierda Unida disposa de diputats a les assemblees legislatives de les següents comunitats autònomes:
- Andalusia: Esquerra Unida Els Verds-Convocatòria per Andalusia (IULV-CA): 5 diputats
- Aragó: Esquerra Unida d'Aragó: 1 diputat
- Astúries: Izquierda Xunida d'Asturies - Los Verdes de Asturias: 5 diputats
- Castella i Lleó: Esquerra Unida de Castella i Lleó: 1 diputat
- Catalunya: Esquerra Unida de Catalunya: 1 de 8 diputats (CatEnComú-Podem)
- Madrid: Esquerra Unida-Madrid: 0 diputats
- Extremadura: Esquerra Unida d'Extremadura + Los Verdes-Grupo Verde + Socialistes Independents d'Extremadura: 0 diputats
- Melilla: Coalición por Melilla: 7 diputats
- Múrcia: Esquerra Unida de la Regió de Múrcia + Los Verdes-Grupo Verde: 0 diputats
- Navarra: Izquierda Unida de Navarra-Nafarroako Ezker Batua + Batzarre: 2 diputats
- País Basc: Ezker Anitza: 2 d'11 diputats (Elkarrekin Podemos)
- País Valencià: Esquerra Unida del País Valencià: 0 diputats
A la resta d'assemblees autonòmiques manca de representació.
És partícip del govern autonòmic de coalició al País Basc (juntament amb el PNB i EA), a Astúries (juntament amb el PSOE) i a Catalunya (amb el PSC, ERC i ICV). Cogoverna en nombrosos ajuntaments juntament amb el PSOE, especialment a Astúries, Madrid i Catalunya. A Andalusia governa amb majoria absoluta alguns ajuntaments, especialment a les províncies de Sevilla i Còrdova, tenint així mateix l'alcaldia de la segona (Còrdova). Té 2.198 regidors repartits per tot l'Estat.
Actualment, conserva algunes alcaldies als cinturons "rojos" de majoria obrera de Barcelona i Madrid, encara que el seu poder s'ha anat erosionant lentament des de la Transició. Així, si el PSUC, tenia l'alcaldia de grans ciutats del cinturó obrer barceloní el 1979 i encara als vuitanta (Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Cornellà de Llobregat) la seva presència s'ha quedat reduïda a petites ciutats (El Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda).
A la Comunitat de Madrid ha passat el mateix, encara que la presència al cinturó obrer mai no fou tan important com la del PSUC a Barcelona. Amb tot, conserva l'alcaldia de San Fernando de Henares i també governa a Rivas-Vaciamadrid. A la resta d'Espanya només poden destacar-se algunes ciutats. Còrdova és un cas a part, on la popular Rosa Aguilar aconseguí per a la coalició el 2003 un 40% dels vots, cas únic a Europa per una ciutat de més de tres-cents mil habitants des dels temps del PCI. Després de les eleccions del 2007 IU baixà al 35%, situant-se com a segona força per sota del PP, però seguí tenint l'alcaldia gràcies a la coalició amb els socialistes.
Destaquen petites ciutats de més de 10.000 habitants que tenen alcaldies d'IU: Puerto Real i Conil de la Frontera a Cadis; Camas, La Algaba i El Arahal a Sevilla; Puente Genil a Còrdova; Pinos Puente a Granada, Ḷḷena a Astúries, Torreperogil a Jaén, Alcañiz (capital del Baix Aragó) a Terol, etc. A nivell de col·laboració municipal, sobretot amb el PSOE, la seva importància és vital encara des de les eleccions municipals de 2003 i sobretot des de 2007.
A les últimes eleccions municipals de 2007, IU-ICV aconseguí 1.473.992 vots (el 6,63%): 2.484 regidors, 64 majories absolutes i 70 majories relatives.
També cogoverna les diputacions provincials andaluses de Granada, Màlaga i Cadis.
Segons el baròmetre realitzat per GESOP i publicat a El Periódico, IU realitzaria un important augment de vots i a conseqüència de diputats, a les futures eleccions generals del 2012. Obtenint entre 13 i 15 diputats i un vot estimat directe del 7,4%[14]
Relacions internacionals
[modifica]És membre fundador del Partit de l'Esquerra Europea (PEE), i liderada pel PCE, manté bones relacions amb els partits comunistes i els seus successors polítics. IU té un eurodiputat al Parlament Europeu, Willy Meyer i és membre del grup de l'Esquerra Unitària Europea - Esquerra Verda Nòrdica (EUL-NGL).
Referències
[modifica]- ↑ IU obre les portes als desencantats del PSOE, Avui
- ↑ Registro de Partidos Políticos del Ministerio del Interior Arxivat 2008-02-13 a Wayback Machine.
- ↑ El cierre de los censos de IU acaba en pelea interna, Público, 26 de juliol de 2008.
- ↑ 4,0 4,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 645. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «Izquierda Unida confirma la exclusión del Partido Carlista de la coalición quedando formada por PCE, PCPEE, IR, PASOC y FP». La Hemeroteca del Buitre, 07-01-1987.
- ↑ «Guerra interna en IU» (en castellà). Racó Català, 19-08-2007.
- ↑ IU conclou la seva assemblea sense triar un líder per primera vegada en la seva història, El País, 17 novembre 2008.
- ↑ Cayo Lara, elegit nou coordinador general d'IU, El País, 14 des 2008.
- ↑ «Podemos, IU y Equo registran su coalición de Unidas Podemos y mantienen un corazón en su logo». Europa Press, 15-03-2019.
- ↑ Aitor Riveiro. «Yolanda Díaz se dio de baja de IU en 2019 por discrepancias durante las negociaciones fallidas con el PSOE» (en castellà). El Diario, 15-07-2020. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Resultats d'Izquierda Unida a les eleccions del 2008 al Congrés dels diputats[Enllaç no actiu]
- ↑ Resultats d'Izquierda Unida a les eleccions del 2009 al Parlament Europeu.
- ↑ Font: www.izquierda-unida.es (castellà)
- ↑ Enquesta d'El Periodico de Catalunya del 24 de desembre de 2010.
Enllaços externs
[modifica]
| Partits representats al Congrés dels Diputats (350) | .svg) | |
|---|---|---|
| Partits representats al Senat d'Espanya (265) | ||
| Partits representats als Parlaments auton�mics | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (59) |
| |
| Partits sense representaci� parlament�ria | ||
| Partits hist�rics desapareguts | ||
 Partit de l'Esquerra Europea | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Grup al Parlament Europeu: L'Esquerra en el Parlament Europeu - GUE-NGL | |||||||||
| Partits |
| ||||||||
| Presidents | |||||||||
| Presidents del Grup Europeu | |||||||||
| Altres figures | |||||||||
Eurofundació: Transform Europe | |||||||||
