Vés al contingut

Guy Simonds

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuy Simonds

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Guy Granville Simonds Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1903 Modifica el valor a Wikidata
Ixworth (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1974 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Mount Pleasant, Toronto 43° 41′ 38″ N, 79° 23′ 36″ O / 43.694°N,79.393403°O / 43.694; -79.393403 Modifica el valor a Wikidata
FormacióStaff College
Royal Military College of Canada
Ashbury College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat1926 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarExèrcit canadenc Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)II Canadian Corps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 10433 Modifica els identificadors a Wikidata

El tinent general Guy Granville Simonds CC, CB, CBE, DSO, CD (23 d'abril de 1903 - 15 de maig de 1974) va ser un oficial superior de l'ex�rcit canadenc que va servir amb distinci� durant la Segona Guerra Mundial, on va comandar la 1a Divisi� d'Infanteria canadenca i el II Cos canadenc. El 1951, amb nom�s 48 anys, va ser nomenat cap de l'estat major general, el membre m�s alt de l'ex�rcit canadenc, c�rrec que va ocupar durant quatre anys.

Familia

[modifica]

Guy va n�ixer a Ixworth, a prop de Bury St Edmunds, Suffolk, Anglaterra, el 24 d'abril de 1903.[1]

Simonds provenia d'una fam�lia militar: el seu besavi havia estat a l'ex�rcit de la Honorable Companyia de les �ndies Orientals, el seu avi havia estat un major general a l'ex�rcit de l'�ndia brit�nica i el seu pare un oficial al regiment reial de Artilleria de l'ex�rcit brit�nic. La fam�lia Simonds estava relacionada amb Ivor Maxse i Lord Milner. Per la seva part materna, el seu avi William Easton era un ric criador de cavalls Virginians, que s'havia traslladat a Anglaterra, llogant l'abadia d'Ixworth. Eleanor "Nellie" Easton, la seva mare, era una de les cinc filles, quatre de les quals es van casar amb oficials de l'ex�rcit.[2]

El seu pare Cecil, major, va renunciar a l'ex�rcit brit�nic a la tardor de 1911 (quan Guy tenia 9 anys) i es va traslladar amb la seva fam�lia a la Columbia Brit�nica, treballant com a agrimensor per a un ferrocarril. Les expectatives de Cecil de tenir la seva pr�pia empresa d'enquestes es van veure frustrades per l'exig�ncia de passar els ex�mens professionals locals. Reincorporant-se a l'ex�rcit a l'inici de la Primera Guerra Mundial, Cecil va resultar ferit el 1918 i va ser desmobilitzat el 1919 amb el grau de coronel. La fam�lia va passar la guerra en una casa llogada a Victoria. La mare de Guy va haver de vendre les possessions familiars. Guy va haver de deixar dos anys a l'escola als catorze anys per ajudar a la seva fam�lia. Graham especula que el per�ode de paternitat el va convertir en un "solitari" i autosuficient.[3]

Simonds tenia tres germans, Cicely, Peter i Eric. Eric (anecd�ticament un excel�lent tirador de fusell, despr�s d'haver guanyat premis a Bisley) es va convertir en pilot de prova, per� va morir en un accident aeri fora de Felixstowe el juliol de 1937 a Miles Magister mentre feia servei amb l'A&AEE[4] a Anglaterra. Cicely va treballar com a secretari a l'Almiralitat durant la guerra. El i la seva filla van morir per un atac de V-1 (bomba voladora) el juny de 1944, durant la Segona Guerra Mundial.[5]

Educaci�

[modifica]

Simonds va assistir al Collegiate School a Victoria i despr�s al Ashbury College a Ottawa a partir del 1919.[3] El menjador de la universitat porta el seu nom.

Va estudiar al Royal Military College of Canada, a Kingston, Ontario, entre 1921 i 1925,[6] n�mero de cadet 1596. La classe de Simonds va ser la darrera que va ser seleccionada entre els ex�mens nacionals (se li va col�locar el segon lloc a Simonds) i el primer despr�s de la guerra per entrar a un curs de quatre anys.[7] A la graduaci� va ser guardonat amb l'Espasa d'Honor, jutjat com el millor "tot arrodonit", col�locat segon acad�micament, i generalment es considerava el millor genet de la classe.[8]

Es va incorporar a l'ex�rcit canadenc i va ser comissionat el 1926 com a segon tinent en la Royal Canadian Horse Artillery, servint primer amb la B Battery a Kingston, despr�s a Battery C a Winnipeg. El setembre de 1932 (poques setmanes despr�s del casament) amb el rang de capit� en funcions, va assistir al Long Gunnery Staff Course d'Anglaterra.[6] Va ser acompanyat a Anglaterra per la seva dona, i el seu primer fill va n�ixer all�. Va tornar a Kingston el 1934. El 1936 i el 1937 va assistir al Staff College, Camberley.[6] Promogut a major, va tornar al Royal Military College of Canada com a professor associat d'Artilleria i m�s tard com a instructor en T�ctica.

Durant els anys anteriors a la guerra anterior, Simonds i Eedson Louis Millard Burns, van debatre conceptes a les p�gines del Canadian Defence Quarterly.[9]

Carrera durant le guerra

[modifica]

El 1939 es va convertir en OSG II (operacions) amb la 1a Divisi� d'Infanteria Canadenca i va ser enviat al Regne Unit al desembre, tres mesos despr�s de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El juliol del 1940, va passar a ser oficial comandant del 1r Regiment de Camp, Royal Canadian Artillery, el seu primer comandament des que va deixar C Battery.[10] El novembre de 1940 va ser nomenat comandant del Canadian Junior War Staff Staff Course (un programa intensiu de 14 setmanes que comprimia un any del curs de Camberly), destinat a cobrir l'escassetat d'oficials d'estat major entrenats.[6][11] A continuaci�, es va convertir en la OSG I amb 2a divisi� d'infanteria canadenca sota Victor Odlum.

Poc despr�s, a l'agost de 1941, es va fer c�rrec de l'Estat Major de brigada del I Cos canadenc sota Andrew McNaughton i George Pearkes. M�s tard va ser confirmat com a brigadier i va romandre en el c�rrec de BGS sota Harry Crerar fins a mitjans de juliol de 1942. Crerar, per�, s'havia oposat a la designaci� de Simonds i va considerar la seva destituci�.[12] Durant la seva etapa com a BGS, es van dur a terme nombrosos exercicis, incl�s Bumper al setembre de 1941 i Tiger al maig de 1942, amb Simonds que va atraure l'atenci� del tinent general brit�nic Bernard Montgomery en ambdues ocasions.[13]

Els mesos de juliol i agost de 1942, Simonds va participar en la planificaci� d'un atac avortat inspirat per Churchill- a Noruega, anomenat amb el nom de "J�piter", evitant aix� la debacle del raid de Dieppe. El setembre del 1942, va ser fet comandant de la 1a Brigada d'Infanteria a la 1a Divisi� d'Infanteria Canadenca.[12]

El gener de 1943, Simonds es va convertir en cap d'estat major del Primer Ex�rcit canadenc, servint novament sota McNaughton. L'Ex�rcit va funcionar malament a l'Exercici Espart� (mar� de 1943). Simonds va suggerir que McNaughton separ�s les seves funcions "pol�tiques" (CMHQ) de la seu de "combat" (Primer Ex�rcit canadenc). McNaughton es va enfadar i, en 48 hores, Simonds va ser traslladat al Vuit� ex�rcit brit�nic, sota Montgomery, despr�s a combatre a Tun�sia.[14][15]

Sic�lia i It�lia

[modifica]

El 20 d'abril de 1943 (tres dies abans del seu quaranta aniversari) Simonds va ser ascendit a major general i nomenat oficial general al comandament (COG) de la 2a divisi� canadenca d'infanteria,[16] havent estat promogut de major a major general en nom�s tres anys i mig (m�s r�pidament que qualsevol altre oficial de l'ex�rcit canadenc).[17] Nom�s nou dies despr�s va ser traslladat al comandament de la 1a divisi� canadenca d'infanteria, en substituci� del major general Harry Salmon que havia mort en un accident d'aviaci� quan planejava l'operaci� Husky, la invasi� aliada de Sic�lia.[16][17]

El major general Guy Simonds, al comandament de la 1a divisi� d'infanteria canadenca, arribant a terra a Sic�lia, juliol de 1943

En aquest darrer c�rrec va dirigir la 1a Divisi� Canadenca per la invasi� de Sic�lia.[6] La divisi� es va posar sota el comandament del XXX Cos brit�nic, al costat de la veterana 51a divisi� d'Infanteria (Highland), comandada pel tinent general Oliver Leese. El XXX Cos formava part del Vuit� Ex�rcit brit�nic, sota el comandament del general Sir Bernard Montgomery. Amb nom�s 40 anys, era l'oficial canadenc m�s jove que dirigia una divisi� en acci�.[17] Va entrar en combat per primera vegada el 16 de juliol de 1943 despr�s de gaireb� 17 anys de servei a l'Ex�rcit canadenc.[18] Montgomery va quedar impressionat de la manera com Simonds havia comandat la primera divisi� a Sic�lia, marcant-lo com un home destinat a comandaments superiors.[19] L'historiador canadenc Desmond Morton va escriure que Simonds s'havia demostrat a Montgomery a Sic�lia com �... un comandant de camp capa� com cap altre canadenc compliria els est�ndards de Monty�. A Agira i Regalbuto, Simonds guany� "costoses i dif�cils batalles" sobre la Wehrmacht que utilitzava el terreny muntany�s de Sic�lia per al seu avantatge.[20] Les vict�ries no van ser barates, ja que la 1a Divisi� va patir 2.310 baixes a Sic�lia, perdent 562 homes morts amb la resta ferits o presoners.[21]

La campanya a Sic�lia s'acab� a mitjans d'agost i, despr�s d'un breu descans, el 3 de setembre de 1943 Simonds i la 1a Divisi� canadenca, ara servint al costat de la 5a Divisi� d'Infanteria brit�nica com a part del XIII cos brit�nic, comandat pel tinent general Miles Dempsey (de qui Simonds tindria una alta opini�), va desembarcar a la part continental d'It�lia a l'operaci� Baytown, part de la invasi� aliada d'It�lia. Despr�s d'una lleugera resist�ncia, la divisi� va patir nom�s nou baixes el primer dia.[22]

Caigut malalt el 22 de setembre, fou substitu�t com a comandant de la 1a divisi� canadenc pel brigadier Christopher Vokes, antic comandant de la 2a Brigada d'Infanteria Canadenca.[23] Posteriorment, va ser nomenat GOC de la recentment arribada 5a Divisi� canadenca (blindada) quan va arribar al front itali� el novembre de 1943. Simonds ho va veure, juntament amb l'arribada del tinent general Harry Crerar i del I Cos canadenc, com una degradaci�, tot i que aquesta no era la intenci� de CMHQ.[17] Montgomery volia que Simonds comand�s una divisi� blindada per donar-li experi�ncia al comandament de tancs, tot i que el terreny muntany�s d'It�lia no era el millor lloc.[24] La seva primera reuni� amb Crerar va anar malament (possiblement tensada per la malaltia de Simonds), i les relacions es van deteriorar encara quan Simonds va expulsar un oficial enviat per Crerar per mesurar la seva caravana a Cassoria. Crerar va quedar fascinat per la caravana de Simonds, que va anomenar "casa de casa", i va enviar un altre oficial a prendre les seves mesures sense informar a Simonds, que va expulsar l'oficial quan el va descobrir passejant per la seva caravana prenent les mesures.[25] Crerar s'havia tornat gel�s de Simonds, que havia gaudit d'un major �xit en el camp de batalla i d'una atenci� medi�tica com a oficial general comandant (GOC) de la 1a Divisi� d'Infanteria i despr�s com a 5a Divisi� Blindada a It�lia del que tenia.[25]

Crerar va intentar expulsar Simonds a causa d'aquest incident, escrivint a Simonds que sentia que els seus "nervis estaven excessivament estressats" i es queixava de la "desc�rrega personal" en expulsar el capit� de la seva caravana.[26] Crerar va portar l'assumpte al general Montgomery, comandant del Vuit� Ex�rcit, per� va trobar poc suport. L'11 de desembre de 1943, Crerar va enviar una nota a Montgomery declarant que tenia "una causa seriosa de dubte ... de la idone�tat de Simonds per a un comandament superior", escrivint que creia que Simonds estava malalt mental, dient que Simonds "sempre havia estat de corda alta ... amb tend�ncia a ser introspectiu m�s que objectiu, quan es t� problemes aguts ". Montgomery va escriure que tenia la "m�xima opini� de Simonds" i rebutjava l'afirmaci� de Crerar que estigu�s malalt mentalment.[27] Tot i aix�, Crerar va discutir l'esdeveniment amb psiquiatres de l'ex�rcit, el comandant del Primer Ex�rcit canadenc, el tinent general Kenneth Stuart, i la postguerra va emp�nyer per a que Charles Foulkes fos seleccionat com a cap de l'estat major (CGS) sobre Simonds.[28]

L'�nica batalla de Simonds al comandament de la 5a Divisi� va ser l'anomenada "Mostra d'Arielli", una ofensiva llan�ada el 17 de gener de 1944 contra els punts forts de la 1a Divisi� de Paracaigudes alemanys al sud-est del riu Arielli, al centre d'It�lia.[24] Despr�s de ser derrotada per la 1a Divisi� Canadenca a la Batalla d'Ortona el desembre de 1943, la 1a Divisi� Paracaigudes s'havia retirat al riu Riccio al nord d'Ortona. Els canadencs van llan�aren primer un fort foc d'artilleria al flanc esquerre de la 1a divisi� de paracaigudes per permetre que el Regiment de Perth avanc�s i despr�s al flanc dret per permetre avan�ar els Cape Breton Highlanders. Com que la primera divisi� de paracaigudes estava ben excavada, el fort foc d'artilleria canadenc no va tenir els resultats desitjats i els assalts del Regiment de Perth i els Highlanders van assolir fins a uns 200 metres dels seus objectius abans de ser aturats.[29]

Simonds es mostrava furiós quan es va assabentar que, per estalviar el transport marítim, la seva nova divisió hauria d'agafar equips antics de la veterana 7a Divisió Cuirassada britànica (famosa al desert occidental com a les "Desert Rats"), després a Itàlia però aviat per tornar als Estats Units Regne per participar en l'operació Overlord. Crerar va crear la idea d'utilitzar 3.350 vehicles nous del I Cos per equipar la cinquena divisió blindada canadenca.[30] La divisió no estaria totalment equipada fins a finals de gener de 1944.

Comandant del cos

[modifica]
Simonds inspecciona el II Cos canadenc a Meppen, Alemanya, el 31 de maig de 1945.

El gener de 1944 va ser cridat a Regne Unit i va fer oficial general comandant del II Cos canadenc,[6] que va passar a formar part de les tropes que participarien en el desembarcament de Normandia i l'avenç a través de França. A l'edat de quaranta anys, Simonds era el cap de cos més jove de l'Imperi Britànic.[31] Simonds va realitzar nombrosos canvis en el personal: l'enginyer en cap, oficial mèdic i el comandant d'artilleria (CCRA) van ser rellevats, i F. F. Worthington va ser substituït com a comandant de la 4a divisió blindada canadenca.[31] Oficials amb talent com George Kitching, Bruce Matthews i Geoffrey Walsh van ser portats per Simonds d'Itàlia al II Cos.[32] En les seves instruccions als seus oficials al febrer de 1944, Simonds va assenyalar que la Wehrmacht sempre va lluitar les seves batalles defensives de la mateixa manera; és a dir, una sèrie de posicions febles avançades, darrere de les quals hi havia una sèrie de posicions fortament sostingudes que podien llançar foc de metralladora i de morter.[33] Simonds va assenyalar que la Wehrmacht llançaria sempre contraatacs agressius davant d'un atac aliat, afirmant: «"... l'èxit de la batalla ofensiva depèn de la derrota dels contraatacs alemanys, amb prou de les nostres pròpies reserves a mà per llançar una nova fase tan aviat com s'hagi superat la força enemiga. La derrota d'aquests contraatacs. ha de formar part del pla d'atac original que ha d'incloure disposicions per al suport d'artilleria i moviments endavant d'armes de suport d'infanteria, inclosos tancs, a l'objectiu».[33] Com que Simonds s'havia format com a "artiller", l'artilleria va tenir un paper important en la seva planificació per ofensives amb les divisions que atacaven per punts estrets ja que l'artilleria divisional només era capaç de donar suport a una brigada alhora.[33]

Simonds, segons ell mateix admetia, va ser malhumorat, incapaç de tolerar els que considerava ximples, i va tenir una ratxa intensa, que va intentar comprovar mantenint una freda composició glacial.[26] Simonds sempre parlava amb un fort accent anglès, i la seva personalitat no inspirava cap afecte per part dels homes sota el seu comandament que el consideraven com un "fred anglès".[26] Un brigadier canadenc va escriure que Simonds «no era un home que poguessin estimar. Al meu cor sabia, però, que preferiria servir sota el seu tipus que no pas sota un comandant amable, però menys conductor; el primer és molt més probable que guanyi batalles».[33] Simonds va tenir un feu de llarga durada amb el seu company immigrant britànic Charles Foulkes, remuntant-se als seus dies com a estudiants al Staff College on Simonds havia rebut un reconeixement més gran que Foulkes. Tant Foulkes com Simonds eren homes ambiciosos i despietats i, juntament amb el general Harry Crerar, que tenia "una desagradable ratxa pròpia", els tres oficials van ser els més responsables de les decisions de comandament dels canadencs en la campanya de Normandia.[26] Les relacions entre Simonds i el seu oficial comandant, Crerar, eren molt pobres ja que Crerar havia intentat rellevar Simonds com a comandant de la 5a Divisió Canadenca el desembre de 1943 .Tot i això, Simonds era el favorit de Bernard Law Montgomery, que considerava Simonds com el general canadenc amb més talent de tota la guerra, i Montgomery va bloquejar els intents de Crerar de tornar a Simonds al Canadà.[34]

Un cop activat el II Cos, Simonds dirigiria quatre atacs importants durant la batalla de Normandia en cinc setmanes: les operacions Atlàntic (la part canadenca de l'operació Goodwood), Spring, Totalize i Tractable. Després de l'operació Spring, Simonds va intentar retirar a Foulkes com a comandant de la 2a divisió canadenca, escrivint que Foulkes «no tenia les qualitats adequades per comandar la 2a divisió>, però va ser bloquejat per Crerar, que va mantenir a Foulkes per molestar Simonds.[35] A Simonds se li ha criticat sovint la seva confiança en els bombarders pesats per "obrir" un camí per a l'operació Totalitze, però l'historiador canadenc Jody Perrun va argumentar que la marcada inferioritat dels tancs Sherman davant dels Panther i dels Tiger alemanys significaven que Simonds no tenia cap altra opció, llevat d'utilitzar el poder aeri fins i tot les probabilitats, ja que tant els Panthers com els Tigers tenien canons més poderosos i armadures més pesades que els Shermans.[36] Perrun ha carregat que molts historiadors hagin pres per valor nominal les observacions sobre el comandament de Simonds realitzades pel SS- Brigadeführer Kurt "Panzer" Meyer, el comandant de la 12a Divisió Panzer SS Hitlerjugend, que va parlar com si els tancs de Sherman fossin iguals que els tancs Tiger i Panther, i van acusar que els canadencs fossin insuficientment agressius en les operacions blindades i depenien massa del suport aeri.[37] AUn dels principals problemes per a Simonds era que les seves tripulacions eren tan resistents a enfrontar-se als Panthers i als Tigers a camp oberta, ja que els seus canons no podien colpejar cap tipus de tanc, excepte a poca distància, mentre que els canons dels Panthers i dels Tigers podien colpejar un Sherman a molta distància.[38] Els alemanys van anomenar els Shermans "Ronsons" (un tipus de llum de cigarreta popular a Alemanya), ja que els Shermans lleugerament blindats esclataven en boles de foc amb un impacte; les tripulacions dels Shermans que serien incinerades si el seu tanc era colpejat eren comprensiblement prudents quan s'enfrontaven als Tigers i als Panthers.[39] Perrun va argumentar que les afirmacions de Meyer que Simonds mancava d'agressivitat no van tenir en compte les debilitats dels tancs de Sherman, i Simonds va dissenyar les seves operacions amb l'objectiu de contrarestar els defectes dels Shermans proporcionant suport aeri i artiller.[40]

Per a Totalize (a partir del 7 d'agost de 1944), que va suposar un atac nocturn, es van idear nombrosos ajuts per a la navegació, juntament amb un suport pesat per als bombarders. Després d'haver après de l'operació Spring, Simonds va idear el "Kangaroo", un transport blindat primerenc convertit a partir de vehicles blindats "Priests" no operatius.[6][41] Granatstein caracteritza el pla com a "brillant si massa complicat",[42] ja que no explicava la inexperiència de les tropes. Els dos comandants de les divisions blindades encarregats de dirigir l'assalt, George Kitching i Stanisław Maczek es van oposar als plans de Simonds per assaltar un "cop de mà" als fronts estrets, ja que permetia als alemanys concentrar les seves forces per contraatacar, però Simonds va argumentar que un atac de bombarders pesat previst per bombarders nord-americans desorganitzaria prou els alemanys per permetre un gran avenç.[43] Com que l'anglès de Maczek era molt pobre i Simonds no parlava polonès, els dos generals parlaven en francès, que Maczek parlava amb fluïdesa.[44] Simonds insistia que el seu francès no era tan bo i Kitching el traduïa.[44] Kitching després va acusar Simonds de ser millor en francès del que pretenia ja que l'interval de les traduccions li va donar més marge per desenvolupar arguments per desestimar les preocupacions de Maczek.[44]

Durant l'operació Totalize, els bombarders nord-americans que suposadament havien d'atacar les línies alemanyes van realitzar un bombardeig en catifa contra l'artilleria i les zones de reunió del II Cos canadenc, desorganitzant malament l'ofensiva.[45] Mentre que l'ofensiva va ser desballestada pel "foc amic" nord-americà, l'agressiu Meyer va aprofitar la pausa per aturar els avenços tant de la 1a divisió blindada polonesa a St. Aignan i la 4a divisió blindada canadenca a Langannerie.[46] El pla de Simonds per a Totalize exigia que l'artilleria pesada i mitjana canadenca recolzés els tancs canadencs i polonesos a mesura que avançaven, però el bombardeig nord-americà accidental de l'artilleria canadenca havia pres als blindats aliats el foc de suport previst. Simonds, assabentat de la feblesa dels tancs de Sherman, que tenien menys blindatge i menys potència de foc, havia previst que la seva artilleria eliminés els Tigers i els Panthers de Meyer i esperava que els alemanys contraatacessin alhora amb els seus blindats.[47] L'endemà, Simonds va enviar la Força de Worthington, que comprenia un grup de batalla del regiment de la Columbia Britànica i del regiment d'Algonquin, que no obstant va prendre un gir equivocat, i va ser anihilat per Meyer que va enviar els seus Tigers i Panthers contra els Shermans.[48]

Tractable (14 d'agost) va utilitzar una pantalla de fum en un intent de blindar els tancs de les armes antitanc alemanyes. L'historiador canadenc Desmond Morton va escriure que l'operació Tractable hauria d'haver estat un desastre ja que la Wehrmacht havia capturat una còpia del pla d'operacions canadencs la nit anterior, però malgrat això, l'assalt del II Cos sota la coberta de fum va acabar amb els canadencs capturant Falaise el 16 d'agost de 1944.[49] Després, Simonds va tenir la tasca de tancar la "bossa de Falaise" amb la 1a Divisió de blindats polonesos del general Stanisław Maczek i dedicar-se a combats desesperats a Maczuga (Maça) com van anomenar els polonesos la Cota 262 mentre que el Grup B de l'Exèrcit alemany pretenia escapar de Normandia.[49] Tot i que la 1ra divisió polonesa va ser gairebé destruïda diverses vegades a mesura que els alemanys sortien de Normandia, els polonesos a Maczuga i els canadencs a St. Lambert van tancar definitivament la "bossa de Falaise" el 21 d'agost de 1944[49] Malgrat el seu nom, el II Cos canadenc tenia divisions poloneses i britàniques que operaven sota el comandament de Simonds.

El setembre del 1944, Simonds es va fer càrrec temporalment del Primer Exèrcit canadenc del tinent general Harry Crerar, que es recuperava d'un atac de disenteria, i va dirigir l'alliberament de la desembocadura del riu Escalda.[6] "Per la majoria de comptes, l'assumpció del comandament de Simonds va revifar el quarter general de l'exèrcit; on Crerar va gestionar, Simonds va comandar".[50] Quan Crerar va reprendre el comandament amb el Primer Exèrcit, Simonds va reprendre el seu comandament del II Cos canadenc per a l'alliberament de l'Europa nord-occidental.[6]

Asseguts, des de l'esquerra: Stanisław Maczek (exèrcit polonès), Guy Simonds II Cos Canadenc, Harry Crerar Primer Exèrcit Canadenc, Charles Foulkes I Cos Canadenc, Bert Hoffmeister 5a Divisió Cuirassada Canadenca; Drets, des de l'esquerra: Ralph Keefler 3a Divisió d'Infanteria Canadenca; Bruce Matthews 2a Divisió d'Infanteria Canadenca; Harry Foster 1a Divisió d'Infanteria Canadenca; Robert Moncel (per Chris Vokes 4a Divisió Cuirassada Canadenca; S.B. Rawlins, 49 Divisió d'Infanteria Britànica.
Major general C Vokes (4a Divisió Cuirassada), tinent general H. D. C. Crerar (Comandant d'Exèrcit), Mariscal de camp Sir Bernard L. Montgomery, tinent general B. G. Horrocks (XXX Cos britànic, tinent general G. C. Simonds (II Cos), major general D. C. Spry (3a Divisió d'Infanteria), i major general A. B. Mathews (2a Divisió d'Infanteria).

Exèrcit de postguerra

[modifica]

Simonds va ser "sens dubte profundament ferit" quan va ser obviat i Charles Foulkes va ser escollit com a CGS l'agost de 1945.[51]

Entre 1946–1949 va ser instructor en cap al Imperial Defence College, "un senyal d'honor per a un canadenc".[52] Va tornar al Canadà el 1949 per exercir un càrrec de comandant tant del Col·legi de l'Estat Major de l'Exèrcit canadenc com del Col·legi de Defensa Nacional. El 1951 fou nomenat cap de l'estat major.[6]

El 1950, es creia àmpliament que la invasió de Corea del Nord a Corea del Sud era una distracció per aconseguir que les forces nord-americanes s'atansessin a Corea com a preludi d'una invasió soviètica d'Alemanya Occidental.[53] Quan la Xina va entrar a la guerra de Corea a l'octubre de 1950, es creia que el món estava a la vora de la III Guerra Mundial i el 16 de gener de 1951, el comandant suprem de l'OTAN, el general Eisenhower, va visitar Ottawa per demanar ajuda al Canadà.[53] El primer ministre Louis St. Laurent va acceptar enviar dues divisions canadenques a Alemanya Occidental.[54]Simonds va escriure en aquell moment que, com que el transport marítim no estava disponible per traslladar dues divisions a Europa, els canadencs estaven millor allà abans de començar la III Guerra Mundial.[54]

Simonds va xocar amb Foulkes, el president del Comitè dels caps d'estat major sobre on situar els canadencs a l'Alemanya Occidental. El continentista Foulkes, que volia apropar el Canadà als Estats Units, volia que els canadencs servissin amb les forces de l'exèrcit dels Estats Units al sud d'Alemanya Occidental. Simonds, per contra, va argumentar que per raons hist�riques, els canadencs haurien de servir amb les forces brit�niques del nord d'Alemanya, argumentant que els canadencs lluitarien millor amb ells si l'Ex�rcit Roig envairia Alemanya Occidental. Simonds va afirmar que els canadencs havien lluitat juntament amb els brit�nics successivament en la Guerra Boer, la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Corea i, a m�s, l'Ex�rcit canadenc va ser molt modelat despr�s de l'ex�rcit brit�nic fins a tenir un estil brit�nic. uniformes i rangs i la mateixa estructura regimental; per totes aquestes raons, Simonds va pensar que situar els canadencs amb els brit�nics al nord-oest d'Alemanya seria millor. Com que els responsables canadencs havien estat "commocionats pel rendiment americ� a Corea", mentre que les forces brit�niques que lluitaven a Corea havien lluitat b�, Simonds va guanyar el debat i es va acordar que els canadencs servissin com a part de l'ex�rcit brit�nic del Rin (BAOR), tot i que Foulkes va poder assegurar que les unitats de la Royal Canadian Air Force (RCAF) servissin amb la For�a A�ria dels Estats Units (USAF) en lloc de la Royal Air Force (RAF).[54]

Al mateix temps, Simonds va haver de supervisar la creaci� de l'ex�rcit canadenc per als nous compromisos a Alemanya Occidental i per a la Guerra de Corea; el pressupost de la defensa havia augmentat a 1.907 milions de d�lars el 1953, deu vegades el que havia estat el 1947.[55] Del 1950 al 1953, l'ex�rcit va passar de tenir 47.000 personal de servei a 104.000.[55] Simonds va parlar de la reclamaci� per complir els compromisos de l'OTAN, per� va ser silenciat pel ministre de Defensa, Brooke Claxton, que el va advertir amb les enquestes que mostraven el 83% dels quebequesos com a contraris a la conscripci� que el tema era massa t�xic per a que el govern ho consider�s.[55] El 1952 es va obrir el Coll�ge Militaire Royal de Saint Jean per proporcionar formaci� en franc�s als candidats a oficials franco-canadencs; anteriorment tots els candidats a oficials estaven formats en angl�s al Royal Military College de Kingston.[56] A m�s del Royal 22� R�giment i el vuit� d'Hussars canadencs, l'ex�rcit canadenc als anys cinquanta va fer poc reconeixement al "fet franc�s", per� l'Ex�rcit era m�s obert als francesos-canadencs que a la Royal Canadian Air Force o la Royal Canadian Navy, on l'idioma de comandament era l'angl�s.[56] Simonds creia que l'esprit de corps era la clau per mantenir la moral i va sentir que l'orgull regimental de la hist�ria i les tradicions era el que va motivar als soldats a lluitar.[55] Per aquest motiu, com a part de l'expansi� de l'ex�rcit, Simonds tenia regiments de mil�cies com el Black Watch de Mont-real, el Fort Garry Horse de Winnipeg i la Queen's Own Rifles de Toronto que van assumir regiments regulars en lloc de crear-ne de nous, argumentant les hist�ries i les tradicions d'aquests regiments proporcionarien un orgull regimental m�s gran als homes que servien en ells del que un nou regiment ho faria.[55] Simonds tamb� va crear un regiment de Gu�rdies Canadencs, que s'assemblava molt a la brigada de la Gu�rdia a Londres, car tamb� tenien uniformes escarlata i barrets de pell d'os.[55] Morton va escriure que una "ajuda m�s pr�ctica a la moral, oposada per Simonds, va ser la decisi� de permetre a les fam�lies unir-se al personal canadenc de serveis a Europa".[55]

Jubilaci� i anys posteriors

[modifica]

Despr�s de retirar-se de l'ex�rcit canadenc, va treballar per a la companyia d'assegurances Halifax, i per a Toronto Brick and Associates. Va estar actiu a la Royal Life Saving Society of Canada, a la Crida Gurkha, al Cos de Comissaris del Canad� i va ser president del National Ballet of Canada.[57]

Va criticar el govern per cercar vincles m�s estrets amb els Estats Units[52] i es va oposar a la confian�a en armes nuclears, defensant fortes forces convencionals. Simonds va proposar l'�s del subministrament aeri per reduir la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament divisionals de l'ex�rcit. Esc�ptic dels defensors de la pot�ncia a�ria, va preveure l'�s creixent de m�ssils. Creia en la "integraci�" de la seu de la defensa, per� es va oposar a la "unificaci�" de les forces armades de Hellyer.[58][59] Simonds va escriure en aquell moment que cada servei requeria un estil de lideratge distintiu per als oficials; afirmant que per a un pilot sol en el seu avi� decidir ell mateix lluitar o fugir davant d'un enemic; per a un oficial de marina que posse�a el rang equivalent com a pilot, la decisi� de lluitar o fugir era presa pel capit� del seu vaixell; i per a un oficial de l'ex�rcit que posse�a el rang equivalent, ja que els oficials de la for�a a�ria i navals havien de decidir per si mateix lluitar o fugir i motivar els homes del seu comandament a fer el mateix.[60] Simonds va concloure que els plans del ministre de Defensa, Paul Hellyer, per unificar els serveis, no funcionarien mai, ja que es basava en el sup�sit que realment no hi hagu�s difer�ncies entre la guerra terrestre, mar�tima i a�ria i que un servei com� pogu�s gestionar els tres.[60] Al mateix temps, Simonds tamb� es va oposar als plans de Hellyer per "canadencitzar" l'ex�rcit rebutjant els uniformes i les files tradicionals d'estil brit�nic dels tres serveis i va imposar un uniforme d'estil americ� i es va classificar a les Forces canadenques unificades, advertint aquest atac sobre les tradicions del l'ex�rcit canadenc faria mal a la moral.[60]

Un carrer porta el seu nom a Anvers ("Generaal Simondslaan").[61][62] Simonds was honorary colonel of the Royal Regiment of Canada at the time of the regiment's 100th anniversary in October 1962.[63] Simonds va ser nomenat coronel honorari del Reial Regiment del Canad� en el centenari del regiment a l'octubre de 1962.[63] Se li va oferir un t�tol honor�fic de RMC, que va declinar, ja que s'havia oposat al programa de grau, temer�s que la llarga durada d'instructors civils influiria indegudament en el curr�culum.[64]

El 29 d'octubre de 1971 se'l va fer company de l'Ordre del Canad�.[65]

Diagnosticat amb c�ncer de pulm�, va morir a Toronto el 15 de maig de 1974. Va ser enterrat al cementiri Mount Pleasant de Toronto despr�s d'un servei a Grace Church-on-the-Hill.

Matrimoni

[modifica]

El 17 d'agost de 1932 es va casar amb Katherine "K" Lockhart Taylor, filla d'un empresari de Winnipeg. K era una dona jove amb esperit, que havia pres lli�ons de vol, un curs de mec�nica del motor i, finalment, enseny� a Guy a conduir. Com a subaltern, Simonds va haver de demanar perm�s especial per casar-se. Van tenir una filla, Ruth, nascuda a Anglaterra el juny de 1933, i un fill Charles, nascut a Kingston el 1934.[66]

Mentre que a l'estranger a la Segona Guerra Mundial, Simonds va tenir una aventura, que K va descobrir posteriorment a Anglaterra el 1946.[67] Es van separar poc despr�s.

Poc abans de retirar-se, Simonds va con�ixer a Dorothy "Do" Sinclair (la v�dua de George Graham "Gus" Sinclair) amb qui es va casar el 16 de gener de 1960.[68]

Avaluaci�

[modifica]

Randall Wakelam assegura que �les biografies i mem�ries canadenques porten dos temes: comandant innovador i de conducci� dura; l�der fred i poc inspirador�.[50] Terry Copp suggereix �una confian�a aclaparadora en si mateix i un cert grau de prepot�ncia que no incitava a les expressions de dissens. Simonds no va intentar dirigir-se; nom�s va buscar el comandament�.[50] El general dels Estats Units Omar Bradley va anomenar Simonds el "millor dels generals canadencs", mentre que el general brit�nic Sir Brian Horrocks va descriure Simonds com �un comandant de primera classe amb un cervell m�s original i ple d'iniciativa�.[69]

Al seu llibre "La campanya de Normandia", Victor Brooks enumera Simonds com el comandant a nivell de cossos m�s efectiu de les Forces Aliades de Normandia. Ell va escriure:

�El comandant del cos entre les unitats que comprenia el Grup 21� Ex�rcit que probablement va tenir el major impacte personal a la campanya de Normandia va ser el tinent general Guy Simonds. Aquest oficial superior del II Cos canadenc va crear un dels equips d'infanteria i de tancs m�s efectius de les forces aliades mitjan�ant un alt grau d'improvisaci� durant la conducci� de Caen a Falaise. Aquest general era vers�til i imaginatiu, per� no va ser capa� de generar l'impuls que s'hauria tancat m�s completament l'escletxa de Falaise en una data anterior. Malgrat aquest inconvenient, Simonds mereix un cr�dit pel seu comandament efectiu.�.[70]

Max Hastings afirma: �un dels destacats comandants de cos aliats a Europa, un oficial directe i dur, que va portar imaginaci� inusual a tots els plans operatius dels quals era responsable�.[71]

Dates de promoci�

[modifica]

Condecoracions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Delaney, Douglas E. Corps Commanders. UBC Press, 2011, p. 190. 
  2. ↑ Graham, pp. 9–15.
  3. ↑ 3,0 3,1 Graham, p. 15.
  4. ↑ v
  5. ↑ Graham, pp. 42, 44.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 «Lieutenant-General Guy G. Simonds». [Consulta: 13 febrer 2005].
  7. ↑ Graham, p. 17.
  8. ↑ Graham, p. 24.
  9. ↑ Dancocks, p. 220.
  10. ↑ Graham pp. 47–48.
  11. ↑ Graham, pp. 55–57.
  12. ↑ 12,0 12,1 Granatstein (2005), p. 155.
  13. ↑ Graham, p. 66.
  14. ↑ Graham, p. 59.
  15. ↑ Graham, p. 67.
  16. ↑ 16,0 16,1 Zuehlke, p. 47.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Granatstein (2005), p. 156.
  18. ↑ Granatstein (2005), p. 157.
  19. ↑ English (1991) p. 184.
  20. ↑ Morton (1999) p. 210.
  21. ↑ Morton (1999) p. 212.
  22. ↑ Dancocks, p. 118.
  23. ↑ Dancocks, p. 124.
  24. ↑ 24,0 24,1 English (1991) p. 184-185.
  25. ↑ 25,0 25,1 English (1991) p. 186.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 English (1991) p. 191.
  27. ↑ English (1991) p. 187.
  28. ↑ Dancocks, pp. 205–207.
  29. ↑ English (1991) p. 185.
  30. ↑ Dancocks, p. 208.
  31. ↑ 31,0 31,1 Granatstein (2005), p. 163.
  32. ↑ Dancocks, p. 221.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Perrun (2003) p.143
  34. ↑ English (1991) p. 186-188.
  35. ↑ English (1991) p. 250.
  36. ↑ Perrun (2003) p.139
  37. ↑ Perrun (2003) p.138-139
  38. ↑ Perrun (2003) p.139-140
  39. ↑ Perrun (2003) p.175
  40. ↑ Perrun (2003) p.175-176
  41. ↑ Keegan, John. (1982) Six Armies in Normandy. New York: The Viking Press. p. 253. ISBN 0-670-64736-5
  42. ↑ Granatstein (2005), p. 169.
  43. ↑ Zuehlke (2011) p.284.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 Zuehlke (2011) p.285.
  45. ↑ Perrun (2003) p.167-168
  46. ↑ Perrun (2003) p.168
  47. ↑ Perrun (2003) p.172-173
  48. ↑ Perrun (2003) p.169
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Morton (1999) p.216.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 Wakelam, Randall. «No easy thing Senior Command in the Canadian Army, 1939–1945». [Consulta: 9 agost 2012].
  51. ↑ C.P. Stacey as quoted in Dancocks, p. 207.
  52. ↑ 52,0 52,1 Harris, Stephen. (2000) The Canadian Encyclopedia. Toronto: McClelland & Stewart Inc. p. 2167. ISBN 0-7710-2099-6
  53. ↑ 53,0 53,1 Morton (1999) p. 236.
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Morton (1999) p. 237.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 55,3 55,4 55,5 55,6 Morton (1999) p. 238.
  56. ↑ 56,0 56,1 Morton (1999) p. 239.
  57. ↑ Graham, pp. 275–276.
  58. ↑ Graham, pp. 260–267.
  59. ↑ «Integration and Unification of the Canadian Forces». CFB Esquimalt Naval & Military Museum. Arxivat de l'original el 15 octubre 2008. [Consulta: 31 octubre 2011].
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 Morton (1999) p. 252.
  61. ↑ Graham, p. 277.
  62. ↑ Link to Google Map
  63. ↑ 63,0 63,1 Graham, p. 278.
  64. ↑ Graham, pp. 275, 278.
  65. ↑ Graham, p. 279.
  66. ↑ Graham, pp. 38–41
  67. ↑ Graham, p. 227.
  68. ↑ Graham, p. 274.
  69. ↑ Perrun (2003) p.142
  70. ↑ Brooks (2002), p. 276.
  71. ↑ Hastings, Max. (1985) Overlord D-Day and the Battle for Normandy. London: Pan Books Ltd. p. 348. ISBN 0-330-28691-9
  72. ↑ (anglès)The London Gazette, Issue: 33870 Page: 6250. Gezien op 18 december 2016.

Bibliografia

[modifica]
  • Brooks, Victor. The Normandy Campaign : from D-Day to the liberation of Paris. Cambridge, Massachusetts: Da Capo Press, 2002. ISBN 978-0-306-81149-4. 
  • Dancocks, Daniel G. The D-Day Dodgers. Toronto: McClelland & Stewart Inc., 1991. ISBN 978-0-7710-2544-0. 
  • English, John A. Failure in High Command The Canadians and the Normandy Campaign. Ottawa: Golden Dog, 1991. ISBN 9780919614604. 
  • Graham, Dominick. The Price of Command: A Biography of General Guy Simonds. Toronto: Stoddart Publishing Co. Ltd, 1994. ISBN 978-0-7737-2692-5. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guy Simonds


Precedit per:
John Roberts
Comandant de la 2a divisió cuirassada
abril de 1943 		Succeït per:
Eedson Burns
Precedit per:
Harry Salmon
Comandant de la 1a divisió cuirassada
abril – octubre de 1943 		Succeït per:
Christopher Vokes
Precedit per:
Charles Stein
Comandant de la 5a divisió cuirassada
1943–1944 		Succeït per:
Eedson Burns
Precedit per:
Ernest Sansom
Comandant del 2n Cos Canadenc
1944–1945 		Succeït per:
càrrec eliminat
Precedit per:
Charles Foulkes
Cap de l'Estat Major General
1951–1955 		Succeït per:
Howard Graham
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guy_Simonds&oldid=33261161»